L'Aleixar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
l'Aleixar
Bandera de l'Aleixar Escut de l'Aleixar
(bandera) (escut)
Localització

L'Aleixar situat respecte Catalunya
L'Aleixar situat respecte Catalunya

Localització de l'Aleixar respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
L'Aleixar amb la serra de la Mussara al fons
L'Aleixar amb la serra de la Mussara al fons
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Aleixarenc, aleixarenca
Superfície 26,08 km²
Altitud 262 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
884 hab.
33,9 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 336300 4563150Coord.: 41° 12′ 11″ N, 1° 2′ 51″ E / 41.20306°N,1.04750°E / 41.20306; 1.04750
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 430075

L'Aleixar és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades del 2012 la seva població era de 926 habitants. Se situa en una vall que es troba sota els contraforts de La Mussara, i el seu terme el creuen les rieres de la Vila i de la Mussara, la de Sàlvia o barranc de l'Aigua Sana i el barranc de Mascabrers o de les Trilles. L'extensió del terme és de 26 km2. Al límit del terme, tocant al de la Selva del Camp, i obrint-se pas cap a la serra de la Mussara hi ha el Coll de la Batalla, que es diu que fa referència a un enfrontament entre els àrabs i els francs al repoblar aquestes zones a l'entorn del 1150. L'extensió del terme no ha estat sempre la mateixa: el 1625 se li va segregar el terme de Maspujols i Rocabruna, i el 1854 li van ser agregades terres del terme de l'Albiol.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Al terme de l'Aleixar no s'hi han trobat restes arqueològiques anteriors a la romanització, però sí indicis d'una vil·la romana. El nom del poble sembla d'origen aràbic, al-Aisar, que voldria dir "el fertilíssim".[3] Es creu que el municipi estava inclòs a la carta de població concedida el 1153 a Siurana. El 1184, el rei Alfons I va lliurar part de les terres a Ferran d'Aleixar, que va prendre el nom del topònim del poble. Des de la seva fundació, el municipi va formar part del comtat de Prades. El 1391, Joan I va vendre els drets de la corona sobre l'Aleixar a l'arquebisbe Vallterra. Al segle XIV hi ha documentada una nombrosa i activa comunitat jueva, especialment entre 1324 i 1348, amb relacions amb els jueus de Prades, Alforja, Falset, Valls, Castelló d'Empúries, i pobles del ponent català. La comunitat jueva arribà a tenir entre 160 i 180 membres, cosa que li permetia tenir aljama pròpia.[2]

El 1690 es van redactar unes Ordinacions que es van refer el 1791, i que el 1850 encara eren vigents.[4]

El 1872 diversos veïns s'aixecaren amb els carlins, cosa que no impedí que els carlins entressin a la vila el 1873 a cobrar impostos.[2] El 1875 s'hi va produir un enfrontament entre carlistes i lliberals conegut com "la sorpresa de l'Aleixar". Els liberals van envoltar a diverses partides de carlistes i van atacar el poble, favorable a aquests últims. Després de diverses hores de lluita, els carlistes van ser derrotats.

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial està dedicada a Sant Martí. Encara que apareix en documents de 1194 la construcció actual és del segle XVIII. La portalada és d'estil barroc i en el seu interior conserva un orgue del mateix estil. És de planta rectangular i té adossat el campanar.

Als afores del poble hi ha l'Ermita de Sant Blai. Encara que apareix documentada en 1341 no queden restes d'aquest edifici romànic. Va ser enderrocat i reconstruït per complet el segle XVIII. Es tracta d'un edifici de nau única i d'estil gòtic. Va ser destruït el 1936. A partir de la dècada de 1980 s'han anat realitzant obres de millora a l'ermita.

L'entorn de l'ermita de sant Blai, i altres indrets del poble van ser pintats per Joaquim Mir, que va residir a l'Aleixar entre 1907 i 1911.[2]

L'ermita de Sant Blai

Al Mas de Borbó hi ha una alzina considerada com una de les més antigues de Catalunya. El 1989 va ser declarada "arbre monumental". Té onze metres d'alçada i el diàmetre a la zona de les arrels és de 9,45 metres.[5]

Entre els masos del terme destaca també el Mas de Cercós, lloc de naixement d'Isidre Pàmies i Borràs, cap carlí dit Cercós. El mas posseïa més de cinc-cents jornals de terra i està documentat des del 1716. Altres masos són el de la Torre Regina, a quatre vessants, ben conservat, documentat des del 1223, el mas de Llaurador, de 1623, el Mas del Garrut, de 1761, el Mas del Moixí, del 1728, el mas de Segimon, construït el 1882.[2]

L'Aleixar celebra festes el febrer, el maig i el novembre.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura, destacant el cultiu d'avellaners. També hi ha camps de vinyes i oliveres. Disposa de Cooperativa agrícola des de 1957

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
55 81 111 320 1.679 1.054 1.053 979 971 1.015
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
944 879 806 675 706 695 651 623 604 621
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
633 685 717 740 755 815 900 911 926 891
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - L'Aleixar, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 237 49,37
ERC Oriol Junqueras 103 21,45
PPC Alicia Sánchez-Camacho 40 8,33
ICV-EUiA Joan Herrera 30 6,25
CUP David Fernández 23 4,79
PSC Pere Navarro 21 4,37
C's Albert Rivera 12 2,5
Vots en blanc 2 0,42
Altres 12 5
Total 480 75,95

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 47-54. 
  3. Manent, Albert. Toponímia de l'Aleixar i del seu terme. Tarragona: La Diputació, 1962, p. 13. 
  4. Manent, Albert. La Vila de l'Aleixar i les "Ordinacions" de 1791. Barcelona: Atenas, 1978, p. 6 i 8. 
  5. «L'alzina del mas de Borbó. La més vella». gencat.cat. [Consulta: 9 d'agost de 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: L'Aleixar Modifica l'enllaç a Wikidata
Una altra vista del poble