Capafonts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Capafonts
Bandera de Capafonts Escut de Capafonts
(bandera) (escut)
Localització

Capafonts situat respecte Catalunya
Capafonts situat respecte Catalunya

Localització de Capafonts respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Església de Capafonts
Església de Capafonts
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Capafontí, capafontina
Superfície 13,35 km²
Altitud 751 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
113 hab.
8,46 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 334925 4573650Coord.: 41° 17′ 51″ N, 1° 1′ 42″ E / 41.29750°N,1.02833°E / 41.29750; 1.02833
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 430398

Capafonts és un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2012 la seva població era de 121 habitants.

Anomenat també Capafons, amb ortografia tradicional, el topònim deriva del llatí Capite fontium, "cap de les fonts".[2] S'han censat un total de 53 fonts, entre les quals destaca la font de la Llúdriga, que no s'asseca mai.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme de Capafonts es troba a les Muntanyes de Prades, envoltat pels termes de Vilaplana al sud-est, La Febró al sud-oest, Prades al nord i al nord-oest, i amb el de Mont-ral, ja comarca de l'Alt Camp, a l'est. Té una extensió de 13,27 km2, i ocupa la part alta de la vall del riu Brugent. Els punts més encimbellats del terme són el puig Pelat, de 1.071 m., la Pena Roja, de 1.025 i el Picorandan, de forma característica, i que segons Coromines significa en mossàrab "bec d'oreneta". La part sud-oriental del terme correspon als Motllats, i és una zona pedregosa i seca, ocupada bàsicament per boscos de pins i d'alzines, de les quals abans se n'obtenia carbó[3].

El poble es troba a 36 quilòmetres de Reus i el seu aeroport, i a 140 de Barcelona. També és a prop de Salou i del parc temàtic PortAventura.

El clima és típic de muntanya mediterrània.

Història[modifica | modifica el codi]

Sembla que el 1151 Capafonts estava ja en mans dels conqueridors francs, i apareix esmentat a la carta de poblament de Prades de 1159 i es creu que va ser reconquerit per Hug Ponç de Cervera i Guillem Ramon de Cervera, fills de Ponç de Cervera,[4] després de què el seu pare hagués ocupat tota la plana de sota les Muntanyes de Prades. Integrada al Comtat de Prades, abans de 1392 la vila va ser donada en dot pel comte Ramon Berenguer a la seva muller Blanca. Al llarg del segle XVI Capafonts va patir diverses calamitats agrícoles, sequera i una plaga de llagosta el 1681, que es repetí el 1685. Segons Madoz, el 1846 produïa sègol, llegums, cànem i patates, i molt poc vi. Tenia dos molins fariners moguts pel riu Brugent i s'hi feia carbó[3].

Can Balanyà

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial és dedicada a Santa Maria. És d'estil barroc senzill, sense filigranes, i la seva construcció va finalitzar el 1763. Té tres campanes, la major de les quals pesa 250 quilos. Damunt de cada una de les portes de la sagristia hi ha dos caps de bou, que, segons la tradició, és la paga que demanà l'amo del Mas del Fortet per haver estat el que més pedra havia portat per la construcció del temple.

Als afores s'hi troba l'ermita de la Mare de Déu de Barrulles que fou construïda el segle XII. L'ermita va romandre molt de temps abandonada fins que fou restaurada el 1956. La imatge de la Verge, que es guardava a l'església del poble, és d'alabastre policromat i és datada del segle XV.

La seva festa major se celebra el 15 d'agost.

Al terme hi ha també el Mas del Fortet, una masia del segle XVI que va ser refeta el segle XIX, i restaurada el 1976 per convertir-la en casa de colònies.

Capafonts conserva una tradició culinària que s'ha perdut en altres llocs de muntanya. En destaquen les sopes de farigola, el mandongo i les orelletes.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura. L'abundància d'aigua a la zona permet alternen els cultius de secà amb els de regadiu. Destaca el cultiu d'avellaners, hortalisses i patates.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
14 17 28 115 276 522 517 518 442 431
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
392 396 312 292 209 143 103 104 108 102
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
105 118 124 124 109 114 117 126 121 114
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Capafonts des del barranc de la Pixera

Política[modifica | modifica el codi]

Eleccions al Parlament de Catalunya del 2012[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals - Capafonts, 2012
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
CiU Artur Mas 40 42,55
ERC Oriol Junqueras 21 22,34
CUP David Fernández 18 19,14
PPC Alicia Sánchez-Camacho 10 10,63
ICV-EUiA Joan Herrera 2 2,12
PSC Pere Navarro 2 2,12
Vots en blanc 0 0
Altres 1 1,06
Total 94 85,45

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Bofarull i Terrades, Manuel. Origen dels noms geogràfics de Catalunya: Pobles, rius, muntanyes, etc.. Barcelona: Millà, 1991, p.65. ISBN 84-7304-186-0. 
  3. 3,0 3,1 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 135-138. 
  4. «Capafonts». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capafonts Modifica l'enllaç a Wikidata