Prades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Prades (desambiguació)».
Prades
Bandera de Prades Escut de Prades
(bandera) (escut)
Localització

Prades situat respecte Catalunya
Prades situat respecte Catalunya

Localització de Prades respecte del Baix Camp


Municipi del Baix Camp
Prades
Prades
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Baix Camp
Gentilici Pradenc, pradenca
Superfície 32,58 km²
Altitud 940 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
660 hab.
20,26 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 331650 4575250Coord.: 41° 18′ 40″ N, 0° 59′ 20″ E / 41.31111°N,0.98889°E / 41.31111; 0.98889
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431166
Web

Prades (del llatí Pratum "prada") és una vila i municipi de la comarca del Baix Camp. El poble també és conegut com la Vila Vermella per la pedra sorrenca de color rogenc que caracteritza gran part dels seus edificis.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La seva altitud sobre el nivell del mar (950 m) fa que gaudeixi d'un clima atlàntic que l'ha convertit en un concorregut lloc d'estiueig. L'hivern, però, és fred i la neu s'hi fa present any rere any. Està situada al centre de les Muntanyes de Prades, amb un terme municipal de 33 km2, limita amb els termes de La Febró pel sud, Capafonts a l'est, Mont-ral, aquest a l'Alt Camp, també a l'est, Vimbodí, de la Conca de Barberà, al nord-est, Vilanova de Prades, també de la Conca, al nord-oest i Cornudella, del Priorat, a l'oest i al sud-oest. Les Muntanyes de Prades ocupen quasi tot el terme, molt esquerp, i s'aixequen entre els 900 i 1.200 metres sobre el nivell del mar. El massís forma part de la Serralada Prelitoral Catalana. Destaca el Tossal de la Baltasana, de 1.201 metres, flanquejada a l'est per la Mola d'Estat. La Punta del Sales, amb 1.046 metres, i la Roca dels Corbs, amb 1.096, són altres pics a destacar.

Història[modifica | modifica el codi]

Es creu que els àrabs van edificar-hi un castell, fortificat el 1090 a causa de l'avenç de les tropes de Ramon Berenguer III pel Gaià i el Penedès. Prades es va rendir abans del 1153. any en què totes les muntanyes de Prades eren en mans dels comtes catalans.

Li va ser concedida carta de població el 1159 per Ramon Berenguer IV. El 1170 van ser expulsats els últims sarraïns que es trobaven refugiats a les muntanyes de la zona. Alfons II, que havia arribat a la vila fugint d'una epidèmia de pesta, va nomenar-ne alcalde Pere de Déu el 1193. El 1200 ja disposava de mercat propi, cosa que demostra la importància del municipi.

El comtat de Prades incloïa la baronia d'Entença, així com nombroses viles de la zona. Ocupava un total de 1.157 km² i els seus dominis s'estenien per les actuals comarques del Baix Camp, Priorat, Ribera d'Ebre, Conca de Barberà i Alt Camp. A començaments del segle XIV, el Comtat de Prades va passar a les mans de l'Infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II i Blanca de Nàpols, juntament amb la Distinció d'Elx. El 1414 va quedar unit al ducat de Cardona i més endavant, al d'Empúries. El 1663, i després del matrimoni de Catalina d'Aragó amb Juan de la Cerda, el comtat de Prades va passar a les mans dels Ducs de Medinaceli. Els drets senyorials van acabar el 1835, encara que els ducs de Medinaceli continuen ostentant el títol de ducs de Prades.

Durant la Guerra dels Segadors, que enfrontà Catalunya amb Espanya, el comtat de Prades fou un important centre d'operacions bèl·liques. Com a conseqüència de la guerra foren enderrocats part de la muralla i del castell.[2]

Durant la Primera Guerra Carlina, Prades va ser ocupada pel capitost Montdedéu que derrotà els liberals de la vila i la va ocupar i incendiar el 30 d'agost de 1837. El 9 de setembre, a l'arribar la notícia a Reus, en va sortir una columna de soldats i van posar setge als carlins amb canons que portaven des de Tarragona. El 18 de setembre la columna tornà a Reus després d'haver entrat a la vila i haver posat foc a tot allò que restava per cremar.[3] A la Segona guerra carlina la vila va servir com a caserna general de Rafael Tristany. Més tard la ciutat va ser assaltada i saquejada i els seus defensors van ser afusellats. Durant la Tercera Guerra Carlina va destacar la intervenció d'un adolescent conegut com el "Nen de Prades” que va formar i va dirigir una partida de carlins i que va morir a Tortosa abans de complir els vint anys. El rector del poble, Ramon Tresserra, va ser també cap d'una partida carlina, i arribà al grau de comandant. Aixecà un escamot el 1872 i actuà fins al final de la guerra.[2]

En aquesta vila va néixer el compositor Mateu Fletxa el Vell.

Festes[modifica | modifica el codi]

Prades celebra la seva festa major el tercer diumenge d'octubre, festivitat de santa Florentina, patrona de la vila. També són pròpies altres celebracions i esdeveniments típics com ara l'aplec a l'ermita de l'Abellera (abril), la Festa de la farigola (darrer diumenge de maig), la Festa del cava (tercer dissabte de juliol), el Concurs de gossos d'atura (primer diumenge d'agost), les Fires (quart cap de setmana d'agost), la festa de la Verge de l'Abellera (setembre), la festa de la patata (tercer diumenge de setembre) o la Festa del bolet (octubre).[4]

Economia[modifica | modifica el codi]

La població disposa de diversos equipaments que faciliten les activitats lúdiques. L'agricultura, font tradicional d'ingressos, ha quedat al segon lloc. Destaquen el cultiu de patates, avellaners i castanyers. Als seus boscos abunden les tòfones i els rovellons. La Patata de Prades té l'etiqueta d'Indicació Geogràfica Protegida per les seves excepcionals condicions i qualitat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
111 107 137 397 797 999 1.001 1.086 911 810
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
898 840 723 734 583 585 547 539 534 536
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
510 519 528 581 591 622 683 655 651 626
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Ermita de l'Abellera

L'església parroquial està dedicada a Santa Maria. És d'estil gòtic i de nau única. La façana principal té diversos elements renaixentistes. Davant d'una de les portes laterals es troba una antiga creu de terme del segle XIII.

De les antigues muralles que van envoltar el municipi tan sols en queden dempeus algunes restes, així com dos dels portals amb dovelles. Prades disposa d'una plaça porticada dominada per una font d'estil renaixentista que es troba reproduïda al Poble Espanyol de Barcelona.

A uns dos quilòmetres del centre del poble hi ha una ermita dedicada a la Mare de Déu de l'Abellera. L'edifici és de 1570 i el 1578 se li va afegir el campanar. Va ser reformada per complet al segle XVIII. Al temple, de nau única, es conservava una imatge de la Mare de Déu que va ser destruïda el 1936. El 1940 es va realitzar una reproducció de la mateixa amb marbre procedent de Sarral.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. 2,0 2,1 Anguera, Pere. Història dels pobles del Baix Camp. Reus: Reus Diari, 1989, p. 215-225. 
  3. Vallverdú, Robert. El Nen de Prades: un capitost adolescent a la Tercera Guerra Carlina. Reus: Centre de Lectura, 1997, p. 18. ISBN 8487873200. 
  4. «Festes». Ajuntament de Prades. [Consulta: 15-vii-2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Prades Modifica l'enllaç a Wikidata