Vilanova de Prades

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vilanova de Prades
Escut de Vilanova de Prades
(escut)
Localització

Vilanova de Prades situat respecte Catalunya
Vilanova de Prades situat respecte Catalunya

Localització de Vilanova de Prades respecte de la Conca de Barberà


Municipi de la Conca de Barberà
L'església de Sant Salvador
L'església de Sant Salvador
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Camp de Tarragona
Conca de Barberà
Gentilici Vilanoví, vilanovina
Superfície 21,51 km²
Altitud 893 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
126 hab.
5,86 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 329225 4579625Coord.: 41° 21′ 0″ N, 0° 57′ 31″ E / 41.35000°N,0.95861°E / 41.35000; 0.95861
Organització
Entitats de població

1
Codi territorial 431687
Web

Vilanova de Prades és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà situat a l’extrem sud-occidental de la comarca, al límit amb les Garrigues, el Priorat i el Baix Camp. Així, confronta amb els termes de Vallclara, al NE, Prades (Baix Camp) per l’E i pel S, Cornudella de Montsant, al S, i Ulldemolins, a l’W (Priorat), i amb la Pobla de Cérvoles i el Vilosell, al N (Garrigues).

Història[modifica | modifica el codi]

El 1159 Vilanova apareix citada a la carta de població de Prades com a límit d'aquest terme. A mitjan segle XII, Ramon Berenguer IV va cedir el lloc al capellà de l'Espluga de Francolí, Pere de Pinós. Quatre anys després, el rei Alfons el Cast va donar-lo a un nebot del capellà, Pere d'Avellà. Li va imposar com a condició que construís una fortalesa i que s'encarregués de la seva repoblació. El 1324 Vilanova va quedar integrada dins del comtat de Prades.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 14 20 145 431 762 563 600 523 419
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
395 332 280 263 222 203 152 154 164 156
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
157 143 157 148 157 149 145 143 129 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Cultura[modifica | modifica el codi]

La Font Vella

L'església parroquial està dedicada a Sant Salvador. De l'antiga església i de la qual n'apareix la primera referència el 1180 se'n conserven alguns murs que fan paret amb la rectoria. La construcció actual es va alçar al segle XVIII en estil barroc. El seu interior albergava un retaule barroc que presidia l'altar major i que va ser destruït durant la Guerra Civil. Abans de ser repintada l’església, a la llinda de la porta esquerra del presbiteri, es coneix que hi havia una llegenda en llatí que deia que el temple s’havia començat a pintar el 26 de juliol de 1827 i que s’havia acabat el 6 de juliol de 1829. Així mateix, a la llinda de la porta de la dreta es llegia, també en llatí, que la caiguda d’una roca l’11 de novembre de 1897 va destruir la volta de l’absis i la banda esquerra de l’altar i que la restauració s’acabà el 5 d’agost de 1898.

Algunes de les cases del poble daten dels segles XVI, XVII i XVIII, i han conservat les portalades adovellades.

L'ermita de Sant Antoni de Pàdua, del segle XIX, es troba al costat del cementiri, a la zona denominada el Camp de Poblet. Segons la tradició, tres dones que es van salvar de la pesta van costejar-ne la construcció. Durant la guerra civil va ser saquejada però encara s'hi poden veure alguns elements decoratius originals. Es considera un dels patronatges de la vila.

La festa major se celebra el primer cap de setmana del mes d'agost, en honor a la Transfiguració del Senyor, i la setmana següent, es programen diferents activitats culturals i lúdiques al voltant de la festivitat de Sant Roc.

El penúltim cap de setmana d'agost té lloc el Recital de Poesia i Música que s'ha consolidat en els darrers anys com un acte de petit format de gran qualitat.

El darrer cap de setmana d'octubre s'hi celebra la festa i mercat de la castanya, declarada Festa d'Interès Comarcal pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura. Destaquen el cultiu d'avellaners, castanyers i ametllers. Al llarg del curs del riu de Prades (afluent del riu de Montsant) s'hi poden veure antics molins d'aigua, avui dia inactius, que van ser de gran importància per l'economia del municipi.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Vilanova de Prades sota la serra de la Llena
Vilanova de Prades sota la serra de la Llena

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22 desembre 2014. [Consulta: 25 setembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vilanova de Prades Modifica l'enllaç a Wikidata