Balneari de Vallfogona de Riucorb

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Balneari de Vallfogona de Riucorb
Balneari de Vallfogona de Riucorb - 3.jpg
Dades bàsiques
Construït XIX-XX
Característiques
Estil Eclecticisme
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Província província de Tarragona
Comarca Conca de Barberà
Municipi Vallfogona de Riucorb
Localització Ctra. Vallfogona-Montblanc. Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà)

41° 33′ 50″ N, 1° 15′ 30″ E / 41.563843°N,1.258251°E / 41.563843; 1.258251
Bé inventariat
Identificador IPAC: 13183
Modifica dades a Wikidata

El Balneari de Vallfogona de Riucorb és un conjunt d'edificis del municipi de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

El balneari s'estén al llarg del riu Corb.[1] Es van voler aprofitar les aigües mineromedicinals que brollaven en aquella zona. Està situat a un parell de quilòmetres de la vila, i hi trobem la Font Gran (o Pudenta) i la Font Petita (o Salada).

L'any 1901 es projecta i construeix el balneari i comença a funcionar amb gran concurrència de públic per tal de gaudir de les noves instal·lacions de dutxes, polvoritzacions, dutxes de vapor, etc. Paral·lelament es procedeix a la plantació del gran parc. La seva ordenació va donar suport a les altres construccions posteriors i a la implantació de serveis públics. Entre 1913 i 1916 es fa la nova carretera d'accés, es construeix el pont actual i es construeixen nous xalets a la urbanització (Xalet de la Verge de Montserrat, Xalet del Jardí...). En una segona etapa del balneari (1921-36) es basteix un nou cos d'edifici i es modernitzen les sales d'hidroteràpia, cosa que fa tenir una nova embranzida en les obres de construcció de nous xalets i hotels.[1]

Després del parèntesi de la guerra, l'any 1944 es posen en servei els nous xalets (Sant Miquel, La Salut, del Carme, Santa Teresa....) i es millora la instal·lació de captació i subministrament d'aigua corrent.[1]

L'ús del balneari ve marcat per un descens en l'ocupació de les instal·lacions en els anys 60, que s'ha recuperat en els darrers anys,[1] amb renovacions dutes a terme de manera continuada des del 1992.

L'edifici es construí seguint una estètica historicista. Molts elements evoquen l'arquitectura medieval, com la galeria amb arcs de mig punt. També presenta finestres esqueixades amb llancetes, de reminiscència gòtica, així com algunes obertures en forma d'espitllera.[1]

Una edificació en forma de H, resultat de diverses ampliacions, acull les instal·lacions del balneari, restaurant, cuines, instal·lacions hidroteràpiques, etc.[1]

A destacar el conjunt format pels xalets existents, una part important d'estil modernista o noucentista, l'Hotel Regina, el parc del Balneari, amb una petita presa on hi havia hagut un molí fariner, etc. Tot això integrat en un ambient natural ben interessant.[1]

Història[modifica]

Fundat per Mn Miquel Piera Martí arran d'una visita per prendre les aigües conegudes des de 1850, amb son germà Antoni. El 1901 es féu el projecte i construcció del balneari, inici de la urbanització de xalets. Entre 1913 i 1916, l'enginyer Miralles féu la nova carretera d'accés, de terra, i hi va haver la construcció del pont actual, fets que provocaren el creixement de la urbanització. El 1929 es féu la renovació de les instal·lacions hidroteràpiques i l'ampliació de l'edifici. Els anys 1941, 1951, 1961 hi hagué reformes projectades per J. M Ribes, J. M. Soteras i Joan Sellés.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Balneari de Vallfogona de Riucorb». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 29 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balneari de Vallfogona de Riucorb Modifica l'enllaç a Wikidata