Riu Corb

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia físicaCorb
Desembocadura del riu Corb a Vilanova de la Barca Desembocadura del riu Corb a Vilanova de la Barca.
Tipologia riu
Inici
Cota inicial 762 m
Estat Espanya
Localització Rauric 41° 32′ 5.976″ N, 1° 21′ 23.43″ E / 41.53499333°N,1.3565083°E / 41.53499333; 1.3565083Coord.: 41° 32′ 5.976″ N, 1° 21′ 23.43″ E / 41.53499333°N,1.3565083°E / 41.53499333; 1.3565083
Final
Localització Segre 41° 40′ 40.75″ N, 0° 42′ 46.46″ E / 41.6779861°N,0.7129056°E / 41.6779861; 0.7129056
Geografia
Desguassos Segre
Creua Conca de Barberà, Urgell, Pla d'Urgell, Noguera i Segrià
Mesures i indicadors
Longitud 57 km
Modifica dades a Wikidata

El riu Corb és un afluent per l'esquerra del Segre que travessa les comarques de la Conca de Barberà, l'Urgell, Pla d'Urgell i el Segrià.

El riu neix a una font del municipi de Rauric al peu de la carretera T-224 i segueix en direcció oest cap a Llorac i Vallfogona de Riucorb, on recull les aigües del riu Seniol. Continua cap a Guimerà, Ciutadilla, Nalec, Sant Martí de Maldà, Maldà i Belianes, on canvia de direcció i continua vers al nord; poc després es perd entre les vinyes i les oliveres.

Prop de Bellpuig es retroba l'antic curs del riu, que, a través dels termes de Castellnou de Seana, el Poal, Linyola, Poal, Bellvís i Térmens, arriba fins a Vilanova de la Barca, on desemboca al Segre després d'un recorregut de 57 km.

Algunes fonts[1] afirmen que, després de Belianes, el riu no va cap a Bellpuig, sinó que se separa en dos braços: una direcció a Bellpuig, fet antigament, de forma artificial, pel Duc de Sessa per a poder regar les seves terres, i l'altre, que és el curs natural del riu, i que es dirigeix als pobles de Vilanova de Bellpuig i Golmés, per, poc després, retrobar el curs esmentat anteriorment.

Afluents[modifica | modifica el codi]

Obagues[modifica | modifica el codi]

Les Obagues del riu Corb presenten una de les irradiacions més extremes i meridionals de les rouredes submediterrànies de roure de fulla petita. La presència d’elements submediterranis i eurosiberians dins d'un país eminentment sec i continental constitueix per si mateixa una notable singularitat botànica. És l'Espai més occidental de la depressió Central oriental de ponent i forma part dels relleus que tanquen la baixa plana de la depressió Central occidental. Cal remarcar el bon estat de conservació dels sòls vermells residuals, típics dels altiplans segàrrics.[2]

En aquest Espai, són de gran interès naturalístic les rouredes submediterrànies de roure de fulla petita, ja que la presència d’elements submediterranis i eurosiberians dins un país eminentment sec i continental, com el del seu entorn territorial, constitueix en si mateixa una notable singularitat botànica.

Biodiversitat[modifica | modifica el codi]

gràcies al mosaic agropecuari de matollars, boscos i conreus, s’hi troben espècies interessants de la fauna vertebrada, com ara el gaig blau (Coracias garrulus), el mussol comú (Athene noctua), el llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida) o la merla blava (Monticola solitarius).

Pel que fa als invertebrats, s’hi poden trobar lepidòpters d’interès, com ara Graellsia isabellae o elcoleòpter Carabus olympiae, així com el cranc de riu americà (Austopotamobius pallipes)

L'interès de les obagues del riu Corb rau en el fet de presentar una de les irradiacions més extremes i meridionals de les rouredes submediterrànies que penetren en aquest territori a través de l’altiplà segàrric.

L’Espai acull alguns elements propis de la roureda seca dins un país de carrascar (Quercetum rotundífoliae), amb pinedes de pi blanc i brolles calcícoles de romaní i bruc d’hivern. A les obagues humides troben refugi alguns retalls de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae), en la qual abunda la pinassa (Pinus nigra) i el pi roig (Pinus sylvestris).

És una de les localitats extremes on el roure presenta un desenvolupament més gran i forma poblaments importants, acompanyats d’altres plantes submediterrànies molt rares en aquest territori (Buxus sempervirens, Melampyrum pratense, Daphne laureola, Juniperus communis i Amelanchier ovalis).

Aquests boscos submediterranis presenten l'interès d’allotjar algunes espècies pròpies dels boscos més humits de l'Europa central, arribades a aquestes terres durant períodes més freds del quaternari i que, actualment, es conserven aprofitant els racons més ombrívols i humits. La presència d’aquestes plantes de caràcter eurosiberià dins un país eminentment sec i continental constitueix, per ella mateixa, una notable singularitat botànica.

A les àrees més marginals, a les clarianes de la roureda, són freqüents els pradells de jonça (Brachypodio-Aphyllanthetum) i les brolles calcícoles amb bufalaga tinctòria (Erico-Thyme-laeetum tinctoriae). Fora de les obagues les condicions canvien bruscament i pren una gran preponderància el paisatge típic del país del carrascar.

Entre les espècies d’interès florístic de l’Espai hi figura el Melampirum cristatum.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Article sobre el Corb
  2. «Riu Corb». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Corb Modifica l'enllaç a Wikidata