Vall del Corb

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 41° 33′ 50″ N, 1° 13′ 50″ E / 41.56389°N,1.23056°E / 41.56389; 1.23056


La vall del Corb és el territori que s'estén a banda i banda del riu Corb, al llarg del seu descens des de Rauric fins a Bellpuig. El riu Corb neix a Rauric i desemboca al riu Segre a l'altura de Vilanova de la Barca, tot i que la influència geogràfica, social, econòmica i política de la vall s'estén des de Santa Coloma de Queralt fins a Bellpuig.

Història de la vall del Corb[modifica | modifica el codi]

Al voltant dels segles IV i III aC es van formar la majoria dels pobles que actualment formen la vall. A Guimerà s'han trobat restes d'un molí ibero-romà i a Santa Maria de la Bovera s'ha trobat restes de ceràmica ibèriques. A l'època romana (s.I)la vall del Corb era el corredor que connectava Barcino amb Ilerda. Al llarg del s. XII l'orde del Cister es va establir a la vall i es van erigir els monestirs de Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de la Bovera (Guimerà), Vallsanta (Guimerà) i el Pedregal (El Talladell).

Pobles que formen la vall del Corb[modifica | modifica el codi]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La vall compta amb un conjunt de productes alimentaris de gran qualitat. Hi destaquen el vi, de la Denominació d'Origen Costers del Segre, amb el celler Vallcorb de Verdú, on elaboren dos vins del mateix nom, el Vallcorb blanc, un macabeu jove i el Vallcorb negre, un ull de llebre amb 6 mesos de criança en bóta hongaresa. L'oli d'oliva (amb Denominació d'Origen Protegida les Garrigues). També són típics els embotits, el formatge (com el d'Albió), el pa, la coca de recapte (amb diverses variants) i la pastisseria.

Sant Miquel[modifica | modifica el codi]

Article principal: Sant Miquel del Corb

Pel camí de la Vall del Corb trobem l’ermita de Sant Miquel, situada al cim d’un turonet que sobresurt al vessant nord del Puig Rodó. Una curiositat d’aquesta ermita és que ja se’n tenen notícies de l'any 957. Les característiques arquitectòniques de l'edifici corresponen al romànic del segle XII, si bé s'hi han anat fent transformacions i restauracions, com la que s'observa a la paret de llevant amb la diferent plomada de les pedres, segurament a causa del moviment sofert pel fort terratrèmol que assolà la comarca el segle XV. En aquest lloc, hi destaquen el campanar a quatre vessants i el porxo a la façana de ponent.

Sant Martí[modifica | modifica el codi]

A pocs centenars de metres, en mig d'una frondosa fageda trobem la senzilla però encantadora ermita de Sant Martí del Corb, a la que s'hi accedeix per un curt tram d'amples escales, on es pot observar un bonic paisatge humit, fresc i molt autòcton d'aquí la Garrotxa. Al costat de l'ermita hi ha la font de Sant Martí i un abeurador. És un petit edifici amb porxo i campanar d'espadanya. Durant la segona república s'hi van fer importants obres de restauració.

Associacions i entitats de la vall del Corb[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Duch, Joan; Gonzalvo, Gener; Foix, Lluis (2003). La Vall del Corb. Vallbona de les Monges: March Editor.
  • Ribas, M. Assumpció (1983). L'aventura de la vall del corb. Abadia de Montserrat
  • Vallverdú, Josep; Piquer, Josep Joan, et al. (1986). La Vall del Corb.Publicacions de L'Institut d'Estudis Ilerdencs.