Vall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vall del riu Kali Gandaki, al Nepal

Una vall és una depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per un corrent fluvial.[1] S'origina per l'erosió de fons que fan els materials dels vessants i pels processos del vessant que li dóna la seva característica forma en V. Una vall glacial, per contra, és més arrodonida i semblant a una U i ha estat formada per l'acció erosiva d'una glacera.

Les valls han estat llocs privilegiats per als assentaments humans, ja que tenen aigua accessible i estan protegides per les muntanyes que les envolten. Per això, molts pobles actuals reflecteixen en el seu nom la seva ubicació en una vall.


En un relleu jove predominen les valls en V: els vessants, poc modelats per l'erosió, convergeixen en un fons molt estret. Per contra, hi ha un estat avançat de l'erosió del lloc a les valls al·luvials, de fons pla i ample, constituïdes per dipòsits al·luvials entre els quals pot divagar el curs d'aigua. Les valls en U, generalment d'origen glacial, tenen les parets molt abruptes i el fons còncau. En certs casos, en retrocedir una antiga glacera, el llit d'un dels seus afluents queda a molta alçada per sobre del d'aquell i desemboca en el seu vessant, sovint, formant salts d'aigua. Quan un riu és capturat per un altre o quan el seu llit és tancat per morrenes o un altre tipus de dipòsits, queda més avall una vall morta o riu decapitat, que ja no té un curs d'aigua.

En altres casos, una vall no té sortida natural, per tancar-la un contrapendent, i les aigües que hi discorren penetren en el sòl i prossegueixen el seu curs per una xarxa subterrània. Aquestes valls cegues són pròpies dels terrenys càrstics. Així mateix, en moltes regions àrides, els rius no poden sortir de la conca hidrogràfica, i discorren per valls endorreiques. Una vall pot haver estat íntegrament excavada en un terreny sedimentari pel seu curs d'aigua; però, en general, aquest s'obre pas per depressions d'origen tectònic. Segons siguin aquestes, es té una vall de fractura, de fossa, d'angle de falla, etc. Una vall longitudinal està orientada paral·lelament als plecs d'una serralada, mentre que una vall transversal és perpendicular a aquests.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «vall». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vall Modifica l'enllaç a Wikidata