Cascada

Cascades de l'Iguaçú

Una cascada (també anomenada salt d'aigua, saltant o sallent) és la caiguda d'un curs d'aigua per un precipici, a causa d'un desnivell sobtat, una cinglera, un penya-segat o una falla en el terreny, del pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un iceberg o d'una plataforma de gel.

Cal no confondre el terme amb cataracta, que és una afecció ocular.

El terme també es pot referir a:

• Una font monumental d'on brolla l'aigua en forma de cascada;
• Un conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d'una cascada
• Un conjunt d'elements de dispositius, d'aparells, col·locats successivament de manera que la sortida de cadascun d'ells és connectada a l'entrada del següent.

Formació

Formació d'una cascada

Vista aèria de les Cascades Victòria al riu Zambezi al sud d'Àfrica

Cascades d'Iguazu entre Brasil i Argentina

Cascades de Niàgara

]

Cascades Rhine a Suïssa

Les cascades comunament es formen quan un riu és jove. En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l'erosió succeeix lentament. A mida que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a lavora de la cascada, diposita material i causa una major increment de l'erosió. Això causa que la cascada excavi més profundament en la llera arribant a causar un canó. La taxa de retrocediment d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.

Les cascades es poden agrupar en 10 classes basant-se en el seu volum mitjà d'aigua present a la cascada. Les cascades de classe 10 inclouen les de Niàgara, Cascada Paulo Afonso i Cascada Khone.

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cascada

• Wallaman Falls, la cascada més alta d'Austràlia.