Cascada

Salt de Sallent

Un salt d'aigua, cascada, saltant, sallent, fai o fall (al Vallès) és la caiguda d'un curs d'aigua en un desnivell sobtat del terreny: una cinglera, un penya-segat o una falla, el pas d'un sòl de roques dures a un altre de més toves i erosionables, etc. També es pot produir quan l'aigua de la fusió cau per la vora d'un iceberg o d'una plataforma de gel.

Les caigudes d'aigua són sistemes dinàmics que varien amb les estacions i amb els anys, encara que això últim solo es fa perceptible a escala geològica. Presenten diferents formes (per exemple, si la seva caiguda és vertical o si segueix un pronunciat pendent, etc.), determinades pel volum d'aigua, l'altura de la caiguda, l'amplària del llit i la conformació de les parets entre les quals corre el líquid, depenent del tipus de roca i de les diferents capes en les quals es disposen.

Entre les caigudes d'aigua més famoses del món es troben les cascades de l'Iguaçú —compostes per 275 cascades de diferents altures localitzades entre l'Argentina i el Brasil—, les cascades del Niàgara —situades a la frontera entre els Estats Units i el Canadà i amb un cabal que arriba als 11.000 m³/s—, les cataractes de Yosemite —en Califòrnia, de 739 m de caiguda, molt conegudes per la seva bellesa— i el Salto Angel —a Veneçuela, que amb una altura de 979 m (807 m de caiguda ininterrompuda), és el salt d'aigua més alt del món. Les cascades es consideren un dels fenòmens més bells de la naturalesa.

Per extensió també es parla de cascada de gel quan l'aigua congelada forma caigudes pronunciades. Això sol ocórrer quan el cabal d'aigua és molt petit i es va gelant de manera successiva, provocant l'augment de l'estructura de gel a uns -4 graus.

Definicions

En castellà, francès i anglès les formes catarata, cataracte i cataract s'apliquen especialment a una cascada de grans dimensions i de gran cabal. En català, com que no s'ha acceptat aquesta paraula, tots els salts d'aigua grans són cascades.

El terme cascada també es pot referir a:

• Una font monumental d'on brolla l'aigua en forma de salt, com la cascada del Parc de la Ciutadella
• Un conjunt de focs artificials disposats de manera que la caiguda de llurs elements encesos imiti la forma d'un salt d'aigua
• Una seqüència d'esdeveniments probablement inevitable coneguda com a «efecte dòmino».

S'han elaborat diversos sistemes de classificació dels salts. Un de les més coneguts és la de Beisel, que agrupa els salts d'aigua en 10 classes basant-se en el volum mitjà d'aigua present al saltant (que depèn tant del cabal mitjà del riu com de l'alçada) mitjançant una escala logarítmica. Els salts de classe 10 inclouen les cascades del Niàgara, la Cascada Paulo Afonso i la Cascada Khone.

Les classes d'altres sallents coneguts inclouen les cascades Victoria i Kaieteur (classe 9); Rin i Gullfoss (classe 8); Salto Angel i Dettifoss (classe 7); Yosemite Falls, Lower Yellowstone Falls i Thi Lo Su (classe 6); i Sutherland (classe 5).

Formació

Formació d'una cascada

Vista aèria de les Cascades Victòria al riu Zambezi al sud d'Àfrica

Els salts d'aigua comunament es formen quan un riu és jove. En aquell moment el canal sovint és estret i profund. Quan el riu fa el seu curs sobre roca mare resistent, l'erosió ocorre lentament. A mesura que el curs d'aigua incrementa la seva velocitat, a prop del sallent, diposita material i causa una major increment de l'erosió. Això causa que el fall excavi més profundament el llit del riu arribant a crear un congost. La taxa de retrocés d'una cascada pot arribar a ser d'1,5 metres per any.

Les aigües que es precipiten des de l'alt d'una cascada no adquireixen gran velocitat durant la seva caiguda a causa de la resistència de l'aire i al fet que es divideixen en nombrosos dolls o salts. La seva base queda subjecta a l'erosió quan està constituïda per roques toves sota una capa de roques més resistents. Sent els estrats tous disgregables, es produeixen enfonsaments dels estrats superiors en quedar privats de suport. És així com les cascades retrocedeixen i es desplacen en direcció a la font del riu —com va ser el cas de les cascades del Niàgara entre 1842 i 1927—. En la majoria dels casos, el retrocés depèn de l'erosió directa en el punt de caiguda, independentment dels llits rocosos, perquè és precisament en aquest lloc on les aigües adquireixen la seva major velocitat. En aquest moment de retrocés, la cascada perd progressivament la seva altura, i el salt violent del perfil longitudinal és reemplaçat per una baixada ràpida, però menys brusca. Aquest procés és més evident en les cascades verticals, on la força de la caiguda de l'aigua soscava la part inferior de la paret de roca —fins i tot creant grans coves—, mentre les parts superiors s'esfondren. Els blocs de roca caiguts són llavors dividits en petits còdols per desgast en xocar els uns amb els altres, i també erosionar la base de la cascada per abrasió, creant una piscina d'aigua profunda o gola. La taxa de retir d'un salt d'aigua pot arribar a un metre i mig per any.

També en roques calcàries o similars, fàcils de dissoldre per l'aigua, se solen provocar coves subterrànies per sota dels llits principals, convertint-se en rius i cascades subterranis. En alguns d'aquests casos, l'enfonsament posterior de la cova torna a fer visible el llit i les seves cascades, després d'haver retrocedit molts metres. D'altra banda, en uns certs casos, i a causa de l'erosió que sofreixen durant la seva caiguda, les aigües contenen abundants quantitats de carbonat de calci dissolt. S'observa, llavors, la formació de dipòsits de travertí (roca formada per enduriment). Aquests dipòsits recobreixen ràpidament les parets i el punt de caiguda, compensant, a vegades, l'acció erosiva. Inclusivament, pot arribar a augmentar l'altura d'aquesta.

Alguns rius flueixen a vegades sobre un gran pas en les roques que pot haver-se format per una falla geològica, desplomant-se al fons d'aquesta. També les cascades es poden produir al llarg de la vora o a través de les glaceres, un procés en el qual un rierol o riu que desemboca en una glacera continua fluint a la vall després que la glacera s'hagi retirat o es fongui. Els grans salts a la vall de Yosemite són exemples d'aquest fenomen, que es coneixen com a vall penjant. Una altra raó que pot donar lloc a la formació de valls penjants és quan dos rius s'uneixen i un d'ells flueix més de pressa que l'altre.

Classificació

S'han elaborat alguns sistemes científics per a la classificació de caigudes d'aigua, sent un dels més recents el International Waterfall Classification System, desenvolupat per Richard H. Beisel Jr. Les caigudes d'aigües són agrupades en deu grans categories basades en el volum mitjà d'aigua present (que depèn tant del cabal mitjà de la caiguda com de la seva altura) usant una escala logarítmica. Són trencades de classe 10 les cascades del Niàgara, la cascada Paulo Afonso i les cascades de Khone.

Segons aquesta classificació, les cataractes més conegudes tenen la següent classe: les cascades Victòria i les cascades Kaieteur (classe 9); les cascades del Rin i Gullfoss (classe 8); el Salto Angel i Dettifoss (classe 7); el salt Yosemite, Yellowstone Lower Falls i cascada Lor Umphang Ti Sue (classe 6); les cascades Sutherland (classe 5).

Exemples de grans cascades

Powerscourt Waterfall, prop d'Enniskerry, Comtat de Wicklow, Irlanda, és un exemple d'una caiguda d'aigua tipus cua de cavall.

Vista aèria de les cascades del Niàgara, entre l'estat de Nova York i la província d'Ontario, el Canadà.

Cascada Duruitoarea, a Ceahlău, Romania.

Llacs Plitvice, Croàcia.

Salt del Laja és una sèrie de quatre cascades a Xile.

Algunes de les cataractes més importants del món, en ordre alfabètic, són les següents:

• Salto Angel, és el salt d'aigua més alt del món, amb una altura de 979 m (807 m de caiguda ininterrompuda), generada des de l'Auyantepui. Es localitza en el parc nacional Canaima, a l'estat Bolívar, Veneçuela.
• Cascades Bambarakanda, amb 263 m, és la cascada més alta de Sri Lanka.
• Cascada de Basaseachi amb 246 m de caiguda lliure es troba dins del parc nacional Cascada de Bassaseachic. Situada en el municipi d'Ocampo, Chihuahua, és la cascada permanent més alta de Mèxic.
• salt Bridalveil, amb 189 m, a la vall de Yosemite.
• Cascada de Marmore, a Itàlia, és la cascada artificial més alta del món.
• Assortidor Cautley, amb 175 m, és la cascada més alta d'Anglaterra.
• cascades Colonial Creek, amb 788 m, és la segona cascada més alta a l'Amèrica del Nord, es troben en el parc nacional Cascades del Nord, Washington, Estats Units.
• Cascades Detian - Ban Gioc és la quarta cascada internacional més gran del món, localitzada a la frontera entre la Xina i el Vietnam.
• Dettifoss, en el nord d'Islàndia, és la cataracta més gran d'Europa en termes de volum de descàrrega, amb un cabal mitjà de 200 m³/s. La cataracta té uns 100 metres d'amplària i una caiguda de 44 m fins al canó Jökulsárgljúfur.
• Eas a' Chual Aluinn, amb 200 m, és la cascada més alta tant d'Escòcia com del Regne Unit.
• Cascada Gocta, amb 771 m, és la cinquena més alta del món, situada en la província de Bongara, Departament d'Amazones (el Perú).
• Salt de Guadalupe a prop al municipi de Gómez Plata a Antioquia és una de les cascades més imponents de Colòmbia.
• Cascades Hannoki, amb 500 m, és la cascada més alta d'Àsia, situada a Tateyama, el Japó.
• High Force, en el riu Tees, és una de les cascades més altes d'Anglaterra.
• Cascada Huangguoshu, a Anshun, Guizhou, Xina, és la cataracta més gran d'Àsia Oriental.
• Les cascades de l'Iguaçú, localitzada a l'Argentina a la província de Misiones, generat per la caiguda de l'Iguaçú, situat en el parc nacional Iguaçú creat en 1934 per la Llei 12.103 amb l'objectiu de conservar les majestuoses Cascades de l'Iguaçú, un dels fenòmens naturals més importants del món, així com la biodiversitat que l'envolta.
• Cascades James Bruce, amb 840 m, la cascada més alta d'Amèrica del Nord, localitzada en el Parc Provincial Marino Princesa Louisa, Colúmbia Britànica, el Canadà.
• Cascades Jog, la cascada més alta de l'Índia (llistada com 314 en el rànquing de la World Waterfall Database), localitzada en l'estat de Karnataka, l'Índia.
• Cascades Jurong a Singapur és una cascada artificial.
• Cascades Kaieteur, amb 226 m, al riu Potaro a Guyana central, localitzada al parc nacional Kaieteur.
• Cascades Krimmler, amb 380 m, el segon salt d'aigua més alt d'Àustria, localitzada a Krimml, Salzburg, Àustria.
• Salt del Laja, un conjunt de quatre cascades d'entre 20 i 140 m separades a no més de 1.000 metres de distància. Estan situades a la regió del Bio Bio, Xile.
• Cascades Multnomah, amb 186 m d'altura i 30 m d'amplària.
• Cascades del Niàgara, les més caudaloses d'Amèrica del Nord.
• Cascades d'Ouzoud, amb tot just 110 m, les més altes del Marroc.
• Cascades Pissing Mare, amb 350 m, el més alt en l'est d'Amèrica del Nord.
• Pistyll Rhaeadr, de 73 m, és una cascada de Gal·les.
• Ramnefjellsfossen, amb 808 m, tercera més alta del món, a Stryn, Nesdalen, Noruega.
• Cascades del Rin és la més ampla d'Europa, localitzada a Suïssa.
• Cascades ShirAbad, localitzada a l'Iran, Golestan, Khanbebin, Shirabad.
• Cascades Shoshone, les "Niagara of the West", a Idaho.
• Cascades St.Clair, amb 265 m, la cascada més ampla de Sri Lanka.
• Cascades Silver, localitzada a Silverton, Oregon.
• Cascada Takakkaw, amb 384 m, a Yoho National Park al Canadà.
• Salt del Tequendama, amb 132 m, una cascada sobre el riu Bogotà, a uns 30 km al sud-oest de Bogotà, a Colòmbia.
• Finestres de Tisquizoque, en el municipi colombià de Floríán.
• Salt del Tugela, amb 947 m, el segon més alt del món, a la província KwaZulu-Natal, Sud-àfrica.
• Cascades Victoria la cataracta més gran del món, amb més d'una milla d'ample, localitzada al riu Zambezi, a la frontera de Zimbàbue i Zàmbia.
• Cascades Virginia en el riu Sud Nahanni, Territoris del Nord-oest, el Canadà, és la 14a més alta del món localitzada en el Nahanni National Park Reserve un Patrimoni de la Humanitat.
• Cascades Waihilau, amb 792 m, localitzada al Waimanu Valley, Hawaii, Estats Units.
• Cascades Yosemite, amb 739 m, la quarta cascada més alta d'Amèrica del Nord, localitzada en el parc nacional de Yosemite, Estats Units.
• Cascades Yumbilla, amb 896 m, la cinquena cascada més alta del món, situada al Perú.

Les Cascades de l'Iguaçú, a l'Argentina i el Brasil. Tots els salts sumats formen el sistema de cascades més cabalós del món, amb una mitjana de 1.500 m³/s. Declarades com una de les set meravelles naturals del món.

Galeria d'imatges

• 
  Cascades de l'Iguaçú entre el Brasil i l'Argentina
• 
  Cascades del Niàgara
• 
  Cascades del Rin a Suïssa
• 
  Salts Pihtsusköngäs a Enontekiö, Finlàndia
• 
  El Salto Angel a Veneçuela
• 
  Cascada d'Aiguallut
• 
  La Cascada de Glandieu, França

Vegeu també

• Llista de cascades del món
• Llista dels salts d'aigua d'Islàndia
• Wallaman Falls, el salt d'aigua més alt d'Austràlia.

Referències

Viccionari