Erosió
L'erosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica). Normalment hi ha erosió pel transport de sediments a través del vent, aigua o gel; a favor del pendent de sòls i altres materials sota la força de la gravetat; o per organismes vius com són els animals excavadors, que s'anomena bioerosió.
Malgrat que l'erosió és un procés natural s'ha incrementat moltíssim per l'ús humà de la terra.[1][2] Aproximadament un 40% de la superfície agrícola mundial està seriosament degradada per l'erosió.[3]
L'erosionabilitat mesura la capacitat d'un sòl de ser erosionat i depèn de factors com la duresa, estar cobert per vegetació o el seu pendent.
L'erosió no és el mateix que la meteorització, que és la disgregació de la roca sense desplaçament del material (si bé la meteorització facilita l'erosió), ni és el mateix que el transport dels materials erosionats, que és el següent pas del cicle geològic, i que normalment realitza el mateix agent que ha produït l'erosió.
Un problema particularment seriós és l'erosió costanera propiciada pel fet de fer construccions molt a la vora de la mar, les quals pertorben el flux de sediments cap a elles.
Factors de l'erosió[modifica]
- El clima;
- El pendent;
- Factors físics (duresa) i químics (solubilitat per exemple) de la roca;
- L'absència o no de coberta vegetal i la naturalesa dels vegetals;
- La història tectònica (fracturació per exemple);
- L'acció humana (pràctiques agrícoles, desforestació, urbanització).
L'erosió pot actuar a través de milers o milions d'anys o ser gairebé instantània (com en els allaus o esllavissades)
Mecanismes erosius[modifica]
En els processos d'erosió es distingeixen tres fases diferents:
- Destrucció del material rocós;
- Transport;
- Acumulació dels materials.
L'erosió implica una desagregació superficial de la roca o del sol anomenada meteorització.[4] La meteorització es produeix sobre el lloc, i produeix materials esmicolats. El grau d'erosió depèn de les característiques de la roca:
- De la duresa per exemple : les roques i els minerals més resistents són el diamant i el corindó; els menys resistents són el talc, el guix i la calcita.[5] la presència de quars fa que el granit sigui més resistent.: l'erosió serà aleshores més lenta:
- Segons la capacitat de dilatació de la roca
- Segons la seva química.
Erosió mecànica[modifica]
La disgregació mecànica es fa sota l'acció d'una força física que arrossega els trossos de roca més o menys voluminosos:
- Esclat pel gel o la calor ;
- Fregament: glacera, acció de l'aigua (cavitació) o del vent. L'erosió mecànica és particularment activa en els medis fred o àrids.
Erosió a càrrec de l'aigua[modifica]
És de caràcter mecànic i químic i té com a principals alteracions: la hidroclàstia (trencament per l'aigua per l'alternança humectació/dessecació), l'impacte de les gotes que cauen al sòl, la reptació i la solifluxió. El pendent reforça l'erosió hídrica. En el litoral cal tenir en compte les onades i els corrents marins.
Les torrentades són el tipus d'erosió més freqüent al món. Pot ésser concentrada (torrents, uadis) o difusa (pel·lícula d'aigua i l'erosió litoral)
Erosió pel vent[modifica]
L'erosió eòlica ataca les roques emportant-se'n partícules o polint-ne la superfície. Aquest tipus d'erosió és més eficaç quan no hi ha obstacles i el vent és fort, regular i carregat de partícules.
L'erosió eòlica empobreix el sòls però pot enriquir els sòls allà on és transportat com passa en la pols extreta del Sàhara o el loess[6]
Erosió lligada a la diferència de temperatura[modifica]
En regions amb forta amplitud tèrmica (clima continental, polar, deserts, alta muntanya, etc.), els xocs tèrmics repetits per la successió de cicles "dia/nit" fan esclatar determinades roques, en el fenomen conegut com a termoclàstia.[7] En cas de gel/desgel ocorre la crioclàstia.[8] El cicle gel/desgel és de temporada (a Sibèria per exemple) o quotidià a l'alta muntanya.
Erosió química[modifica]
La descomposició química de les muntanyes dona lloc a relleus desgastats com el massís central francès o els Apalatxes dels Estats Units.
- La dissolució és el principal procés, en particular de roques calcàries per la pluja que forma el karst.
Al contrari que les roques silícies, les calcàries són particularment vulnerables a la disssolució.[9] També altres roques i minerals són solubles:[10]
- L'alteració química comprèn: hidratació, oxidació, oxido-reducció, hidròlisi.
- En la zona intertropical, l'alteració de les roques feldespatíques per lixiviació permet la formació de laterita, amb hidròxid d'alumini i ferro formant capes superficials molt dures.
- La hidròlisi és el procés de ruptura dels enllaços químics dels minerals, dona origen a òxids com la limonita, o argiles i amb el temps acaba formant un sòl.
Erosió dels sòls agrícoles[modifica]
L'erosió dels sòls agrícoles és provocada pel sobrepasturatge, les llaurades a favor del pendent, la pèrdua de matèria orgànica dels sòls. Els conreus en pendents excessius, la monocultura, el deixar la terra nua a l'hivern, els herbicides que deixen el sòl sense protecció, la supressió de tanques vegetals, el pas repetit de maquinària pesant, etc.
Erosió del sòl i canvi climàtic[modifica]
S'espera que amb la pujada global de temperatures l'erosió s'incrementi, ja que el cicle hidrològic sigui més vigorós amb episodis de pluges extremes.[11] S'espera que a gran part del món la pluviometria anual augmenti (no pas en zones subtropicals o de clima mediterrani). El poder erosiu de l'aigua augmentarà i s'haurien de prendre mesures urgents per a conservar el sòl. Per exemple en el cas de la tundra la fusió de gran part del permagel convertirà aquest tipus de sòls en erosionables i actualment no ho són pas. Segons els estudis efectuats per Pruski i Nearing es pot esperar un 1,7% de canvi en erosió del sòl per cada 1% d'augment en la precipitació total sota el canvi climàtic.[12]
Vegeu també[modifica]
Notes i referències[modifica]
- ↑ Montgomery, David. Dirt: The Erosion of Civilizations (en anglès). 1a edició. University of California Press, 2 octubre 2008. ISBN 0520258061.
- ↑ Kötke, William. The Final Empire (en anglès). AuthorHouse, 30 novembre 2007. ISBN 143433130X.
- ↑ Global food crisis looms as climate change and population growth strip fertile land
- ↑ Max Derruau, Les formes du relief terrestre. Notions de géomorphologie, Paris, Armand Colin, 1969, 2001, 8e édition, ISBN 2200210140, page 11
- ↑ Pierre Pech, Hervé Regnauld, Géographie physique, PUF, 1992, page 241
- ↑ «Mainguet Monique et Dumay Frédéric, 2006. Combattre l'érosion éolienne : un volet de la lutte contre la désertification. Les dossiers thématiques du CSFD. Numéro 3. 44 pp.». Arxivat de l'original el 2010-02-10. [Consulta: 12 novembre 2009].
- ↑ «termoclàstia». A: Diccionari multilingüe de la ciència del sòl [Consulta: 11 novembre 2021].
- ↑ Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 10
- ↑ Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 9
- ↑ Pierre Pech, Hervé Regnauld, Géographie physique page 247; Paysages et érosion. La Terre à visage découvert, page 10
- ↑ IPCC. 1995. Second Assessment Synthesis of Scientific-Technical Information relevant to interpreting Article 2 of the UN Framework Convention on Climate Change. Intergovernmental Panel on Climate Change. Geneva, Switzerland. 64 pp.
- ↑ Pruski, F. F. and M.A. Nearing. 2002. Runoff and soil loss responses to changes in precipitation: a computer simulation study. Journal of Soil and Water Conservation 57(1), 7-16.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erosió |
- Cours de Géologie de Pierre-André Bourque de l'Université de Laval au Quebec. Vegeu la secció "Géodynamique externe". (francès)
- Exemples Arxivat 2009-02-16 a Wayback Machine. (amb fotos) d'ús de compost per restaurar el sòl i lluitar contra l'erosió. (anglès)
- La web sobre erosió del sòl (anglès)