Loess

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Loess

Loess (paraula d'origen alemany en la variant de Suïssa) és un tipus de sòl. Les partícules que formen el loess són de gra molt fi (diàmetre inferior a 0,05 mm), anguloses i formades de quars, feldspat, hornblenda, mica, carbonat de calci i de vegades també argila. Es va formar al Plistocè en les regions properes a una glacera el llim del front de les quals va ser transportat pels vents del sud i de l'est. A la Xina l'origen és diferent, ja que el loess va ser transportat pel vent des de les regions desèrtiques de l'interior i dipositat més a l'est. Els dipòsits de loess són de color groguenc sense estratificar. El gruix n'és variable, des d'1 metre en alguns llocs dels Estats Units a 90 metres com a màxim a la Xina. També es troben dipòsits de loess de menor extensió a l'Europa central, l'estepa russa i Argentina. Tenen fama de ser terres fèrtils, però a la vegada estan molt subjectes a l'erosió eòlica i hídrica. Sembla que la fertilitat és deguda a la gran capacitat de bescanvi catiònic i a la gran facilitat a disposar d'aigua per part de les arrels. A les praderies dels Estats Units, estan recobertes per una lleugera capa rica en matèria orgànica que fa les terres fèrtils, però si desapareix aquest estrat perden la fertilitat. Moltes terres loèssiques d'Europa s'han dedicat tradicionalment al conreu de cereals.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Loess Modifica l'enllaç a Wikidata