Mica
| Mica | |
|---|---|
 Cristalls de biotita, del grup de les miques, sobre ortoclasa, de les muntanyes d'Erongo (Namíbia) |
|
| Classificació | |
| Categoria | fil·losilicats |
| Fórmula química | X2Y4–6Z8O20(OH,F)4 |
| Propietats fisicoquímiques: | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | tabular |
| Color | molt variat depenent de la composició: castany, groguenc, verdós, incolora... |
| Exfoliació | en làmines fines i flexibles |
| Fractura | micàcia |
| Duresa | de 2 a 4 |
| Lluïssor | nacrada o perlada |
| Ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent o translúcida |
| Densitat | entre 2,7 i 3 |
Mica és el nom que rep un grup de minerals de la classe dels fil·losilicats. El terme és emprat en el sentit mineralògic probablement des de 1706 i era originalment «smicka», del llatí micare, en al·lusió a l'aparença del material.
Taula de continguts
Característiques[modifica | modifica el codi]
Les miques són uns silicats complexos d'alumini, ferro, calci, magnesi i d'altres elements, en diferents proporcions segons l'espècie. Hi ha miques de color negre, les més conegudes i anomenades biotites, blanques, verdes, liles i d'altres colors. Totes elles es caracteritzen per una exfoliació fàcil en làmines flexibles, elàstiques, fines i brillants. Cristal·litzen en el sistema monoclínic.
Químicament, les miques poden tenir la fórmula general:
- X2Y4–6Z8O20(OH,F)4
en la qual:
- X és K, Na o Ca, o menys comunament Rb, Cs o Ba;
- Y és Al, Mg, o Fe, o menys comunament Mn, Cr, Ti, Li, etc.;
- Z és principalment Si o Al, però també pot incloure Fe3+ o Ti.
Estructuralment, les miques poden ser classificats com dioctaèdriques (Y = 4) i trioctaèdriques (Y = 6). Si l'ió X és K o Na, la mica és una mica comú, mentre que si l'ió X és Ca, la mica es classifica com una mica fràgil.[1]
Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]
La mica es troba àmpliament distribuïda i es troba en roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. S'extreuen grans cristalls de mica de pegmatites granítiques per a diverses aplicacions.
Fins al segle xix, els cristalls grans de mica eren bastant rars i cars a la vegada, com a resultat del limitat abastiment a Europa. No obstant això, el seu preu es va reduir dràsticament quan van ser trobades i extrets grans reserves a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a començaments de segle. El cristall més gran documentat de mica (flogopita) va ser trobat a la mina Lacey, Ontàrio (Canadà), el qual mesura 10 × 4,3 × 4,3 m i pesa al voltant de 330 tones.[2] També es van trobar cristalls de mida similar a Carèlia, Rússia.[3]
La hipòtesi de la vida entre les capes de mica[modifica | modifica el codi]
Segons una hipòtesi, desenvolupada per Helen Hansma de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, la vida podria haver-se originat entre les exfoliacions de la mica.[4] Segons aquesta hipòtesi els compartiments estructurats que forma la mica podrien haver aixoplugat molècules que serien les que haurien originat les cèl·lules.
Minerals del grup[modifica | modifica el codi]
Els minerals que componen aquest grup són: aluminoceladonita, anandita, aspidolita, biotita, bityita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, cromoceladonita, cromofil·lita, clintonita, ephesita, ferro-aluminoceladonita, ferroceladonita, ferrokinoshitalita, flogopita, ganterita, glauconita, hendricksita, il·lita, kinoshitalita, lepidolita, luanshiweiita-2M1, margarita, masutomilita, montdorita, moscovita, nanpingita, norrishita, oxikinoshitalita, oxiflogopita, phengita, polilithionita, preiswerkita, roscoelita, shirokshinita, shirozulita, siderofil·lita, sokolovaita, suhailita, tainiolita, tetraferriflogopita, tobelita, trilithionita, voloshinita, yangzhumingita i zinnwaldita.[5]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, ISBN 0-582-44210-9
- ↑ P. C. Rickwood. «The largest crystals». American Mineralogist, 66, 1981, pàg. 885–907.
- ↑ «The giant crystal project site». [Consulta: 2009-06-06].
- ↑ Helen Greenwood Hansma. Possible origin of life between mica sheets. Journal of Theoretical Biology, 2010; 266 (1): 175 DOI: 10.1016/j.jtbi.2010.06.016
- ↑ «Mica Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mica  |
|
