Mica

Mica
Grup de minerals
Cristalls de biotita, del grup de les miques, sobre ortoclasa, de les muntanyes d'Erongo (Namíbia)
Fórmula química	X2Y4–6Z8O20(OH,F)4
Classificació
Categoria	fil·losilicats
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	tabular
Massa molar	797 uma
Color	molt variat depenent de la composició: castany, groguenc, verdós, incolora...
Exfoliació	en làmines fines i flexibles
Fractura	micàcia
Duresa	de 2 a 4
Lluïssor	nacrada o perlada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent o translúcida
Densitat	entre 2,7 i 3
Punt de fusió	700

Mica és el nom que acostumen a rebre un grup de minerals de la classe dels fil·losilicats. El terme és emprat en el sentit mineralògic probablement des de 1706 i era originalment «smicka», del llatí micare, en al·lusió a l'aparença del material.

Característiques

Les miques són uns silicats complexos d'alumini, ferro, calci, magnesi i d'altres elements, en diferents proporcions segons l'espècie. Hi ha miques de color negre, les més conegudes i anomenades biotites, blanques, verdes, liles i d'altres colors. Totes elles es caracteritzen per una exfoliació fàcil en làmines flexibles, elàstiques, fines i brillants. Cristal·litzen en el sistema monoclínic.

Químicament, les miques poden tenir la fórmula general:

X₂Y_4–6Z₈O₂₀(OH,F)₄

en la qual:

X és K, Na o Ca, o menys comunament Rb, Cs o Ba;

Y és Al, Mg, o Fe, o menys comunament Mn, Cr, Ti, Li, etc.;

Z és principalment Si o Al, però també pot incloure Fe³⁺ o Ti.

Estructuralment, les miques poden ser classificats com dioctaèdriques (Y = 4) i trioctaèdriques (Y = 6). Si l'ió X és K o Na, la mica és una mica comú, mentre que si l'ió X és Ca, la mica es classifica com una mica fràgil.

Formació i jaciments

La mica es troba àmpliament distribuïda i es troba en roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. S'extreuen grans cristalls de mica de pegmatites granítiques per a diverses aplicacions.

Fins al segle xix, els cristalls grans de mica eren bastant rars i cars a la vegada, com a resultat del limitat abastiment a Europa. No obstant això, el seu preu es va reduir dràsticament quan van ser trobades i extrets grans reserves a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a començaments de segle. El cristall més gran documentat de mica (flogopita) va ser trobat a la mina Lacey, Ontàrio (Canadà), el qual mesura 10 × 4,3 × 4,3 m i pesa al voltant de 330 tones. També es van trobar cristalls de mida similar a Carèlia, Rússia.

La hipòtesi de la vida entre les capes de mica

Segons una hipòtesi, desenvolupada per Helen Hansma de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, la vida podria haver-se originat entre les exfoliacions de la mica. Segons aquesta hipòtesi els compartiments estructurats que forma la mica podrien haver aixoplugat molècules que serien les que haurien originat les cèl·lules.

Minerals del grup

Els minerals que componen aquest grup són: aluminoceladonita, anandita, aspidolita, biotita, bityita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, cromoceladonita, cromofil·lita, clintonita, efesita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, ferrokinoshitalita, flogopita, ganterita, glauconita, hendricksita, il·lita, kinoshitalita, lepidolita, luanshiweiïta-2M1, margarita, masutomilita, montdorita, moscovita, nanpingita, norrishita, oxikinoshitalita, oxiflogopita, fengita, polilitionita, preiswerkita, roscoelita, shirokshinita, shirozulita, siderofil·lita, sokolovaïta, suhailita, tainiolita, tetraferriflogopita, tobelita, trilitionita, voloshinita, yangzhumingita i zinnwaldita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mica