Cianita
 Cianita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | Al₂SiO₅ |
| Epònim | blau fosc  |
| Localitat tipus | Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > nesosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 09.AF.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.02 |
| Dana | 52.2.2c.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Hàbit cristal·lí | columnar; fibrós; laminar |
| Estructura cristal·lina | a = 7.1262(12) Å, b = 7.852(10) Å, c = 5.5724(10) Å α = 89.99(2)°, β = 101.11(2)°, γ = 106.03(1)° Z = 4 |
| Grup puntual | triclínic pinacoide |
| Color | blau, blanc, rarment verd, gris, groc,rosa, taronja i negre |
| Macles | lamel·lar sobre {100} |
| Exfoliació | [100] perfecte [010] imperfecte amb angle de 79° |
| Duresa | 4.5-5 paral·lel a un eixs 6.5-7 perpendicular a aquest eix |
| Lluïssor | vítria a perlada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent a translúcida |
| Gravetat específica | 3.53 - 3.65 mesurada; 3.67 calculada |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1.712 - 1.718 nβ = 1.720 - 1.725 nγ = 1.727 - 1.734 |
| Pleocroisme | tricroic, incolor a blau pàl·lid |
| Angle 2V | 78° a 83° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Ky |
| Referències | [1][2][3] |
La cianita o distena[4] és un mineral silicat de clor blau, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com l'andalusita i la sil·limanita. El seu nom deriva del grec kuanos o kyanos, que significa blau fosc. La cianita també és coneguda com a distena, kyanita, munkrudita o rhaeticita.
Formació[modifica]
La cianita es troba en les pegmatites o a les roques sedimentàries riques en alumini. La cianita en una roca metamòrfica generalment indica pressions superiors als 4 kilobars. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus.[5]
Usos[modifica]
Principalment es fa servir la cianita en productes ceràmics refractaris incloent la porcellana. També es fa servir en electrònica, aïllants elèctircs i abrasius. S'havia emprat també com a pedra semipreciosa.[6] La cianita és un dels minerals indicadors que es fan servir per estimar la temperatura, fondària i pressió a la qual una roca experimenta el metamorfisme.
Referències[modifica]
- ↑ Downs, Bob. «Handbook of Mineralogy Kyanite». The RRUFF Project, 2001. [Consulta: 13 juny 2013].
- ↑ «Kyanite». MinDat. [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ «Kyanite Mineral Data». Webmineral.com. [Consulta: 14 juny 2013].
- ↑ Vocabulari de geologia : català-castellà-anglès. [Barcelona]: Universitat de Barcelona. Servei de Llengua Catalana, DL 2001. ISBN 8493100196.
- ↑ «Taula dels minerals de Catalunya en làmina prima». Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ M. Gaft; L. Nagli, G. Panczer, G. R. Rossman, R. Reisfeld «Laser-induced time-resolved luminescence of orange kyanite Al₂SiO₅». Optical Materials. sciencedirect.com, 33, 10, agost 2011, pàg. 1476–1480. Bibcode: 2011OptMa..33.1476G. DOI: 10.1016/j.optmat.2011.03.052.
- Faye, G. H.; Nickel, E. H. «On the origin of colour and pleochroism of kyanite». The Canadian Mineralogist, 10, 1969, pàg. 35–46.
- Mineral Galleries Arxivat 2005-10-03 a Wayback Machine.
