Sil·limanita

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de mineralSil·limanita
Sillimanite-199672.jpg
Cristalls de sil·limanita (d'uns 3 cm) en matriu esquistosa Norwich, Connecticut, EUA.
Fórmula química Al2SiO5
Epònim Benjamin Silliman
Classificació
Categoria Nesosilicat
Nickel-Strunz 10a ed. 09.AF.05
Nickel-Strunz 9a ed. 9.AF.05
Nickel-Strunz 8a ed. VIII/B.02
Dana 52.02.02a.01
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic - bipiramidal
Hàbit cristal·lí cristalls prismàtics, fibrosos o aciculars
Estructura cristal·lina a = 7,47 Å, b = 7,66 Å, c = 5,75 Å; Z = 4
Simetria ortoròmbica (2/m 2/m 2/m)
Color incolora o en alguns casos blanc o gris, groc, groc verdós, gris verdós, blau verdós o blau. Incolor el làmina prima.
Exfoliació {010} perfecta
Duresa 7
Lluïssor vítria a subadamantina; típicament sedosa
Color de la ratlla blanca
Diafanitat transparent a translúcida
Gravetat específica 3,24 g/cm3
Propietats òptiques biaxial (+)
Índex de refracció nα = 1,653 - 1,661 nβ = 1,654 - 1,670 nγ = 1,669 - 1,684
Birefringència δ = 0,020 - 0,022
Pleocroisme incolor - marró clar - groc
Angle 2V 21 a 30°
Més informació
Estatus IMA mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959
Referències [1][2][3][4]
Modifica les dades a Wikidata

La sil·limanita, o sillimanita,[5] és un mineral silicat, membre de la sèrie dels aluminosilicats, la qual també inclou polimorfs com l'andalusita i la cianita. El seu nom prové del químic nord-americà Benjamin Silliman (1779–1864). Va ser descrita per primer cop l'any 1824, en un espècimen trobat a Chester, Connecticut, EUA.[3]

Característiques[modifica]

Cristall de sil·limanita de Sri Lanka.

La sil·limanita és un dels tres minerals que formen la sèrie dels aluminosilicats, junt amb l'andalusita i la cianita. Una varietat comuna de sil·limanita, és la que es coneix com a fibrolita, on apareix tot formant fibres.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sil·limanita pertany a "9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]" juntament amb els següents minerals: andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, alleghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, ellenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments[modifica]

Tant la seva forma fibrosa com la forma cristal·lina són freqüents en roques metamòrfiques formades a partir de metamorfisme de roques sedimentàries. És un mineral que indica alt grau de temperatura i unes pressions variables. Es pot trobar junt amb andalusita, cianita, feldespat potàssic, almandina, cordierita, biotita i quars en esquists, gneissos, corneana i més rarament en pegmatita.[2]

La sil·limanita s'ha trobat a Brandywine Springs, Delaware, EUA.[6]

Aplicacions[modifica]

La sil·limanita s'utilitza en la indústria del vidre, com a refractari, i en la indústria de la porcellana en menor mesura.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sil·limanita Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «WebMineral entry». [Consulta: 19 desembre 2009].
  2. 2,0 2,1 http://rruff.geo.arizona.edu/doclib/hom/sillimanite.pdf Handbook of Mineralogy
  3. 3,0 3,1 http://www.mindat.org/min-3662.html Mindat.org
  4. MacKenzie, W. S.; Guilford, C. Atlas of rock-forming minerals in thin section. Essex: Longman Scientific & Technical, 1980, p. 10. ISBN 0-582-45591-X. 
  5. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 13 juliol 2015]. 
  6. http://www.dgs.udel.edu/Geology/Mineralogy/destatemineral.aspx Delaware State Mineral, Sillimanite, Delaware Geological Survey
  7. Klein, Cornelis and Cornelius S. Hurlbut, Jr., Manual of Mineralogy, 1985, Wiley 20th ed., p. 380 ISBN 0-471-80580-7