Vés al contingut

Welinita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralWelinita
Fórmula químicaMn2+
6
(W6+,Mg)₂(SiO₄)₂(O,OH)₆
EpònimEric Welin Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusLångban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.75
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.75 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/A’.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.4.1.2
Heys17.10.30
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 8,15Å; c = 4,78Å;
Grup puntual3 - piramidal
Grup espacialgrup espacial 143 Modifica el valor a Wikidata
Colortaronja-vermell, vermell marró profund a negre vermellós
Exfoliaciódiferent/bona
Duresa4
Lluïssorresinosa
Color de la ratllamarró vermellós pàl·lid
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,864 nε = 1,880
Birefringènciaδ = 0,016
Impureses comunesFe, Sb, H
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1966-002
Any d'aprovació1966
SímbolWln Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La welinita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom d'Eric Welin (1923-), mineralogista i geocronologista del Museu Suec d'Història Natural d'Estocolm, Suècia.

Característiques

[modifica]

La welinita és un silicat de fórmula química Mn2+
6
(W6+,Mg)₂(SiO₄)₂(O,OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la welinita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland, Suècia. També a Suècia ha estat trobada a Sjögruvan, al comtat de Västmanland. A banda del país escandinau, també ha estat descrita a la mina Oritate, a la localitat de Itsuki de la regió de Kyūshū, al Japó, i a tres indrets francesos: la mina Celets, a Auxillac, Lozère; i a la mina Coustou i a Plan de Labasse, a la vall d'Aure, als Alts Pirineus.

Referències

[modifica]
  1. «Welinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 octubre 2017].