Welinita
 Welinita | |
|---|---|
| Fórmula química | Mn2+ 6(W6+,Mg)₂(SiO₄)₂(O,OH)₆ |
| Epònim | Eric Welin  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.75 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.75 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.09 |
| Dana | 52.4.1.2 |
| Heys | 17.10.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,15Å; c = 4,78Å; |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Grup espacial | grup espacial 143 |
| Color | taronja-vermell, vermell marró profund a negre vermellós |
| Exfoliació | diferent/bona |
| Duresa | 4 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | marró vermellós pàl·lid |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 1,864 nε = 1,880 |
| Birefringència | δ = 0,016 |
| Impureses comunes | Fe, Sb, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1966-002 |
| Any d'aprovació | 1966 |
| Símbol | Wln |
| Referències | [1] |
La welinita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom d'Eric Welin (1923-), mineralogista i geocronologista del Museu Suec d'Història Natural d'Estocolm, Suècia.
Característiques[modifica]
La welinita és un silicat de fórmula química Mn2+
6(W6+,Mg)₂(SiO₄)₂(O,OH)₆. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1966. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la welinita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad, al comtat de Värmland, Suècia. També a Suècia ha estat trobada a Sjögruvan, al comtat de Västmanland. A banda del país escandinau, també ha estat descrita a la mina Oritate, a la localitat de Itsuki de la regió de Kyūshū, al Japó, i a tres indrets francesos: la mina Celets, a Auxillac, Lozère; i a la mina Coustou i a Plan de Labasse, a la vall d'Aure, als Alts Pirineus.