Olmiïta
 Olmiïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | CaMn[SiO₃(OH)](OH) |
| Epònim | Filippo Olmi (en)  |
| Localitat tipus | Mina N'Chwaning II, Mines de N'Chwaning, Kuruman, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AF.90 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AF.90 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,249Å; b = 9,076Å; c = 10,342Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | rosa vermellós clar a intens |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,05 g/cm³ (mesurada); 3,102 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,663(1) nβ = 1,672(1) nγ = 1,694(1) |
| Birefringència | δ = 0,031 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 71°, calculat: 66° |
| Dispersió òptica | r > v distinct |
| Fluorescència | vermell profund sota ona curta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-026 |
| Any d'aprovació | 2006 |
| Símbol | Olm |
| Referències | [1][2] |
L'olmiïta és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom de Filippo Olmi, del CNR, el Centre di Studio per la Minerogenesi ela Geochimica Applicata de Florència, Itàlia.
Característiques[modifica]
L'olmiïta és un silicat de fórmula química CaMn[SiO₃(OH)](OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 5 i 5,5. És l'anàleg de la poldervaartita amb Mn2+ dominant.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'olmiïta pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita i poldervaartita.
Formació i jaciments[modifica]
És un producte d'alteració hidrotermal. Va ser descoberta a la mina N'Chwaning II, a Kuruman, al camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). Al mateix país també ha estat trobada a les mines N'Chwaning III i Wessels. També ha estat descrita a Långban, al municipi de Filipstad (Suècia). Són els únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olmiïta |
- ↑ «Olmiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 octubre 2017].
- ↑ «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 12 octubre 2017].