Vés al contingut

Manganhumita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralManganhumita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaMn2+
7
(SiO₄)₃(OH)₂
Epònimhumita i manganès Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMina Brattfors, Nordmark Odal Field (Nordmarksberg), Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.AF.50
Nickel-Strunz 9a ed.9.AF.50 Modifica el valor a Wikidata
Dana52.3.2c.3
Heys14.18.12
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Estructura cristal·linaa = 10,54Å; b = 21,45Å; c = 4,82Å;
Duresa4
Propietats òptiquesbiaxial (+)
Índex de refracciónα = 1,707 nβ = 1,712 nγ = 1,723
Birefringènciaδ = 0,016
Angle 2Vmesurat: 37°, calculat: 70°
Dispersió òpticar > v feble
Impureses comunesTi, Al, Fe, Ca, F, H
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1969-021
Any d'aprovació1969
SímbolMnhu Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La manganhumita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany i dona nom al grup de la manganhumita. Rep el seu nom pel seu contingut en manganès i la seva relació amb la humita.

Característiques

[modifica]

La manganhumita és un silicat de fórmula química Mn2+
7
(SiO₄)₃(OH)₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1969. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganhumita pertany a «9.AF - Nesosilicats amb anions addicionals; cations en [4], [5] i/o només coordinació [6]» juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalucita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesiostaurolita, estaurolita, zincostaurolita, topazi, norbergita, al·leghanyita, condrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilcondrodita, humita, clinohumita, sonolita, hidroxilclinohumita, leucofenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroïta, welinita, el·lenbergerita, sismondita, magnesiocloritoide, ottrelita, poldervaartita i olmiïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la mina Brattfors, a Nordmarksberg, al municipi de Filipstad del comtat de Värmland, Suècia. També ha estat descrita en altres indrets propers a la seva localitat tipus, així com en diverses mines i dipòsits de la Xina, el Japó, Romania i dels estats nord-americans de Califòrnia, Nova Jersey, Carolina del Nord i Virgínia.

Referències

[modifica]
  1. «Manganhumite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 octubre 2017].
  2. «The New IMA List of Minerals – A Work in Progress – Updated: May 2017» (en anglès). International Mineralogical Association. Arxivat de l'original el 10 d’agost 2019. [Consulta: 12 octubre 2017].