Topazi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Topazi
TopazeRose2.jpg
Cristalls de topazi
Classificació
Categoria silicats > nesosilicats
Fórmula química Al2SiO4(F,OH)2
Nickel-Strunz 9.AF.35
Dana 52.3.1.1
Heys 17.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí ortoròmbic
Hàbit cristal·lí prismàtic
Color incolor, blanc, blau clar, verd clar, groc, marró groguenc o vermell
Exfoliació perfecta(001)
Fractura irregular, subconcoïdal
Duresa 8 (espècie de referència)
Lluïssor vítrica
Ratlla blanca
Diafanitat transparent, translúcida
Densitat 3,5; 3,4-3,6 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiques Biaxial (+), bire=0.0090-0.0100, 2V(Calculat)= 58-68, 2V(Mesurat)= 48-68.
Índex de refracció nα = 1,606 - 1,629 nβ = 1,609 - 1,631 nγ = 1,616 - 1,638
Pleocroisme no en té
Dispersió òptica r > v
Fluorescència rarament groga, blanca, taronja o groc verdós
Més informació
Any descobriment descobert abans de 1959[nota 1]
Referències [2][3][4]
Modifica dades a Wikidata
Selecció d'hàbits del topazi

El topazi és una espècie mineral, que pertany al grup dels silicats, compost per hidroxofluorosilicat d'alumini i que cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en cristalls complexos d'hàbit prismàtic, transparents a translúcids, que poden ser incolors però també amb tonalitats dèbils rosades, groguenques i blavoses.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom "topazi" deriva del llatí topazus, i aquest, del grec Τοπάζιος (Τοpáziοs) o Τοπάζιον (Τοpáziοn), de Τοπαζος, l'antic nom de l'Illa de Sant Joan, a la Mar Roja, la qual era difícil de trobar i en la qual s'explotava un mineral de color groc (possiblement olivina groguenca).[5] El topazi com a mineral no es va conèixer fins després de l'era clàssica. Plini va dir que Topazos era una illa llegendària de la Mar Roja i que el topazi (mineral) s'explotava allà. Alternativament, la paraula topazi es relaciona amb el terme sànscrit तपस् (Tapas) que significa calor o foc.[5]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Segons la classificació de Nickel-Strunz, el topazi pertany a 9.AF.35: "Silicats (i germanats) nesosilicats amb anions addicionals; cations en coordinació 4, 5 i o 6" juntament amb els següents minerals: sil·limanita, andalusita, kanonaïta, cianita, mullita, krieselita, boromullita, yoderita, magnesioetaurolita, estaurolita, zincoestaurolita, norbergita, alleghanyita, chondrodita, reinhardbraunsita, kumtyubeïta, hidroxilchondrodita, humita, manganhumita, clinohumita, onolita, hidroxiclinohumita, leucophoenicita, ribbeïta, jerrygibbsita, franciscanita, örebroita, welinita, ellenbergerita, cloritoide, magnesiocloritoide, ottrélita, poldervaartita i olmiita. Segons la classificació de Dana el topazi és un nesosilicat classificat en el grup 52.3.1.1: nesosilicats amb grups insulars d'SiO4 i O,OH,F,H2O.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Propietats químiques[modifica | modifica el codi]

La seva fórmula química és Al2SiO4(F,OH)2. Els elements que es troben a la seva estructura són l'alumini, el silici, l'oxigen el fluor i l'hidrogen. Un màxim del 30% del fluor pot ser substituit per OH en topazis naturals, tot i que en alguns casos s'han descrit topazis amb OH dominant (Unnamed OH-analogue Topaz).[6] En estudis posteriors s'ha aconseguit sintetitzar topazi amb OH dominant.[7] Altres autors també proposen la fórmula Al2SiO4F2 per al topazi, que, tenint en compte les substitucions que es produeixen entre fluor i OH queda com a Al2SiO4F2-xOHx.[7] Altres autors defensen que la substitució entre F i Oh és limitada per l'evitació entre dos protons, i proposen que el màxim teòric per la ratio OH/(OH + F) és de 0,5.[8]

Varietats[modifica | modifica el codi]

S'han descrit tres varietats principals de topazi. El topazi imperial era originalment una varietat de color taronja o groc daurat amb dicroisme vermell; actualment la definició s'ha extés fins a abarcar topazis amb coloracions roses, vermelles, espígol i colors "préssec", tot i que normalment exclou el groc i el marró. S'anomena així com a conseqüència de l'exclusivitat que ostentava el tsar sobre els topazis rosats quan foren descoberts a Rússia; és per això que als topazis de certes coloracions se'ls anomena així.[9] Una altra varietat són els diamants de Killiecrankie, que es troben a prop de Killiecrankie, a l'Illa de Flinders, a Tasmània. Els primers espècimens que es varen recollir foren venuts a Europa com a diamants cap al 1800. El nom és encara vigent, i la localitat és encara coneguda per a cercar topazis.[10] Finalment, la pyknita, és una varietat de topazi de gra fi amb coloracions que van des del blanc al groc llimona. En aquest cas, el topazi sol presentar-se en agregats densos de cristalls prismàtics.[11]

Color[modifica | modifica el codi]

El topazi és un mineral al·locromàtic; és a dir, que el color que presenta és produït per impureses, elements o defectes a la xarxa cristal·lina.[12] El topazi típic presenta una coloració de vi vermell, groc, gris clar, taronja vermellós o blau marronos. També es poden trobar topazis de color blanc, verd clar, blau, daurat, rosa, groc vermellós o opacs. La presència de crom a l'estructura genera sovint uns colors rosats, vermells o liles. Certes imperfeccions a nivell atòmic de l'estructura cristal·lina poden causar coloracions grogues, marrons o blaves.[12]

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Es troba habitualment en forma de cristalls prismàtics crescuts en buits que estan units amb la roca mare. A més, n'existeix una variant massiva o granulosa. Sovint, es troba acompanyat de beril·li, turmalina i apatita en roques àcides magmàtiques com les permatites. També es troba en gneis. El topazi és molt semblant a un mineral més rar anomenat danburita.

Alguns dels jaciments més importants es troben al Brasil, República Txeca, Saxònia, Noruega, Suècia, Japó, Mèxic, Sri Lanka, Birmània, Pakistan i als Estats Units.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Definition of ima status» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 febrer 2016].
  2. «Topaz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
  3. «Topaz» (en anglès). WebMineral. [Consulta: 17 agost 2016].
  4. «Topaz» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 17 agost 2016].
  5. 5,0 5,1 «Topaz» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 17 agost 2016].
  6. Zhang, R. Y.; Liou, J. G.; Shu, J. F. «Hydroxyl-rich topaz in high-pressure and ultrahigh-pressure kyanite quartzites, with retrograde woodhouseite, from the Sulu terrane, eastern China». American Mineralogist, 87, 2002, pàg. 445–453.
  7. 7,0 7,1 Wunder,, B.; Rubie,, D. C.; Ross II,, C. R.; Medenbach,, O. «Synthesis, stability, and properties of Al2SiO4(OH)2: a fully hydrated analogue of topaz». American Mineralogist, 78, 1993, pàg. 285–297.
  8. Barton,, M.D. «The thermodynamic properties of topaz solid solutions and some petrologic application». American Mineralogist, 1982, pàg. 956-974.
  9. «Imperial Topaz» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
  10. «Killiecrankie Diamond» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
  11. «Pyknite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 agost 2016].
  12. 12,0 12,1 «Topaz description» (en anglès). Gemological Institute of America, 2016. [Consulta: 17 agost 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Topazi Modifica l'enllaç a Wikidata


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nota» però no l'etiqueta <references group="nota"/> corresponent