Vés al contingut

Saxònia

Per a altres significats, vegeu «Saxònia (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaSaxònia
Freistaat Sachsen (de) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusestat federat alemany Modifica el valor a Wikidata
Epònimsaxons Modifica el valor a Wikidata
Lloc
Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 01′ 37″ N, 13° 21′ 32″ E / 51.0269°N,13.3589°E / 51.0269; 13.3589
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalDresden Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població4.089.467 (2023) Modifica el valor a Wikidata (222,06 hab./km²)
Llengua utilitzadabaix saxó de Frísia Oriental
alt saxó
alt sòrab Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície18.415,66 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud342 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altFichtelberg (1.214,88 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació10 novembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governrepública parlamentària Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuLandtag de Saxònia , (Escó: 120) Modifica el valor a Wikidata
• Ministre-president Modifica el valor a WikidataMichael Kretschmer (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Constitucional de l'Estat Lliure de Saxònia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Pressupost25.083.152.600 € (2024) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Fus horari
ISO 3166-2DE-SN Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDED Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya14 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc websachsen.de Modifica el valor a Wikidata

Facebook: Freistaat.Sachsen X: SachsenDe Modifica el valor a Wikidata

Saxònia (en alemany Sachsen), oficialment Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen [ˈzaksn̩], alt sòrab Swobodny stat Sakska), és un dels 16 estats d'Alemanya. Està situat al centre-est d'Alemanya i limita al nord amb Brandenburg, al nord-oest amb Saxònia-Anhalt, a l'oest amb Turíngia i al sud amb Baviera; a més, té una frontera, també al sud, amb la República Txeca i a l'est amb Polònia. La capital és Dresden i la ciutat més populosa, Leipzig.[1] Amb una àrea de 18.413 quilòmetres quadrats, és el desé estat alemany més gran. Segons el cens de 2022 tenia una població de 4.038.131 habitants, sent el sisé estat més populós d'Alemanya.[2]

Al començament del segle xix i a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin.[3] El primer Freistaat Sachsen es va formar el 1918 després de l'abdicació del rei i la dissolució del Regne de Saxònia.[4] El 1952 es va dissoldre el Land Sachsen i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemanya: Leipzig, Dresden i Chemnitz, després reanomenat Karl-Marx-Stadt.[5] El Land Sachsen va ser novament creat després de la reunificació alemanya per llei el 22 de juliol de 1990.

A més dels alemanys saxons, Saxònia és la llar del sòrabs, un grup ètnic nadiu d'eslaus occidentals de vora 80.000 persones.[6]

Geografia

[modifica]

Física

[modifica]

L'Estat Lliure de Saxònia és el Land més oriental del país. Topogràficament l'Estat pot ser dividit en plana, sistema muntanyenc de mitjana altura i paisatges amb turons. La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sud de la ciutat i Oberlausitz conformen les planes.[7] Els dos paisatges es caracteritzen pels dipòsits del Paleocè i del període glacial. A més, les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen aquestes planes. Els paisatges amb pujols (Mittelsächsisches Hügelland) més al sud té grans jaciments de loess i l'alta qualitat del sòl a la regió es deu a la morrena. El sistema muntanyenc d'altura mitjana (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té límits molt imprecisos. En el sud-oest arriba al Vogtland bavarès.

La frontera nord arriba fins a les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge en alemany, Krušné hory en txec). L'altura va disminuint de l'oest a l'est a poc a poc, per la qual cosa l'elevació més alta de Saxònia, el Fichtelberg (1.215m), pertany a les muntanyes Metal·líferes.[8] Al sud de les fronteres de l'Estat les forests perden altitud i acaben a la vall d'Egertalgraben. Al nord de les forests hi ha la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. A l'oest, l'Elba travessa la serralada i forma l'Elbsandsteingebirge. El límit nord de la vall de l'Elba forma la fractura de Lusàcia Lausitzer Verwerfung, frontera de la serralada de Lusàcia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Txeca.[9]

Política

[modifica]

Saxònia es divideix en 10 districtes rurals (Landkreise) i tres districtes urbans (Kreisfreie Städte). Des de 1990 i fins 2008 Saxònia es dividia en tres regions administratives (regierungsbezirk): Regió de Chemnitz, Regió de Dresden i Regió de Leipzig.

# Ciutats i districtes
Districte Capital
BZ Bautzen Bautzen
C Chemnitz Districte urbà
DD Dresden Districte urbà
ERZ Erzgebirge Annaberg-Buchholz
GR Görlitz Görlitz
L Leipzig Borna
L Leipzig Districte urbà
MEI Meißen Meißen
FG Mittelsachsen Freiberg
TDO Nordsachsen Torgau
PIR Sächsische Schweiz-Osterzgebirge Pirna
V Vogtland Plauen
Z Zwickau Zwickau

Història

[modifica]

En temps prehistòrics, el territori de l'actual Saxònia era lloc d'algunes de les fosses circulars més grans d'Europa central, datant del segle Vé abans de Crist. S'han descobert importants jaciments arqueològics en Dresden i als pobles d'Eythra i Zwenkau, prop de Leipzig. La presència del poble germànic al territori de l'actual Saxònia es creu que començà al segle Ir abans de Crist. També es creu que algunes parts de l'actual Saxònia estaven sota el control del rei germànic Marobod durant l'època romana. Per a les darreries del període romà, diverses tribus conegudes com a saxons aparegueren, donant el seu nom a diversos estats.

Des de finals del segle VIé, el territori de l'actual Saxònia i parts de Turíngia estigué poblat per eslaus polabis, principalment sòrabs. El país fou conquerit pel regne dels Francs i fou organitzat com la Marca Soraba.[10][11] Un llegat d'aquest període és l'actual presència a Saxònia dels sòrabs. Parts orientals i occidentals de Saxònia estigueren sota el control de Bohèmia,[12] amb algunes interrupcions, entre els anys 1075 i 1635 i, fins 1809, el poble de Schirgiswalde romangué com a exclau bohemi. Altres parts de l'est també foren controlades per Polònia entre 1002 i 1032; pel Ducat de Jawor, el ducat més sud-occidental de la Polònia de la dinastia Piast, entre 1319 i 1346;[13][14] per Hongria entre 1469 i 1490;[15] a més, el poble de Pechern formà part del Ducat de Żagań, un dels ducats de la Baixa Silèsia originats per la fragmentació medieval polaca,[16] fins al 1472.

El primer Ducat de Saxònia medieval fou un dels "ducat arrel" carolingi de l'alta edat mitjana originat als començaments del segle VIIIé i que cresqué cap al nord d'Alemanya, incloent-hi els actuals estats federals de Bremen, Hamburg, Baixa Saxònia, Rin del Nord-Westfàlia, Slesvig-Holstein i Saxònia-Anhalt.

Demografia

[modifica]

El desenvolupament demogràfic a Saxònia des de 1905:

Gràfica d'evolució de Saxònia entre 1880 i 2022

El terme mitjà de fills per dona en Saxònia va ser d'1,342 el 2006, per sobre la mitjana alemanya d'1,333. Així, Saxònia és l'únic Estat de l'antiga RDA amb un terme mitjà més alt del d'Alemanya. Des de la reunificació el 1990, la població ha disminuït més de 60.000 habitants, a causa de la migració interna i dels pocs naixements.

Administració i política

[modifica]

Govern

[modifica]
L'actual Ministre-President, Michael Kretschmer (2024)
Ministres-Presidents de Saxònia
# Nom Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Georg Gradnauer SPD 14 de març de 1919 4 de maig de 1920
2 Wilhelm Buck SPD 4 de maig de 1920 21 de març de 1923
3 Erich Zeigner SPD 21 de març de 1923 29 d'octubre de 1923
4 Rudolf Heinze DVP 29 d'octubre de 1923 31 d'octubre de 1923
5 Alfred Fellisch SPD 31 d'octubre de 1923 4 de gener de 1924
6 Max Heldt SPD 4 de gener de 1924 26 de juny de 1929
7 Wilhelm Bünger DVP 26 de juny de 1929 6 de maig de 1930
8 Walther Schieck DVP 6 de maig de 1930 10 de març de 1933
9 Manfred von Killinger NSDAP 10 de març de 1933 28 de febrer de 1935
10 Martin Mutschmann NSDAP 28 de febrer de 1935 7 de maig de 1945
11 Rudolf Friedrichs SPD/SED 4 de juliol de 1945 13 de juny de 1947
12 Max Seydewitz SED 31 de juliol de 1947 23 de juliol de 1952
Entre 1952 i 1990, l'estat de Saxònia va restar abolit.
13 Kurt Biedenkopf CDU 8 de novembre de 1990 18 d'abril de 2002
14 Georg Milbradt CDU 18 d'abril de 2002 28 de maig de 2008
15 Stanislaw Tillich CDU 28 de maig de 2008 13 de desembre de 2017
16 Michael Kretschmer CDU 13 de desembre de 2017 actualitat

Dieta de Saxònia

[modifica]
Saló plenari de la dieta saxona
Diagrama legislatura 2024-2029
Candidatura 1990 1994 1999 2004 2009 2014 2019 2024
CDU 92 77 76 55 58 59 45 41
SPD 32 22 14 13 14 18 10 10
SED/PDS/Linke 17 21 30 31 29 27 14 6
LDPD/FDP 9 0 0 7 14 0 0 0
Grüne 10 0 0 6 9 8 12 7
NPD 0 12 8 0 0
AfD 14 38 40
BSW 15
FW 0 0 0 1
Total 160 120 120 120 132 126 119 120
Fonts:

Personatges il·lustres

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Saxònia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].
  2. «Saxony (Germany): Cities and Communes in Counties - Population Statistics, Charts and Map». citypopulation.de. [Consulta: 22 desembre 2024].
  3. Cinnirella, Francesco «On the road to industrialization: nutritional status in Saxony, 1690–1850» (en anglès). Cliometrica, 2, 3, 01-10-2008, pàg. 229–257. DOI: 10.1007/s11698-007-0020-6. ISSN: 1863-2513.
  4. Millar, Peter. The Germans and Europe: A Personal Frontline History (en anglès). Quercus, 2020-12-10. ISBN 978-1-911350-44-6. 
  5. Webb, Adrian. Longman Companion to Germany Since 1945 (en anglès). Routledge, 2014-09-09, p. 210. ISBN 978-1-317-88424-8. 
  6. Gebel, K. Language and ethnic national identity in Europe: the importance of Gaelic and Sorbian to the maintenance of associated cultures and ethno cultural identities.. London: Middlesex University, 2002. 
  7. Murdock, Caitlin E. «Tourist Landscapes and Regional Identities in Saxony, 1878–1938» (en anglès). Central European History, 40, 4, 12-2007, pàg. 589–621. DOI: 10.1017/S0008938907001057. ISSN: 1569-1616.
  8. Hoy, Andreas; Feske, Nils; Štěpánek, Petr; Skalák, Petr; Schmitt, Andreas «Climatic Changes and Their Relation to Weather Types in a Transboundary Mountainous Region in Central Europe» (en anglès). Sustainability, 10, 6, 6-2018, pàg. 2049. DOI: 10.3390/su10062049. ISSN: 2071-1050.
  9. «Saxònia | Geografia Històrica». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].
  10. Brather, Sebastian (2004). "The beginnings of Slavic settlement east of the river Elbe". Antiquity, Volume 78, Issue 300. pp. 314–329
  11. Brather, Sebastian. (2001; 2nd ed. 2008). Archäologie der westlichen Slawen: Siedlung, Wirtschaft und Gesellschaft im früh- und hochmittelalterlichen Ostmitteleuropa. Walter de Gruyter. ISBN 9783110206098
  12.   «Plauen». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 21. 11a ed. Cambridge University Press, 1911. 
  13. Bogusławski, Wilhelm. Rys dziejów serbo-łużyckich (en polonès), 1861, p. 142. 
  14. Rieck, Gisela (2014). «Herzog Heinrich von Jauer herrscht über die östliche Oberlausitz». Ora et laborade (49) (Ostritz: Freundeskreis der Abtei St. Marienthal): 17. 
  15. Köhler, Gustav. Der Bund der Sechsstädte in der Ober-Lausitz: Eine Jubelschrift (en alemany). Görlitz: G. Heinze & Comp., 1846, p. 30. 
  16. Gemeinde Krauschwitz i.d. O.L. (en alemany), p. 9. 

Enllaços externs

[modifica]