Saxònia

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Saxònia
	Freistaat Sachsen (de)
	Bandera Escut d'armes
Tipus	estat federat alemany
Epònim	saxons
Lloc
	51° 01′ 37″ N, 13° 21′ 32″ E / 51.0269°N,13.3589°E
Estat	Alemanya
Capital	Dresden
Conté la subdivisió	Chemnitz ; Destrech de Chemnitz (oc) (1991–2008); Districte de Bautzen ; Districte de Erzgebirge ; Districte de Görlitz ; Districte de Meißen ; Dresden ; Leipzig ; Mittelsachsen ; Nordsachsen ; Sächsische Schweiz-Osterzgebirge ; Vogtlandkreis ; Zwickau ; districte de Leipzig
Població humana
Població	4.089.467 (2023) (222,06 hab./km²)
Llengua utilitzada	baix saxó de Frísia Oriental ; alt saxó ; alt sòrab
Geografia
Superfície	18.415,66 km²
Altitud	342 m
Punt més alt	Fichtelberg (1.214,88 m)
Limita amb	Brandenburg ; Regió de Liberec ; Regió de Karlovy Vary ; Voivodat de la Baixa Silèsia ; Regió d'Ústí nad Labem ; Turíngia ; Saxònia-Anhalt ; Baviera ; Voivodat de Lubusz
Dades històriques
Anterior	districte de Dresden, Karl-Marx-Stadt, districte de Leipzig i districte de Cottbus
Creació	10 novembre 1918
Organització política
Forma de govern	república parlamentària
Òrgan legislatiu	Landtag de Saxònia , (Escó: 120)
• Ministre-president	Michael Kretschmer (2017–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Constitucional de l'Estat Lliure de Saxònia
Membre de	IT-Planungsrat
Pressupost	25.083.152.600 € (2024)
Identificadors descriptius
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	DE-SN
Codi NUTS	DED
Clau de regió d'Alemanya	14
Altres
Agermanament amb	Voivodat de la Baixa Silèsia ; Regió d'Ústí nad Labem ; Regió de Liberec ; Regió de Karlovy Vary ; Voivodat de Lubusz ; Laci (2016–)
Lloc web	sachsen.de

Saxònia (en alemany Sachsen), oficialment Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen [ˈzaksn̩], alt sòrab Swobodny stat Sakska), és un dels 16 estats d'Alemanya. Està situat al centre-est d'Alemanya i limita al nord amb Brandenburg, al nord-oest amb Saxònia-Anhalt, a l'oest amb Turíngia i al sud amb Baviera; a més, té una frontera, també al sud, amb la República Txeca i a l'est amb Polònia. La capital és Dresden i la ciutat més populosa, Leipzig.^[1] Amb una àrea de 18.413 quilòmetres quadrats, és el desé estat alemany més gran. Segons el cens de 2022 tenia una població de 4.038.131 habitants, sent el sisé estat més populós d'Alemanya.^[2]

Al començament del segle xix i a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprèn aquest estat va passar a formar part de la Confederació del Rin.^[3] El primer Freistaat Sachsen es va formar el 1918 després de l'abdicació del rei i la dissolució del Regne de Saxònia.^[4] El 1952 es va dissoldre el Land Sachsen i es va dividir en tres districtes de la República Democràtica Alemanya: Leipzig, Dresden i Chemnitz, després reanomenat Karl-Marx-Stadt.^[5] El Land Sachsen va ser novament creat després de la reunificació alemanya per llei el 22 de juliol de 1990.

A més dels alemanys saxons, Saxònia és la llar del sòrabs, un grup ètnic nadiu d'eslaus occidentals de vora 80.000 persones.^[6]

Geografia

Física

L'Estat Lliure de Saxònia és el Land més oriental del país. Topogràficament l'Estat pot ser dividit en plana, sistema muntanyenc de mitjana altura i paisatges amb turons. La vall de Leipzig (Leipziger Tieflandsbucht) al sud de la ciutat i Oberlausitz conformen les planes.^[7] Els dos paisatges es caracteritzen pels dipòsits del Paleocè i del període glacial. A més, les valls fluvials i els jaciments de lignit marquen aquestes planes. Els paisatges amb pujols (Mittelsächsisches Hügelland) més al sud té grans jaciments de loess i l'alta qualitat del sòl a la regió es deu a la morrena. El sistema muntanyenc d'altura mitjana (sächsischen Mittelgebirge), el qual va de l'oest a l'est, té límits molt imprecisos. En el sud-oest arriba al Vogtland bavarès.

La frontera nord arriba fins a les muntanyes Metal·líferes (Erzgebirge en alemany, Krušné hory en txec). L'altura va disminuint de l'oest a l'est a poc a poc, per la qual cosa l'elevació més alta de Saxònia, el Fichtelberg (1.215m), pertany a les muntanyes Metal·líferes.^[8] Al sud de les fronteres de l'Estat les forests perden altitud i acaben a la vall d'Egertalgraben. Al nord de les forests hi ha la Reserva Natural Erzgebirge/Vogtland. A l'oest, l'Elba travessa la serralada i forma l'Elbsandsteingebirge. El límit nord de la vall de l'Elba forma la fractura de Lusàcia Lausitzer Verwerfung, frontera de la serralada de Lusàcia Lausitzer Gebirge que va fins a la República Txeca.^[9]

Política

Saxònia es divideix en 10 districtes rurals (Landkreise) i tres districtes urbans (Kreisfreie Städte). Des de 1990 i fins 2008 Saxònia es dividia en tres regions administratives (regierungsbezirk): Regió de Chemnitz, Regió de Dresden i Regió de Leipzig.

#	Ciutats i districtes
#	Districte	Capital
BZ	Bautzen	Bautzen
C	Chemnitz	Districte urbà
DD	Dresden	Districte urbà
ERZ	Erzgebirge	Annaberg-Buchholz
GR	Görlitz	Görlitz
L	Leipzig	Borna
L	Leipzig	Districte urbà
MEI	Meißen	Meißen
FG	Mittelsachsen	Freiberg
TDO	Nordsachsen	Torgau
PIR	Sächsische Schweiz-Osterzgebirge	Pirna
V	Vogtland	Plauen
Z	Zwickau	Zwickau

Història

En temps prehistòrics, el territori de l'actual Saxònia era lloc d'algunes de les fosses circulars més grans d'Europa central, datant del segle Vé abans de Crist. S'han descobert importants jaciments arqueològics en Dresden i als pobles d'Eythra i Zwenkau, prop de Leipzig. La presència del poble germànic al territori de l'actual Saxònia es creu que començà al segle Ir abans de Crist. També es creu que algunes parts de l'actual Saxònia estaven sota el control del rei germànic Marobod durant l'època romana. Per a les darreries del període romà, diverses tribus conegudes com a saxons aparegueren, donant el seu nom a diversos estats.

Des de finals del segle VIé, el territori de l'actual Saxònia i parts de Turíngia estigué poblat per eslaus polabis, principalment sòrabs. El país fou conquerit pel regne dels Francs i fou organitzat com la Marca Soraba.^[10]^[11] Un llegat d'aquest període és l'actual presència a Saxònia dels sòrabs. Parts orientals i occidentals de Saxònia estigueren sota el control de Bohèmia,^[12] amb algunes interrupcions, entre els anys 1075 i 1635 i, fins 1809, el poble de Schirgiswalde romangué com a exclau bohemi. Altres parts de l'est també foren controlades per Polònia entre 1002 i 1032; pel Ducat de Jawor, el ducat més sud-occidental de la Polònia de la dinastia Piast, entre 1319 i 1346;^[13]^[14] per Hongria entre 1469 i 1490;^[15] a més, el poble de Pechern formà part del Ducat de Żagań, un dels ducats de la Baixa Silèsia originats per la fragmentació medieval polaca,^[16] fins al 1472.

El primer Ducat de Saxònia medieval fou un dels "ducat arrel" carolingi de l'alta edat mitjana originat als començaments del segle VIIIé i que cresqué cap al nord d'Alemanya, incloent-hi els actuals estats federals de Bremen, Hamburg, Baixa Saxònia, Rin del Nord-Westfàlia, Slesvig-Holstein i Saxònia-Anhalt.

Demografia

El desenvolupament demogràfic a Saxònia des de 1905:

Gràfica d'evolució de Saxònia entre 1880 i 2022

El terme mitjà de fills per dona en Saxònia va ser d'1,342 el 2006, per sobre la mitjana alemanya d'1,333. Així, Saxònia és l'únic Estat de l'antiga RDA amb un terme mitjà més alt del d'Alemanya. Des de la reunificació el 1990, la població ha disminuït més de 60.000 habitants, a causa de la migració interna i dels pocs naixements.

Administració i política

Govern

Ministres-Presidents de Saxònia
#	Nom	Partit	Inici de mandat	Fi de mandat
1	Georg Gradnauer	SPD	14 de març de 1919	4 de maig de 1920
2	Wilhelm Buck	SPD	4 de maig de 1920	21 de març de 1923
3	Erich Zeigner	SPD	21 de març de 1923	29 d'octubre de 1923
4	Rudolf Heinze	DVP	29 d'octubre de 1923	31 d'octubre de 1923
5	Alfred Fellisch	SPD	31 d'octubre de 1923	4 de gener de 1924
6	Max Heldt	SPD	4 de gener de 1924	26 de juny de 1929
7	Wilhelm Bünger	DVP	26 de juny de 1929	6 de maig de 1930
8	Walther Schieck	DVP	6 de maig de 1930	10 de març de 1933
9	Manfred von Killinger	NSDAP	10 de març de 1933	28 de febrer de 1935
10	Martin Mutschmann	NSDAP	28 de febrer de 1935	7 de maig de 1945
11	Rudolf Friedrichs	SPD/SED	4 de juliol de 1945	13 de juny de 1947
12	Max Seydewitz	SED	31 de juliol de 1947	23 de juliol de 1952
Entre 1952 i 1990, l'estat de Saxònia va restar abolit.
13	Kurt Biedenkopf	CDU	8 de novembre de 1990	18 d'abril de 2002
14	Georg Milbradt	CDU	18 d'abril de 2002	28 de maig de 2008
15	Stanislaw Tillich	CDU	28 de maig de 2008	13 de desembre de 2017
16	Michael Kretschmer	CDU	13 de desembre de 2017	actualitat

Dieta de Saxònia

Candidatura		1990	1994	1999	2004	2009	2014	2019	2024
	CDU	92	77	76	55	58	59	45	41
	SPD	32	22	14	13	14	18	10	10
	SED/PDS/Linke	17	21	30	31	29	27	14	6
	LDPD/FDP	9	0	0	7	14	0	0	0
	Grüne	10	0	0	6	9	8	12	7
	NPD			0	12	8	0	0
	AfD						14	38	40
	BSW								15
	FW					0	0	0	1
Total		160	120	120	120	132	126	119	120
Fonts:

Personatges il·lustres

Robert Schumann
Oskar Schlömilch
Gotthold Ephraim Lessing
Richard Wagner
Johann Sebastian Bach
Till Lindemann
Erich Kästner
Gottfried Leibniz
Friedrich Nietzsche
Felix Mendelssohn Bartholdy
Karl Liebknecht
Jakob Böhme
Michael Ballack
Diane Kruger
Hermann Dostal compositor i crític musical

Referències

↑ «Saxònia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].
↑ «Saxony (Germany): Cities and Communes in Counties - Population Statistics, Charts and Map». citypopulation.de. [Consulta: 22 desembre 2024].
↑ Cinnirella, Francesco «On the road to industrialization: nutritional status in Saxony, 1690–1850» (en anglès). Cliometrica, 2, 3, 01-10-2008, pàg. 229–257. DOI: 10.1007/s11698-007-0020-6. ISSN: 1863-2513.
↑ Millar, Peter. The Germans and Europe: A Personal Frontline History (en anglès). Quercus, 2020-12-10. ISBN 978-1-911350-44-6.
↑ Webb, Adrian. Longman Companion to Germany Since 1945 (en anglès). Routledge, 2014-09-09, p. 210. ISBN 978-1-317-88424-8.
↑ Gebel, K. Language and ethnic national identity in Europe: the importance of Gaelic and Sorbian to the maintenance of associated cultures and ethno cultural identities.. London: Middlesex University, 2002.
↑ Murdock, Caitlin E. «Tourist Landscapes and Regional Identities in Saxony, 1878–1938» (en anglès). Central European History, 40, 4, 12-2007, pàg. 589–621. DOI: 10.1017/S0008938907001057. ISSN: 1569-1616.
↑ Hoy, Andreas; Feske, Nils; Štěpánek, Petr; Skalák, Petr; Schmitt, Andreas «Climatic Changes and Their Relation to Weather Types in a Transboundary Mountainous Region in Central Europe» (en anglès). Sustainability, 10, 6, 6-2018, pàg. 2049. DOI: 10.3390/su10062049. ISSN: 2071-1050.
↑ «Saxònia | Geografia Històrica». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].
↑ Brather, Sebastian (2004). "The beginnings of Slavic settlement east of the river Elbe". Antiquity, Volume 78, Issue 300. pp. 314–329
↑ Brather, Sebastian. (2001; 2nd ed. 2008). Archäologie der westlichen Slawen: Siedlung, Wirtschaft und Gesellschaft im früh- und hochmittelalterlichen Ostmitteleuropa. Walter de Gruyter. ISBN 9783110206098
↑ «Plauen». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 21. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
↑ Bogusławski, Wilhelm. Rys dziejów serbo-łużyckich (en polonès), 1861, p. 142.
↑ Rieck, Gisela (2014). «Herzog Heinrich von Jauer herrscht über die östliche Oberlausitz». Ora et laborade (49) (Ostritz: Freundeskreis der Abtei St. Marienthal): 17.
↑ Köhler, Gustav. Der Bund der Sechsstädte in der Ober-Lausitz: Eine Jubelschrift (en alemany). Görlitz: G. Heinze & Comp., 1846, p. 30.
↑ Gemeinde Krauschwitz i.d. O.L. (en alemany), p. 9.

Enllaços externs

Portal oficial

[1] «Saxònia». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].

[2] «Saxony (Germany): Cities and Communes in Counties - Population Statistics, Charts and Map». citypopulation.de. [Consulta: 22 desembre 2024].

[3] Cinnirella, Francesco «On the road to industrialization: nutritional status in Saxony, 1690–1850» (en anglès). Cliometrica, 2, 3, 01-10-2008, pàg. 229–257. DOI: 10.1007/s11698-007-0020-6. ISSN: 1863-2513.

[4] Millar, Peter. The Germans and Europe: A Personal Frontline History (en anglès). Quercus, 2020-12-10. ISBN 978-1-911350-44-6.

[5] Webb, Adrian. Longman Companion to Germany Since 1945 (en anglès). Routledge, 2014-09-09, p. 210. ISBN 978-1-317-88424-8.

[gebel6353-6] Gebel, K. Language and ethnic national identity in Europe: the importance of Gaelic and Sorbian to the maintenance of associated cultures and ethno cultural identities.. London: Middlesex University, 2002.

[7] Murdock, Caitlin E. «Tourist Landscapes and Regional Identities in Saxony, 1878–1938» (en anglès). Central European History, 40, 4, 12-2007, pàg. 589–621. DOI: 10.1017/S0008938907001057. ISSN: 1569-1616.

[8] Hoy, Andreas; Feske, Nils; Štěpánek, Petr; Skalák, Petr; Schmitt, Andreas «Climatic Changes and Their Relation to Weather Types in a Transboundary Mountainous Region in Central Europe» (en anglès). Sustainability, 10, 6, 6-2018, pàg. 2049. DOI: 10.3390/su10062049. ISSN: 2071-1050.

[9] «Saxònia | Geografia Històrica». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 22 desembre 2024].

[10] Brather, Sebastian (2004). "The beginnings of Slavic settlement east of the river Elbe". Antiquity, Volume 78, Issue 300. pp. 314–329

[11] Brather, Sebastian. (2001; 2nd ed. 2008). Archäologie der westlichen Slawen: Siedlung, Wirtschaft und Gesellschaft im früh- und hochmittelalterlichen Ostmitteleuropa. Walter de Gruyter. ISBN 9783110206098

[12] «Plauen». A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en anglès). 21. 11a ed. Cambridge University Press, 1911.

[13] Bogusławski, Wilhelm. Rys dziejów serbo-łużyckich (en polonès), 1861, p. 142.

[14] Rieck, Gisela (2014). «Herzog Heinrich von Jauer herrscht über die östliche Oberlausitz». Ora et laborade (49) (Ostritz: Freundeskreis der Abtei St. Marienthal): 17.

[15] Köhler, Gustav. Der Bund der Sechsstädte in der Ober-Lausitz: Eine Jubelschrift (en alemany). Görlitz: G. Heinze & Comp., 1846, p. 30.

[16] Gemeinde Krauschwitz i.d. O.L. (en alemany), p. 9.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

Estats d'Alemanya
Estats actuals	Baden-Württemberg Baixa Saxònia Baviera Berlín Brandenburg Estat de Bremen Hamburg Hessen Mecklenburg-Pomerània Occidental Renània-Palatinat Rin del Nord-Westfàlia Saarland Saxònia Saxònia-Anhalt Slesvig-Holstein Turíngia
Estats desapareguts	Baden Württemberg-Baden Württemberg-Hohenzollern

Estats de la República de Weimar (1919–33)
Estats	Anhalt Baden Baviera Brunsvic Hessen Lippe Mecklenburg-Schwerin Mecklenburg-Strelitz Oldenburg Prussia Saxònia Schaumburg-Lippe Turíngia (a partir del 1920) Waldeck-Pyrmont (fins al 1929) Württemberg
Ciutats estat	Bremen Hamburg Lübeck
Fins al 1920	Coburg Reuss Saxònia-Altenburg Saxònia-Gotha Saxònia-Meiningen Saxònia-Weimar-Eisenach Schwarzburg-Rudolstadt Schwarzburg-Sondershausen
Moviments separatistes no reconeguts	República Soviètica de Baviera Estat Lliure Coll d'ampolla República Renana

Registres d'autoritat	BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) Britannica (1) SNL Treccani (1) HDS (1) OSM (1)