Saarland

Saarland
Bandera Escut d'armes
Lema	«Großes entsteht immer im Kleinen.» (2014) «Little things make a big difference.» (2014) «Les petits ruisseaux font les grandes rivières» (2014)
Localització
49° 23′ N, 6° 53′ E
Estat	Alemanya
Capital	Saarbrücken
Població humana
Total	986.887 (2019)
• Densitat	384 hab./km²
Geografia
Superfície	2.570 km²
Punt més alt	Dollberg (695,4 m)
Limita amb	Renània-Palatinat Lorena Mosel·la Luxemburg
Dades històriques
Anterior	Sarre
Creació	17 desembre 1947
Organització política
Òrgan legislatiu	Landtag de Saarland
• Ministra-presidenta	Anke Rehlinger (2022–)
Màxima autoritat judicial	Constitutional Court of the Saarland (en)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00 UTC+02:00
ISO 3166-2	DE-SL
Codi NUTS	DEC
Clau de regió d'Alemanya	10
Altres
Lloc web	saarland.de

Saarland - [ˈzaɐ̯lant] (alemany) - és un dels 16 estats federats que formen Alemanya. La seva capital és Saarbrücken.

Geografia

Té una superfície de 2.570 km² i una població d'1.054.580 habitants (31 març de 2005). Limita amb Luxemburg, Renània-Palatinat (Rheinland-Pfalz) i la Lorena. Aquestes quatre entitats administratives s'han associat en l'anomenada "Gran Regió" o també "Saar-Lor-Lux", per facilitar la cooperació interregional trans-fronterera.

Saarland està dividit en cinc districtes i una Comunitat regional:

1. Merzig-Wadern
2. Neunkirchen
3. Saarbrücken
4. Saarlouis
5. Saarpfalz
6. Sankt Wendel

Les ciutats més importants de l'estat són: Saarbrücken, Saarlouis i Völklingen

Territori entre França i Alemanya

Vegeu també: Saarbrücken

El territori va ser establert el 1920 d'acord amb el tractat de Versalles. Va abastar porcions de la província prussiana del Rin i la Renània-Palatinat. L'àrea va ser posada sota control de la Societat de Nacions i administrada a la pràctica per França per 15 anys, en contra els desitjos de gairebé tots els alemanys tant de l'interior com de l'exterior del territori.

El 1933, un nombre considerable d'alemanys contraris al règim nazi van refugiar-se a la regió, ja que era l'única part d'Alemanya fora del domini de Hitler. Aquests i alguns "anti-nazis" originaris de Saarland van fer una forta campanya perquè la regió restés com a territori francès. Però el sentiment que des de temps enrere hi havia contra França resultà massa difícil de canviar. Quan el termini de 15 anys va expirar, es va dur a terme un referèndum en el territori (13 de gener de 1935): 90,3% dels votants desitjaven reunificar-se a Alemanya més aviat que seguir l'Alsàcia i ser part de França. El nazis va anomenar l'àrea "Westmark" (Marca Occidental).

Després de la Segona Guerra Mundial, Saarland va tornar a ser sota administració francesa. El 1954, França i Alemanya van desenvolupar un pla molt detallat, anomenat el "Saarstatut", per a establir un Saarland independent, però un segon referèndum va rebutjar aquest pla per 67,7%. El fet que França havia intentat impedir que es fes campanya contra aquest pla per mitjans no democràtics, no va ser gens ben rebut pels habitants de la regió i el rebutjaren en referèndum amb un resultat més clar que el que s'esperava. L'estatut del Sarre (27 d'octubre de 1956) permetia a la regió unir-se a Alemanya, fet que va produir-se l'1 de gener de 1957.

El franc francès va continuar com a moneda oficial a la regió un any més, fins que el marc alemany el va substituir el 1958. El tractat de Saar establí que el francès, i no l'anglès (com a la resta de la República Federal d'Alemanya), romangués com el primer idioma estranger ensenyat a les escoles de Saarland; aquesta disposició es segueix en gran part fins avui, encara que ja no és obligatòria.

Des de 1920 a 1935, i des de 1947 a 1959, els habitants de Saarland van utilitzar segells elaborats especialment per al territori.

Després de la segona guerra mundial i fins a la seva reincorporació a Alemanya, Saarland va participar com entitat independent en diferents institucions internacionals. Entre 1950 i 1956 va formar part del Consell d'Europa i la FIFA, i va prendre part en els olimpíades de 1952 a Hèlsinki i als tornejos classificatoris del Mundial de Futbol de 1954 a Suïssa.

Caps de govern

Títols corresponents en cada període:

• 1920-1935: president de la Comissió de Govern de la Societat de Nacions;
• 1935-1945: Comissionat federal;
• 1945-1946: president administratiu;
• 1946-1947: president de la Comissió Administrativa;
• des de 1947 fins avui: Ministre-president de Saarland (Ministerpräsidenten des Saarlandes).

Llista de ministres presidents de Saarland

Ministres-Presidents de Saarland
Núm.	Nom	Naixement-Mort	Partit	Inici de mandat	Fi de mandat
1	Johannes Hoffmann	1890–1967	CVP	15 de desembre de 1947	23 d'octubre de 1955
2	Heinrich Welsch	1888–1976	Independent	23 d'octubre de 1955	10 de gener de 1956
3	Hubert Ney	1892-1984	CDU	10 de gener de 1956	4 de juny de 1957
4	Egon Reinert	1908-1959	CDU	4 de juny de 1957	23 d'abril de 1959
5	Franz-Josef Röder	1909-1979	CDU	23 d'abril de 1959	26 de juny de 1979
-	Werner Klumpp (Interinament)	* 1928	FDP	26 de juny de 1979	5 de juliol de 1979
6	Werner Zeyer	1929-2000	CDU	5 de juliol de 1979	9 d'abril de 1985
7	Oskar Lafontaine	* 1943	SPD	9 d'abril de 1985	10 de novembre de 1998
8	Reinhard Klimmt	* 1942	SPD	10 de novembre de 1998	29 de setembre de 1999
9	Peter Müller	* 1955	CDU	29 de setembre de 1999	10 d'agost de 2011
10	Annegret Kramp-Karrenbauer	* 1962	CDU	10 d'agost de 2011	actualitat

Vegeu també

• Sarre (Societat de Nacions)
• Sarre (protectorat)

Enllaços externs

• Portal oficial del Govern de Saarland
• Oficina d'estadística