Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya

Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya
	(de) Christlich Demokratische Union Deutschlands
	; Konrad-Adenauer-Haus (en) (2014)
Dades
Nom curt	CDU
Tipus	partit majoritari ; partit polític alemany ; partit germà Unió Social Cristiana de Baviera ; partit polític
Indústria	tercer sector
Ideologia	democràcia cristiana ; europeisme ; conservadorisme liberal ; conservadorisme ; liberalisme econòmic
Alineació política	centredreta ; centrisme ; transversal
Història
Reemplaça	Christian Democratic Union (GDR) (en) (1990)
Creació	26 juny 1945, Berlín
Activitat
Membre de	Moviment Europeu Alemanya ; Internacional Demòcrata de Centre ; Partit Popular Europeu ; Unió Internacional Demòcrata
Membres	371.986 (2022)
Governança corporativa
Seu (2000–)	«Berlín»; Klingelhöferstraße 8; Konrad-Adenauer-Haus (Alemanya);
Presidència	Friedrich Merz (2022–)
Secretari general	Paul Ziemiak (2018–2022)
President	Friedrich Merz
Joventuts	Unió Jove
Propietari de	Union Betriebs-Gesellschaft mit beschränkter Haftung (en) ; Konrad-Adenauer-Haus (en)
Format per	presidència de la CDU ; CDU Bremen (en) , associació estatal ; CDU Hamburg (en) , associació estatal ; CDU Hannover (en) , associació estatal ; CDU Hesse (en) , associació estatal ; CDU Braunschweig (en) , associació estatal ; CDU Berlin (en) , associació estatal ; CDU Brandenburg (en) , associació estatal ; CDU Baden-Württemberg (en) , associació estatal ; CDU Mecklenburg - Pomerània Occidental, associació estatal
Bundestag	164 / 630
Bundesrat (2025)	17 / 69
Altres
Color
Número de telèfon	+49-30-220700
Lloc web	cdu.de

La Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya (Christlich Demokratische Union Deutschlands, abreviat CDU) es va fundar el 1945 al final de la Segona Guerra Mundial com a aliança dels líders d'orientació cristiana.

Entre les seves personalitats més destacades figuren els cancellers Konrad Adenauer, Ludwig Erhard, Kurt Georg Kiesinger, Helmut Kohl i l'antiga líder del partit Angela Merkel.

Història

A diferència dels altres partits alemanys de la postguerra, la CDU/CSU és un partit fonamentalment nou format per cristians catòlics i protestants de tots els estrats socials i grups d'ingressos que creien que que les diferències confessionals no tenien relació amb els problemes polítics. Molts dels líders de la CDU van sortir dels camps de concentració del tercer Reich, on havien anat a parar igualment catòlics i protestants, jesuïtes i ministres, empresaris i líders obrers. Aquesta col·laboració política entre catòlics i protestants va ser una resposta a un profund anhel del poble alemany d'harmonia política entre aquests grups antagònics des de la Reforma.^[1]

Konrad Adenauer formà una coalició de CDU/CSU, Partit Democràtic Lliure (FDP), i el Partit Alemany (DP) després de guanyar les eleccions federals alemanyes de 1949,^[2] Adenauer va iniciar la reconstrucció de l'Alemanya Occidental i va ajudar a convertir la nació en una potència econòmica gràcies a l'ajuda del Pla Marshall, sense oblidar la reconciliació d'Alemanya amb França i les altres potència aliades. Tot i guanyar les eleccions federals alemanyes de 1953, que van tenir lloc poc després de la insurrecció del 17 de juny al Berlín Est,^[3] per majoria absoluta, amplià el seu govern amb la incorporació de la Lliga dels Expulsats.^[4] Les eleccions de 1953 van suposar la confirmació de la política d'Adenauer d'aconseguir la igualtat per a Alemanya i les altres nacions del món lliure i d'obviar una política de totalitarisme i radicalisme.^[5]

L'excancellera Angela Merkel fou una excepció dins el seu partit ja que la CDU, històricament, havia estat un partit d'homes, catòlics i del sud, a més d'un conservadorisme social molt marcat. A més de ser dona, Merkel és protestant (evangèlica), del nord (Hamburg), i més centrista en les seves posicions polítiques. Malgrat tots aquests "handicaps" va ser escollida líder del partit quan Stoiber va perdre les eleccions l'any 2002 davant Schröder.

A les portes de les eleccions federals alemanyes de 2025 el partit va entrar en crisi entre Friedrich Merz i Angela Merkel i el sector centrista del partit, en fer una proposició de llei per restringir la immigració, que va rebre el suport d'Alternativa per Alemanya (AfD), tot i que finalment la proposta va ser derrotada en el parlament.^[6]

Ideologia

La CDU es defineix com un partit demòcrata cristià i conservador.

Resultats electorals

Parlament Federal (Bundestag)

Any	Líder	Circum.		Llista		Escons	+/–	Govern
Any	Líder	Vots	%	Vots	%	Escons	+/–	Govern
1949	Konrad Adenauer			5,978,636	25.2 (#1)	115 / 402		CDU/CSU–FDP–DP
1953		9,577,659	34.8 (#1)	10,016,594	36.4 (#1)	197 / 509	82	CDU/CSU–FDP–DP
1957		11,975,400	39.7 (#1)	11,875,339	39.7 (#1)	222 / 519	25	CDU/CSU–DP
1961		11,622,995	36.3 (#2)	11,283,901	35.8 (#2)	201 / 521	21	CDU/CSU–FDP
1965		12,631,319	38.9 (#2)	12,387,562	38.0 (#2)	202 / 518	1	CDU/CSU–FDP (1965–66)
1965		12,631,319	38.9 (#2)	12,387,562	38.0 (#2)	202 / 518	1	CDU/CSU–SPD (1966–69)
1969	Kurt Georg Kiesinger	12,137,148	37.1 (#2)	12,079,535	36.6 (#2)	201 / 518	1	Oposició
1972	Rainer Barzel	13,304,813	35.7 (#2)	13,190,837	35.2 (#2)	186 / 518	15	Oposició
1976	Helmut Kohl	14,423,157	38.3 (#2)	14,367,302	38.0 (#2)	201 / 518	15	Oposició
1980		13,467,207	35.6 (#2)	12,989,200	34.2 (#2)	185 / 519	16	Oposició (1980–82)
1980		13,467,207	35.6 (#2)	12,989,200	34.2 (#2)	185 / 519	16	CDU/CSU–FDP (1982–83)
1983		15,943,460	41.0 (#1)	14,857,680	38.1 (#2)	202 / 520	17	CDU/CSU–FDP
1987		14,168,527	37.5 (#2)	13,045,745	34.4 (#2)	185 / 519	17	CDU/CSU–FDP
1990		17,707,574	38.3 (#1)	17,055,116	36.7 (#1)	268 / 662	83	CDU/CSU–FDP
1994		17,473,325	37.2 (#2)	16,089,960	34.2 (#2)	244 / 672	24	CDU/CSU–FDP
1998		15,854,215	32.2 (#2)	14,004,908	28.4 (#2)	198 / 669	46	Oposició
2002	Angela Merkel	15,336,512	32.1 (#2)	14,167,561	29.5 (#2)	190 / 603	8	Oposició
2005		15,390,950	32.6 (#2)	13,136,740	27.8 (#2)	180 / 614	10	CDU/CSU–SPD
2009		13,856,674	32.0 (#1)	11,828,277	27.3 (#1)	194 / 622	14	CDU/CSU–FDP
2013		16,233,642	37.2 (#1)	14,921,877	34.1 (#1)	254 / 630	61	CDU/CSU–SPD
2017		14,027,804	30.2 (#1)	12,445,832	26.8 (#1)	200 / 709	54	CDU/CSU–SPD
2021	Armin Laschet	10,445,571	22.6 (#2)	8,770,980	19.0 (#2)	151 / 735	49	Oposició
2025	Friedrich Merz	11,194,700	22.55	12,601,967	25.46 (#1)	164 / 630	12	CDU/CSU–SPD

Parlament Europeu

Any	Vots	%	Escons	+/–	Grup
1979	10,883,085	39.08 (#2)	33 / 81	Nou	EPP
1984	9,308,411	37.46 (#1)	32 / 81	1
1989	8,332,846	29.54 (#2)	24 / 81	8
1994	11,346,073	32.04 (#2)	39 / 99	15
1999	10,628,224	39.28 (#1)	43 / 99	4	EPP-ED
2004	9,412,009	36.51 (#1)	40 / 99	3	EPP-ED
2009	8,071,391	30.65 (#1)	34 / 99	6	EPP
2014	8,807,500	30.02 (#1)	29 / 96	5
2019	8,437,093	22.57 (#1)	23 / 96	6
2024	9,431,567	23.70 (#1)	23 / 96	=

Referències

↑ Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 216 [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 228 [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 212 [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 231 [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 213 [Consulta: 23 febrer 2025].
↑ Bou, Lluís. «Terratrèmol polític a Alemanya a 20 dies de les eleccions». El Nacional, 03-02-2025. [Consulta: 4 febrer 2025].

Enllaços externs

Rezo. «Die Zerstörung der CDU» (en alemany), 18-05-2019.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya

[1] Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 216 [Consulta: 23 febrer 2025].

[2] Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 228 [Consulta: 23 febrer 2025].

[3] Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 212 [Consulta: 23 febrer 2025].

[4] Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 231 [Consulta: 23 febrer 2025].

[5] Roegele, Otto B. «Adenauer's Electoral Victory September 6, 1953» (en anglès). The Review of Politics, 16, 2, 4-1954, pàg. 213 [Consulta: 23 febrer 2025].

[6] Bou, Lluís. «Terratrèmol polític a Alemanya a 20 dies de les eleccions». El Nacional, 03-02-2025. [Consulta: 4 febrer 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Partits polítics d'Alemanya
Partits representats al Bundestag (630)	CDU (164) AfD (152) SPD (120) Verds (85) Die Linke (64) CSU (44) SSW (1)
Partits representats als 16 Parlaments Regionals	SPD (16/16) CDU (15/16) AfD (14/16) Verds (13/16) FDP (9/16) Die Linke (7/16) BSW (6/16) FW (3/16) CSU (1/16) SSW (1/16) BD (1/16) WU (1/16)
Partits representats al Parlament Europeu (96)	CDU (23) AfD (15) SPD (14) Verds (12) CSU (6) BSW (6) FDP (5) Die Linke (3) FW (3) Volt (3) Die PARTEI (2) PMUT (1) ÖDP (1) Família (1) PdF (1)
Partits sense representació parlamentària	BP Zentrum LKR DKP Heimat! PDV III Weg REP Aliança Lusàciana
Partits històrics desapareguts	Der Flügel (2015-2020) WASG (2005-2007) Die Linkspartei (2005-2007) LDPD (1945-1990) Demokratischer Aufbruch (1989-1990) SED (1946-1989) DRP (1950-1965) GB-BHE (1950-1961) DP (1947-1961) KPD (1918-1956) SAPD (1931-1945) NSDAP (1919-1945) KAPD (1920-1933) DNVP (1918-1933) BVP (1918-1933) KVP (1929-1933) DAP (1919-1920) USPD (1917-1920) Lliga Espartaquista (1914-1918) SDAP (1869-1875)

Registres d'autoritat	CANTIC (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1) Britannica (1)