L'Esquerra (Alemanya)
Karl-Liebknecht-Haus | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | DIE LINKE | ||||
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | socialisme democràtic política verda pacifisme neomarxisme feminisme antifeixisme | ||||
| Alineació política | esquerra | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Die Linkspartei Alternativa Electoral - Treball i Justícia Social | ||||
| Creació | 16 juny 2007, Berlín | ||||
| Fundador | Oskar Lafontaine | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit de l'Esquerra Europea | ||||
| Membres | 54.214 (2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Ines Schwerdtner (2024–) Jan van Aken (2024–) | ||||
| Joventuts | Linksjugend solid | ||||
| Propietari de | |||||
| Bundestag | 64 / 630 | ||||
| Bundesrat (2025) | |||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | die-linke.de | ||||
L'Esquerra (alemany: Die Linke) és un partit polític alemany creat el juny de 2007, després de la unió del Treball i Justícia Social - L'Alternativa Electoral (WASG) i del Die Linkspartei (PDS). En l'àmbit federal sempre ha format part de l'oposició.[1] La seua actual seu es troba a la Karl-Liebknecht-Haus de Berlín, que històricament va ser la seu del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) fins que els nazis la confiscaren l'any 1933. L'Esquerra està afiliat al Partit de l'Esquerra Europea.
Història
[modifica]Fundat el 16 de juny de 2007 després que de la unió de Die Linkspartei (PDS), hereu del del Partit Socialista Unificat d'Alemanya (Sozialistische Einheitspartei Deutschlands, SED), i l'Treball i Justícia Social - L'Alternativa Electoral (WASG), format poc per membres de l'ala esquerra del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD), sindicalistes i altres activistes d'esquerres. Des de la seva fundació ha tingut èxits electorals, en alguns dels estats alemanys, perquè fins i tot ha entrat als parlaments dels estats de l'antiga RFA (considerant-se successora del principal partit de l'RDA). Tot i que anteriorment l'antic PDS ja havia obtingut representació en els estats de Berlín, Brandenburg, Mecklemburg-Pomerània Occidental, Saxònia, Saxònia-Anhalt i Turíngia.
Els seus primers copresidents van ser Lothar Bisky, provinet del PDS, i Oskar Lafontaine exdirigent del Partit Socialdemòcrata provinent de la WASG. Després de la retirada de Lafontaine i la marxa de Bisky al Parlament Europeu en 2010 foren escollits com a nous presidents Gesine Lötzsch i Klaus Ernst,[2] però durant el seu liderat el partit va caure en suport i van dimitir en 2012, sent rellevats per Katja Kipping i Bernd Riexinger,[3] que van aconseguir un cert grau d'estabilització dins del partit, però també un estancament electoral entre el 6 i el 9 per cent i un lideratge qüestionat per l'expresidenta del parlament Sahra Wagenknecht, que va llançar un intent fallit de crear una formació populista d'esquerres, Aufstehen, el 2018.[4]
En 2021 foren escollides per a copresidir el partit Susanne Hennig-Wellsow i Janine Wissler.[4] Hennig-Wellsow dimití en 2022 després de la forta caiguda en el suport a les eleccions federals alemanyes de 2021 i Wissler i Martin Schirdewan van ser els escollits per copresidir el partit. L'octubre del 2023 va patir una escissió encapçalada per la vicepresidenta Sahra Wagenknecht, que formaria el Aliança Sahra Wagenknecht - Per la Raó i la Justícia (BSW) amb nou diputats més, reduint el grup parlamentari a 28 membres.[5] El 19 d'octubre de 2024, Ines Schwerdtner i Jan van Aken van ser els escollits per liderar el partit,[6] que va millorar notablement els resultats en les eleccions federals alemanyes de 2025.[7]
Ideologia
[modifica]L'Esquerra se situa políticament a l'esquerra de tots els altres partits representats al Bundestag, anomenant la seva ideologia socialisme democràtic. Dins del partit hi ha diverses tendències o ales, oscil·lant entre l'anticapitalisme (Antikapitalistische Linke), el comunisme (Kommunistische Plattform, KPF), el socialisme llibertari (Emanzipatorische Linke) i posicions més reformistes (Netzwerk Reformlinke) o socialdemòcrates (Sozialistische Linke, Forum Demokratischer Sozialismus).
La Fundació Rosa Luxemburg és afiliada a Die Linke.
Resultats electorals
[modifica]| Any | Circumscripció | Llista de partit | Escons | +/– | Govern | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Vots | % | Vots | % | ||||
| 2005[a] | 3,764,168 | 8.0 (#4) | 4,118,194 | 8.7 (#4) | 54 / 614 |
Oposició | |
| 2009 | 4,791,124 | 11.1 (#3) | 5,155,933 | 11.9 (#4) | 76 / 622 |
Oposició | |
| 2013 | 3,585,178 | 8.2 (#3) | 3,755,699 | 8.6 (#3) | 64 / 631 |
Oposició | |
| 2017 | 3,966,035 | 8.6 (#4) | 4,296,762 | 9.2 (#5) | 69 / 709 |
Oposició | |
| 2021 | 2,306,755 | 5.0 (#7) | 2,269,993 | 4.9 (#7) | 39 / 735 |
Oposició | |
| 2025 | 3,932,584 | 7.9 (#5) | 4,355,382 | 8.8 (#5) | 64 / 630 |
Oposició | |
Parlament Europeu
[modifica]| Any | Líder | Vots | % | Escons | +/– | Grup |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 2009 | Lothar Bisky | 1,968,325 | 7.5 (#5) | 8 / 99 |
GUE-NGL | |
| 2014 | Gabi Zimmer | 2,167,641 | 7.4 (#4) | 7 / 96 |
||
| 2019 | Martin Schirdewan | 2,056,010 | 5.5 (#5) | 5 / 96 |
||
| 2024 | 1,091,268 | 2.74 (#8) | 3 / 96 |
Referències
[modifica]- ↑ «Wahlen zum Deutschen Bundestag seit 1949» (en alemany). Konrad-Adenauer-Stiftung e.V.. [Consulta: 28 setembre 2023].
- ↑ Ernst, Klaus. «La paz social en Europa está en peligro» (en castellà). El Siglo de Europa, 07-06-2010. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ «Izquierda alemana critica actuar del gobierno ante crisis ucraniana» (en castellà). DW, 10-05-2014. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ 4,0 4,1 Balhorn, Loren. «Germany’s Left Has New Leadership but Not a Strategy» (en anglès). Jacobin, 2021. [Consulta: 9 novembre 2025].
- ↑ «Nace en Alemania un partido de izquierda contra la inmigración» (en castellà), 23-10-2023. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «La Izquierda elige nuevos líderes» (en castellà). DW, 19-10-2024. [Consulta: 25 juliol 2025].
- ↑ Fürstenau, Marcel. «Alemania: el sorprendente éxito de la nueva izquierda» (en castellà). DW, 24-02-2025. [Consulta: 25 juliol 2025].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Die Linke (alemany)