Vés al contingut

Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula d'organitzacióPartit dels Comunistes de la República de Moldàvia
Dades
TipusPartit polític moldau
IdeologiaComunisme
Alineació políticaextrema esquerra Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1993
Activitat
Membre deTrobada Internacional de Partits Comunistes i Obrers Modifica el valor a Wikidata
Membres11.700 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaVladimir Voronin
Afiliació europeaPartit de l'Esquerra Europea
Lloc webpcrm.md… Modifica el valor a Wikidata

El Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia (romanès Partidul Comuniştilor din Republica Moldova, PCRM) és un partit polític de la República de Moldàvia, fundat el 1993 i dirigit per Vladimir Voronin. És l'únic partit comunista en obtenir la majoria de govern en Estats postsoviètics.[1]

És membre del Partit de l'Esquerra Europea[2] i de la Unió de Partits Comunistes - PCUS.

Història

[modifica]

El PCRM va ser enregistrat com a partit polític el 1994. El PCRM formà part de les Forces Populars del Front Patriòtic en el moment de les eleccions presidencials moldaves de 1996, en la qual Voronin es va presentar com a candidat de la coalició i fou el tercer amb el 10,3% dels vots. El partit va donar suport a Petru Lucinschi en la segona volta de les eleccions, i després de la victòria de la Lucinschi el PCRM va obtenir dos càrrecs en el govern.

A les eleccions legislatives moldaves de 1998, el PCRM va obtenir un 30,1% dels vots i 40 escons, convertint-se en el major partit al Parlament. En la seva plataforma, va demanar "el renaixement d'una societat socialista". Tot i la seva forta presència, el PCRM va quedar en l'oposició a causa de la formació d'un govern de coalició de centredreta, l'Aliança per a la Democràcia i les Reformes. Encara que Luchinschi va nomenar més tard Voronin com a primer ministre de Moldàvia a finals de 1999, però la candidatura no va prosperar perquè Voronin no tenia prou suport al Parlament. Posteriorment, el PCRM va rebre el 49,9% dels vots a les eleccions legislatives moldaves de 2001 i va obtenir 71 dels 101 escons al Parlament. Amb majoria parlamentària del PCRM, Voronin va ser elegit com a president pel parlament l'abril de 2001. El Tribunal Constitucional va dictaminar que el President també podria dirigir a un partit polític, i Voronin va ser reelegit com a líder del partit

Va ser el partit polític governant a Moldàvia. Va guanyar les eleccions legislatives moldaves de 2005 i d'aquest partit en foren el president de Moldàvia, Vladimir Voronin, la primer ministre de Moldàvia, Zinaida Greceanîi, i el President del Parlament de Moldàvia, Marian Lupu. Sota Voronin, es van privatitzar nombroses empreses estatals i governà a la manera multipartidista. També va afavorir la integració europea i una eventual adhesió a la Unió Europea.

Després de les eleccions legislatives moldaves d'abril de 2009 i els disturbis civils posteriors, el clima a Moldàvia es va polaritzar.[3] El Parlament no va poder nomenar un nou president. Per aquesta raó, es va dissoldre el Parlament i es convocaren eleccions anticipades. Va guanyar novament eleccions legislatives moldaves de juliol de 2009 amb el 44,7% dels vots i 48 escons, i els restants 53 escons de 101 anaren als quatre partits de l'oposició, l'Aliança per a la Integració Europea. Aquests formaren un nou govern i el PCRM anà a l'oposició.

Al 2014 el partit va patir un trencament intern amb la formació del Partit Democràtic de Moldàvia, que va retenir 14 diputats del PCRM al Parlament. Posteriorment, el PCRM va anar perdent suports a les enquestes fins a la derrota de 2019, quan va perdre representació al Parlament per primera vegada a la història. Al 2021 però, va formar part del Bloc Electoral de Comunistes i Socialistes, una coalició amb el Partit dels Socialistes de la República de Moldàvia,[4] recuperant posicions al Parlament amb 10 diputats d'oposició.

Resultats electorals

[modifica]
Eleccions Vots % Escons +/- Posició
1998 487.002 30,01%
40 / 101
 Oposició
2001 794.808 50,07%
71 / 101
 Augment31 Supermajoria
2005 716.336 45,98%
56 / 101
 Disminució15 Majoria
Abr 2009 760.551 49,48%
60 / 101
 Augment4 Supermajoria
Jul 2009 706.732 44,69%
48 / 101
 Disminució12 Oposició
2010 677.069 39,34%
42 / 101
 Disminució6 Oposició
2014 279.366 17,48%
21 / 101
 Disminució21 Oposició
2019 53.175 3,75%
0 / 101
 Disminució21 Extraparlamentari
2021a 398.678 27,17%
10 / 101
 Augment10 Oposició

a=Dins del Bloc Electoral de Comunistes i Socialistes, de 32 diputats totals.

Presidencials

[modifica]
President de Moldàvia
Any Candidat 1a volta 2a volta Resultat
Vots % Vots %
2001 Vladimir Voronin 71[a] 70.30 Sí
2005 Vladimir Voronin 75[a] 74.26 Sí
2009

(Maig-juny)

Zinaida Greceanîi 60[a] 59.41 Derrota
2009

(Nov-Des)

Van exercir el boicot. Derrota
2011–2012 Derrota 2
2016 Derrota 2
2020 Derrota 2

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 El president va ser escollit per 101 membres del Parlament; quan la majoria estava marcada en 61 vots.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ten Reasons Why the Communist Party Won Moldova’s Elections Again» (en anglès). Jamestown.
  2. ↑ «Our Parties» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2023].
  3. ↑ Schwirtz, Michael «A Polarized Moldova Votes, Mindful of West and Russia» (en anglès). The New York Times, 30-07-2009. ISSN: 0362-4331.
  4. ↑ «Ultima oră! CEC a înregistrat blocul electoral al PCRM și PSRM». [Consulta: 6 setembre 2023].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit dels Comunistes de la República de Moldàvia
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Partit_dels_Comunistes_de_la_República_de_Moldàvia&oldid=33232726»