Partit Comunista Portuguès
(pt) Partido Comunista Português 
| |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit comunista | ||||
| Ideologia política | comunisme marxisme-leninisme | ||||
| Alineació política | extrema esquerra | ||||
| Història | |||||
| Creació | 6 març 1921, Lisboa | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Esquerra Unida Europea-Esquerra Verda Nòrdica | ||||
| Membres | 54.280 (2016) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Secretari general | Bento António Gonçalves (1929–1942) Júlio Fogaça (1942–1961) Álvaro Cunhal (1961–1992) Carlos Carvalhas (1992–2004) Jerónimo de Sousa (2004–2022) Paulo Raimundo (2022–) | ||||
| Secretari General | Paulo Raimundo | ||||
| Propietari de | |||||
| Part de | Coalició Democràtica Unitària | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | pcp.pt | ||||
 | |||||
El Partit Comunista Portuguès, (Partido Comunista Português pron. AFI [pɐɾ'tiðu kumu'niʃtɐ puɾtu'ɣeʃ]), o PCP, és un partit polític d'esquerra, comunista i marxista-leninista, l'organització del qual es basa en el centralisme democràtic. Aquest partit també es considera patriòtic i internacionalista.
És un dels partits polítics més antics i amb més història dels que encara avui existeixen i continuen actius. Té diputats a l'Assemblea de la República portuguesa i al Parlament Europeu, on està integrat al grup Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nòrdica. Carlos Carvalhas va substituir el líder històric Álvaro Cunhal el 1992. L'actual líder és Paulo Raimundo.[1]
El PCP va ser fundat el 1921 com a Secció Portuguesa de la Internacional Comunista (Comintern). Il·legalitzat a les acaballes dels anys 20, el PCP va tenir un papel fonamental a l'oposició al règim dictatorial, l'Estat Nou, conduït per António de Oliveira Salazar (1933-1968) i per Marcelo Caetano (1968-1974). Aleshores, el PCP era el partit (llavors clandestí) més organitzat i més fort dels opositors. Va ser suprimit constantment per la policia política, la PIDE, que va obligar els seus membres a viure a la clandestinitat, sota l'amenaça de presó, tortura o assassinat. Després de la Revolució dels Clavells, el 25 d'abril del 1974, els trenta-sis membres del Comité Central, entre tots, ja havien complert més de tres-cents anys de presó.
Després de la dictadura, el PCP es va convertir en una de les principals forces polítiques del nou règim (ja democràtic), principalment entre la classe treballadora, i continua sent popular en amplis sectors de la societat portuguesa, principalment a les zones rurals de l'Alentejo i del Ribatejo, i a zones industrials com Lisboa i Setúbal, on governa alguns municipis.
El PCP publica el periòdic setmanal Avante!, fundat el 1931, i la revista bimestral O Militante.
Des del 1986, el PCP forma part de la Coalició Democràtica Unitària Coligção Democrática Unitária, CDU), amb el Partit Ecologista "Els Verds" (Partido Ecologista "Os Verdes", PEV) i la Intervenció Democràtica (Intervenção Democràtica, ID).
El congrés més recent, el dissetè, de novembre de 2005, va elegir Jerónimo de Sousa, un antic treballador metal·lúrgic, com a secretari general.
A les eleccions legislatives portugueses del 20 de febrer de 2005, el PCP va obtenir el 7,60% dels vots (430.000) i 12 diputats (entre 230); el PEV, 2.
A les eleccions municipals de 2005, el PCP va recuperar 7 ajuntaments; en té 32 (de 308), la majoria dels quals a l'Alentejo i a Setúbal, i manté algunes assemblees municipals. L'administració local del PCP es preocupa bàsicament per impedir la privatització de l'aigua, pel finançament de la cultura i de l'educació, per facilitar l'acès a l'esport, per la salut, per promoure la democràcia participativa i per prevenir la corrupció. La presència dels verds a la coalició manté també l'ull viu amb els afers de l'ambient, como ara el reciclatge i el tractament de les aigüeas.
El treball del PCP segueix ara el programa "Democràcia avançada al llindar del segle XXI", que tracta: descriminalització de l'avortament, drets dels treballadors, augment dels costos dels Serveis de Salut i d'Educació, baixos salaris i pensions, imperialisme i guerra, solidaritat amb altres països, com l'Iraq, l'Afganistan, Palestina, Cuba i el País Basc.
El PCP té dos diputats (Ilda Figueiredo i Pedro Guerreiro) al Parlament Europeu, després d'arribar als 9,2% dels vots el 2004. Formen part de l'Esquerra Unitària Europea - Esquerra Verda Nórdica.
El PCP té una editorial, Edições Avante!, que publica i ven llibres relacionats amb el partit o amb el marxisme.
Tots els anys, el primer cap de setmana de setembre, el PCP organitza la Festa do Avante! a Amora, municipi del Seixal.
Líders[modifica]
- Bento Gonçalves (1929-1942)
- Júlio Fogaça (1942-1961)
- Álvaro Cunhal (1961-1992)
- Carlos Carvalhas (1992-2004)
- Jerónimo de Sousa (2004-2022)
- Paulo Raimundo (2022-)[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Secretário-Geral do PCP» (en portuguès). [Consulta: 1r gener 2022].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Partit Comunista Portuguès |