25 d'abril
| << | Abril 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | ||
| 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 |
| 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 |
| 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 |
| 27 | 28 | 29 | 30 | |||
| Tots els dies | ||||||
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs. Queden 250 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1707, Almansa, Regne de Castella: les tropes filipistes hi derroten les austriacistes, en la batalla d'Almansa, cosa que comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta (Guerra de Successió).
- 2007, Palma: S'inaugura la línia suburbana del Metro de Palma, amb el primer viatge.[1]
- 2015, Palma: Se celebra la Diada per la Llengua i l'Autogovern 2015.
- 2018, Burjassot, València: Primera emissió de la televisió pública valenciana À Punt.[2]
- Resta del món
- 1058, Escòcia: Malcolm III és coronat rei d'Escòcia.[3]
- 1181, Riu Nagara, Província d'Owari, Japó: Batalla de Sunomatagawa, part de les Guerres Genpei.[4]
- 1185, Dan-no-ura, estret de Shimonoseki, Japó: Batalla naval de Dan-no-ura, que marca la fi de les Guerres Genpei.[5]
- 1719, Londres, Regne Unit: es publica la novel·la Robinson Crusoe de Daniel Defoe.[6]
- 1792, Plaça de Grève, París, França: Primera execució amb guillotina.[7]
- 1926, Milà: Estrena de l'òpera Turandot, de Puccini, al Teatre de La Scala, dirigida per Arturo Toscanini.
- 1945, Regne d'Itàlia: els partisans alliberen les ciutats italianes de Milà i Torí, en el marc de l'alliberament antifeixista de la Segona Guerra Mundial.
- 1953, Nova York, EUA: Watson i Crick donen a conèixer, en un breu article de dues pàgines a la revista científica Nature, el seu model d'estructura de l'ADN en doble hèlix que havien establert, gràcies principalment a les imatges de difracció de raigs X obtingudes per Rosalind Franklin.[8]
- 1974, Portugal: l'emissió de la cançó Grândola, vila morena, dona el senyal per a l'aixecament militar, planificat per Otelo Saraiva de Carvalho, que posarà fi a la dictadura iniciada per António de Oliveira Salazar el 1933.[9]
- 2015, Nepal: el Terratrèmol del Nepal de 2015 devasta el país.[10]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1944 - Barcelona: Anna Bofill Levi, compositora, pianista i arquitecta catalana.[11]
- 1949 - Cardedeu, el Vallès Oriental: Agustí Asensio i Saurí, dibuixant i il·lustrador de llibres infantils català.[12]
- 1960 - Maçanet de la Selvaː Montse Assens i Borda, poetessa, pintora i fotògrafa catalana.[13]
- 1968 - Barcelona, el Barcelonès: Ferran Martínez Garriga, jugador de bàsquet català.
- 1985 - Barcelona, el Barcelonès: Sergi Cervera i Casademont, actor de cinema i televisió català.
- 1988 - Barcelona: Jenn Díaz, filòloga, escriptora, traductora i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya.[14]
- Resta del món
- 1214, París, Regne de França: Lluís IX de França, rei de França (m. 1270).[15]
- 1284, Castell de Caernarfon, Gal·les: Eduard II d'Anglaterra, rei d'Anglaterra (m. 1327).[16]
- 1599, Huntingdon, Anglaterra: Oliver Cromwell, estadista anglès (m. 1658).[17]
- 1775, Aranjuez: Carlota Joaquima d'Espanya, infanta d'Espanya i reina de Portugal (m. 1830).[18]
- 1830, Lede, Bèlgica: Julius De Geyter, escriptor i nacionalista flamenc.
- 1852
- Fredrik Svenonius, geòleg suec.
- Zamora, Espanya: Leopoldo Alas, Clarín, periodista i escriptor espanyol (m. 1901).[19]
- 1859, Nottinghamshare: Beatrice Tomasson, alpinista anglesa a les Dolomites (m.1947).[20]
- 1874, Bolonya, Regne d'Itàlia: Guglielmo Marconi, inventor italià (m. 1937).[21]
- 1900, Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).[22]
- 1903, Tambov, Imperi Rus: Andrei Kolmogórov, matemàtic rus (m. 1987).[23]
- 1917, Newport News, Virgínia: Ella Fitzgerald, cantant nord-americana de jazz (m. 1996).[24]
- 1918, Estocolm: Astrid Varnay, soprano dramàtica nord-americana, d'origen hongarès i suec (m. 2006).[25]
- 1921,
- Amsterdam, Països Baixos: Karel Appel, pintor i escultor neerlandès (m. 2006).[26]
- Alcalá de Gurrea (Osca): Carme Casas Godessart, resistent antifranquista, sindicalista i política activa a Catalunya.[27]
- 1925, Voivodat de Masòvia, Polònia, Zofia Kielan-Jaworowska, paleobiòloga polonesa (m. 2015).[28]
- 1927,
- Madrid: Irene Gutiérrez Caba, actriu espanyola (m. 1995).[29]
- El Franco, Astúries, Espanya: Corín Tellado, escriptora espanyola.[30]
- Fismes, França: Albert Uderzo, autor de còmics francès (m. 2020).[31]
- Coblença, Alemanya: Rosemarie Fendel, actriu alemanya (m. 2013).[32]
- 1940,
- Nova York, Estats Units: Al Pacino, actor nord-americà.
- Logronyo: Clara Isabel Francia, periodista espanyola que desenvolupà gairebé tota la carrera professional a TVE.[33]
- 1946, Lake Success, Nova York: Talia Rose Coppola, coneguda com a Talia Shire, actriu estatunidenca.[34]
- 1947,
- Amsterdam, Països Baixos: Johan Cruyff, futbolista (m. 2016).[35]
- Loudéac: Marylise Lebranchu, política socialista francesa; ha estat alcaldessa i ministra.[36]
- 1961, Eskoriatza: Maria Soledad Iparraguirre, Anboto, Elizabeth o Marisol, activista política basca, ha estat militant d'ETA.
- 1964, Clarmont d'Alvèrnia: Fadela Amara, activista feminista francesa d'ètnia amazic, fundadora del moviment Ni Putes ni Submises.[37]
- 1966,
- Perpinyà: Isabelle Pasco, actriu i model nord-catalana.[38]
- Haarlem, Països Baixosː Femke Halsema, política i cineasta neerlandesa, alcaldessa d'Amsterdam des del 2018.[39]
- 1969,
- Texas, Estats Units: Renée Zellweger, actriu nord-americana.[40]
- Gènova, Vanessa Beecroftː artista d'art d'acció contemporani estatunidenca.[41]
- 1970, Rio de Janeiro: Adriana Lisboa, escriptora brasilera.[42]
- 1972,
- San Fernando, Cadis: Sara Baras, ballarina, coreògrafa i directora de la seva pròpia companyia de ball flamenc.
- Hovsta, Örebro, Suècia: Sofia Helin, actriu sueca.[43]
- 1981, Säo Paolo, Brasil: Felipe Massa, pilot de Fórmula 1.
- 1985, Jerusalem, Israel: Salah Hamouri, advocat i activista pels drets humans francopalestí.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1196 - Perpinyà, Comtat del Rosselló: Alfons el Cast, dit el Trobador, primer rei de la Corona d'Aragó, fundador de l'Orde d'Alcalá de la Selva (n. 1154).[44]
- 1336 - Barcelona: Abadessa Sobirana d'Olzet, primera abadessa del monestir de Pedralbes, de Barcelona.[45]
- 1549 - Barcelona: Estefania de Requesens i Roís de Liori una escriptora catalana i valenciana del segle xvi (n. c.1504).[46]
- 1965 - Santiago de Xile: Salvador Sarrà i Serravinyals, polític, empresari i escriptor català (n. 1902).[47]
- 1969 - Montevideo, Uruguai: Margarida Xirgu i Subirà, actriu uruguaianocatalana.[48]
- 1972 - Castelldefels, Baix Llobregat: George Sanders, actor britànic.
- 1997 - Terrassaː Antolina Boada, locutora de ràdio catalana a Ràdio Terrassa (n. 1910).[49]
- 1999 - Barcelona: Marc Grau i Guasch, guitarrista, compositor i productor musical català (n. 1955).[50]
- 2007 - Barcelona: Tomasa Cuevas Gutiérrez, militant comunista espanyola (n. 1917).[51]
- 2014 - Barcelona: Francesc Vilanova i Bayó, Tito Vilanova, jugador i entrenador de futbol (n. 1968).[52]
- 2017 - Palma: Aina Rado i Ferrando, mestra, política, presidenta del Parlament de les Illes Balears (n. 1947).[53]
- 2025 - Pere Sampol Mas, enginyer tècnic i polític mallorquí (n. 1951).[54]
- Resta del món
- 1472 - Roma, (Estats Pontificis): Leon Battista Alberti, arquitecte, matemàtic i poeta genovès (n. 1404).[55]
- 1566 -
- Anet (França): Diana de Poitiers, dama de la noblesa francesa, amant d'Enric II de França (n. 1499).[56]
- Parcieux-en-Dombes: Louise Labé, poeta francesa (n. 1524).[57]
- 1644 - JIngshan (Xina): Emperador Chongzhen, va ser el setzè i l'últim emperador de la Dinastia Ming de la Xina (n. 1611).[58]
- 1671 - Canton (Xina): Francesco Brancati, jesuïta italià, missioner a la Xina (n. 1607).[59]
- 1762: Mehmed Salih Efendi, Shaykh al-Islam de l'Imperi Otomà.
- 1911 - Torí, Itàlia: Emilio Salgari, escriptor italià (n. 1862).[60]
- 1926 - Ödeshög (Suècia): Ellen Key, feminista i sufragista sueca (n. 1849).[61]
- 1956 - Hödingen, Alemanya: Paul Renner, tipògraf alemany (n. 1878).
- 1964 - Bonn: Wera Meyer-Waldeck, arquitecta alemanya, alumna de la Bauhaus.[62]
- 1973 - Lausana: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós da la llengua i literatura àrabs.
- 1981 - Moscou: Grunya Sukhareva, psiquiatra infantil soviètica, primera a descriure els símptomes de l'autisme (n. 1891).[63]
- 1984 - Montfort-L'Amaury: Céleste Albaret, ajudant personal, minyona, amiga i confident de Marcel Proust.[64]
- 1990 - Filadèlfia, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz.[65]
- 1995 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Ginger Rogers, actriu i ballarina guanyadora d'un Oscar (n. 1911).[66]
- 1996
- Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Saul Bass, grafista estatunidenc (n. 1920).[67]
- Roma, Itàlia: Rafael Orozco Flores, pianista andalús (n. 1946).[68]
- 2011 - Villarrobledo, Albacete: Maria Isbert, actriu espanyola (n. 1917).[69]
- 2016 - Dhaka, Bangladesh: Julhas Mannan (n. 13 d'octubre de 1980), activista i editor bengalí.[70]
Festes i commemoracions
[modifica]- Diada del 25 d'abril, Diada del País Valencià commemorant la batalla d'Almansa.
- Sant Marc, diada de Venècia, d'alguns territoris de l'antiga República de Venècia (que abastava el Vèneto i la costa adriàtica de l'Eslovènia i la Croàcia actuals) i de Fertília (l'Alguer).
- Festa local de Balsareny
- Festa local de Guardiola de Berguedà
- Festa local de Montgat
- Festa local de Mas de Barberans
- Aplec a l'ermita de Sant Elies de Vilamajor (Massís del Montseny) (Des del s.XV per a demanar pluja al Vallès)
- Festa local de Beniarjó on es fa el ball de la Bandera de Sant Marc, patró de la casa dels March a la qual pertany Ausiàs March, veí i senyor d'esta població
- Onomàstica: Sant Marc, evangelista; Anià d'Alexandria, bisbe; Febadi d'Agen, bisbe; Pere Betancur, fundador de l'orde dels betlemites; beat Andreu Solà i Molist, màrtir a Mèxic; Giovanni Piamarta, fundador; venerable Jean de la Barrière, monjo i reformador, fundador de la Congregació de Feuillant.
- Dia dels ANZAC, diada commemorativa dels cossos expedicionaris d'Austràlia i Nova Zelanda.
Referències
[modifica]- ↑ «Metro de Palma». Consell de Mallorca. [Consulta: febrer 2025].
- ↑ «À Punt Televisión comienza a emitir en pruebas: este ha sido su primer programa y su primer minuto de vida» (en castellà). Las Provincias, 25-04-2018. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ Woolf, Alex. From Pictland to Alba 789~1070, The New Edinburgh History of Scotland II (en anglès). Edimburg: Edinburgh University Press, 2007, p. 264. ISBN 9780748612345.
- ↑ Turnbull, Stephen. The Samurai Sourcebook (en anglès). Cassell & Co, 1998, p. 200. ISBN 1854095234.
- ↑ «Antokuː emperor of Japan» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Robinson Crusoe | Overview of Novel by Daniel Defoe» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «La guillotina, el invento infernal de la Revolución» (en castellà), 15-01-2015. [Consulta: 22 agost 2021].
- ↑ J. Watson, F. Crick «Molecular Structure of Nucleic Acids: A Structure for Deoxyribose Nucleic Acid». Nature, 171, 25-04-1953, pàg. 737-738.
- ↑ «Grândola, vila morena». Catorze, 25-04-2022. [Consulta: 17 febrer 2025].
- ↑ «Nepal earthquake of 2015 | Magnitude, Death Toll, Aftermath, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Anna Bofill» (en castellà). Mujer y guitarra española, 13-06-2009. [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Agustí Asensio i Saurí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «La catalana Montse Assens guanya el V Premi de Poesia Torre de Piles» (en castellà). Safor Guia, 08-08-2022. [Consulta: 15 febrer 2025].
- ↑ «Jenn Díaz Ruíz». Esquerra Republicana de CatalunyaJenn Díaz Ruíz. [Consulta: 27 febrer 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis IX ou Saint Louis» (en francès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Edward II | Biography, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Oliver Cromwell | Biography, Accomplishments, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Pérez Samper, María de los Ángeles. «Carlota Joaquina de Borbón» (en castellà). RAH. Historia Hispánica. [Consulta: 6 març 2025].
- ↑ «Leopoldo Alas y Ureña | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Beatrice Tomasson e la parete sud della Marmolada» (en italià). Donne di Montagna, 23-06-2023. [Consulta: 22 febrer 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Marcóni, Guglielmo nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1945» (en anglès americà). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «Andrey Nikolayevich Kolmogorov | Russian mathematician» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Ella Fitzgerald». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Astrid Varnay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Karel Appel» (en francès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Muere la histórica sindicalista de CCOO Carmen Casas, a la edad de 92 años». CCOO de Catalunya. Fundació Cipriano García, 25-11-2013. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Zofia Kielan-Jaworowska: dedicación a la ciencia por encima de la guerra fría (1)» (en castellà). Mujeres con ciencia, 21-12-2016. [Consulta: 22 gener 2025].
- ↑ Caba, Emilio Gutiérrez. El tiempo heredado (en castellà). Penguin Random House Grupo Editorial España, 2019-11-07. ISBN 978-84-03-52111-7.
- ↑ Álvarez Rico, Gustavo. «María del Socorro Tellado López». Real Academia de la Historia. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Albert Uderzo» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Rosemarie Fendel» (en alemany). Deutsche Synchronkartei. [Consulta: 3 març 2022].
- ↑ Jiménez, Antonio Barba. «La tele de Ayer: Clara Isabel Francia», domingo, 13 junio 2021. [Consulta: 16 febrer 2025].
- ↑ «Talia Shire» (en castellà). SensaCine. [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «El FC Barcelona, de dol per la mort de Johan Cruyff». 3Cat, 24-03-2016. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «Marylise Lebranchu: Biographie et articles» (en francès). Le Point, 30-10-2018. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ ROTMAN, Charlotte. «Portraitsː Soumission impossible» (en francès). Libération, 26-02-2003. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Isabelle Pasco» (en castellà). Cineuropa. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ Ortiz de Zárate Arce, Roberto. «Femke Halsema» (en castellà). CIDOB, 12-07-2018. [Consulta: 19 febrer 2026].
- ↑ Naya, Eduardo. «Renée Zellweger: la reina de los cuatro premios cumple 50» (en castellà). El Periódico, 23-04-2019. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ Robertson, Emma. «Vanessa Beecroft» (en anglès). The Talks, 10-01-2018. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Breve entrevista a Adriana Lisboa». Internacional Microcuentista - Revista de lo breve, 22-10-2015. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Svensk Filmdatabas: Sofia Helin» (en suec). [Consulta: 12 agost 2015].
- ↑ «Alfons I de Catalunya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Castellano i Tresserra, Anna. Pedralbes a l'edat mitjana: història d'un monestir femení. L'Abadia de Montserrat, 1998, p. 117. ISBN 978-84-7826-998-3.
- ↑ de Courcelles, Dominique. «Estefanía de Requesens i Rois de Liori» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Salvador Sarrà i Serravinyals | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Margarida Xirgu i Subirà | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ Espinosa i Mirabet, Sílvia. Les locutores de ràdio a Catalunya 1924-1939: perfils, semblances i diferències (tesi). Universitat Autònoma de Barcelona, 2009-12, p. 357-358. DOI 10.2436/20.3008.01.62. ISSN 1131-5687.
- ↑ Hidalgo, Luis «Muere a los 45 años el músico Marc Grau, impulsor del rock catalán». El País, 26-04-1999 [Consulta: 5 juny 2016].
- ↑ «Tomasa Cuevas Gutiérrez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Francesc Vilanova i Bayó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Frau i Gaià, Sebastià. «Aina Rado i Ferrando (semblança pòstuma)» (en castellà). Diario de Mallorca, 08-06-2017. [Consulta: 14 febrer 2026].
- ↑ «S'ha mort Pere Sampol, dirigent històric del nacionalisme d'esquerres a Mallorca». [Consulta: 27 abril 2025].
- ↑ Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
- ↑ Queralt, María Pilar. Reinas en la sombra : amantes y cortesanas que cambiaron la historia (en castellà). 1a. edición. Madrid: EDAF, 2014, p. 62. ISBN 978-84-414-3440-0.
- ↑ «Louise Labé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ «Brancati, Francesco» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1971. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Gallo, Claudio; Bonomi, Giuseppe. «Salgari, emilio» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2017. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Ellen Key | Swedish writer» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Hervás y Heras, Josenia «Vivir… así (So… Wohnen). Wera Meyer Waldeck como parte de una red de arquitectas implicadas en la forma de habitar». ASTRÁGALO Nº 33-34, 9-2023, pàg. 99. ISSN: 2469-0503.
- ↑ Pedreira Massa, José Luís «Tal vegada la primera autora que va descriure l'autisme infantil i, sobretot, l'anomenada Síndrome d'Asperger». Revista eipea, número 8, 2020, pàg. 38-41.
- ↑ Lamy, Jean-Claude. Céleste et Sagan: Pour l'amour de Proust. (Avant-propos). Albin Michel, 2018. ISBN 9782226426987.
- ↑ «Dexter Gordon, la imatge del bebop». Allnighter Lad, 22-09-2012. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Ginger Rogers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Saul Bass | Biography, Designs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Rafael Orozco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «María Isbert | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Gay Rights Activist Hacked To Death In Bangladesh» (en anglès). The World Post, 25-04-2016.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:25 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 25 d'abril