Aranjuez

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aranjuez
Bandera d'Aranjuez Escut d'Aranjuez
(bandera) (escut)
Localització
Localització d'
Municipi de la Província de Madrid
Aranjuez PalacioDesdePuenteBarcas.jpg
Estat
• Comunitat
• Província
• comarca
Espanya
Madrid
Bandera de Madrid Província de Madrid
Comarca de Las Vegas
Predom. ling. Castellà
Superfície 189,1 km²
Altitud 494 msnm
Població (2014[1])
  • Densitat
57.792 hab.
305,62 hab/km²
Coordenades 40° 02′ N, 3° 37′ O / 40.033°N,3.617°O / 40.033; -3.617Coord.: 40° 02′ N, 3° 37′ O / 40.033°N,3.617°O / 40.033; -3.617
Distàncies 51 km de Madrid
Dirigents:
• Alcalde:

Cristina Moreno Moreno (PSOE)
Codi postal 28300
Web

Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, a l'extrem meridional de la Comunitat. Limita al Nord amb Ciempozuelos, Titulcia, Chinchón i Colmenar de Oreja (Comunitat de Madrid), a l'est amb Ontígola, Ocaña, Ciruelos i Yepes; al Sud amb Toledo i Almonacid de Toledo, i a l'oest amb Mocejón, Villaseca de la Sagra, Añover de Tajo, Borox i Seseña.

És travessat pels rius Tajo i Jarama. És un dels Reials Llocs de la monarquia espanyola des que Felip II així el nomenés en 1560, encara que posseeix a més el títol de vila des de 1899. És per això que també és conegut com a Real Sitio y Villa de Aranjuez.[2]

És famós pel seu Palau Reial i els seus Jardins, per les seves hortes de maduixa i espàrrec, per haver servit d'inspiració al compositor Joaquín Rodrigo per al seu Concierto de Aranjuez, així com pel Motí d'Aranjuez, que va tenir lloc en aquesta localitat en 1808, i que va acabar amb l'abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. El Paisatge Cultural d'Aranjuez va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2001.


Toponímia[modifica | modifica el codi]

Es creu que l'origen etimològic del topònim podria ser basc. Rafael Lapesa recull la suposició d'altres autors que procedeix de la paraula Arantza («Arç»),[3] possiblement combinada amb la paraula Hotz («Fret»).[4] També podria ser Aran («Vall») o inclús el seu homònim Aran («Pruna»). Crida l'atenció la situació d'Aranjuez a la Contrada de Las Vegas (vall del riu Tajo), així com la localitat toledana de Ciruelos, molt a prop.

Segons Antonio de Nebrija, l'origen del nome es deuria a l'àrab Ibn Arankej («Lloc poblat de nogueres»), encara que el Mossèn Sarmiento suggereix el topònim llatí Ara Iovis («Altar de Júpiter»), relacionat amb un hipotètic temple dedicat a Júpiter Pluvio.[5]

El llogaret d'Almuzúndica, esmentat al segle XI, podria correspondre a Aranjuez. Durant l'edat mitjana apareix als documents com Arauz o Aranz (segle XII), Aranzuel, Aranzuech (segle XIII), Aranzueque, Aranzugue, Aranzuet o Arançuex, fins que finalment es va dir Aranjuez ja al segle XV.[6]

Precisament d'Aranz prové el gentilici proposat arancetano,[7] creat pel cronista oficial Ángel Ortiz Córdoba a la fi del segle XX. Però el primer gentilici oficial va ser ribereño (riberenc), en referència als rius Tajo i Jarama, usat perquè fins 1752 estava oficialment prohibida l'assentament a Aranjuez, tot i que existia una creixent població. Com que no podien fer servir un gentilici propi, els habitants eren anomenats riberencs, terme que va ser adoptat oficialmente quan es va aixecar la prohibició, i va ser assumit carinyosament per la població pel respet cap els rius que reguen les seves terres, i encara avui és el més utilitzat.

El mot Aranjuez sembla estar lligada etimològicament amb Aranzuelo (riu de Burgos), Aranzueque (localitat de Guadalajara) i Aránguiz (localitat de Àlaba).[6]


Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en 2015 Aranjuez tenia 58168 habitants.[8]

Evolució de la població d'Aranjuez de 1900 a 2005


Govern i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Legislatura Nom
1809 - 1813 Domingo Gaspar Pérez
1813 - 1814 José Ignacio de Ibarrola
1814 Domingo Gaspar Pérez
1820 - 1822 Simón de Ortiz
1836 -1837 José Ignacio de Ibarrola
1837 - 1838 Juan Baquero
1838 - 1839 Juan Tomás de Navarrete
1839 - 1841 Fermín Castaño
1841 - 1842 José Casi y Vidal
1842 - 1843 José Ygnacio de Ybarrola
1843 - 1844 Juan Tomás de Navarrete
1844 - 1846 Domingo Antero López
1846 - 1849 Gabino Ruiz
1849 - 1850 Jorge Lacorte
1850 - 1852 Gabino Ruiz
1852 - 1854 Jorge de Arteaga
1854 José Abades
1854 Manuel Carvajal Romero
1854 Fabián Fernández
1854 - 1857 Gabino Ruiz
1857 - 1858 Joaquín Moralejo
1858 - 1860 José María de Ahumada
1860 - 1864 Luis Ichaso
1864 - 1865 Eugenio Ardaz
1865 - 1866 Joaquín Moralejo
1866 - 1867 Luis Medina
1867 Baltasar Rodríguez
1867 Manuel Calvo|
1867 Joaquín Almansa
1868 - 1872 Gabino Ruiz
1872 - 1874 Joaquín Gullón
1874 - 1875 Julio Martínez
1875 -1876 Pedro Magán
1876 - 1877 Miguel de Soto
1877 - 1878 Juan Richer
1878 - 1879 Lorenzo Román
1879 - 1882 Manuel Moratel
1882 - 1884 Joaquín Almansa
1884 - 1885 Joaquín Gullón
1885 - 1886 Rafael Almazán
1886 - 1889 Joaquín Gullón
1889 - 1890 Ignacio Manzanares
1890 - 1892 Joaquín Gullón
1892 - 1894 Silverio Huertas
1894 - 1896 Rafael Almazán
1896 - 1897 Enrique Mejías
1897 - 1900 Rafael Almazán
1900 - 1902 Antonio Sánchez-Capuchino
1900 - 1902 José Rodríguez-Monge
1902 - 1904 Abelardo Montero Izquierdo
1904 - 1907 Manuel Pastor Gómez
1907 - 1909 José Rodríguez-Monge
1909 - 1910 José Alvarez López
1910 - 1911 Leopoldo Correcher y Correcher
1911 - 1912 Manuel Sánchez Carrizo
1912 - 1914 Tomás Banegas Palazón
1914 - 1915 Fernando Díaz y Díaz
1915 - 1917 Tomás Banegas Palazón
1917 - 1918 David García Hidalgo
1917 - 1918 Leopoldo Correcher y Correcher
1918 - 1919 Enrique Martín Esteban
1919 - 1920 José Alvarez Sánchez de la Nieta
1920 - 1921 Esscolástico Bustos
1920 - 1921 Rafael Almazán García
1921 - 1923 Doroteo Alonso Peral
1923 - 1925 José Gullón Benítez
1925 - 1930 Deodoro Valle Grijalba
1930 - 1931 Agustín Calvo Torvá
1930 - 1931 José Alvarez Sánchez de la Nieta
1931 - 1934 Doroteo Alonso Peral
1934 - 1936 Miguel Domenge Santos
1936 - 1939 Doroteo Alonso Peral
1939 - 1940 Guzmán Rodríguez García
1940 - 1941 Enrique Alvarez Esteban
1941 - 1949 Vicente Lloret Pérez
1949 - 1950 Antonio Guardiola Sáez
1950 - 1958 Carlos Richer López
1958 - 1971 Manuel García Moreno
1971 - 1979 Antonio Clavet Fernández-Victorio
1979 - 1995 Eduardo García Fernández (ORT-PSOE)
1995 - 2003 José María Cepeda Barros (PP)
2003 - 2011 Jesús Dionisio Ballesteros (PSOE)
2011 - 2015 María José Martínez de la Fuente (PP)
2015 - Cristina Moreno Moreno (PSOE)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2014» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 22-12-2014. [Consulta: 25 setembre 2015].
  2. Història de Aranjuez
  3. Historia de la Lengua Española (en castellà), Rafael Lapesa, Editorial Gredos, Madrid, 9a edició, 1981, ISBN 84-249-0072-3
  4. Diccionario de Topónimos y Gentilicios Españoles (en castellà), Pancracio Celdrán Gomáriz, Editorial Espasa-Calpe, 1a edició, 2003, ISBN 978-84-670-0146-4
  5. Historia de Aranjuez: Etimología de Aranjuez (en castellà)
  6. 6,0 6,1 Descripción histórica del Real Bosque y Casa de Aranjuez (en castellà), Juan Antonio Álvarez de Quindós, editat pel Ilme. Ayto. del Real Sitio y Villa de Aranjuez, 1a edició, 1982, ISBN 84-500-8054-1
  7. de la Torre Aparicio, 2006, p. 65.
  8. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2015» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 17 desembre 2015. [Consulta: 24 juliol 2016.]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]