Àlaba

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaÀlaba
Bandera d'Àlaba Escut d'Àlaba
Escut d'Àlaba
Pórtico (2).jpg

Localització
Alava in Spain (plus Canarias).svg
42° 50′ 00″ N, 2° 45′ 00″ O / 42.833333333333°N,2.75°O / 42.833333333333; -2.75
Estat Espanya
Autonomia Comunitat autònoma del País Basc
Entitats de població
Capital Vitòria
Conté
Població
Total 321.932 (2014)
• Densitat 106 hab/km²
Gentilici alabès, alabesa
Geografia
Superfície 3.037 km²
Altitud 650 m
Punt més alt Gorbeia  (1.481 m)
Punt més baix Laudio  (130 m)
Limita amb
Organització i govern
• Cap de govern Ramiro González Vicente
Indicatius
Codi postal 01
Fus horari UTC+01:00
ISO 3166-2 ES-VI
NUTS ES211
Codi INE 01
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Coord.: 42° 50′ N, 2° 45′ O / 42.833°N,2.750°O / 42.833; -2.750

Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria.

Àlaba (basc: Araba, castellà: Álava, oficials tots dos topònims) és una província de la Comunitat Autònoma Basca i un lurralde (territori històric) del País Basc.

Orografia[modifica | modifica el codi]

En conjunt, una tercera part de la regió és muntanyosa; les parts central i oriental presenten l'aspecte d'una gran superfície plana. Al nord, la partió d'aigües entre el vessant cantàbric i l'ibèric (serres Salvada, Peña de Gorbea, Elguea i la d'Aizgorri) és aprofitada per a la construcció de pantans (Ordunte, Urúnaga, Ullivarri). Al nord-oest, la comarca de Llodio i d'Amurrio, travessada pel Nerbion, entra cap a la zona atlàntica de Biscaia. La conca de Vitòria, depressió de fons pla, de 500 metres d'altitud mitjana, regada pel riu Zadorra i els seus afluents, amb conreus de blat, moresc, ordi, bleda-rave, civada i hortalisses, ocupa el centre de la regió.

Més al sud, entre les muntanyes de Vitòria i la serra de Cantàbria, la conca del riu Ayuda forma en la seva major part l'enclavament de Treviño (administrativament de Burgos). Les serres del sud (Cantàbria, Toloño i Codes) són d'estil juràssic d'orientació est-oest. Característica del clima (800 mm de pluja, 12 °C de temperatura mitjana) és la influència oceànica que fa penetrar el faig pel S i permet la utilització intensiva del sòl (policultura, praticultura) en lluita amb la influència mediterrània, a la vall de l'Ebre (el curs del qual durant 100 km fa de límit provincial amb Burgos i La Rioja).

Economia[modifica | modifica el codi]

En la vall de l'Ebre aquesta zona hi ha conreus de cereals amb guaret, vinya i aprofitaments comunals. La patata és important a la vall d'Ayuda, on comencen la vinya i els fruiters, que s'estenen cap a la Rioja alabesa. La ramaderia porcina és la predominant. Hi ha indústria de l'automòbil, metal·lúrgica, química, del vidre i alimentària. Vitòria, que des de la dècada dels setanta ha conegut un gran creixement, és l'únic centre industrial important i, en consonància amb aquest fet, concentra més del 75% de la població provincial (206 116 h 1991). Aquesta ciutat és, a més, capital de la comunitat autònoma del País Basc. D'altres poblacions són Laudio-Llodio, Amurrio, Oyón-Oion, Agurain, Iruña Oka, Laguardia i Legutio (Villarreal de Álava).

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

El territori està dividit en set quadrilles:

  1. Quadrilla d'Añana
  2. Quadrilla d'Aiara
  3. Quadrilla de Mendialdea
  4. Quadrilla de Laguardia-Rioja Alabesa
  5. Quadrilla de Salvatierra
  6. Quadrilla de Vitòria
  7. Quadrilla de Zuia

Comtat d'Àlaba[modifica | modifica el codi]

Llista de senyors:

El títol és atribuït als reis de Castella el 1332.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àlaba Modifica l'enllaç a Wikidata