Guipúscoa

Guipúscoa

Gipuzkoa (eu)
Bandera Escut d'armes
Tipus	província d'Espanya i Territori històric
Lloc
43° 10′ N, 2° 10′ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Basc
Capital	Sant Sebastià
Població humana
Població	731.182 (2024) (369,28 hab./km²)
Llengua utilitzada	basc castellà
Geografia
Superfície	1.980 km²
Banyat per	Mar Cantàbrica
Punt més alt	Aketegi (1.551 m)
Limita amb	Àlaba Navarra Lapurdi Biscaia Pirineus Atlàntics
Organització política
Òrgan executiu	Diputació Foral de Guipúscoa
Òrgan legislatiu	Juntes Generals de Guipúscoa ,
• Diputat General	Eider Mendoza (2023–)
Identificadors descriptius
Codi postal	20
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	ES-SS
Codi NUTS	ES212
Codi INE	20
Lloc web	gipuzkoa.eus

Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria.

Guipúscoa (en basc i oficialment, Gipuzkoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià. Limita al nord amb la mar Cantàbrica, a l'oest amb Biscaia, al sud amb Àlaba i a l'est amb Navarra i Lapurdi (al departament dels Pirineus Atlàntics), Guipúscoa és la província més petita de l'estat espanyol. El seu òrgan de govern foral és la Diputació Foral de Guipúscoa.

Geografia

Orografia

Els rius guipuscoans són tots de curs breu i de conques hidrogràfiques petites. No obstant això, els seus cabals són relativament abundants i estables, a causa de l’elevat índex pluviomètric i la persistència de les precipitacions en aquesta zona.

D’est a oest, el primer riu és el Bidasoa, que neix al Port d’Izpegui (Navarra) a 710 m d’altitud i entra a Guipúscoa per Endarlatza, recorrent durant nou quilòmetres el territori provincial i servint de frontera natural entre Espanya i França, primer en una vall estreta i després eixamplant-se en una plana costanera sobre la qual s’assenten Irun i Hondarribia, per finalment desembocar al mar Cantàbric al costat del cap Higuer.

L’Oiartzun és un petit riu de 15 km de longitud que neix a les penyes d’Aia, a 680 m d’altura, travessa Renteria i desemboca a la badia de Pasai. És un riu amb crescudes freqüents que, a causa del seu pendent (45,3 per mil), arrossega nombrosos sediments detrítics que es dipositen a la badia.

L’Urumea neix al nord-est de Leitza (Navarra) a 710 m d’altitud, té un curs de 53 km i rega Hernani, on rep les aigües del seu únic afluent, el riu Añarbe, per finalment desembocar entre els monts Ulia i Urgull a Sant Sebastià.

El riu Oria és el més gran i el més llarg dels rius guipuscoans, i neix al Port de San Adrián, a 660 m d’altitud. Al principi és considerat format per tres branques que passen per Idiazabal, Zegama i Zumarraga, i a partir d’aquí continua amb un curs únic que arriba a prop de 80 km de longitud, recollint les aigües dels seus afluents, els rius Leitzaran, Berastegi, Amezketa, Araxes, Amundarain, Agauntza i Ursuaran. Banya els municipis de Beasain, Ordizia, Legorreta, Alegia, Tolosa, Villabona, Andoain, Lasarte-Oria i Usurbil, i desemboca al mar a Orio, formant a la seva desembocadura una barra perillosa.

El riu Urola neix prop de Legazpia, al vessant nord de l’Aitzgorri, a 720 m d’altitud. Té com a afluents els rius Urrestilla i Regil, i banya Legazpi, Zumarraga, Urretxu, Azkoitia, Azpeitia, Aizarnazabal i desemboca al mar a Zumaia.

El riu Deba neix al mont Eizmendi, a la serra d’Elgeta, a 825 m d’altitud. Presenta un curs de 58 km de llarg i té com a afluents els rius Ego, Aramaio i Arantzazu; travessa Salinas de Léniz, Aretxabaleta, Eskoriatza, Arrasate, Bergara, Placencia de las Armas, Elgoibar, Alzola i Mendaro, desembocant a Deba.

A més, cal esmentar els rius que procedeixen de les zones càrstiques o torcals existents a Arno, Lastur, Aizarna, Bidania, Aintzarga, Alotza, Iñurritza, Ubedi, Urbia, Eskaraz, Guezaltza i Deguiza.

Clima i precipitacions

El clima és atlàntic amb oscil·lacions de temperatura no gaire fortes i amb pluja abundant repartida durant tot l'any. A Sant Sebastià la temperatura mitjana del mes més fred és de 7,8 °C i la del més càlid de 15,1 °C. La mitjana de precipitacions annual és de 1.506 mm. La vegetació és atlàntica, amb faigs, roures i gran abundància de prats.

Política i govern

Executiu

Article principal: Diputació Foral de Guipúscoa

Diputat General	Inici mandat	Fi de mandat	Partit
Javier Aizarna Azula	1979	1983		PNB
José Antonio Ardanza	1983	1985		PNB
Imanol Murua Arregi	1985	1991		EA
Elías Galdós Zubia	1991	1995		PNB
Román Sudupe Olaizola	1995	2003		PNB
Joxe González de Txabarri	2003	2007		PNB
Markel Olano Arrese	2007	2011		PNB
Martín Garitano Larrañaga	2011	2015		Bildu
Markel Olano Arrese	2015	-		PNB

Legislatiu

Article principal: Juntes Generals de Guipúscoa

Partit			Diputats
	Partit Nacionalista Basc	PNB	20 / 51
	Euskal Herria Bildu	EH Bildu	17 / 51
	Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra	PSE-EE	9 / 51
	Elkarrekin Podemos	EP	4 / 51
	Partit Popular del País Basc	PP	1 / 51

Demografia

Té una densitat de població i un potencial econòmic dels més importants de la península Ibèrica. La població s'ha triplicat des del començament del segle xx (195.000 h 1900), a causa del fort creixement vegetatiu i de la immigració. Avui, els residents d'origen estrangera són 6,2% de la població de Guipúscoa, la menor proporció del Páis Basc.

Els bascoparlants representen 52,6% dels habitants de la província de Guipúscoa, el nível més alt de «euskalduns» al País Basc on 36,2% de la població parla el èuscar.

Economia

Les indústries principals són la metal·lúrgica, la tèxtil, la de fabricació d'armes i la d'arts gràfiques. L'agricultura consisteix sobretot en l'obtenció de farratge per a la ramaderia bovina, que abasta importants indústries alimentàries. És molt important la pesca (Pasaia és el port pesquer més important de tot el litoral cantàbric), i també el turisme, localitzat sobretot a la regió litoral. La xarxa de carreteres i de ferrocarrils és molt important. Hi ha aeroport a Hondarribia. La província és dividida en 81 municipis i set comarques.

Vegeu també

• Guipúzcoa Unida