Irun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaIrun
Escut d'Irun
Irun Ayto..JPG
Ajuntament d'Irun

Localització

43° 20′ 16″ N, 1° 47′ 20″ O / 43.337806°N,1.788806°O / 43.337806; -1.788806
Estat Espanya
Regió cultural País Basc
Comarca Baix Bidasoa
Municipis 1
Població
Total 61.608 (2016)
• Densitat 1.453,02 hab/km²
Gentilici irunès, irunesa i irundarra
Llengua Basc
Geografia
Superfície 42,40 km²
Altitud 5-825
Limita amb
Història
Fundació 28 de febrer de 1776
Organització i govern
• Alcalde José Antonio Santano
Indicatius
Codi postal 20300-20305
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 20045
Altres dades

Web http://www.irun.org
Modifica dades a Wikidata

Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc. La ciutat fa frontera amb França mitjançant el riu Bidasoa, que limita el municipi a l'est. Es tracta de la segona ciutat més important de Guipúscoa després de la capital, Sant Sebastià, amb una població al voltant dels 60.000 habitants.

L'economia de la ciutat es basa en la importància com a pas fronterer entre França i Espanya. Es tracta del principal pas fronterer entre aquests dos estats, juntament amb la Jonquera, a l'Alt Empordà. A més, és un important nus ferroviari, logístic i de transports. Compta també amb un important comerç i certa indústria.

Història[modifica | modifica el codi]

La guarnició carlina d'Irun va defensar-se de l'atac de la Legió Auxiliar Britànica de George de Lacy Evans el 16 i 17 de maig de 1837, que van conquerir la població lluitant casa a casa, capitulant per la tarda.[1]

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
2007 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2003 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)
2002 José Antonio Santano Clavero (PSE-EE)[nota 1]
1999 Francisco Buen Lacambra (PSE-EE)
1995 Francisco Buen Lacambra (PSE-EE)
1991 Francisco Buen Lacambra (PSE)
1987 Francisco Buen Lacambra (PSE)
1983 Francisco (Alberto) Buen Lacambra (PSE-PSOE)
1983 Ricardo Etxepare Zugasti (PNB)[nota 2]
1979 Xabier Txapartegi Larrañaga (PNB)

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1800 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005
1.180 9.912 12.120 14.161 17.670 14.368 19.956 29.814 45.060 53.445 53.276 56.486 +60.000

Persones cèlebres nascudes en aquesta localitat[modifica | modifica el codi]

  • Almirall Arizmendi segle XVI: general als comandaments de la milícies d'Irun i posteriorment almirall de la flota espanyola
  • José María Franco Bordons (1894-1971): compositor i director d'orquestra.
  • Ramón Iribarren Cavanilles (1900-1967): llicenciat en Ciències Exactes i Doctor enginyer de Camins, Canals i Ports, autoritat mundial en la matèria i genial descubridor de les lleis matemàtiques i físiques relatives a la dinàmica de l'onatge i la seva aplicació a la regeneració de costes. Va Ser nomenat Fill Predilecte de la Ciutat d'Irun per acord unànime de l'Ajuntament.
  • Mariano Eusebio González (Luis Mariano) (1914-1970): cantant de fama internacional, especialment a França, on va realitzar la major part de la seva carrera musical.
  • Pedro Mourlane (1888-1945): periodista i assagista.
  • Els germans Fermín (1963-), Íñigo i Jabier Muguruza: músics. Integrants dels grups de rock radical basc Kortatu i Negu Gorriak, el primer i segon; i de Joxe Ripiau, el segon i tercer.
  • Pedro Manuel de Arístegui y Petit: diplomàtic, ex-Governador Civil de Guipúscoa, mort en atemptat quan exercia com Ambaixador d'Espanya a Líban el 16 d'abril de 1989
  • Pérez de Azcue (segle XVI): comandant de les tropes iruneses.
  • Jon Sistiaga (1967-): periodista, escriptor i reporter de guerra.
  • Teodoro Murua (1888-1968): músic. Director de la banda municipal de música d'Irun.
  • Ricardo Arregui (1952-): Metge neurocirujano de prestigi mundial, expert en congelacions. Actualment president de l'equip d'handbol de Balonmano Aragón.
  • Amaia Montero (1976-): vocalista del grup pop La Oreja de Van Gogh fins a novembre de 2007
  • Lourdes Maldonado (1973-): presentadora de notícies cap de setmana Antena 3.

Esportistes[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. a mitjan legislatura 1999-2003, l'alcalde Alberto Buen dimiteix del seu càrrec i el seu company de partit i tinent d'alcalde, José Antonio Santano és escollit alcalde. Santano ja havia estat anunciat amb anterioritat com candidat del PSE-EE/PSOE a l'ajuntament en les eleccions de 2003.
  2. l'elecció de Ricardo Etxepare com alcalde en 1983 no va estar exempta de polèmica. Enfront del candidat més votat (Alberto Buen), va sortir escollit Etxepare amb els vots del seu partit i una aliança contra natura que abastava des de l'esquerra abertzale fins a AP. Es va causar una important revolada arran d'aquest assumpte. El PSE-PSOE va assolir que la sessió d'investidura es repetís 2 mesos després (11 de juliol de 1983) per un defecte de forma en la primera votació. En aquesta segona ocasió, els regidors de AP, seguint consignes del seu partit, es van abstenir i Alberto Buen va sortir escollit alcalde.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Irun (1837-V-17)» (en basc). Zumalakarregi Museoa. [Consulta: 5 octubre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Irun Modifica l'enllaç a Wikidata
Etapa precedent
Hendaia
(Camí de Solac)
Camí de Sant Jaume
Muszla Jakuba.svg
Via de Solac i Camí del Nord
Etapa següent
Sant Sebastià
(Camí del Nord)