Manchester City Football Club

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manchester City
Manchester City Football Club
Nom complet Manchester City Football Club
Àlies The citizens, the sky blues
Fundació 1880
Àrea social
Estadi City of Manchester Stadium (2003)
(reanomenat Etihad Stadium)
Manchester, Anglaterra
(48.000 espectadors)
Presidència Emirats Àrabs Units Khaldoon Al Mubarak
Junta tècnica
Entrenador Catalunya Josep Guardiola i Sala
Lliga FA Premier League
(1r la temporada 2013-14)
Equipament
Equipació
Primer
Equipació
Segon

Lloc web http://www.mcfc.co.uk/
Modifica dades a Wikidata

El Manchester City Football Club és un club anglès de futbol, de la ciutat de Manchester, que juga actualment a la Premier League, competició que ha guanyat dues vegades en l'actual format, més una tercera i una quarta en un format anterior. Va ser fundat el 1880 sota el nom de St. Mark's (West Gorton), després va passar a anomenar-se Ardwick Association Football Club el 1887 i finalment el 16 d'abril de 1894 va esdevenir el Manchester City. El club disputa els seus partits a l'Estadi Ciutat de Manchester des de l'any 2003, havent jugat en el Maine Road des de l'any 1923.

El Manchester City va guanyar el seu primer trofeu oficial el 1904. No obstant això, el club va gaudir del seu major període d'èxit a la fi dels anys 1960 i principis dels 1970, quan va guanyar el campionat de Lliga de la First Division, FA Cup, Copa de la Lliga i la Recopa d'Europa sota la conducció tècnica primer de Joe Mercer i després de Malcolm Allison. Després de perdre la final de la FA Cup de 1981, el club va passar per un període de decadència, que va culminar amb el descens a la tercera divisió del futbol anglès el 1998. Després de recuperar el seu lloc en la Premier League, l'1 de setembre de 2008, Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un grup inversor dels Emirats Àrabs amb Mansour bin Zayed Al-Nahyan com a màxim accionista, va prendre el control del club per uns 250 milions d'euros, rellevant a Thaksin Shinawatra, fins llavors amo del club. Des de l'any 2011, el club va obtenir un total de 6 títols oficials, guanyant la Premier League el 2012 i 2014.

Financerament, el club resulta ser un dels més rics del món; en finalitzar la temporada 2013–14, resulta ser el sisè club amb major quantitat d'ingressos segons l'empresa auditoria Deloitte Football Money League, amb una estimació de 414,4 milions.[1] De la mateixa manera, la revista Forbes el va qualificar com el cinquè club més valuós del món al 2015.[2] Manté una rivalitat amb el seu veí de Manchester, el Manchester United, amb qui juga l'anomenat Derbi de Manchester: The Citizens contra The Red Devils.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

Les arrels del Manchester City les trobem el 1880 quan la St. Mark’s Church de West Gorton completà la seva secció de rugbi amb una de futbol amb el nom de West Gorton Saint Marks. El 1884 es fusionà amb el Gorton Athletic esdevenint Gorton FC. El club es va moure a Ardwick tres anys després (1887) i canvià de nom adoptant el d'Ardwick AFC. El club es refundà el 1894 després de fer fallida i adoptà l'actual nom de Manchester City. Durant els primers anys el club fou el primer de la ciutat, gràcies a jugadors com Billy Meredith. Posteriorment, problemes de pagaments il·legals permeteren els seus rivals (el United) esdevenir el primer club de la ciutat.

L'any 1937 l'equip aconsegueix el seu primer títol de lliga anglesa, però malgrat aquest èxit, el club ha sofert diferents alts i baixos al llarg de la seva història, amb la seva millor època als inicis dels 70, amb Joe Mercer com a mànager i l'obtenció d'una recopa d'Europa, el seu únic títol continental fins al moment. El 10 d'agost de 2003 estrenà el seu nou estadi, el City of Manchester Stadium (actualment anomenat Etihad Stadium a causa de la compra dels drets del nom de l'estadi). Abans jugava a Maine Road (1923). Des del 2003, el Manchester City no permet l'ús del número 23 en honor del jugador camerunès Marc-Vivien Foé, que morí jugant un partit de Camerun essent jugador del club.

El Manchester City (de blau) contra el Wigan Athletic, el 2006.

L'1 de setembre del 2008, el grup Abu Dhabi United Group Investment and Development Limited va comprar el club anglès per 200 milions de lliures esterlines.[4] El nou propietari, va intentar obtenir els serveis dels jugadors Dimitr Berbàtov i Robinho, i va aconseguir el traspàs d'aquest darrer per uns 40 milions d'euros.[5]

El 13 de maig de 2012, després de 44 anys d'haver guanyat l'última Premier League el City es va proclamar campió en guanyar 3 a 2 al Queens Park Rangers amb gols de Zabaleta, Džeko i el Kun Agüero. En la lliga el Manchester United i el City van quedar empatats a punts, però el City tenia el goal-average a favor.

L'11 de maig de 2014, el City va guanyar 2 a 0 el West Ham United, gols de Nasri i Kompany. Gràcies a aquest triomf guanyaren la seva quarta lliga a les ordres de l'entrenador Manuel Pellegrini, que va esdevenir el primer entrenador no europeu en guanyar la FA Premier League.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Sant Marc (Gorton) el 1884 – el motiu de la creu de Malta és ara desconegut.
Plantilla del Manchester City que va guanyar la FA Cup el 1904.

L'origen del club es remunta a l'any 1880, quan Anna Connell i dos membres de l'Església de St. Mark que treballaven en una fàbrica de ferro a l'est de Manchester van fundar el St. Mark's. El 1887 el club es va traslladar a un nou camp a Hyde Road (abans un abocador) i va passar a anomenar-se Ardwick A.F.C. per reflectir la seva nova localització. L'Ardwick es va unir a la Lliga de Futbol anglesa com a membre fundador de la Second Division el 1892. Finalment, problemes financers en la temporada 1893–94 li van portar a realitzar una completa reestructuració que va afectar a tots els aspectes de la institució, passant així a anomenar-se Manchester City Football Club.

Debut professional[modifica | modifica el codi]

El City va obtenir èxits importants en els seus primers anys. Va aconseguir l'ascens a la First Division —màxima categoria aleshores— en la temporada 1898–99. El seu primer títol oficial el va guanyar el 23 d'abril de 1904, en vèncer en la final de la FA CupCopa d'Anglaterra— al Bolton Wanderers a Crystal Palace National Sports Centre; aquesta mateixa temporada el club va estar a prop de guanyar el títol de lliga, però va finalitzar segon. Malgrat això, va esdevenir el primer club de Manchester a guanyar un títol oficial.[6] En les temporades següents al triomf en la FA Cup, el club es va veure afectat per irregularitats financeres, que van culminar amb la suspensió de disset jugadors el 1906, entre ells el capità Billy Meredith, que posteriorment va passar a jugar pel Manchester United.[7] Un incendi a Hyde Road el 1920 va destruir la graderia principal, per la qual cosa el 1923 el club es va traslladar al seu nou estadi Maine Road.

Escultura a Bert Trautmann, porter del Manchester City entre 1949 i 1964.

En els anys 1930, el Manchester City va arribar a dues finals consecutives de la FA Cup, perdent davant l'Everton el 1933 i guanyant al Portsmouth el 1934. Cal destacar que durant aquesta FA Cup, el Manchester City va establir el rècord d'assistència més alta de qualsevol club en la història del futbol anglès, ja que 84.569 afeccionats van omplir Maine Road per a la sisena ronda eliminatòria de la competició davant l'Stoke City, rècord que segueix vigent fins a l'actualitat.[8] La temporada 1936–37, va guanyar per primera vegada el títol de lliga, encara que en la temporada següent l'equip va descendir a la Second Division, malgrat haver estat el club amb més gols a favor en aquesta temporada.[9] Vint anys més tard, el City va utilitzar un sistema tàctic innovador, conegut com «Pla Revie», amb el qual el club va arribar novament a dues finals consecutives de la FA Cup, el 1955 i 1956; i igual que en la dècada de 1930, va perdre la primera, davant el Newcastle United, i va guanyar la segona. La Final de la FA Cup de 1956, en la qual el Manchester City va vèncer al Birmingham City per 3-1, és una de les finals més famoses de tots els temps, i és recordada perquè el porter Bert Trautmann va jugar sense saber que tenia el coll trencat.[10]

L'època d'or i anys 1970[modifica | modifica el codi]

Després del descens a la Second Division el 1963, el futur del club semblava fosc, ja que, entre altres coses, va succeir el registre d'assistència en un partit com a local més baix en tota la història del club davant el Swindon Town, amb la presència de 8.015 espectadors al gener de 1965.[11] A la meitat de la temporada, va ser contractat un nou equip tècnic format per Joe Mercer com a entrenador i Malcolm Allison com a assistent. En la primera temporada sota les ordres de Mercer, el club va acabar la temporada de la Second Division com a campió, i va realitzar una forta inversió en jugadors com Mike Summerbee i Colin Bell.[12] Dues temporades després, en la temporada 1967–68, el Manchester City va aconseguir el seu segon títol de lliga, en vèncer en l'últim partit de la temporada al Newcastle United per 4-3 i relegant al seu veí el Manchester United al subcampionat.[13] Els títols van seguir en aquests anys: el 1969 va obtenir la seva quarta FA Cup guanyant la final al Leicester City, obtenint una plaça per participar en la Recopa d'Europa 1969–70, en la qual el club anglès es va imposar en la final davant el Górnik Zabrze de Polònia per 2-1 a Viena.[14] Aquest seria el primer títol del Manchester City a nivell europeu. El club va guanyar en aquesta mateixa temporada la Copa de la Lliga, convertint-se en el segon club anglès a guanyar un títol internacional i un de nacional en la mateixa temporada.

El club va continuar lluitant per títols en el futbol nacional, acabant un punt per darrere dels campions de lliga en dues ocasions i va ser subcampió de la Copa de la Lliga el 1974.[15] Un dels partits més recordats pels afeccionats és l'últim partit de la temporada de Lliga 1973–74, davant el Manchester United, que necessitava guanyar per eludir el descens a la Second Division. L'exjugador del United Denis Law va marcar amb el taló per al triomf 0-1 del City i va confirmar el descens del Manchester United.[16] L'últim títol d'aquesta època d'èxit va ser el 1976, en derrotar al Newcastle United 2-1 en la final de la Copa de la Lliga.

Declivi, crisi financera i reconstrucció[modifica | modifica el codi]

Gràfic de posicions en la Lliga.

Un llarg període de declivi va seguir a l'èxit dels anys 1960 i 1970. Malcolm Allison es va reincorporar al club per convertir-se en gerent, per segona vegada el 1979, però va malgastar grans sumes de diners en fitxatges fallits, com el d'Steve Daley.[17] El club va arribar a tenir set gerents solament en la dècada de 1980, sota la direcció tècnica de John Bond, el City va arribar a la final de la FA Cup de 1981, que acabaria perdent en el partit de desempat davant el Tottenham Hotspur. El club va descendir dues vegades de la màxima categoria en la dècada de 1980 (el 1983 i 1987), però va tornar a la màxima categoria de nou el 1989. Va finalitzar cinquè en les temporades 1990–91 i 1991–92 sota la direcció de Peter Reid.[18] El club va ser un dels membres fundadors de la Premier League el 1992. Després de la sortida de Reid, el Manchester City va decaure, ja que va passar tres temporades lluitant por no descendir a la segona categoria —ara anomenada First Division, un fet que finalment es va concretar el 1996. El Manchester City va caure al punt més baix de la seva història en descendir a la tercera categoria del futbol anglès en la temporada 1997–98 —anomenada des de 1992, Second Division— sent el segon equip amb títols europeus a descendir a aquesta categoria, després que a Alemanya es concretés uns anys abans el descens del 1. FC Magdeburg. Després del descens, va arribar un nou president, David Bernstein, que va introduir al club canvis importants, entre ells una nova política econòmica.[19] Amb la conducció tècnica de Joe Royle, el Manchester City va aconseguir ascendir en el seu primer intent després de vèncer en els playoffs al Gillingham. Estant ja a la segona divisió, un segon ascens consecutiu va veure al club ascendir a la Premier League, però això va resultar haver estat un pas massa precipitat per a l'estabilització del club, i en conseqüència, el 2001, el club va tornar a descendir a la segona categoria. Per a la següent temporada, és contractat Kevin Keegan com a nou entrenador, i l'equip aconseguiria ascendir com a campió obtenint 99 punts i 108 gols a favor durant la temporada, aconseguint l'ascens immediat.[20] La temporada 2002-03 va ser l'última que es jugaria a Maine Road, que va incloure una victòria de 3-1 davant els seus rivals del Manchester United, posant fi a una ratxa de 13 anys sense guanyar. Aquesta mateixa temporada es va classificar per a competicions europees després de 25 anys a través del Rànquing de Fair Play de la UEFA.[21] La temporada 2003-04 el club es va traslladar a l'Estadi Ciutat de Manchester, inaugurat a l'estiu en un amistós enfront del FC Barcelona.[22] En les seves quatre primeres temporades en el nou estadi, el club va finalitzar en la meitat de la classificació o en els llocs propers al descens, a més de la renúncia de Kevin Keegan el 2005.[23] L'exentrenador de la Selecció de futbol d'Anglaterra Sven-Göran Eriksson va esdevenir el primer entrenador estranger del club, en ser contractat el 2007. Un any després, al juliol de 2008, el tècnic suec va ser acomiadat i reemplaçat per Mark Hughes.[24]

Compra del club[modifica | modifica el codi]

L'any 2008, el club estava en una precària situació financera. Thaksin Shinawatra, exprimer ministre de Tailàndia, havia comprat el club un any abans després d'abonar 121 milions d'euros,[25] però els seus afanys polítics veien els seus actius congelats, a més de ser acusat al seu país de corrupció i blanqueig de diners.[26] No obstant això, l'1 de setembre de 2008, Abu Dhabi United Group for Development and Investment, un grup inversor dels Emirats Àrabs amb Sulaiman Al-Fahim com a part visible del grup, i amb Mansour bin Zayed Al-Nahyan com a màxim accionista, va prendre el control del club per uns 250 milions d'euros.[27] La compra va ser seguida immediatament per un al·luvió d'ofertes per jugadors d'alt perfil; el club va trencar el rècord de transferència britànica mitjançant el fitxatge de Robinho del Reial Madrid per uns 40 milions d'euros,[28] en el que seria el preludi de l'astronòmica inversió en fitxatges que vindria per situar a l'equip entre els grans d'Europa.[29] No obstant això, les actuacions del club no mostraven millores pel que fa a la campanya anterior malgrat l'afluència de diners, no obstant això, malgrat acabar dècim en la Premier League,[30] el club va aconseguir els quarts de final de la Copa de la UEFA.

Durant l'estiu de 2009, el club va realitzar una despesa en fitxatges a un nivell sense precedents, amb un desemborsament de més de 150 milions d'euros per a la contractació de jugadors com Gareth Barry, Roque Santa Cruz, Kolo Touré, Emmanuel Adebayor, Carlos Tévez i Joleon Lescott. Al desembre de 2009, amb l'equip com 6è classificat després de 18 jornades, Mark Hughes, que entrenava al Manchester City des de poc abans de l'arribada del grup inversor àrab, va ser destituït com a entrenador i en el seu lloc es va contractar a Roberto Mancini.[31] El City va acabar la temporada en cinquena posició de la Premier League, classificant-se per disputar la Copa de la UEFA (anomenada ara com Lliga Europa de la UEFA).[32]

El Manchester City davant el Bayern de Munic en la Lliga de Campions de la UEFA el 2011.

La inversió va continuar en les temporades successives, i els resultats van començar a coincidir amb el repunt de la qualitat dels jugadors.[33][34][35] El Manchester City va arribar a la Final de la FA Cup de 2011, després de derrotar en semifinals al Manchester United. Va derrotar 1-0 a l'Stoke City en la final, guanyant la seva cinquena FA Cup[36] i obtenint el seu primer títol oficial des de 1976. Aquesta mateixa setmana certificava la seva classificació després de 43 anys per la Lliga de Campions de la UEFA 2011-12 després de guanyar 1-0 al Tottenham Hotspur.[37]

Seguidors del Manchester City envaeixen el terreny de joc després de guanyar la Premier League 2011/12.
El capità Vincent Kompany amb el títol de la Premier League guanyada en la temporada 2011–2012.

Les grans actuacions van continuar en la temporada següent, derrotant 1-5 al Tottenham Hotspur en el seu estadi, i humiliant al Manchester United per un marcador d'1-6.[38] El 13 de maig de 2012, guanya el seu tercer títol de la Premier League al seu etern rival, el United, en retallar un avantatge de vuit punts en contra. En l'últim partit de lliga van haver de remuntar marcant dos gols en el descompte contra el Queens Park Rangers en un èpic final, amb un gol d'Edin Džeko (el 2-2) i el gol definitiu marcat pel davanter argentí Sergio Agüero (el definitiu 3-2) fent-los campions.[39]

La temporada 2012–13 va ser bastant decebedora. Va començar guanyant la Community Shield al Chelsea,[40] sent aquest l'únic títol de la temporada. El City va fracassar en la Lliga de Campions, ja que va ser eliminat en la fase de grups sense guanyar cap partit,[41] no va revalidar el títol de campió de la Premier League i va perdre la final de la FA Cup davant el Wigan.[42] El 13 de maig, l'endemà passat de perdre la final, la directiva va optar per acomiadar a Roberto Mancini.[43] El va substituir el segon entrenador Brian Kidd per dirigir els dos últims partits de lliga, certificant el subcampionat.

El Manchester City el 2013.

La temporada 2013–14 es va fitxar com a entrenador a Manuel Pellegrini.[44] El City va començar la Premier League amb alguns problemes en els partits jugats fora de casa, sent derrotat per rivals teòricament molt inferiors com el Cardiff City o l'Aston Villa; però en canvi es mostrava intractable en el seu estadi, on va golejar al Tottenham Hotspur (6-0), al Manchester United (4-1) i a l'Arsenal (6-3).[45] Finalment l'equip va trobar la regularitat i va acabar la primera volta en segon lloc,[46] al mateix temps que va aconseguir passar a vuitens de final de la Champions League per primera vegada en la seva història.[47] El 2 de març, aconsegueix guanyar la Copa de la Lliga en derrotar al Sunderland en la final per 3-1;[48] però deu dies després, és eliminat de la Lliga de Campions pel FC Barcelona.[49] Com a colofó a la temporada, l'equip aconsegueix el seu quart títol de campió de la Premier League en l'última jornada, després de retallar 6 punts d'avantatge al Liverpool.[50]

Actualitat[modifica | modifica el codi]

Per a la temporada 2016–2017, es va confirmar el fitxatge de Josep Guardiola com a entrenador de l'equip i es va fer oficial els fitxatges d'İlkay Gündoğan,[51] Leroy Sané,[52] John Stones, Nolito i el porter Claudio Bravo.[53]

Cronologia de mobilitat interdivisional[modifica | modifica el codi]

L1 = Màxima categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra; L2 = Segona categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra; L3 = Tercera categoria del Sistema de lligues de futbol d'Anglaterra.

Símbols[modifica | modifica el codi]

Escut[modifica | modifica el codi]

L'actual escut de l'equip va ser presentat oficialment el 3 de juliol de 2016 durant el Cityzens Weekend, sent adoptat en la temporada 2016–2017. El nou símbol insígnia està inspirat en els escuts clàssics que havien representat als citizens durant la seva història. L'elecció del nou disseny va ser realitzada a través d'una enquesta entre els afeccionats que acudien a l'Etihad Stadium, els quals han expressat haver-lo triat perquè és mes representatiu per al club sent al seu torn modern i original.

« «Aquest club sap l'important que és la seva herència i es va assegurar de consultar als fans que tinguessin realment coneixement sobre els símbols. Jo estic agraït d'haver fet part d'aquest procés. Una insígnia moderna i autèntica del Club i la ciutat. Personalment estic encantat que per primera vegada estigui la data de naixement del Club. Perfecte per mostrar quant temps aquest club té i el lluny que ha arribat» Gary James, historiador del futbol a Manchester, sobre la nova insígnia de l'equip.[54] »

El major canvi és que el disseny és rodó, com ha estat en dos dels tres últims escuts. L'escut és dominat pel blau (94%) i blanc (68%). Sent els dos colors més populars. L'escut posseeix tres símbols. La nau de Manchester (85%) que apareix en els tres escuts anteriors del Club. Els tres rius (67%), l'Irwell, el Medlock i l'Irk són l'ànima de la ciutat, i apareixen en dues de les tres insígnies anteriors del Club. La rosa vermella (60%) simbolitza l'herència històrica del Club i la seva connexió amb Lancashire. Els tres símbols estan continguts en una versió evolucionada en l'escut actual, que és més gran i compta amb un pla superior. L'escut es veu tocant l'anell exterior per portar modernitat a tota la insígnia i permetre que l'escut sigui reconegut com un símbol. Manchester i City són visibles en la part de fora del text, en un anell exterior blanc com apareix en l'última insígnia del Club. Finalment l'any de fundació del Club, 1894, és inclòs per primera vegada, en recordatori a l'herència i la constància del Club.

L'escut que el Manchester City va utilitzar fins a la temporada 2015–2016 va ser adoptat el 1997, com a resultat que l'escut anterior era impossible de registrar-ho com a marca. L'escut es basa en l'escut d'armes de Manchester i està format per una àliga reial. L'àguila és un antic símbol heràldic de la ciutat de Manchester. Va ser introduïda a l'escut del club una àliga d'or el 1958 (però ja s'ha eliminat), en representació de la creixent indústria d'aviació. L'escut compta amb un vaixell en la seva meitat inferior que representa el canal de Manchester i tres franges blanques diagonals en la seva meitat inferior que simbolitzen els rius Irwell, Irk i Medlock. Sota l'escut, porta una cinta amb el lema en llatí Superbia in Proelio, 'Orgull en la batalla'. Per sobre de l'àguila reial, porta tres estels que són purament decoratives. Es va donar fi al seu ús en la temporada 2015–2016.

El City ha tingut altres escuts: el primer, presentat el 1970, es va basar en els dissenys que s'havien utilitzat en la documentació oficial del club des de mitjan 1960; consistia en una placa circular que feia servir el mateix escut actual, dins d'un cercle que portava el nom del club. El 1972, va ser canviat per una variació que va substituir la part inferior de l'escut per la rosa vermella de Lancashire.

Uniforme[modifica | modifica el codi]

Els colors del Manchester City per als seus partits disputats com a local són el blau cel i el blanc. D'altra banda, els colors tradicionals per als seus partits com a visitant han estat el color marró o el color vermell i negre. No obstant això, en els últims anys s'han utilitzat diversos uniformes amb gran varietat de colors. Els orígens dels colors de l'uniforme per als partits de local no estan clars, però hi ha evidències que el City ha jugat de blau des de 1892 o abans. Un informe titulat Famous Football Clubs – Manchester City publicat en els anys 1940 indica que West Gordon ha disputat els seus primers partits amb els colors escarlata i negre, mentre que altres informes que daten de 1884 descriuen l'equip utilitzant una indumentària consistent en samarretes negres que porten una creu blanca, que mostra els orígens del club relacionats amb l'església de Manchester.[55] Els colors per als partits de visitant tradicionalment des de 1960 han estat el vermell i el negre, no obstant això en els últims anys han sofert diverses modificacions. Provenen de l'assistent Malcolm Allison, qui creia que l'adopció dels colors del AC Milan inspiraria al City a la glòria.[56] Aquesta teoria d'Allison va resultar ser correcta, ja que el club va aconseguir guanyar la FA Cup el 1969 i un doblet en la temporada 1969–70, coronant la Copa de la Lliga i la Recopa d'Europa.

Últims dissenys[modifica | modifica el codi]

Equipació
2005-06
Equipació
2006-07
Equipació
2007-08
Equipació
2008-09
Equipació
2009-10
Equipació
2010-11
Equipació
2012-13
Equipació
2013-14
Equipació
2014-15
Equipació
2015-16

Marques i patrocinadors[modifica | modifica el codi]

Període Proveïdor Patrocinador
1975–1982 Umbro logo13.png

Umbro

cap
1982–1984 Saabwordmark.jpg

Saab

1984–1987 Philips logo new.svg

Philips

1987–1997 Brother logo.svg

Brother

1997–1999

Kappa

1999–2002

Le Coq Sportif

Eidos
2002–2003 First Advice
2003–2004 Reebok's logo

Reebok

2004–2007 Thomas Cook
2007–2009

Le Coq Sportif

2009–2013 Umbro logo13.png

Umbro

Etihad
2013–2019 Logo NIKE.svg

Nike

Estadi[modifica | modifica el codi]

Article principal: Estadi Ciutat de Manchester

L'estadi on el Manchester City juga els seus partits com a local és l'Etihad Stadium, anomenat així per raons de patrocini, situat a l'est de la ciutat, inaugurat durant els Jocs de la Mancomunitat de 2002, i en el qual el club juga des de la temporada 2003-04. Compta amb capacitat per 55.097 persones. Abans de traslladar-se al nou estadi es van escometre reformes per adaptar el terreny a un camp de futbol. El partit inaugural del nou estadi va ser davant el FC Barcelona amb victòria pel City per 2-1. Durant l'estiu de 2011, el club va aconseguir un acord amb l'aerolínia Etihad Airways perquè l'estadi portés el seu nom.

Al llarg de la seva història, el Manchester City ha jugat en altres terrenys. Després de jugar en cinc camps diferents entre 1880 i 1887, l'equip va marxar a Hyde Road, estadi en el qual va jugar durant 36 anys fins que el 1920 un incendi va destruir la graderia principal. El 1923, l'equip va marxar a un estadi amb capacitat per 84.000 persones, Maine Road, que va ser qualificat pels seus dissenyadors com el Wembley del Nord. El camp va sofrir diferents remodelacions per adaptar l'aforament a la normativa europea, quedant finalment en 32.000 espectadors. En ell va jugar fins a l'any 2003.

Vista de l'Etihad Stadium.
Vista de l'Etihad Stadium.

Jugadors[modifica | modifica el codi]

Plantilla actual[modifica | modifica el codi]

A data 12 de setembre del 2016.[57][58]
Núm. Posició Jugador
1 Flag of Chile.svg POR Claudio Bravo
3 Flag of France.svg DEF Bacary Sagna
4 Flag of Belgium.svg DEF Vincent Kompany Capità1er
5 Flag of Argentina.svg DEF Pablo Zabaleta Capità2n
6 Flag of Brazil.svg MIG Fernando
7 Flag of England.svg MIG Raheem Sterling
8 Flag of Germany.svg MIG İlkay Gündoğan
9 Flag of Spain.svg DAV Nolito
10 Flag of Argentina.svg DAV Sergio Agüero
11 Flag of Serbia.svg DEF Aleksandar Kolarov
13 Flag of Argentina.svg POR Willy Caballero
15 Flag of Spain.svg MIG Jesús Navas
17 Flag of Belgium.svg MIG Kevin De Bruyne
18 Flag of England.svg MIG Fabian Delph
Núm. Posició Jugador
19 Flag of Germany.svg MIG Leroy Sané
21 Flag of Spain.svg MIG David Silva
22 Flag of France.svg DEF Gaël Clichy
24 Flag of England.svg DEF John Stones
25 Flag of Brazil.svg MIG Fernandinho
30 Flag of Argentina.svg DEF Nicolás Otamendi
42 Flag of Côte d'Ivoire.svg MIG Yaya Touré
50 Flag of Spain.svg DEF Pablo Maffeo [59]
53 Flag of England.svg DEF Tosin Adarabioyo [60]
54 Flag of England.svg POR Angus Gunn
69 Flag of Spain.svg DEF Angeliño
72 Flag of Nigeria.svg DAV Kelechi Iheanacho
75 Flag of Catalonia.svg MIG Aleix García [60]

Cedits[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
14 Flag of Côte d'Ivoire.svg DAV Wilfried Bony (al Stoke City fins al 30 de juny del 2017)
20 Flag of France.svg DEF Eliaquim Mangala (al València CF fins al 30 de juny del 2017)
27 Flag of England.svg DAV Patrick Roberts (al Celtic fins al 30 de juny del 2017)
28 Flag of Belgium.svg DEF Jason Denayer (al Sunderland fins al 30 de juny del 2017)
29 Flag of Colombia.svg DAV Marlos Moreno (al Deportivo La Coruña fins al 30 de juny del 2017)
35 Flag of Ukraine.svg MIG Oleksandr Zinchenko (al PSV Eindhoven fins al 30 de juny del 2017)
36 Flag of Argentina.svg MIG Bruno Zuculini (al Rayo Vallecano fins al 30 de juny del 2017)
Núm. Posició Jugador
51 Flag of France.svg DAV David Faupala (al NAC Breda fins al 30 de juny del 2017)
59 Flag of Kosovo.svg MIG Bersant Celina (al Twente fins al 30 de juny del 2017)
62 Flag of England.svg MIG Brandon Barker (al NAC Breda fins al 30 de juny del 2017)
76 Flag of Spain.svg MIG Manu García (al Deportivo Alavés fins al 30 de juny del 2017)
Flag of England.svg POR Joe Hart (al Torino fins al 30 de juny del 2017)
Flag of France.svg MIG Samir Nasri (al Sevilla fins al 30 de juny del 2017)
Flag of Australia.svg DAV Aaron Mooy (al Huddersfield Town fins al 30 de juny del 2017)

Jugadors històrics[modifica | modifica el codi]

Més partits disputats[modifica | modifica el codi]

# Nom Partits
Anglaterra Alan Oakes
676
Anglaterra Joe Corrigan
604
Anglaterra Mike Doyle
565
Alemanya Bert Trautmann
545
Anglaterra Colin Bell
498
Anglaterra Eric Brook
493
Anglaterra Tommy Booth
487
Anglaterra Mike Summerbee
449
Anglaterra Paul Power
437
10°
Escòcia Willie Donachie
433

Màxims golejadors[modifica | modifica el codi]

# Nom Gols
Anglaterra Eric Brook
177
Anglaterra Tommy Johnson
166
Anglaterra Colin Bell
153
Anglaterra Joe Hayes
152
Gal·les Billy Meredith
152
Anglaterra Francis Lee
148
Argentina Sergio Agüero
147
Anglaterra Tommy Browell
139
Escòcia Billie Gillespie
132
10°
Anglaterra Fred Tilson
132

Jugadors destacats[modifica | modifica el codi]

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

  • 1880–1882 ENG Frederick Hopkinson
  • 1882–1884 Desconegut
  • 1884–1887 ENG Kitchen Edward
  • 1887–1889 ENG Walter Chew
  • 1889–1893 ENG Lawrence Furniss
  • 1893–1895 ENG Joshua Parlby
  • 1895–1902 ENG Sam Omerod
  • 1902–1906 ENG Tom Maley
  • 1906–1912 ENG Harry Newbould
  • 1912–1924 ENG Ernest Mangnall
  • 1924–1925 ENG David Ashworth
  • 1925–1926 ENG Albert Alexander
  • 1926–1932 SCO Peter Hodge
  • 1932–1946 ENG Wilf Wild
  • 1946–1947 ENG Sam Cowan
  • 1947 ENG Wilf Wild
  • 1947–1950 SCO Jock Thomson
  • 1950–1963 SCO Les McDowall
  • 1963–1965 ENG George Poyser
  • 1965–1971 ENG Joe Mercer
  • 1971–1973 ENG Malcolm Allison
  • 1973 ENG Johnny Hart
  • 1973 ENG Tony Book
  • 1973–1974 ENG Ron Saunders
  • 1974–1979 ENG Tony Book
  • 1979–1980 ENG Malcolm Allison
  • 1980 ENG Tony Book
  • 1980–1983 ENG John Bond
  • 1983 SCO John Benson
  • 1983–1986 SCO Billy McNeill
  • 1986–1987 SCO Jimmy Frizzell
  • 1987–1989 ENG Mel Machin
  • 1989 ENG Tony Book
  • 1989–1990 ENG Howard Kendall
  • 1990–1993 ENG Peter Reid
  • 1993 ENG Tony Book
  • 1993–1995 ENG Brian Hortonl
  • 1996 ENG Asa Hartford
  • 1996 ENG Steve Coppell
  • 1996 ENG Phil Neal
  • 1996–1998 ENG Frank Clark
  • 1998–2001 ENG Joe Royle
  • 2001–2005 ENG Kevin Keegan
  • 2005–2007 ENG Stuart Pearce
  • 2007–2008 SWE Sven-Göran Eriksson
  • 2008–2009 Gal·les Mark Hughes
  • 2009–2013 ITA Roberto Mancini
  • 2013 ENG Brian Kidd
  • 2013–2016 CHL Manuel Pellegrini
  • 2016- CAT Josep Guardiola

Entrenadors destacats[modifica | modifica el codi]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Clubs afiliats[modifica | modifica el codi]

Co-propietat[modifica | modifica el codi]

El 23 de gener de 2014 es va anunciar que el Manchester City s'havia associat amb l'equip de la lliga de rugbi australiana Melbourne Storm per fer-se càrrec de l'equip Melbourne Heart FC que juga a l'A-League. El club va canviar el seu nom al de Melbourne City Football Club.
El 20 de maig de 2014 es va anunciar que el Manchester City s'havia associat amb l'empresa japonesa Nissan per convertir-se en un accionista minoritari del Yokohama Marinos de la J-League.
El 21 de maig de 2013 es va anunciar que el Manchester City FC s'havia associat amb l'equip de beisbol New York Yankees per crear un equip de futbol de la Major League Soccer. L'equip va començar a jugar en la temporada 2015.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Deloitte Football Money League 2015». Deloitte, January 2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  2. «Real Madrid Tops Ranquing Of The World's Most Valuable Soccer Teams». Forbes magazine, 06-05-2015. [Consulta: 8 agost 2015].
  3. Error en el títol o la url.Aragón, Andrés. «». El Mundo.
  4. Investment in MCFC - further statement (anglès)
  5. Robinho joins City - Web oficial del Manchester City (anglès)
  6. James, Manchester City – The Complete Record, p32
  7. James, Manchester:The Greatest City, pp 59–65.
  8. Error en el títol o la url.«».
  9. Error en el títol o la url.«». league table from RSSSF.
  10. Rowlands, Trautmann – The Biography, pàg. 178–184
  11. Ward, The Manchester City Story, p. 57
  12. Penney, Manchester City – The Mercer-Allison Years, pàg. 27–36
  13. Penney, Manchester City – The Mercer-Allison Years, pàg. 37–56
  14. Gardner, The Manchester City Football Book No. 2, pàg. 13–22
  15. James, Manchester City – The Complete Record, pàg. 410–420
  16. Ward, The Manchester City Story, p. 70
  17. Tossell, Big Malament, Chapter 18
  18. James, Manchester City – The Complet Record, p. 68
  19. Buckley. Blue Moon Rising: The Fall and Rise of Manchester City. Milo, 2000. ISBN 0-9530847-4-4.  p. 177
  20. Guillén, Imanol «Arsenal i MANU sofreixen però segueixen el seu pols» (PDF). Mundo Deportivo, 07-04-2002, pàg. 32.
  21. Error en el títol o la url.«» (en anglès). BBC Sport.
  22. Poquí, Joan «Toc d'atenció» (PDF). Mundo Deportivo, 11-08-2003, pàg. 2.
  23. Error en el títol o la url.«». El Mundo.
  24. Error en el títol o la url.Agència EFE. «» (en espanyol). La Vanguardia.
  25. cita web|url=http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2007/11/16/futbol/1195206272.html%7Ctítol='Invasió' tailandesa en el Manchester City d'Eriksson|autor=Agència EFE|obra=El Mundo|data=11 de novembre de 2007
  26. cita notícies|títol=Thaksin Shinawatra's crisi ends Manchester City's European dream |url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/teams/manchester-city/2548558/thaksin-shinawatras-crisis-ends-manchester-citys-european-dream-football.html |editorial=Daily Telegraph |data=12 d'agost de 2008 |dataaccés=3 d'agost de 2015 |ubicació=Londres |first=Ian |last=Winrow|idioma=anglès
  27. cita web|url=http://deportes.elpais.com/deportes/2008/09/01/actualidad/1220253716_850215.html%7Ctítol=Abu Dhabi United Group compra el Manchester City|obra=El País|autor=Reuters|data=1 de setembre de 2008
  28. cita web|url=http://futbol.as.com/futbol/2008/09/02/mas_futbol/1220336827_850215.html%7Ctítol=Robinho, al Manchester City per 40 milions|obra=AS|cognom=Colino|nom=Carmen|data=2 de setembre de 2008
  29. cita web|url=http://www.marca.com/2014/02/17/futbol/champions_league/1392665895.html%7Ctítol=El xeic es juga els 'diners'|obra=Marca|cognom=Rincón|nom=Jaime|data=17 de febrer de 2014
  30. cita web|url=http://www.marca.com/deporte/futbol/internacional/liga-inglesa/2008-2009/index.html%7Ctítol=Premier League 2008-09|obra=Marca|data=25 de maig de 2009
  31. cita web|url= http://www.elmundo.es/elmundodeporte/2009/12/19/futbol/1261253109.html%7Ctítol=Mancini substitueix a Hughes en el Manchester City|obra= El Mundo |data=19 de desembre de 2009
  32. cita publicació|url= http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/EMD03/PUB/2010/05/10/EMD20100510038MDP.pdf%7Ctítol=El Chelsea passa la pàgina de 'Mou'|publicació= Mundo Deportivo |data=10 de maig de 2010|nom=Jordi|cognom=Archs|coautors=Pericet, Javier|pàgina=38|format= PDF
  33. cita web|url= http://futbol.as.com/futbol/2011/07/28/mas_futbol/1311834418_850215.html%7Ctítol=Agüero va signar per sis temporades amb el City|obra= AS |autor=Balagué, Guillem|data=28 de juliol de 2011
  34. cita web|url= http://www.superdeporte.es/valencia/2010/07/05/manchester-city-paga-33-millones-silva/99017.html%7Ctítol=El Manchester City paga 33 milions per Silva|cognom=García|nom=Andrés|obra= Superdeporte |data=5 de juliol de 2010
  35. cita web|url= http://www.marca.com/2010/07/02/futbol/equipos/barcelona/1278070966.html%7Ctítol=El City arriba a un acord amb el Barça per Touré|autor= Europa Press |obra= Marca |data=5 de juliol de 2010
  36. </cita web|url= http://www.informador.com.mx/deportes/2011/292572/6/manchester-city-gana-la-fa-cup.htm%7Ctítol=Manchester City guanya la FA Cup|obra=El Informador (Mèxic)|data=14 de maig de 2011
  37. cita web|url= http://www.marca.com/2011/05/10/futbol/futbol_internacional/premier_league/1305061115.html%7Ctítol=El City venç al Tottenham i jugarà la 'Champions'|autor= Europa Press |obra= Marca |data=10 de maig de 2011
  38. Mentruit, Imma; Guillén, Imanol «El City ridiculitza al United» (PDF). Mundo Deportivo, 24-10-2011, pàg. 26.
  39. Error en el títol o la url.«». SportYou.
  40. cita publicació|url= http://hemeroteca-paginas.mundodeportivo.com/emd03/pub/2012/08/13/emd20120813042mdp.pdf%7Ctítol=Torres marca, però la Community és pel City|publicació= Mundo Deportivo |data=13 d'agost de 2012|nom=Imma|cognom=Mentruit|pàgina=42|format= PDF
  41. cita web|url= http://www.marca.com/eventos/marcador/futbol/2012_13/champions/1a_fase/jornada_6/grupo_d/bor_mny/indexcronica.html%7Ctítol=El Manchester City torna a decebre|autor= Agència EFE |obra= Marca |data=4 de desembre de 2012
  42. Error en el títol o la url.«». Marca.
  43. cita web|url= http://www.superdeporte.es/futbol/2013/05/13/city-destituye-mancini-fracaso-ano/196321.html%7Ctítol=El City destitueix a Mancini després d'un ´fracàs´ d'any|obra= Superdeporte |autor= Agència EFE |data=13 de maig de 2013
  44. cita web|url= http://www.latercera.com/noticia/deportes/2013/06/656-528261-9-pellegrini-es-confirmado-como-dt-de-manchester-city-estoy-emocionado.shtml%7Ctítol=Pellegrini és confirmat com DT de Manchester City: "Estic emocionat"|obra=La Tercera|data=14 de juny de 2013
  45. cita web|url= http://as.com/videos/2013/12/11/portada/1386779476_799957.html%7Ctítol=Manchester City: el millor atac, però vulnerable defensa|autor=Maldonado, Julio|enllaçautor=Julio Maldonado|obra= AS |data=11 de desembre de 2013
  46. cita web|url= http://www.marca.com/2013/12/28/futbol/futbol_internacional/premier_league/1388249745.html%7Ctítol=El City no està per a bromes|autor=Malagón, Manuel|obra= Marca |data=28 de desembre de 2013
  47. cita web|url= http://www.superdeporte.es/futbol/2013/11/05/negredo-hat-trick-clasificacan-city/209771.html%7Ctítol=Negredo i el seu ´hat-trick´ classifiquen al City|autor= Agència EFE |obra= Superdeporte |data=5 de novembre de 2013
  48. cita web|url= http://www.sport.es/es/noticias/barca/manchester-city-remonta-gana-copa-liga-3150010%7Ctítol=El Manchester City remunta i guanya la Copa de la Lliga|autor= Agència EFE |obra= Sport |data=2 de març de 2014
  49. cita web|url= http://www.sport.es/es/notícies/barca/barca-segueix-viu-per-tombar-city-3180391%7Ctítol=El Barça segueix viu per passar a quarts|autor=Díaz, Juan Manuel|obra= Sport |data=12 de març de 2014
  50. cita web|url= http://deportes.elpais.com/deportes/2014/05/11/actualidad/1399820458_284524.html%7Ctítol=El City, campió|obra= El País |autor=Ros, Cayetano|data=11 de maig de 2014
  51. cita web|url= http://www.marca.com/futbol/premier-league/2016/06/02/574fe9e9ca4741b0778b4607.html%7Ctítol=Gündogan, primer fitxatge del City de Guardiola|dataaccés=2 de juny de 2016|data=2 de juny de 2016|obra=marca|idioma=espanyol
  52. cita web|url= http://es.euronews.com/2016/08/02/leroy-sane-se-convierte-en-el-cuarto-fichaje-del-verano-del-manchester-city%7Ctítol=Leroy Sané es converteix en el quart fitxatge de l'estiu del Manchester City|dataaccés=11 de setembre de 2016|data=2 de febrer de 2016|obra=euronews|idioma=espanyol
  53. cita web|url= http://www.transfermarkt.es/manchester-city/transfers/verein/281%7Ctítol=Manchester City - Fitxatges 16/17|dataaccés=11 de setembre de 2016|obra=Transfermarket|idioma=espanyol
  54. Error en el títol o la url.Booth Mark MCFC. «». Manchester City.
  55. James, Manchester: The Greatest City pàg. 14–15
  56. cita notícies|títol=Nicking the shirts off their backs|obra=The Guardian| url= http://football.guardian.co.uk/theknowledge/story/0,13854,1643916,00.html%7Cdataaccés=19 d'agost de 2015|ubicació=Londres|nom=Georgina|cognom=Turner|data=23 de novembre de 2005|idioma=anglès
  57. «Players». Manchester City F.C. [Consulta: 11 agost 2016].
  58. http://www.manchestereveningnews.co.uk/sport/football/football-news/guardiola-man-city-youth-squad-11867886
  59. http://www.bbc.co.uk/sport/football/37158791
  60. 60,0 60,1 http://www.bbc.co.uk/sport/football/35572091

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manchester City Football Club Modifica l'enllaç a Wikidata