Robson de Souza

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRobinho

(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementRobson de Souza
25 gener 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
São Vicente (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,72 m[1]
Activitat
Ocupaciófutbolista, jugador de futbol sala Modifica el valor a Wikidata
Activitat24 març 2002 Modifica el valor a Wikidata –
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPremier League Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter, Extrem
Núm. esportiu7 Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
2002–2005 Santos FC 116(47)
2005–2008 Reial Madrid CF 101(25)
2008–2010 Manchester City FC 41(14)
2010–2010cessió Santos FC 2(0)
2010–2015 AC Milan 108(25)
2014–2015cessió Santos FC 20(6)
2015–2015 Guangzhou FC 10(3)
2016–2017 Atlético Mineiro 60(19)
2018–2018 Sivasspor 30(12)
2019–2020 İstanbul Başakşehir 32(4)
2020–2020 Santos FC 0(0) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
2003–2015   Brasil 100(28)
2004–2004   Selecció Olímpica de futbol del Brasil 8(3) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2015Copa Amèrica de 2015
2011Copa Amèrica de 2011
2010Mundial de Futbol 2010
2009Copa Confederacions 2009
2007Copa Amèrica de 2007
2006Mundial de Futbol 2006
2005Copa Confederacions 2005
2003Copa d'Or de la CONCACAF de 2003 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Condemnat perviolació col·lectiva (2017)
→ (9 anys empresonament) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webrobinhooficial.com.br Modifica el valor a Wikidata
Twitter: Robinho FIFA: 194815 UEFA: 101668 ESPNFC: 47426 Modifica el valor a Wikidata

Robson de Souza (São Vicente, 25 de gener de 1984), conegut professionalment com Robinho, és un futbolista brasiler retirat.

Carrera esportiva[modifica]

Infància i debut amb el Santos[modifica]

La seva carrera com a futbolista va començar als 5 anys, quan va ingressar al Beira Mar de futbol sala. Al despuntar entre els seus companys, el Portuarios va trucar a la seva porta, els pares del petit Robson van acceptar l'oferta. Al Portuarios va marcar 73 gols, entre els 6 i els 9 anys. Va ser llavors quan el Santos es va fixar en ell, i el va fitxar per a jugar a l'equip de futbol sala, on va estar-hi durant 7 anys (dels 9 als 16), aleshores va ser quan es va passar al futbol 11. Ell pensava ser professional del futbol sala però els seus tècnics van decidir que tindria més futur jugant al futbol.[2]

Van passar 2 anys fins que va debutar a la Primera Divisió Brasilera, fou el 24 de març del 2002 (Santos-Guaraní 2-0). Aquell any va marcar 9 gols en 29 partits, i el seu equip va guanyar el campionat de lliga. El seu nom es començà a pronunciar a Europa quan el 2004 es va convertir en un dels futbolistes més desequilibrants del campionat brasiler, marcant 32 gols en 54 partits aquella temporada i aconseguint de nou el campionat de lliga.[3]

La seva mare va estar segrestada durant 41 dies, que van suposar els dies més difícils de la vida del jugador. Aquesta és una de les raons per les quals va voler venir a Europa: se sentiria més segur, ell, i els seus.[4]

Periple a Europa[modifica]

A l'hivern del 2004 va estar a punt de fitxar pel Benfica portuguès.[5] Però l'aparició del Reial Madrid en la negociació va produir que el brasiler volgués fitxar per l'equip blanc, en la qual seria una llarga i complexa negociació.[6]

Finalment el Reial Madrid va anuncià el seu fitxatge el 30 de juliol del 2005.[7] Va debutar contra el Cadis a l'estadi Ramón de Carranza el 28 d'agost del 2005. En aquell partit, el brasiler va fer tot un recital amb el seu millor futbol, sent possiblement el seu millor partit de la temporada. Va marcar el seu primer gol amb l'equip merengue el 22 de setembre del 2005 en empatar de cap (1-1) contra l'Athletic de Bilbao, en un partit que el Reial Madrid va acabar guanyant per 3 gols a 1. Durant el seu primer any com a jugador madridista va marcar 12 gols en total: 8 a la Lliga i 4 a la Copa del Rei, sent a la Lliga de Campions de la UEFA l'única competició en la qual no va marcar.

Robinho disputant un partit amb el Manchester City el 2009.

Al principi de la temporada 2006-07 semblava que el jove Robson no entrava molt en els plans de Fabio Capello, entrenador del Reial Madrid, però a darrers de temporada jugà més partits i acabà sent un dels jugadors clau en la recta final de temporada, marcant 2 gols molt importants en els últims 2 partits i aconseguint el campionat de Primera divisió. A la temporada temporada 2007-08 va marcar onze gols en 32 partits, esdevenint una peça clau a l'esquema blanc i revalidant el campionat de Primera Divisió.

A la pretemporada 2008-09, el Chelsea FC va intentar fitxar el jugador brasiler, amb el qual estava en negociacions[8] fins a l'aparició del Manchester City, que amb un nou propietari[9] va pagar 40 milions d'euros pel futbolista brasiler, pagant-li un sou d'uns 6 milions d'euros per temporada.[10][11] Després d'una bona primera temporada, l'arribada de Roberto Mancini a la banqueta citizen va comportar una pèrdua progressiva de protagonista de l'atacant brasiler, que va acceptar una cessió al Santos al gener i un traspàs a l'AC Milan a l'estiu de 2010.[12][13]

Tornada al Brasil i declivi[modifica]

Amb els italians s'hi està quatre temporades, amb un rendiment que també va anar de més a menys. La cinquena, última del seu contracte, la passaria cedit novament al Santos.[14] Un cop lliure, l'estiu de 2015 s'incorpora al Guangzhou FC, entrenat per Luiz Felipe Scolari, amb qui juga sis mesos.[15] El febrer de 2016 es confirmaria el seu fitxatge per l'Atlético Mineiro, amb un contracte de dos anys.[16]

A continuació provaria sort en la lliga turca, on va jugar un any amb el Sivasspor Kulübü i una temporada i mitja amb l'İstanbul Başakşehir.[17][18] L'octubre de 2020 va anunciar-se el seu retorn al Santos, en la que seria la seva quarta etapa amb el club de l'estat de São Paulo.[19] No obstant, set dies després, la pressió exercida per mitjans, afeccionats i patrocinadors a causa de la condemna a Itàlia per violació col·lectiva, va fer que la directiva reculés i anul·lés l'acord.[20][21][22]

Després de dos anys sense equip, el jugador va anunciar oficialment la retirada de l'esport professional.[23]

Selecció brasilera[modifica]

Robinho disputant un partit amb Brasil.

El 2003, el davanter va fer el seu debut amb la selecció absoluta.[24] La Confederació Brasilera de Futbol (CBF) va rebre una invitació per participar en la Copa d'Or de la CONCACAF de 2003 i va muntar una plantilla farcida de jugadors sub-23, pensant en la fase de classificació pels Jocs d'Atenes de 2004 que havia de disputar mesos més tard.[25] Malgrat que els brasilers van fer un bon torneig, arribant a la final (derrota 1-0 contra Mèxic, per gol d'or),[26] l'any 2004 l'equip no van obtenir la desitjada plaça competició olímpica.[27]

Va formar parella d'atac amb Adriano en la selecció brasilera que va guanyar la Copa Confederacions 2005. L'any següent, va formar part de la convocatòria de Carlos Alberto Parreira per la Copa del Món de Futbol de 2006. A Alemanya va ser sovint reserva d'Adriano i Ronaldo.[28]

Robinho va ser la principal figura de la seleção en la Copa Amèrica de 2007. Futbolistes d'atac com Ronaldinho i Kaká van ser baixa i el jugador madridista va agafar les regnes de l'equip, coronant-se com a campió, màxim golejador i millor jugador del torneig.[29][30] També va ser peça important en el triomf del Brasil en la Copa Confederacions 2009, sortint de titular en els cinc partits de la competició.[31]

Va ser novament titular en l'equip que va disputar a Sud-àfrica la Copa del Món de Futbol de 2010 sota les ordres de Dunga.[32] Els sud-americans van quedar eliminats a quarts de final i la CBF va apostar per un nou seleccionador, Mano Menezes. Robinho va arribar a lluir el braçalet de capità en alguns partits d'aquesta nova etapa.[33]

El futbolista de São Vicente va ser un dels principals integrants de la selecció que va disputar la Copa Amèrica de futbol de 2011.[34] El fracàs de l'equip en la competició i la pèrdua de protagonisme al Milan, van acabar tancant-li les portes de la canarinha.[35] Després de més d'un any absent de les convocatòries,[36] el nou seleccionador, Scolari, va fer-lo jugar en diversos partits previs al Mundial de 2014, però finalment va decidir no incloure'l en la llista definitiva pel torneig que el Brasil disputaria a casa seva.[35]

L'últim torneig de Robinho amb la samarreta del seu país va ser la Copa Amèrica de futbol de 2015.[37] Tot i la bona primera temporada, la de 2016, amb l'Atletico Mineiro,[24] el jugador no va ser convocat per cap altre partit oficial. L'últim cop que va ser convocat va ser el 25 de gener de 2017, en el partit benèfic que les seleccions de Brasil i Colòmbia van realitzar per retre homenatge a les víctimes de l'accident aeri que va patir la plantilla del Chapecoense.[38]

Condemna per violació[modifica]

Robinho durant la seva etapa al Milan.

L'octubre de 2014, quan el jugador pertanyia a l'AC Milan, el diari Corriere dello Sport va publicar un informe sobre una investigació de la justícia italiana sobre un presumpte cas de violació en grup perpetrat per Robinho i cinc altres homes, comès en una discoteca de Milà el 2013.[39][40] Jutjat el 2017 en absència -mentre jugava al Brasil amb l'Atlético Mineiro-, Robinho va acabar sent condemnat en primera instància a nou anys de presó.[41] No obstant, la sentència no es va executar immediatament, ja que la llei italiana exigeix que el procés d'apel·lació hagi conclòs.[42][43]

El 16 d'octubre de 2020, Globo Esporte va fer pública la transcripció d'una escolta telefònica feta per la policia italiana en la qual Robinho diu que «la dona estava completament èbria»; malgrat que, durant el procés judicial, sempre havia mantingut que la relació sexual havia estat consensuada. Segons el mitjà, les "intercepcions telefòniques realitzades contra els implicats al llarg de la investigació van ser crucials per al veredicte".[44][45] El 10 de desembre, el Tribunal d'Apel·lació de Milà va confirmar la sentència dictada en primera instància, condemnant Robinho a nou anys de presó.[46][47]

El 19 de gener de 2022, el Tribunal de Cassació de Roma, última instància de la justícia italiana, va desestimar el recurs presentat per l'exfutbolista. Així, la sentència va esdevenir ferma i l'execució va resultar obligatòria.[48] Com la Constitució brasilera no permet l'extradició dels seus ciutadans, el tribunal italià té dret a demanar que el jugador compleixi la pena de presó en un centre penitenciari del Brasil. Tanmateix, el tractat de cooperació jurídica penal signat entre Brasil i Itàlia el 1989, no obliga cap dels dos països a executar-ne les condemnes.[49] Itàlia té tractats de cooperació jurídica penal amb altres 100 països. Si Robinho viatjés a un país amb cooperació legal amb Itàlia (els de la Unió Europea, el Regne Unit, els Estats Units, el Canadà, l'Argentina, Xile, Austràlia, la Xina i Corea del Sud, entre altres), serà detingut en aterrar-hi.[50][51] Tampoc s'ha descartat la possibilitat de la inclusió de Robinho a la llista vermella d'Interpol.[52]

Estadístiques[modifica]

Equip Temporada Lliga Copa
nacional
Competicions
continentals
Altres
competicions
Total
Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols Partits Gols
BRA Santos FC 2001 5 1 5 1
2002 30 10 30 10
2003 32 9 20 6 52 15
2004 37 21 8 4 10[c 1] 7 55 32
2005 12 7 9 6 14[c 1] 11 35 24
Total 116 48 37 16 24 18 177 82
ESP Reial Madrid CF 2005–06 37 8 6 4 8 0 51 12
2006–07 32 6 4 1 7 1 43 8
2007–08 32 11 2 0 6 4 2[c 2] 0 42 15
2008–09 1[c 2] 0 1 0
Total 101 25 12 5 21 5 3 0 137 35
ENG Manchester City 2008–09 31 14 0 0 10 1 0 0 41 15
2009–10 10 0 1 1 1[c 3] 0 12 1
Total 41 14 1 1 10 1 1 0 53 16
BRA Santos FC 2010 2 0 8 6 12 5 22 11
Total 2 0 8 6 12 5 22 11
ITA AC Milan 2010–11 34 14 4 1 7 0 45 15
2011–12 28 6 3 1 8 3 1[c 4] 0 40 10
2012–13 23 2 1 0 3 0 27 2
2013–14 23 3 2 1 7 1 32 5
Total 108 25 10 3 25 4 1 0 144 32
BRA Santos FC 2014 16 4 5 5 0 0 21 9
2015 4 2 3 1 13[c 1] 5 20 8
Total 20 6 8 6 13 5 41 17
CHN Guangzhou Evergrande 2015 9 3 0 0 1 0 10 3
Total 9 3 0 0 1 0 10 3
BRA Clube Atlético Mineiro 2016 30 12 8 3 7 1 10[c 5] 9 55 25
2017 30 7 4 1 7 2 13[c 5] 3 54 13
Total 60 19 12 4 14 3 23 12 109 38
TUR Sivasspor Kulübü 2017–18 14 4 14 4
2018–19 16 8 0 0 0 0 0 0 16 8
Total 30 12 0 0 0 0 0 0 30 12
TUR İstanbul Başakşehir FC 2018–19 18 4 18 4
2019–20 15 0 4 0 6 0 0 0 25 0
Total 33 4 4 0 6 0 0 0 43 4
Total 520 156 55 25 114 29 77 40 766 250
Robinho celebrant un gol durant el Mundial de Sud-àfrica de 2010, amb Kaká i Ramires.

Palmarès[modifica]

Clubs[modifica]

Santos


Reial Madrid
Milan


Guangzhou Evergrande
Atlético Mineiro


İstanbul Başakşehir

Selecció Brasileira[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Perfil i estadístiques de Robinho» (en alemany). transfermarkt.de.
  2. Loffredo, André; Ribeiro, Maurício «Garrinhca, sim. Mané, não!» (en portuguès brasiler). Placar Magazine. Editora Abril [São Paulo], 2003-05, pàg. 22.
  3. «Robinho dice que su sueño es jugar en el Barcelona» (en castellà). Diario As, 17-12-2003. [Consulta: 6 setembre 2023].
  4. «Mãe de Robinho é libertada na zona norte de São Paulo». UOL Esporte. UOL, 17-12-2004. [Consulta: 6 setembre 2023].
  5. «Robinho, cada vez más cerca de fichar por el Benfica-Fútbol - Internacional» (en espanyol europeu). El Mundo, 27-10-2004. [Consulta: 6 setembre 2023].
  6. «Brasileiro Robinho troca Benfica pelo Real Madrid» (en portuguès). TVI Notícias, 07-11-2004. [Consulta: 6 setembre 2023].
  7. «El Reial Madrid anuncia els fitxatges dels brasilers Robinho i Julio Baptista». 3/24. CCMA, 29-07-2005. [Consulta: 6 setembre 2023].
  8. «Chelsea set to seal Robinho deal» (en anglès). BBC News, 27-08-2008.
  9. «Arab group agrees Man City deal» (en anglès). BBC News, 01-09-2008.
  10. «El Real Madrid traspasa a Robinho al Manchester City por 42 millones de euros» (en castellà). El País [Madrid], 01-09-2008. ISSN: 1134-6582.
  11. «Robinho, al Manchester City» (en castellà). Diario As, 01-09-2008. [Consulta: 6 setembre 2023].
  12. «Robinho anuncia su salida del Manchester City» (en castellà). El País [Madrid], 24-01-2010. ISSN: 1134-6582.
  13. «Robinho ficha por cuatro temporadas por el Milán» (en castellà). RTVE, 31-08-2010. [Consulta: 6 setembre 2023].
  14. Giufrida, Bruno; Braga, Marcelo. «Santos consegue empréstimo, e Robinho chega à Vila nesta semana» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 05-08-2014. [Consulta: 6 setembre 2023].
  15. «Time de Felipão na China confirma chegada de Robinho por seis meses» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 16-07-2015. [Consulta: 6 setembre 2023].
  16. «Robinho é confirmado como novo reforço do Atlético-MG» (en portuguès brasiler). JM Online, 12-02-2016. [Consulta: 6 setembre 2023].
  17. «Sivasspor, da Turquia, anuncia contratação do atacante Robinho» (en portuguès brasiler). R7, 22-01-2018. [Consulta: 6 setembre 2023].
  18. «Líder do Campeonato Turco anuncia contratação do atacante Robinho» (en portuguès). ESPN Brasil, 27-12-2018. [Consulta: 6 setembre 2023].
  19. Valim, Eduardo; Fernandez, Martín. «Santos anuncia a volta de Robinho» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 10-10-2020. [Consulta: 6 setembre 2023].
  20. Fernandez, Martin; Capelo, Rodrigo. «Patrocinadores pressionaram Santos para desistir da contratação de Robinho» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 16-10-2020. [Consulta: 6 setembre 2023].
  21. «Santos e Robinho anunciam suspensão de contrato» (en portuguès brasiler). Goboesporte, 16-10-2020. [Consulta: 6 setembre 2023].
  22. «El Santos rescindeix el contracte de Robinho per la seva condemna per violació». Esport3. CCMA, 17-10-2020. [Consulta: 6 setembre 2023].
  23. «Ex-Santos e Atlético-MG, Robinho anuncia aposentadoria do futebol: "Não jogo mais"» (en portuguès brasiler). Gazeta Esportiva, 04-07-2022. [Consulta: 6 setembre 2023].
  24. 24,0 24,1 Sport. «Robinho espera volver a la selección con el Atlético Mineiro» (en castellà). Sport, 12-02-2016. [Consulta: 7 setembre 2023].
  25. Martínez Villar, Enrique. «Kaká, Robinho y Diego encabezaban a Brasil en Copa Oro 2003» (en castellà). Medio Tiempo, 04-10-2020. [Consulta: 7 setembre 2023].
  26. «México logra su cuarto título en la Copa de Oro a costa de Brasil (1-0)» (en espanyol europeu). Libertad Digital, 28-07-2003. [Consulta: 7 setembre 2023].
  27. «Brasil perde para o Paraguai e não vai aos Jogos Olímpicos de Atenas» (en portuguès brasiler). UOL Esporte. UOL, 25-01-2004. [Consulta: 7 setembre 2023].
  28. «Parreira admite mudar time e escalar reservas contra o Japão» (en portuguès brasiler). UOL Esporte. UOL, 18-06-2006. [Consulta: 7 setembre 2023].
  29. «Historia de la Copa América (2007): Robinho fue Messi» (en castellà). Goal.com, 28-06-2019. [Consulta: 7 setembre 2023].
  30. «Robinho é eleito o melhor da Copa América» (en portuguès brasiler). Diário Gaúcho, 15-07-2007. Arxivat de l'original el 2023-09-07. [Consulta: 7 setembre 2023].
  31. «Robinho destaca melhora por sequência e prega respeito à África do Sul» (en portuguès brasiler). UOL Esporte. UOL, 21-06-2009. [Consulta: 7 setembre 2023].
  32. «Brasil naufraga no 2º tempo contra a Holanda e dá adeus à Copa» (en portuguès brasiler). Terra, 02-07-2010. [Consulta: 7 setembre 2023].
  33. Iannacca, Márcio. «Capitão Robinho classifica atuação da Seleção Brasileira como 'excelente'» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 11-10-2010. [Consulta: 7 setembre 2023].
  34. «Mano inclui Ganso e Pato na lista dos convocados para a Copa América» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 08-06-2011. [Consulta: 7 setembre 2023].
  35. 35,0 35,1 Stuckert Filho, Roberto. «As 'viúvas Porcinas' da seleção brasileira» (en portuguès brasiler). Rede Brasil Atual, 08-05-2014. [Consulta: 7 setembre 2023].
  36. «Após retorno, Robinho aprova sua atuação e diz: 'Saudades de jogar pela seleção'» (en portuguès). ESPN Brasil, 17-11-2013. [Consulta: 7 setembre 2023].
  37. Cifuentes, Pedro «Brasil llama a Robinho y Casemiro para la Copa América» (en castellà). El País [Madrid], 06-05-2015. ISSN: 1134-6582.
  38. Almeida, Pedro Ivo; Castro, Vinicius. «Em tributo à Chapecoense, seleção 'caseira' vence Colômbia no Engenhão» (en portuguès brasiler). UOL Esporte. UOL, 25-01-2017. [Consulta: 7 setembre 2023].
  39. «Serie A Milan, Robinho indagato per stupro» (en italià). Corriere dello Sport, 22-10-2014. [Consulta: 7 setembre 2023].
  40. «Robinho e la condanna per stupro, le motivazioni: "Dispregio per la vittima"» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 24-02-2018. [Consulta: 7 setembre 2023].
  41. «Robinho é condenado a nove anos de prisão por violência sexual» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 23-11-2017. [Consulta: 7 setembre 2023].
  42. Trindade, Bruno. «Após condenação, o que acontecerá com Robinho? Especialista explica» (en portuguès brasiler). O Tempo, 23-11-2017. [Consulta: 7 setembre 2023].
  43. «Com Robinho condenado, o que acontece agora?» (en portuguès brasiler). IstoÉ, 28-11-2017. [Consulta: 7 setembre 2023].
  44. Ferraz, Lucas. «As gravações do caso Robinho na justiça italiana: "A mulher estava completamente bêbada"» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 16-10-2020. [Consulta: 7 setembre 2023].
  45. «Las grabaciones de Robinho que le condenaron por violencia sexual: "La mujer estaba borracha"» (en castellà). El Español, 17-10-2020. [Consulta: 7 setembre 2023].
  46. Feraz, Lucas. «Corte de Milão confirma condenação de Robinho e amigo por violência sexual» (en portuguès brasiler). Globesporte. Globo, 10-12-2020. [Consulta: 7 setembre 2023].
  47. «Els àudios de Robinho on declara haver violat en grup a la noia fa nou anys». Diari de Girona, 16-06-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  48. Girona, Lluís. «D'estrella del Madrid a la presó: Robinho, condemnat per una violació en grup». Nació Digital, 19-01-2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
  49. Ferraz, Lucas. «Última instância da Justiça italiana condena Robinho por violência sexual» (en portuguès brasiler). Globoesporte. Globo, 19-01-2022. [Consulta: 7 setembre 2023].
  50. Marques, Estela; Tomaz, Reginaldo. «Robinho pode ser preso por estupro se deixar o Brasil» (en portuguès brasiler). Terra, 19-01-2022. [Consulta: 7 setembre 2023].
  51. Garcia, Diego; Braga, Thiago. «Robinho deve ir preso se for aos EUA, Argentina, China e mais de 100 países» (en portuguès brasiler). UOL Esporte. UOL, 20-01-2022. [Consulta: 7 setembre 2023].
  52. Cear, Janaina. «Justiça italiana pedirá inclusão de Robinho em lista vermelha da Interpol» (en portuguès brasiler). UOL Esporte. UOL, 20-01-2022. [Consulta: 7 setembre 2023].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robson de Souza