Vés al contingut

Fabio Capello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFabio Capello

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
San Canzian d'Isonzo (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Gran Bretanya (2008–2012)
Madrid (2006–2007)
Torí (2004–2006)
Roma (1999–2004)
Milà (1997–1998)
Madrid (1996–1997)
Milà (1991–1996) Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófutbolista (–1980), entrenador de futbol Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipMigcampista Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1964–1967 SPAL Ferrara 49(3)
1967–1970 AS Roma 62(11)
1970–1976 Juventus FC 165(27)
1976–1980 AC Milan 65(4) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1972–1978   Itàlia 32(8) Modifica el valor a Wikidata
  Entrenador
1982–1986 A.C. Milan Primavera
1987–1987 AC Milan
1991–1996 AC Milan
1996–1997 Reial Madrid CF
1997–1998 AC Milan
1999–2004 AS Roma
2004–2006 Juventus FC
2006–2007 Reial Madrid CF
2006–2012   Anglaterra
2012–2015   Rússia
2017–2018 Jiangsu Sainty Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1974Mundial de Futbol 1974 Modifica el valor a Wikidata
Premis

FIFA: 174455 UEFA: 150022891 Modifica el valor a Wikidata

Fabio Capello (San Canzian d'Isonzo, 18 de juny de 1946) és un exjugador, migcampista, i entrenador de futbol italià.

Es va formar com a futbolista a l'equip juvenil de l'SPAL, amb qui va debutar a la màxima categoria la temporada 1963-1964. Va fer la seva carrera entre la Roma, el Juventus i el Milan, guanyant quatre campionats, tres amb la Juventus i un amb el Milà; i dues copes italianes, una amb la Roma i una altra amb el Milà. Del 1972 al 1976 va jugar 32 partits amb la selecció sènior, marcant 8 gols, inclòs el que va permetre a Itàlia guanyar per primera vegada a Anglaterra a Wembley el 1973.

Després de la seva carrera com a futbolista, va iniciar la carrera com a entrenador. Va guanyar cinc campionats italians (quatre amb el Milà i un amb la Roma) i dos d'Espanya (tots dos amb el Reial Madrid).[1] També va guanyar quatre Supercopes d'Itàlia, tres amb el Milà i una amb la Roma, així com una copa de la UEFA. Va guanyar la Lliga de Campions la temporada 1993-1994 i la Supercopa de la UEFA el 1994, ambdues amb el Milan.[2]

Del 2007 al 2012 va ser el seleccionador d'Anglaterra, que va dirigir al Mundial de 2010, on va ser eliminat per Alemanya als vuitens de final. Del 2012 al 2015 va ser el seleccionador de Rússia, que va liderar durant el Campionat del món de 2014, sense superar el tercer lloc a la fase de classificació. Va ingressar al Saló de la Fama del futbol italià el 2013.[3] Va acabar la seva carrera d'entrenador el 2018, després de dirigir el Jiangsu Suning xinès.[4]

Trajectòria[modifica]

Com a jugador[modifica]

Com a entrenador[modifica]

Palmarès[modifica]

Com a jugador[modifica]

Com a entrenador[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fabio Capello

Referències[modifica]

  1. esport3. «Fabio Capello anuncia la seva retirada de les banquetes», 09-04-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].
  2. Marcotti, Gabriele. «Greatest Managers, No. 20: Fabio Capello». ESPN, 01-03-2023. Arxivat de l'original el 2023-03-01. [Consulta: 10 febrer 2024].
  3. «Hall of Fame, arrivano Capello e Batistuta. Ma c'è pure Moratti» (en italià). La Gazzetta dello Sport. RCS MediaGroup S.p.A., 2013. [Consulta: 10 febrer 2024].
  4. «Capello annuncia il ritiro: "Basta allenare, smetto: più comoda la tv"» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 09-04-2018. [Consulta: 10 febrer 2024].

Bibliografia[modifica]