Gran Bretanya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre una de les illes britàniques. Si cerqueu el regne existent entre el 1707 i el 1800, vegeu «Regne de la Gran Bretanya ».
Infotaula de geografia políticaGran Bretanya
Satellite image of Great Britain and Northern Ireland in April 2002.jpg
Modifica el valor a Wikidata

SobrenomBlighty, Albion i Britannia Modifica el valor a Wikidata
EpònimBritannia, Brutus de Bretanya i britànics Modifica el valor a Wikidata
Localització
Britain (island) in Europe.png Modifica el valor a Wikidata
 53° 50′ N, 2° 25′ O / 53.83°N,2.42°O / 53.83; -2.42Coord.: 53° 50′ N, 2° 25′ O / 53.83°N,2.42°O / 53.83; -2.42
Població
Total63.786.000 (2016) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat304,71 hab/km²
Geografia
Part deIlles Britàniques Modifica el valor a Wikidata
Superfície209.331 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar del Nord, mar d'Irlanda, mar Cèltica i mar de les Hèbrides Modifica el valor a Wikidata
Punt més altBen Nevis (1.344 m) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2GB-GBN Modifica el valor a Wikidata
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII.

Gran Bretanya,[1] és l'illa més gran de les Illes Britàniques. Està composta per tres nacions, Anglaterra, País de Gal·les i Escòcia, que conformen, conjuntament amb Irlanda del Nord, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement el Regne Unit.

En conjunt, Gran Bretanya té 229.335 km². La capital del Regne Unit és Londres (London), mentre que Cardiff (Caerdydd) i Edimburg (Edinburgh) són les capitals de Gal·les i Escòcia, respectivament. Anglaterra no té capital oficial però Londres ho és de facto.

Segons fonts oficials britàniques, la població de Gran Bretanya el 2001 era de 57.103.927 persones (Anglaterra, 49.138.831; Escòcia 5.062.011; i País de Gal·les 2.903.085).[2] Completa el Regne Unit, Irlanda del Nord, amb 1.685.267 d'habitants.

El punt més elevat de l'illa és la muntanya escocesa Ben Nevis (1.343 m), i el riu més llarg, el Severn (336 km; en gal·lès, Hafren) que neix a Ceredigion, a l'oest de Gal·les.

Origen del nom[modifica]

El nom de Gran Bretanya deriva del nom llatí Britannia, usat pels romans per a denominar la província que corresponia més o menys a l'Anglaterra actual. L'etimologia d'aquest terme ha estat tema d'especulació (de vegades imaginària), però es creu que pot derivar de la paraula cèltica britani ("pintat"), una referència als habitants d'aquestes illes pel seu ús de pintura corporal i tatuatges.

Font de confusions[modifica]

Gran Bretanya és el nom àmpliament usat com sinònim de l'entitat política del Regne Unit, la qual cosa és incorrecta, ja que el Regne Unit també inclou Irlanda del Nord juntament amb les tres nacions que integren Gran Bretanya, a més d'altres illes, com les Illes Scilly, les Illes Hèbrides, les Òrcades, les Shetland, l'Illa de Man i l'Illa de Wight. La confusió és similar en l'ús del terme britànic, que s'usa en referència al Regne Unit. En català, però, l'ús de Britània es limita al nom de l'antiga província romana.

Probablement es deu al fet que durant el segle xviii el Regne Unit era conegut com la Gran Bretanya.

L'abreviatura GB és utilitzada al Regne Unit per identificar els vehicles -segons el Codi Internacional d'Identificació de Vehicles Estrangers- i també per l'equip olímpic britànic, circumstància que encara afegeix més confusió als termes Gran Bretanya i Regne Unit.

Formació de l'illa[modifica]

Abans de l'obertura de l'estret de Calais, la Gran Bretanya seguia connectada a Europa, fins i tot durant les pujades del nivell del mar, a través d'una cresta estructural que s'estenia des del sud-est d'Anglaterra fins al nord-oest de França, feta de guix, comprenia l'extremitat nord de l'anticlinal de Weald-Artois i es postula que formava un estret istme que separa els embassaments marins al nord (mar del Nord) i al sud-oest (canal de la Mànega). Es considera àmpliament que la ruptura de la carena de guix i l'obertura de l'estret de Calais és una conseqüència del vessament d'un llac proglacial que va ocupar l'actual conca del sud del mar del Nord durant la glaciació d'Anglia,[3] contemporània de la glaciació d'Elster al nord d'Europa.[4]

Referències[modifica]

  1. Dintre d'un context pot anar amb article o sense: publicació de l'Idescat
  2. A statistical snapshot of the UK (anglès)
  3. Sanjeev Gupta, Jenny S. Collier, David Garcia-Moreno, Francesca Oggioni, Alain Trentesaux, Kris Vanneste, Marc De Batist, Thierry Camelbeeck, Graeme Potter, Brigitte Van Vliet-Lanoë & John C. R. Arthur «Two-stage opening of the Dover Strait and the origin of island Britain» (en anglès). Nature Communications, 8, 2017.
  4. Nagle, Garrett. Advanced Geography (en anglès). OUP Oxford, 2000, p. 136. ISBN 0199134073.