Francès antic
  | |
| Tipus | llengua, llengua històrica i llengua extinta |
|---|---|
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües nostràtiques llengües euroasiàtiques llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües italooccidentals llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües gal·lo-rètiques llengües d'oïl | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Codis | |
| ISO 639-2 | fro |
| ISO 639-3 | fro |
| Glottolog | oldf1239 |
| IETF | fro |
El concepte de francès antic o francès medieval inclou el conjunt de tota la família de llengües romàniques del grup d'oïl parlades aproximadament a la meitat nord del territori francès actual i per la noblesa normanda, des del segle IX fins al segle XIV.[1]
Orígens i descendència[modifica]
Prové del romanç o galoromanç, un dialecte del llatí vulgar present en la majoria dels països que formaven part de l'Imperi Romà. És històricament seguit pel francès mitjà . Aquestes distincions temporals de l'edat de la llengua han estat, però, definides de manera relativament arbitrària i recent pels lingüistes. Des del punt de vista dels parlants, l'evolució va ser escassa pel fet que el llatí ha evolucionat al francès de manera contínua i progressiva sense que es percebi un tall entre diferents estats de l'evolució encara que l'alteració a la pronunciació pogués ser el fet de l'aportació dels no romans, en aquest cas celtes i germànics.[2]
El francès antic és l'ancestre del francès parlat avui dia. L'aparició d'una llengua única al territori francès és tanmateix molt tardana i és la unió de diverses llengües d'oïl antigues el que constitueix la llengua actual.
Per exemple, s'estima que a la vigília de la Revolució Francesa, les tres quartes parts de la població francesa parlaven una llengua diferent del francès.[3]
Importància del francès en la història lingüística[modifica]
Llengua de cultura i de literatura, està ben testimoniat i es pot constituir la seva història amb una gran precisió (tant lèxicament, morfològicament, fonèticament i sintàcticament). Les evolucions fonètiques que han conduït aquesta llengua a la seva varietat moderna són conegudes amb prou detall per una cadena fonètica del llatí al francès prevista segle per segle. L'estudi del francès i la seva història no poden obviar el francès antic. De la resta, aquesta assignatura, així com el seu aspecte fonètic històric, és obligatòria per als estudiants de lletres actuals, agregada a les lletres clàssiques i a la gramàtica, examen que es passa a França per poder ensenyar la llengua i la literatura franceses..[3]
Variacions dialectals i llengua literària[modifica]
El francès antic millor dit, el romanç que es parla a França durant tota l'Edat Mitjana, és "una branca" del llatí, llengua de la qual neixen moltes altres, per exemple el català modern o l'italià modern. Per això, hi ha nombroses paraules semblants, tot i les excepcions: per exemple, el verb estimare en llatí, es conserva igua tant en italià com en català, però en canvi és aimer en francès actual.[2]
La variació de l'ortografia segons les regions fa que si es comparen dos texts de diferents regions, per exemple de l'extrem oest i de l'extrem est de França, existiria una gran diferència tant d'ortografia com de pronunciació. Al llarg del temps, el francès antic ha evolucionat fins a convertir-se en el francès modern. Al no haver-hi una llengua literària definida, s'escrivia tal com sonava.
Referències[modifica]
- ↑ «llengua francesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 Gramatica de la lengua vulgar de Espana. -Lovaina, Barthol. Gravio 1559. Barthol. Gravio, 1559.
- ↑ 3,0 3,1 «Open Yale Courses». Oyc.yale.edu, 17-09-2007. [Consulta: 30 març 2015].
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francès antic |
 |
Prova Wikipedia en francès antic a Wikimedia Incubator. |
- Anglade, Joseph. Grammaire elementaire de l'ancien français (en francès). 5ª. Librairie Armand Colin [Consulta: 9 octubre 2011].
- Eugene Buckley: "Phonetics and phonology in gallo-romance palatalisation", in Transactions of the Philological Society, Volume 107:1 (2009) pp. 31–65.
- Guiraud, Pierre. L'ancien français (en francès). 5ª [Consulta: 9 octubre 2011].
- Holzbacher, Ana María. Manual de iniciación al francés antiguo (en francès). Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, 1989. ISBN 84-7477-310-5 [Consulta: 9 octubre 2011].
- Raynaud de Lage, Guy. Introduction à l'ancien français (en francès). 9ª [Consulta: 9 octubre 2011].
- Revol, Thierry. Introduction à l'ancien français (en (francés)). París: Armand Colin, 2005. ISBN 2-200-34101-6.