John Mair

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJohn Mair
John Mair.jpg
Suposat dibuix de John Mair a la portada del seu llibre In Petri Hyspani Summulas Comentaria
Nom original John Major
Dades biogràfiques
Naixement 1469
Gleghornie (prop d'Haddington), East Lothian, Escòcia
Mort 1550
Saint Andrews, Escòcia
Residència París
Alma mater Universitat de Cambridge
Activitat professional
Ocupació Lògica, Matemàtiques i Filosofia
Organització Col·legi de Montaigu
Universitat de St Andrews
Mestres Jan Standonck
Va influir a Gaspar Lax
Modifica dades a Wikidata

John Mair o John Major (en llatí: Joannes Maioris i, a vegades, també anomenat Haddingtonus Scotus; Gleghornie, East Lothian, Escòcia, 1469 - Saint Andrews, Escòcia, 1550) va ser un filósof i matemàtic escocès.

Vida[modifica]

Després d'estudiar a la seva ciutat natal, entre 1491 i 1492 es va traslladar a Cambridge, al Godshouse's College (avui Christ's College). Poc després se'n va a París, on estudia primer al Col·legi de Sainte Barbe i, després, al Col·legi de Montaigu, on es gradua com a Mestre en Arts el 1495.[1]

Roman a París, com a professor el Col·legi de Montaigu, rebent el seu doctorat l'any 1506.[2]

L'any 1518 retrona a Escòcia per a fer-se càrrec del rectorat de la Universitat de Glasgow, però torna a París en nombroses ocasions. De 1525 a 1531 torna a ser professor del Col·legi de Montaigu.[3] I el 1533 retorna definitivament a la Universitat de St Andrews on romandrà fins a la seva mort el 1550.

Obra[modifica]

Malgrat no ser massa conegut, Mair és un dels pensadors més influents del segle XVI[4] amb més de 70 llibres publicats, alguns d'ells reeditats nombroses vegades. Influenciat per les idees empiristes de Jean Buridan, Guillem d'Occam i els calculatores del Col·legi Merton d'Oxford, va ser mestre de figures importants del segle XVI com Ignacio de Loyola, Gaspar Lax, Joan de Salaia, Pedro Ciruelo, Domingo de Soto (tots ells espanyols), Joan Calví, etc.[5]

Es va interessar per totes les branques de la Filosofia, però sobretot en la Lògica. També va escriure llibres de matemàtiques elementals per a comerciants en els que planteja els problemes de la comptabilitat.

Va ser un dels primers autors a preocupar-se pels problemes morals de la conquesta d'Amèrica en relació amb els pobles indígenes.[6]

Referències[modifica]

  1. Beuchot, pàgina 12.
  2. Durkan i Kirk, pàgina 156.
  3. Beuchot, pàgina 13.
  4. Langerlund, pàgina 626.
  5. Broadie, Alexander. The circle of John Mair: logic and logicians in pre-Reformation Scotland. Clarendon Press, 1985. ISBN 9780198247357. 
  6. Beuchot, pàgines 13-17.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Mair» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Wallace, William A. Maior (or Maioris), John. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 27 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)