Pseudohistòria

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Pseudohistòria és un terme pejoratiu aplicat a estudis que es presenten com a treballs d'història però que, en realitat, no segueixen pas les convencions historiogràfiques ni tampoc el mètode científic cosa que els porta a arribar a conclusions diferents. Generalment, hom rebutja com a pseudohistòria aquells estudis que defensen o argumenten idees controvertides basant-se en especulacions o bé en proves no del tot fiables, sobretot si pretenen legitimar algun objectiu ideològic de tipus polític, nacional o religiós. Pel seu caràcter despectiu és un qualificatiu atorgat per altres estudiosos i no pels defensors d'aquestes creences.

Característiques[modifica]

Trets generals[modifica]

Els criteris que se segueixen per condemnar un estudi com a obra de pseudohistòria acostumen a ser els següents:

  • L'obra té un propòsit polític, religiós o ideològic.
  • L'obra no ha aparegut pas publicada en una revista de solvència científica indiscutible ni tampoc ha estat sotmesa a discussió d'altres especialistes en la matèria.
  • Les proves en què es basen les idees clau exposades són:
    • especulatives; o
    • controvertides; o
    • presentades sense fonts ni referències; o
    • interpretades de manera arbitrària o gratuïta; o
    • sobrevalorades; o
    • tretes de context; o
    • distorsionades ja sigui de manera innocent, accidental o enganyosa.
  • No menciona ni refuta d'altres interpretacions alternatives més senzilles per a aquells fets que sí que han estat examinats per altres especialistes i degudament referenciades.
  • Les conclusions de l'obra es basen en teories de la conspiració, quan el principi de la Navalla d'Occam hi recomanaria una explicació més senzilla, prosaica i plausible per al tipus de fets que s'estudien.

La definició de "criptohistòria" per Goodrick-Clarke[modifica]

En la seva obra The Occult Roots of Nazism (1985), l'historiador Nicholas Goodrick-Clarke hi estudia l'Ariosofia, un moviment esotèric i ocultista que va donar-se a Alemanya i Àustria, durant el període 1890-1930. Les idees de l'arisosofia resultaven molt semblants a les del nazisme en qüestions cabdals com ara el racisme; tanmateix, els únics casos reals d'influència de l'ariosofia en el moviment nazi que Goodrick-Clarke considera provats són els de Rudolf von Sebottendorf (i la Societat Thule) i el de Karl Maria Wiligut.

Així doncs, el problema que Goodrick-Clarke assenyala és que la mitologia pseudohistòrica actual sobre el suposat Ocultisme Nazi es basa en una pura i simple exageració de la importància que de debò tingueren la Societat Thule i d'altres de semblants durant el III Reich. I ací entra la definició de "criptohistòria": basar les explicacions en l'actuació d'una mena d'agent que s'ha mantingut ocult als estudiosos que, anteriorment, han investigat sobre el tema.[1] Així doncs, quan, en l'Apèndix E de The Occult Roots of Nazism es dedica a refutar-hi les idees de diferents llibres que considera criptohistòrics, Goodrick-Clarke assenyala que, generalment, es tracta "d'obres sensacionalistes, no basades en investigació, que presenten sempre en comú la ignorància de les fonts primàries i la repetició d'afirmacions incorrectes per cada nouvingut al gènere fins que, així, ha arribat a haver-hi una abundant literatura, basada en "fets" espuris sobre la poderosa Societat Thule, els vincles dels nazis amb l'Orient i la iniciació de Hitler en l'ocultisme".",[2] amb la qual cosa es mostren els dos elements característics de la criptohistòria:

  • La completa ignorància de les fonts primàries
  • La repetició d'afirmacions incorrectes

El concepte de Douglas Allchin[modifica]

En un camp concret com és de la història de la ciència, Douglas Allchin[3] enuncia aquestes característiques com a pròpies de la pseudohistòria:

  • Presentar una visió romàntica de l'activitat científica, cosa que porta a caracteritzar els científics com a persones perfectes sense cap defecte ni mancança
  • Centrar-se en grans descobertes dutes a terme individualment
  • Caure en el mite de l'"Eureka"
  • Estudiar només experiments "crucials"
  • Mostrar una actitud determinista que faci creure en fets inevitables
  • Recórrer a la retòrica de la confrontació entre veritat i ignorància
  • No estudiar els errors
  • Interpretació deficient de les proves
  • Simplificació i idealització
  • Conclusions amb biaix ideològic
  • Acceptació acrítica de nous conceptes
  • Errors de context per no tenir en compte tota una sèrie de qüestions:
    • socials o culturals
    • de contingències humanes
    • d'idees antecedents
    • d'idees alternatives

Exemples de pseudohistòria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Goodrick-Clarke 1985: 218
  2. Goodrick-Clarke 1985: 224,225
  3. Allchin, D. 2004. Pseudohistory and pseudoscience Arxivat 2008-05-12 a Wayback Machine. Science & Education 13:179-195.
  4. Velikovsky, Immanuel. Worlds in collision. [Sofii︠a︡]: Paradigma, 2009. ISBN 9781906833510. 
  5. T., Fomenko, A.. History, fiction or science? : Chronology 1. 2nd ed., rev. Bellevue, WA: Delamere, 2006. ISBN 2913621074. 
  6. Moye, David «Phantom Time: Were The Middle Ages Just A Historical Conspiracy Theory?» (en anglès). Huffington Post, 23-06-2011.
  7. Baigent, Michael; Leigh, Richard; Lincoln, Henry. El enigma sagrado. 1. ed. Madrid: Ediciones Martínez Roca, 2005, p. 720. ISBN 8427030983. 
  8. Cadwalladr, Carole «Antisemite, Holocaust denier … yet David Irving claims fresh support» (en anglès). The Guardian, 15-01-2017. ISSN: 0261-3077.
  9. Gavin., Menzies,. 1421 : the year China discovered the world. Londres: Bantam, 2002. ISBN 0593050789. 
  10. Specter, Arlen «Defending the wall: Maintaining church/state separation in America». Harvard Journal of Law & Public Policy, 18, 2, Spring 1995, pàg. 575–590.
  11. House Passes, Considers Evangelical Resolutions, Baltimore Chronicle
  12. David Barton - Propaganda Masquerading as History Arxivat 2008-02-16 a Wayback Machine., People for the American Way
  13. Boston Theological Institute Newsletter Volume XXXIV, No. 17 Arxivat 2009-03-17 a Wayback Machine., Richard V. Pierard, January 25, 2005
  14. Sherwin, Elisabeth. «Clarence Walker encourages black Americans to discard Afrocentrism». Davis Community Network. [Consulta: 13 novembre 2007].
  15. Ortiz de Montellano, Bernardo & Gabriel Haslip Viera & Warren Barbour «They were NOT here before Columbus: Afrocentric hyper-diffusionism in the 1990'es». Ethnohistory, 44, 1997, pàg. 199–234. DOI: 10.2307/483368.
  16. Andrews, Shirley. Lemuria y Atlántida: legado para la humanidad (en castellà). Saint Paul, Minnesota: Llewellyn Worldwide, 2005, p. 257. ISBN 9780738706566. 
  17. Los protocolos de los sabios de Sión. [Ed. facs.]. Valladolid: Maxtor, [2008]. ISBN 9788497614450. 
  18. Hislop, Alexander. The two Babylons, or, The papal worship proved to be the worship of Nimrod and his wife : with sixty-one woocut illustrations from Nineveh, Babylon, Egypt, Pompeii, &c. (en anglès). Delhi: Gyan Books, 2017. ISBN 9789351285922. 
  19. Svasek, Maruska. Postsocialism: Politics and Emotions in Central and Eastern Europe (en anglès). Berghahn Books, 2008. ISBN 9781845455347. 
  20. [1] PseudoMacedonians - The fallacy of their cause by Vasil Gligorov
  21. [2] Arxivat 2005-04-06 a Wayback Machine. Press release for Ofxord's Dictionary vocabulary entry "Pseudomacedonia"
  22. Bauval, Robert; Gilbert, Adrian. El misterio de Orión (en castellà). EDAF, 2007-06-04. ISBN 9788441418950. 
  23. [3] Arxivat 2010-06-03 a Wayback Machine. Deulonder, Xavier:Orígens, formació i evolució de la llengua valenciana
  24. Moreno Clunell, Vicente. «Colom i la casa reial catalana». Blogs Sàpiens - Ciències socials en xarxa. [Consulta: 4 juny 2015].