Institut Nova Història

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióInstitut Nova Història
Dades base
Tipus entitat fundació
Organització i govern
Seu central 
Modifica dades a Wikidata

L'Institut Nova Història (INH) és una fundació cultural de Barcelona dedicada a la pseudohistòria.[1][2] A partir de la premissa que la història de Catalunya ha estat sistemàticament manipulada i oculta des dels segles XV i XVI, l'institut es proposa «recuperar-la i divulgar-la per tal de reescriure l'autèntica història de Catalunya i crear un nou concepte històric entre els catalans».[3] Per tal d'aconseguir-ho, promociona la recerca, l'estudi i divulgació mitjançant publicacions, conferències i simposis.[4][5]

L'INH va néixer el 2007 com una escissió de la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, i fou fundat i encapçalat per Albert Codinas[6] i Jordi Bilbeny. Des del mateix moment de la seva fundació, l'Institut ha assumit l'estudi i divulgació dels temes de la catalanitat de Cristòfor Colom, de la de Cervantes i de la novel·la El lazarillo de Tormes.

Pel que fa a actes públics i de divulgació, des de la seva gestació l'institut ha organitzat, des del 2007, conjuntament amb l'Ajuntament d'Arenys d'Amunt, els Simposis sobre la descoberta catalana d'Amèrica (dos anys amb la participació de l'Ajuntament d'Arenys de Mar).[7][8]

L'octubre del 2013 l'INH va ser guardonat per Esquerra Republicana de Catalunya amb el Premi Nacional President Lluís Companys,[9] «per la seva tasca de recerca, estudi i divulgació de la història de Catalunya, amb un caràcter iconoclasta i innovador, explotant al màxim les possibilitats d'interacció, participació i internacionalització de les investigacions, i pel seu compromís amb el coneixement de la història de Catalunya».[10]

Javier Barraycoa, exsecretari del partit Comunió Tradicionalista Carlista a Catalunya, vicerector de la Universitat Abat Oliva CEU i anteriorment Vicedegà de Ciències Polítiques i de l'Administració, va afirmar que l'Institut «està totalment subvencionat per la Generalitat de Catalunya » i que «no té absolutament cap reconeixement en el món acadèmic [ ... ] Són aficionats de la història als que utilitzeu la Generalitat per crear un clima nacionalista que tot és català i Catalunya, però a aquesta gent no els han convidat a un congrés seriós mai perquè és impossible que puguin defensar aquestes coses [ ... ] s'agafen a claus cremant per llançar teories que no han estat contrastades, simplement propaganda i intoxicació nacionalista, que produeixen riure o ganes de plorar » .[11]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]