Muriel Casals i Couturier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Medalla Or Generalitat 6804 icona4.pngSimpleicons Interface user-outline.svgMuriel Casals i Couturier
Via Catalana Barcelona Plaça Catalunya 92.jpg
Muriel Casals a la plaça de Catalunya de Barcelona durant la Via Catalana
 Diputada al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
26 d'octubre de 2015 – 14 de febrer de 2016
Circumscripció Barcelona
Partit Junts pel Sí
 Presidenta d'Òmnium Cultural
Òmnium.png
març de 2010 – juliol de 2015
Quim Torra (interí) →
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'abril de 1945
Avinyó, Provença
Mort 14 de febrer de 2016(2016-02-14) (als 70 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de la Bisbal d'Empordà
Alma mater Universitat de Barcelona i Universitat Autònoma de Barcelona
Es coneix per Presidenta d'Òmnium Cultural
Ocupació Economista, professora i política
Partit polític Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967-...)
Iniciativa per Catalunya Verds (...-2007)
Junts pel Sí* (2015-2016)
Premis Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya

Facebook muriel.casals
Twitter murielcasals
IMDB Fitxa personal a IMDb
Notes
*Independent
Modifica dades a Wikidata
Amb Carme Forcadell i Eduardo Reyes a l'acte de cloenda de campanya de Junts pel Sí, el 25 de setembre de 2015

Muriel Casals i Couturier (Avinyó, la Provença, 6 d'abril de 1945 - Barcelona, 14 de febrer de 2016)[1] fou una economista, professora universitària i política catalana.[2] Va ser presidenta d'Òmnium Cultural, i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí. Se la considerava una de les principals artífexs i cares visibles del procés independentista català.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascuda el 1945 a la localitat d'Avinyó, filla de Lluís Casals –advocat sabadellenc, amic dels membres de la Colla de Sabadell, membre d'Acció Catalana i soldat republicà exiliat– i d'Augusta Couturier –mestra originària de Sant-Etiève–,[3][4] que es van haver d'exiliar. La seva germana era la periodista Montserrat Casals i Couturier. De ben petita, al final del 1945, la seva família es va establir a Sabadell, d'on era originari el pare[5] i on va viure el seu avi, l'advocat i polític Gabriel Casals i Pena.

El 1969 es va llicenciar per la Universitat de Barcelona i es va doctorar el 1981 amb la tesi La indústria tèxtil llanera i la guerra 1914-18 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).[2] Era professora emèrita del Departament d'Economia i d'Història Econòmica de la UAB, d'on també havia estat vicerectora de Relacions Internacionals i Cooperació entre els anys 2002 i 2005. Els seus temes d'interès van ser les reconversions industrials, la història del pensament econòmic i l'economia europea. Casals va ser també representant de la UAB a la Xarxa Vives d'Universitats del 2002 al 2009 i féu estades a universitats britàniques: Universitat d'Edimburg, London School of Economics i Universitat de Gal·les a Bangor. Era col·laboradora habitual del setmanari El Temps i del programa Economia i empresa de Catalunya Informació.

El 1969 amb el també economista Emili Gasch, fill del crític cultural Sebastià Gasch, amb qui tindrien la seva filla Laia. Es van divorciar i, més endavant, va ser companya del cineasta Carles Duran.[6]

Havia entrat a formar part del PSUC el 1967 i,[7] més endavant, d'ICV, tot i que al final de la seva vida no militava a cap partit.[4] Va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (1983-1988) i membre del Consell Català del Moviment Europeu. Va formar part també de la junta de l'Ateneu Barcelonès (2003-2007). Des de l'any 2008, era membre de la junta d'Òmnium Cultural i a partir del 20 de març de 2010 en fou presidenta durant quatre anys.[8] Des de la seva posició, va ser una de les impulsores i cares visibles del procés independentista català; sota la seva direcció Òmnium va organitzar la manifestació «Som una nació. Nosaltres decidim» i Casals va ser l'encarregada de llegir el discurs del Concert per la Llibertat.[4]

El juny del 2014 fou reelegida a la presidència d'Òmnium Cultural i el juliol de l'any següent deixà aquest càrrec per presentar-se de número tres a la llista de la coalició independentista Junts pel Sí de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. Fou substituïda com a presidenta d'Òmnium per Quim Torra,[9] de forma interina, i per l'empresari Jordi Cuixart.[10] Arran dels resultats de les eleccions de 2015, Casals va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya i va ser designada com a presidenta de la comissió d'estudi del procés constituent el 26 de gener de 2016. Quan el govern espanyol va demanar al Tribunal Constitucional l'anul·lació d'aquesta comissió, Casals declarava "Continuarem amb els treballs de la comissió, és clar que sí", a la seva darrera entrevista.[11]

El 30 de gener de 2016 va patir un accident a Barcelona en ser atropellada per un ciclista. Va caure i va patir un traumatisme cranioencefàlic amb un hematoma subdural que va requerir un drenatge quirúrgic. A més, es va fracturar la pelvis. Va ser intervinguda d'urgència a l'Hospital Clínic de Barcelona, on va estar hospitalitzada des del 31 de gener.[12] Va morir als 70 anys el dia 14 de febrer de 2016.[1] [13] Quatre dies després, el 18 de febrer, el Parlament de Catalunya va retre-li un homenatge institucional[14] i milers de persones van recordar-la en un acte popular al parc de la Ciutadella de Barcelona organitzat per Òmnium Cultural.[15]

Obra[modifica | modifica el codi]

  • 1992 - La indústria a Catalunya. Tèxtil i confecció (en col·laboració amb V. Fabregat, F. Balcells i O. Homs), Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya
  • 1994 - Crisi i renovació del tèxtil: La diversificació de la base econòmica dins Sabadell: Indústria i Ciutat. 1800-1980, J.M. Benaut, E. Deu, J. Calvet (eds.) Abadia de Montserrat
  • 1999 - "La cultura, el mercat i la política" dins Informe per a la Catalunya del 2000. Societat, Economia, Política, Cultura. Fundació Jaume Bofill. Mediterrànea
  • 2000 - Women and Work in Catalonia: Is Catalonia still a working society? dins Networking Europe. Eassys on Regionalism and Socialdemocracy. E Bort and N. Evans (eds.) Liverpool University Press
  • 2007 - "Solving the 'national' problems of Europe" dins European Union, the Next Fifty Years (FT-LSE)
  • 2007 - "Per una Europa oberta" dins Onze de Frankfurt. Institut Ramon Llull
  • 2013 - La fam i l'orgull, Ara Llibres

Premis i reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Mor Muriel Casals per les ferides causades per l'accident amb una bicicleta» (en català). 324, Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 14 febrer del 2016. [Consulta: 14 febrer 2016].
  2. 2,0 2,1 «Muriel Casals i Couturier». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Valldaura, Aina «Muriel Casals, baluard de la cultura catalana». El Periódico de Catalunya, 15-07-2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 March, Oriol «Carme Forcadell i Muriel Casals: les dues cares de la mateixa revolució». Ara, 15-07-2015.
  5. Vila, Enric. «Muriel Casals, la psuquera ‘indepe’». El Nacional, 21-02-2016. [Consulta: 3 març 2016].
  6. Martí, Octavi «L'irreemplaçable somriure de la revolta: un retrat». El Temps, 24-02-2016.
  7. Casals, Muriel «El público, lo público. ¿Televisión?» (en castellà). La Vanguardia, 18-09-1988, pàg.7 [Consulta: 16 febrer 2016].
  8. «Muriel Casals». Ara [Barcelona], núm. 1, 28-11-2010, p. 31.
  9. «Quim Torra, nou president d'Òmnium».
  10. «Jordi Cuixart és proclamat nou president d'Òmnium».
  11. Redacció «Muriel Casals: ‘Continuarem amb els treballs de la comissió (del procés constituent), és clar que sí’». Vilaweb, 30-01-2016 [Consulta: 14 febrer 2016].
  12. C., S. «Muriel Casals, hospitalitzada per un atropellament». Mon.cat, 31-01-2016 [Consulta: 12 febrer 2016].
  13. «Òmnium i Junts pel Sí confirmen la mort de Muriel Casals». Vilaweb, 14-02-2016 [Consulta: 14 febrer 2016].
  14. «Comiat institucional a la presidenta d'Òmnium».
  15. «Milers de persones s'acomiaden de Muriel Casals al Parc de la Ciutadella».
  16. «ERC guardona la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, en la desena edició dels Premis dels Valors Republicans». Ràdio Sabadell, 14-04-2014.
  17. «El govern atorga la Medalla d’Or a títol pòstum de la Generalitat a Muriel Casals». Vilaweb, 16-02-2016.
  18. Ortega, Maria «Barcelona reconeixerà Muriel Casals amb la Medalla d'Or de la Ciutat». Ara, 17-02-2016 [Consulta: 17 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]