Quim Torra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaQuim Torra
Joaquim Torra i Pla.JPG
Quim Torra a la Setmana del llibre en català a Sant Cugat el 2009
 President Òmnium Cultural

2015 - 2015
Dades biogràfiques
Naixement Joaquim Torra i Pla
28 de desembre de 1962 (1962-12-28) (54 anys)[1]
Blanes (la Selva)
Nacionalitat Catalunya
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Editor i escriptor
Gènere assaig
Obra
Primeres obres Girona encisa (2005)
Obres destacades Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar (2008)
Premis i reconeixements
Premi Carles Rahola d'assaig (2009)

Twitter: quimtorra IMDB: nm3918271
Modifica dades a Wikidata

Joaquim Torra i Pla, conegut com a Quim Torra, (Blanes, 28 de desembre de 1962) és un advocat, editor i escriptor català.[1] El 2015 va ser nomenat president d'Òmnium Cultural en substitució de Muriel Casals, càrrec que va traspassar a Jordi Cuixart a finals del mateix any.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quim Torra recollint el premi Carles Rahola d'assaig a Girona

Quim Torra ha treballat durant vint anys a l'empresa privada, durant dos dels quals treballava a Suïssa, a la central d'una multinacional d'assegurances.[1] S'ha dedicat a l'escriptura i ha creat l'editorial A Contra Vent, des d'on ha començat a desenvolupar una intensa activitat de recuperació de la tradició literària i periodística catalana, especialment de l'època de la Segona República Espanyola i l'exili.[1]

El 8 d'octubre de 2009 va obtenir el premi Carles Rahola d'assaig per la seva obra Viatge involuntari a la Catalunya impossible, en el marc dels Premis Literaris de Girona. En aquest assaig rescata l'obra i la trajectòria de diversos periodistes catalans de l'època de la Segona República Espanyola, entre els quals hi ha Just Cabot, Francisco Madrid, Àngel Ferran, Lluís Capdevila i Manuel Fontdevila.

El febrer de 2011 va substituir Agustí Bassols com a president de l'associació independentista Sobirania i Justícia[3] i el mes següent va ser elegit al consell permanent de l'Assemblea Nacional Catalana. El mateix any va presentar amb l'advocat Jordi Cortada una demanda contra la sentència de l'Estatut al Tribunal Europeu dels Drets Humans, qui va rebutjar-la el 2012.[4] També el 2011 va ser nomenat gerent de l'empresa municipal barcelonina Foment de Ciutat Vella.[1] El 2012 va ser nomenat director del Born Centre Cultural.[5] A través d'aquest càrrec, va dirigir el procés de museïtzació de les ruïnes que es conserven al sòl de l'antic mercat, que corresponen a la Barcelona de 1716. També era vicepresident d'Òmnium Cultural i el 2015 va ser proclamat president de l'entitat interinament en substitució de Muriel Casals fins que, al desembre del mateix any, l'assemblea de socis va escollir una nova junta directiva encapçalada per Jordi Cuixart i Navarro .[2][6][7] El 7 de març de 2016 fou nomenat director del Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat de Catalunya.

També col·labora en diversos mitjans, com la revista digital Esguard.[8] El maig del 2015 va ser nomenat director de la Revista de Catalunya.[9]

Obra publicada[modifica | modifica el codi]

  • Girona encisa (2005), amb Ramon Creus
  • Ganivetades Suïsses (2007)
  • Periodisme? Permetin! La vida i els articles d'Eugeni Xammar (2008), biografia de l'il·lustre ametllatà Eugeni Xammar
  • El Bibliobús de la Llibertat (2008), amb Miquel Joseph i Mayol i Jaume Ciurana.
  • Viatge involuntari a la Catalunya impossible (2010)
  • Honorables. Cartes a la pàtria perduda (2011).
  • Un bohemi al cabaret del món. Vida de Manuel Fontdevila, un senyor de Granollers (A Contravent, Barcelona, 2013) ISBN 978-84-15720-11-9

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quim Torra Modifica l'enllaç a Wikidata