Ferran de Lloaces i Peres

Ferran de Lloaces i Peres

Biografia
Naixement	1497 Oriola
Mort	29 febrer 1568 (70/71 anys) València
Arquebisbe de València
28 abril 1567 – 29 febrer 1568 ← Martín Pérez de Ayala – Joan de Ribera → Diòcesi: arquebisbat de València
Patriarca llatí d'Antioquia
18 febrer 1566 – 29 febrer 1568
Arquebisbe de Tarragona
26 abril 1560 – ← Girolamo Doria – Bartolomé Sebastián de Aroitia → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona
66è President de la Generalitat de Catalunya
1559 (Gregorià) – 1560 (Gregorià) ← Pere Àngel Ferrer i Despuig – Miquel d'Oms i de Sentmenat →
Bisbe de Tortosa
28 abril 1553 – ← Jeroni de Requesens i Roís de Liori – Martín de Córdoba y Mendoza → Diòcesi: bisbat de Tortosa
Bisbe de Lleida
6 agost 1543 – ← Martín Valero Cuesta (en) – Joan Arias → Diòcesi: bisbat de Lleida
Bisbe d'Elna
5 maig 1542 – ← Jeroni de Requesens i Roís de Liori – Pere Agustí i Albanell → Diòcesi: bisbat d'Elna
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	polític, sacerdot catòlic
Orde religiós	Orde dels Predicadors
Consagració	Jeroni de Requesens i Roís de Liori

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566). Va ésser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 26 de novembre de 1559 en substitució de Pere Àngel Ferrer, per defunció. També és el màxim responsable de la creació del Bisbat d'Oriola la seva ciutat nadiua, la qual s'independitzà del Bisbat de Cartagena per motius polítics i lingüístics. El català es mantingué a Oriola com a llengua popular fins, almenys, el segle xviii.

Era fill de Roderic de Lloaces i estava doctorat en ambdós drets a Bolonya i París. Va tenir un paper molt important en l'oposició de les Germanies; va ser inquisidor a València i a Barcelona. El 1547 va fundar Sant Domènec una de les millors Universitats d'Espanya, avui dia Col·legi diocesà de prestigi, inspirat en el seu Col·legi d'Estudis de Dret, Col·legi d'Espanya de Bolonya.

Durant el seu mandat a la Generalitat, el recent coronat Felip II, continuà els enfrontaments amb la flota turca. Dins d'aquests episodis, el 29 de maig de 1560 el duc de Medinaceli i virrei de Sicília, Joan de la Cerda i Silva, és derrotat a les costes mediterrànies. D'altra banda, la Generalitat creà el càrrec d'advocat fiscal, confirmat a les Corts de Barcelona (1599).

Posteriorment al seu pas per la Generalitat, va ser arquebisbe de Tarragona (1560-1567), de València (1567-1568) i patriarca d'Antioquia (1566), nomenat per Pius V el 8 de febrer de 1566.

Va escriure l'obra De matrimonio regis Angliae (Bruges, 1528), dedicat a l'emperador Carles i en defensa de Caterina d'Aragó.

Bibliografia

• Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Vol.2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9