Vés al contingut

Ferran de Lloaces i Peres

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFerran de Lloaces i Peres

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1497 Modifica el valor a Wikidata
Oriola (Baix Segura) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 1568 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Arquebisbe de València
28 abril 1567 – 29 febrer 1568
← Martín Pérez de AyalaJoan de Ribera →
Patriarca llatí d'Antioquia
18 febrer 1566 – 29 febrer 1568
Arquebisbe de Tarragona
26 abril 1560 –
← Girolamo DoriaBartolomé Sebastián de Aroitia →
66è President de la Generalitat de Catalunya
1559 (Gregorià) – 1560 (Gregorià)
← Pere Àngel Ferrer i DespuigMiquel d'Oms i de Sentmenat →
Bisbe de Tortosa
28 abril 1553 –
← Jeroni de Requesens i Roís de LioriMartín de Córdoba y Mendoza →
Bisbe de Lleida
6 agost 1543 –
← Martín Valero Cuesta (en) TradueixJoan Arias →
Bisbe d'Elna
5 maig 1542 –
← Jeroni de Requesens i Roís de LioriPere Agustí i Albanell →
Diòcesi: bisbat d'Elna
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
ConsagracióJeroni de Requesens i Roís de Liori Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Ferran de Lloaces i Peres (Oriola, Regne de València, 1498 - València, 29 de febrer de 1568)[1] va ser un eclesiàstic valencià, bisbe d'Elna (1542-1543), Lleida (1543 – 1553) i Tortosa (1553-1560), Arquebisbe de Tarragona (1560-1567) i patriarca d'Antioquia (1566).[1] Va ésser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 26 de novembre de 1559 en substitució de Pere Àngel Ferrer, per defunció. També és el màxim responsable de la creació del Bisbat d'Oriola la seva ciutat nadiua, la qual s'independitzà del Bisbat de Cartagena per motius polítics i lingüístics. El català es mantingué a Oriola com a llengua popular fins, almenys, el segle xviii.

Era fill de Roderic de Lloaces i estava doctorat en ambdós drets a Bolonya i París. Va tenir un paper molt important en l'oposició de les Germanies; va ser inquisidor a València i a Barcelona. El 1547 va fundar Sant Domènec una de les millors Universitats d'Espanya, avui dia Col·legi diocesà de prestigi, inspirat en el seu Col·legi d'Estudis de Dret, Col·legi d'Espanya de Bolonya.

Durant el seu mandat a la Generalitat, el recent coronat Felip II, continuà els enfrontaments amb la flota turca. Dins d'aquests episodis, el 29 de maig de 1560 el duc de Medinaceli i virrei de Sicília, Joan de la Cerda i Silva, és derrotat a les costes mediterrànies. D'altra banda, la Generalitat creà el càrrec d'advocat fiscal, confirmat a les Corts de Barcelona (1599).

Posteriorment al seu pas per la Generalitat, va ser arquebisbe de Tarragona (1560-1567), de València (1567-1568) i patriarca d'Antioquia (1566), nomenat per Pius V el 8 de febrer de 1566.[1]

Va escriure l'obra De matrimonio regis Angliae (Bruges, 1528), dedicat a l'emperador Carles i en defensa de Caterina d'Aragó.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Vol.2, Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9


Precedit per:
Pere Àngel Ferrer i Despuig
President de la
Generalitat de Catalunya

1559-1560
Succeït per:
Miquel d'Oms i de Sentmenat
Precedit per:
Martí Valero
Bisbe de Lleida
1543-1553
Succeït per:
Joan Arias
Precedit per:
Jeroni de Requesens i Roís de Liori
Bisbe de Tortosa
1553-1560
Succeït per:
Martín de Córdoba y Mendoza
Precedit per:
Girolamo Doria
Arquebisbe de Tarragona
1560-1567
Succeït per:
Bartolomé Sebastián Valero de Arroitia