Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Antoni de Solanell i de Montellà
 120è President de la Generalitat de Catalunya
St George's Cross Crowned Badge.svg
1 d'agost de 1710 – 22 de juliol de 1713
Dades biogràfiques
Naixement 1670
Ripoll
Mort 15 de setembre de 1726
Sant Cugat del Vallès
Activitat professional
Camp de treball Abat
Ocupació Polític
Dades familiars
Càrrec eclesiàstic abat de Sant Pere de Galligants
Modifica dades a Wikidata

Francesc Antoni de Solanell i de Montellà o Antoni de Solanell i de Montellà(? - Sant Cugat del Vallès, 15 de setembre de 1726) fou abat de Sant Pere de Galligants (1710 - 1712), del Monestir de Sant Cugat del Vallès (1713 - 1726) i 120è president de la Generalitat de Catalunya, entre l'1 d'agost de 1710 i 22 de juliol de 1713. Era fill de Julià de Solanell i Foix, cavaller de Ribes. Era doctor en dret canònic i teologia per la universitat de Lleida, on va exercir de catedràtic. Va escriure tres obres, de les quals només es conserva una part d'Apologia sobre el origen, fundación y fundador del imperial monasterio de San Cucufate.

Pertanyia a l'orde de Sant Benet i havia estat prior de la pabordia d'Age de Cerdanya, visitador general de l'orde benedictí, abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Cugat del Vallès. D'aquest darrer càrrec va ser desposseït per les autoritats borbòniques el 1717 degut a la seva militància austriacista, si bé ho va recuperar el 1726 arran de la signatura de la Tractat de Viena (1725) entre Felip V d'Espanya i l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic.

President de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Ja a finals del seu trienni, no va voler participar en la inauguració de la Junta General de Braços convocada per prendre una decisió sobre la guerra ara que el país havia estat abandonat pel seu rei. Un cop iniciades les sessions separades dels Braços, sembla que Solanell va ser decisiu per tal que el Braç Eclesiàstic optés per què Catalunya (en bona part ja ocupada) es rendís al rei francocastellà Felip V.[1] No obstant això, el Braç també va declarar que s'adheriria a la decisió que prenguessin els altres dos estaments. Aquest posicionament va provocar la divisió de la resta d'assistents en dues faccions radicalment oposades. Quan el 9 de juliol els altres dos Braços van decidir continuar la guerra, Solanell va desertar de les seves funcions i, de facto, fou substituït en les funcions de president de la Diputació per Francesc de Solà, el diputat militar, qui va proclamar la decisió final al poble barceloní. També fou Solà qui durant els dies posteriors va gestionar la lleva de voluntaris.[2] El trienni d'aquesta Diputació de fet s'acabava a finals de mes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Manuel de Copons i d'Esquerrer
President de la
Generalitat de Catalunya

17101713
Succeït per:
Josep de Vilamala
Precedit per:
Jeroni Mora
Abat de Sant Pere de Galligants
1710 - 1712
Succeït per:
Manuel de Mir
Precedit per:
Baltasar de Muntaner i de Sacosta
Abat de Sant Cugat del Vallès
1713 - 1726
Succeït per:
Josep de Llupià i Roger