Carles Puigdemont i Casamajó

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMolt Honorable
Carles Puigdemont i Casamajó
Retrat oficial del President Carles Puigdemont (cropped).jpg
Retrat oficial de Carles Puigdemont (2016)
President de la Generalitat de Catalunya 130è President de la Generalitat de Catalunya 

12 gener 2016 - 27 octubre 2017
Artur Mas i Gavarró
president de l'Associació de Municipis per la Independència  President de l'Associació de Municipis per la Independència 

17 juliol 2015 - 15 gener 2016
Josep Maria Vila d'Abadal i Serra - Josep Andreu i Domingo
 Alcalde de Girona 

1 juliol 2011 - 11 gener 2016
Anna Pagans i Gruartmoner - Albert Ballesta i Tura
 Regidor de l'Ajuntament de Girona 

2007 - 11 gener 2016
diputat al Parlament de Catalunya  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 novembre 2006 - 27 octubre 2017
Circumscripció: Girona
Dades biogràfiques
Naixement 29 de desembre de 1962 (54 anys)
Amer
Residència Girona
Alma mater Universitat de Girona
Activitat professional
Ocupació Periodista, empresari, activista polític i polític
Ocupador Casa de Cultura de Girona (2002–2004)
Agència Catalana de Notícies (1999–2002)
El Punt (1982–)
Catalonia Today
Obra
Obres destacades Cata… què? (1994)
Altres dades
Partit polític Partit Demòcrata Europeu Català (2016–)
Convergència Democràtica de Catalunya (1983–2016)
Cònjuge Marcela Topor (2000–)
Signatura

Lloc web Lloc web oficial
Facebook: KRLSPuigdemont Twitter: KRLS Instagram: carlespuigdemont IMDB: nm4479759
Modifica dades a Wikidata

Carles Puigdemont i Casamajó (pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ pronunciació en català central: /'karɫəs ˌpudʒðə'mon i ˌkazəmə'ʒo/ (pàg.); Amer, 29 de desembre de 1962) és un periodista i polític català, 130è president de la Generalitat de Catalunya[1] i associat al Partit Demòcrata (PDeCAT).

Nascut a Amer (la Selva) es va iniciar al periodisme en diversos periòdics comarcals. Més tard, va esdevenir director de l'Agència Catalana de Notícies, així com del setmanari Catalonia Today. Militant de Convergència i Unió (CiU) des del 1983, començà la seva carrera política el 2006, quan fou elegit diputat al Parlament per CiU.

El 2011 fou elegit alcalde de Girona, ciutat on feia anys que vivia, després de guanyar les eleccions municipals celebrades el mateix any. Quatre anys després es va convertir en el nou president de l'Associació de Municipis per la Independència.

El 10 de gener de 2016 va ser investit president de la Generalitat (el cent trentè) pel Parlament de Catalunya[2] gràcies a l'acord dut a terme el dia abans entre Junts pel Sí i la CUP i en el qual es va anunciar que substituiria Artur Mas com a president de la Generalitat a canvi de garantir l'estabilitat parlamentària al Govern.[3][4] El 14 de gener va presentar el seu nou Govern de la Generalitat.

El seu govern va promoure un referèndum sobre la independència l'1 d'octubre de 2017. El 27 d'octubre el govern espanyol, a l'empara de l'article 155 de la Constitució Espanyola, va destituir-lo del seu càrrec, conjuntament amb els consellers del seu govern, una decisió que no acceptaren ni ell ni els membres del Govern.[5] El mateix dia, el Parlament havia declarat formalment la independència.[6]

Biografia

Infància i joventut

Carles Puigdemont, de petit (a la dreta), amb el seu germà gran.

Carles Puigdemont va néixer el 29 de desembre de 1962 al número 6 del carrer de Sant Miquel d'Amer (la Selva), edifici conegut com a can Crous.[7] Fill de Xavier Puigdemont i Núria Casamajó, és el segon de vuit germans d'una família de tradició pastissera.[8][9] Tot i que la seva família no està relacionada directament amb la política, el seu besavi i el seu oncle Josep Puigdemont (1979-1983)[10] foren batlles d'Amer.[11] La raó del nom de Carles és en record del seu avi Carles Casamajó, que l'hivern del 1939, al final de la Guerra Civil, va marxar a l'exili a França des d'on enviava cartes a la família, abans que desaparegués el 1943 sense deixar rastre.[12] Per la seva banda, el seu avi patern, Francesc Puigdemont, va fugir del bàndol republicà després de ser cridat a files i es va refugiar a la Serra de Cadis i a Burgos.[13]

Va ser escolaritzat al seu poble natal i també va ser intern a Santa Maria del Collell, on va tenir de mestres l'escriptor Manel Costa-Pau i el cantautor Josep Tero, entre altres.[11] Durant la joventut va ajudar a la pastisseria familiar. Va ser baixista del grup de pop-rock Zènit, creat al casal d'Amer, que va tocar en alguns esdeveniments del poble.[14] També va fundar la publicació local Espelt amb Salvador Clarà.[15] Va cursar estudis de Filologia catalana al Col·legi Universitari de Girona, una carrera que va compaginar amb algunes col·laboracions amb mitjans de comunicació locals, fins que els va abandonar per dedicar-se plenament al periodisme.[16]

Carrera periodística

Puigdemont es va iniciar en el periodisme com a corresponsal a Amer del diari Los Sitios i va arribar a ser redactor en cap d'El Punt, diari on va començar a treballar el 1982 com a corrector lingüístic.[17] Abans d'abandonar el diari El Punt va fundar l'empresa de serveis periodístics CAT Edicions, que va elaborar butlletins, pròlegs i discursos per a alcaldes, principalment de CiU.[14]

Ha fet postgraus de gestió de periodisme electrònic i destaca el seu ús de les xarxes socials.[11][18] A la dècada del 1990 va impulsar projectes de comunicació a través d'Internet per a la Diputació de Girona.[7] Entre 1999 i 2002 va ser el primer director de l'Agència Catalana de Notícies, que va néixer amb l'objectiu de donar als mitjans locals i comarcals catalans un servei multimèdia per Internet. També va ser director general de la publicació Catalonia Today, un diari català en anglès que va contribuir a impulsar.[8]

El 1993 es va prendre un any sabàtic i va recórrer els països de la Unió Europea per elaborar diversos reportatges que es van publicar aquell any a la revista Presència.[17] És autor del llibre Cata… què? (La Campana, 1994), en què analitza com ha estat tractat el catalanisme per la premsa internacional des dels Fets de Prats de Molló fins als Jocs Olímpics de Barcelona de 1992.[17] En aquesta obra investiga el ressò internacional que va tenir el catalanisme en la premsa internacional, sobretot als EUA i a Europa durant el franquisme; també aprofundeix en altres temes com les declaracions de l'abat Escarré, la figura de Tarradellas, la victòria catalanista, l'ús de la llengua, les tensions entre Espanya i Catalunya, l'independentisme, etc.[19] Puigdemont també va insistir en aquesta temàtica escrivint en una columna a la revista Presència.[17] El març de 2006 va fundar amb el periodista Saül Gordillo l'empresa Doble Utopia, que a través de la seva filial Poliblocs va promoure la primera edició de la Catosfera.[20]

A més a més, ha publicat diversos assaigs sobre comunicació i noves tecnologies, i ha col·laborat en mitjans de comunicació. És membre de la demarcació de Girona del Col·legi de Periodistes de Catalunya.[11]

Carrera política

Militant de Convergència

Activista de la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes, Puigdemont va pertànyer a la Joventut Nacionalista de Catalunya, que va contribuir a fundar a les comarques gironines amb Pere Casals.[17] Va formar part de l'organització d'actes de suport als independentistes detinguts en l'operació Garzón el 1992.[21] Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de 1983,[22] va ser director de la Casa de Cultura de Girona (2002-2004) i diputat per CiU entre la vuitena i desena legislatura de la Catalunya autonòmica (període comprès entre els anys 2006 i 2015).

Alcalde de Girona (2011-2016)

Carles Puigdemont, el 2015
Ferran Mascarell i Carles Puigdemont, el 2014 en la inauguració de la Biblioteca Pública Carles Rahola amb la seva directora Lourdes Reyes.

L'any 2007 va encapçalar la llista de CiU a l'Ajuntament de Girona en substitució de l'advocat Carles Mascort,[21] però no va guanyar les eleccions i va romandre a l'oposició. En les eleccions de 2011, però, va trencar l'hegemonia del PSC a Girona –els socialistes havien governat durant tots els 32 anys de democràcia fins llavors– i va esdevenir alcalde de la ciutat.[23] Va governar en minoria durant els dos mandats a l'alcaldia, establint pactes amb diverses formacions polítiques del consistori.[18] Com a alcalde, se'n destaquen la projecció turística de la ciutat i la potenciació de projectes com Temps de Flors, Girona 10 i l'obertura a rodatges com la sèrie estatunidenca Game of Thrones.[18]

Considerat independentista des del final de la dècada del 1970, el 2012 va ser denunciat per l'Advocacia de l'Estat per haver destinat diners públics per a la contractació de trens especials a Renfe amb motiu de la celebració de la manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa», i el 2015 va ser investigat per la Fiscalia de l'Audiència Nacional pel suport de l'Ajuntament de Girona a la Declaració d'inici del procés d'independència de Catalunya del Parlament de Catalunya.[18] El mateix any, la Candidatura d'Unitat Popular, que va criticar especialment el model turístic de la ciutat,[9] va impugnar la contractació dels càrrecs de confiança del govern municipal gironí.[18]

El juliol de 2015 va substituir Josep Maria Vila d'Abadal com a president de l'Associació de Municipis per la Independència, i poc després va ser elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de 2015 dins la llista de Junts pel Sí.[24] Dins la coalició independentista, ocupava la tercera posició de la llista per les comarques gironines, per darrere de Lluís Llach i Anna Caula.[25]

Presidència de la Generalitat de Catalunya

Abans de la moció de confiança

Artur Mas imposa la medalla a Carles Puigdemont, el 2016

El 9 de gener de 2016, el llavors president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va proposar el seu nom com a candidat per a la Presidència de Catalunya.[3] La CUP-CC va acceptar el fet que Carles Puigdemont fos el següent president de la Generalitat amb un pacte amb Junts pel Sí. El diumenge, 10 de gener de 2016, l'últim dia legal per a dur-ho terme, va ser investit president pel Parlament de Catalunya.[3] Per cloure el seu discurs amb una declaració de l'estil que volia imprimir al seu mandat, va fer servir una cita de Miquel Pairolí:

« La dignitat construeix la personalitat com l'orgull tendeix a destruir-la. Per tant, deixem l'orgull, agafem dignitat.[14] »
Puigdemont al costat de Neus Munté al Congrés Fundacional del Partit Demòcrata Europeu Català.

L'endemà del ple d'investidura va deixar l'alcaldia de Girona i va ser substituït en funcions per Isabel Muradàs, primera tinent d'alcalde, fins a l'elecció d'Albert Ballesta i Tura com a nou alcalde.[26] El 12 de gener va entrar en vigor el seu nomenament com a president de la Generalitat i va prendre possessió del càrrec en una cerimònia al Palau de la Generalitat.[27][28] En el jurament del càrrec, no va jurar fidelitat ni al Rei ni a la Constitució, tan sols al poble català, fet que va generar polèmica entre alguns sectors.[29][30] El 13 de gener va signar el decret de nomenament dels membres del seu Consell Executiu (Govern de Catalunya 2016-2017).[31]

Mariano Rajoy reunit amb Carles Puigdemont el 20 d'abril de 2016, en la seva primera reunió amb el president espanyol.

La nova legislatura constituent prevista per només 18 mesos, ha afrontat l'acció de govern amb el progressiu desplegament de les anomenades estructures d’Estat,[32] la greu situació econòmica derivada de la crònica escassetat de les finances públiques, el desplegament de l'acció exterior[33] i les amenaces i obstruccions de l'Estat espanyol materialitzats en els constants recursos d’anticonstitucionalitat.[34] A banda, el suport de la CUP esdevingué progressivament complicat malgrat l'acord de legislatura. Les tensions culminaren al juny del 2016, quan la formació anticapitalista denegà el suport als pressupostos.[35] En resposta, Puigdemont presentà una moció de confiança per a dia 28 de setembre de 2016.[36][37]

Del 8 al 10 de juliol de 2016 Puigdemont va assistir, juntament amb la resta de militants de Convergència, a l'últim congrés d'aquest partit, en el qual es va acordar la seva refundació en un nou partit que tindria el seu primer congrés del 8 al 10 de juliol. El president va tancar el denominat congrés fundacional reclamant "que el nou partit es posi al servei de la societat per fer la independència".[38]

El 19 de setembre de 2016 el president valencià Ximo Puig i el seu homòleg Carles Puigdemont es van reunir al Palau de la Generalitat Valenciana i van signar l'acord de reciprocitat dels canals de la Radiotelevisió Valenciana amb els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.[39] L'acord inclou la creació d'una comissió tècnica mixta amb Catalunya perquè, quan comenci a funcionar de nou Radiotelevisió Valenciana, es faci efectiva aquesta reciprocitat.[40]

Després de la moció de confiança

Els dies 28 i 29 de setembre de 2016, el president fou sotmès a una moció de confiança[41] presentada el juny del mateix any, ja que la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) denegà el suport als pressupostos del govern. El seu discurs al Parlament el dia abans de la votació de la moció, va anunciar que convocaria un referèndum d'independència que se celebraria com a molt tard el setembre de 2017,[42] acordat amb el govern espanyol o no.[43] L'endemà de l'anunciament del referèndum, Puigdemont va aconseguir superar la moció amb els ja anunciats vots de la CUP, -la qual no va garantir donar suport als següents pressupostos-, i de la seva coalició Junts pel Sí, sumant un total de 72 vots de 135.[44] La resta de partits van votar-hi en contra, amb la novetat que Catalunya Sí que es Pot va celebrar que Puigdemont apostés pel referèndum, encara que no li donés suport a la moció per les incerteses sobre els pressupostos.[41]

Després de l'aprovació el 6 d'octubre del mateix any de la resolució en la qual s'instava al Govern a la celebració d'un referèndum vinculant sobre la independència de Catalunya,[45] al desembre del mateix any convocà el Pacte Nacional pel Referèndum[46] i, a instàncies de Catalunya Sí que es Pot, s’avingué a intentar pactar el referèndum amb l'Estat espanyol sense, però, renunciar a convocar-lo en cas que fos rebutjat. Per tal de poder pactar el referèndum amb l'Estat, Puigdemont va explicar el referèndum en nombroses ocasions, juntament amb el Vicepresident Oriol Junqueras, i en alguns casos també amb el Conseller d'Afers Exteriors Raül Romeva i amb altres membres del Govern. Entre les vegades que va explicar el referèndum, destaca la conferència que va presentar en una sala del Parlament Europeu a Brussel·les el 24 de gener de 2017,[47] on va subratllar que Catalunya decidiria lliurement el seu futur mitjançant un referèndum legítim i legal i que Europa, en comptes de "mirar cap a una altra banda", havia de ser part de la solució.[48] També cal remarcar l'última conferència que va fer al Palau de Cibeles de Madrid en la què va oferir a Mariano Rajoy el referèndum pactat. El mateix dia que va transcendir al diari El País un esborrany sobre la Llei de transitorietat jurídica de la Generalitat. Puigdemont va acabar la seva intervenció a la conferència assegurant que si no es trobava una via pactada, el Govern català "es mostraria fidel" al compromís amb el poble de Catalunya que considera "democràticament inviolable", i donant per segur que es farà el referèndum encara que no fos pactat, tal com havia explicat fins aleshores.[49]

Referèndum i article 155

Declaració del 10 d'octubre de 2017

Finalment, Puigdemont i Junqueras, acompanyats pels membres del Govern i tots els diputats de Junts pel Sí van anunciar la data i la pregunta del referèndum en un acte solemne al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat.[50] La data del referèndum anunciada pel President va ser l'1 d'octubre de 2017 i la pregunta va ser «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?».[51][52]

El referèndum celebrat l'1 d'octubre de 2017 va donar més d'un 90% de vots a favor del sí. Hi va participar el 43% dels electors. El mateix dia, Puigdemont va anunciar que traslladaria els resultats del referèndum al Parlament de Catalunya. En sessió plenària el 10 d'octubre, Puigdemont va fer una declaració parcial d'independència, a l'espera d'una mediació internacional.[53] El president va anunciar immediatament que la declaració quedava en suspens temporal per obrir un període de negociació amb el govern espanyol.[54]

Arran d'aquests fets, el govern espanyol va anunciar el 21 d'octubre la voluntat d'aplicar l'article 155 de la Constitució, cosa que suposa la destitució del mateix Puigdemont i els consellers del seu govern. L'aplicació d'aquest article també planteja que el Parlament no pugui proposar un candidat a la presidència ni celebrar debat d'investidura. L'aplicació del 155 es va aprovar al Senat 27 d'octubre, el mateix dia que el Parlament de Catalunya va declarar formalment la independència.[55]

Exili a Brussel·les

Poc després que el fiscal general de l'Estat espanyol, José Manuel Maza, anunciés el 30 d'octubre la presentació d'una querella davant l'Audiència Nacional per rebel·lió, sedició i malversació contra ell i la resta del Govern de la república proclamada al Parlament el divendres anterior, així com una altra querella davant el Tribunal Suprem espanyol contra la Mesa del Parlament, es va saber que el president Carles Puigdemont es trobava a Brussel·les, acompanyat d'alguns consellers.[56]

En una compareixença el 31 d'octubre a Brussel·les per demanar a la comunitat internacional que s'involucri en el cas català, Puigdemont va afirmar que divendres al vespre havia constatat que hi havia una ofensiva brutal del govern espanyol en contra de les institucions catalanes i tots els seus funcionaris. En aquell moment, va assegurar, el govern va optar per la prudència i la moderació per tal d'evitar la violència i l'agressivitat del govern espanyol, el PP i Ciutadans. També va afirmar que el govern espanyol tenia ganes de venjança i que mentre hi hagués un context d'amenaça, ell continuaria a Brussel·les. Finalment, Puigdemont va fer una crida a l'independentisme d'aprofitar les eleccions imposades pel govern espanyol per al 21 de desembre per a consolidar la República i combatre la intervenció de la Generalitat.[57]

El mateix dia, l'Audiència espanyola va citar a declarar el president Carles Puigdemont i tots els seus consellers dijous a les nou del matí i divendres a Madrid.[58] L'advocat de Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert, va dir que el president català no es presentaria a l’Audiència espanyola atès que no creia que hi hagués garanties per rebre un judici just.[59] El 5 de novembre, Puigdemont i els consellers Meritxell Serret, Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí es van presentar a una comissaria belga en presència dels seus advocats i es van posar a disposició de les autoritats belgues, “amb la voluntat de no eludir l’acció de la justícia sinó simplement defensar-se en un procés just i imparcial”.[60] El jutge d'instrucció de Brussel·les el va deixar en llibertat provisional juntament amb els quatre consellers que eren a la capital belga,[61] i va afirmar en la seva interlocutòria que «la presó preventiva hauria causat danys irreparables».[62]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 es presenta com a cap de llista de la circumscripció de Barcelona per a la candidatura Junts per Catalunya[63].

Vida privada

Va viure a Girona, però des de la seva investidura com a president de la Generalitat de Catalunya viu a Sant Julià de Ramis. Es va casar l'any 2000 amb la periodista romanesa Marcela Topor i té dues filles, la Magalí i la Maria.[11][64][65] És amic de l'expresident del FC Barcelona Joan Laporta i han compartit vacances fins i tot a l'estranger.[66] A Girona, Puigdemont també és conegut amb el nom de Puigdi.[67]

Quan era petit somniava amb ser astronauta.[68] Entre les seves aficions destaquen la música i la lectura, i tanmateix és un gran apassionat de la cuina, i el seu dolç predilecte és el xuixo de Girona.[69] Paul Gauguin és un dels pintors que més l'apassiona, i el seu disc preferit és la banda sonora de Jesus Christ Superstar.[70] Parla català, anglès, francès, castellà i romanès. Va tenir un iPhone abans que Apple en comencés a vendre a Europa, i va ser un dels primers usuaris de Twitter a Catalunya.[71] De fet, és un apassionat de les noves tecnologies i de les xarxes socials. Al seu compte de Twitter (@KRLS), ha escrit més de 14.000 missatges i té més de 500.000 seguidors.[70]

Premis i reconeixements

Referències

  1. El 27 d'octubre del 2017 el Consell de Ministres d'Espanya va anunciar el seu cessament, en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola, cessament el qual no fou acceptat per Puigdemont
  2. «El Parlament investeix Carles Puigdemont president de la Generalitat». Parlament de Catalunya, 10-01-2016. [Consulta: 11 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Junts pel Sí i la CUP tanquen un acord per a dur endavant la legislatura». VilaWeb. [Consulta: 9 gener 2016].
  4. «President Mas: "Faig aquest servei perquè tinc present l'interès del país per sobre de qualsevol altre"». Generalitat de Catalunya, 09-01-2016. [Consulta: 9 gener 2016].
  5. «El Govern fa pública la declaració i manté que Puigdemont és el president». El Nacional, 28-10-2017. [Consulta: 1 novembre 2017].
  6. «Disposición 12327 del BOE» (en castellà). Gobierno de España, 27-10-2017. [Consulta: 28 octubre 2017].
  7. 7,0 7,1 Petit, Alfons «L'alcalde que volia ser astronauta». Dominical, 02-06-2011.
  8. 8,0 8,1 «Carles Puigdemont i Casamajó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. 9,0 9,1 González, Sara «Puigdemont: un fill de pastissers al Palau de la Generalitat?». Ara, 09-01-2016.
  10. Masachs, Xevi «Una segregació consolidada». Amera, 20, agost 2011, p. 10.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Céspedes, David «Qui és Carles Puigdemont?». Diari de Girona, 10-01-2016.
  12. Josep Riera i Font. Em dic Carles. ARA LLIBRES, 29 febrer 2016. ISBN 978-84-16154-53-1. 
  13. «Habla Benaocaz, el pueblo que acogió al refugiado Puigdemont». El Mundo, 18-10-2017.
  14. 14,0 14,1 14,2 Costa-Pau, Marta; Bagué, Gerard «De l’austeritat a Zènit: retrat del nou president de la Generalitat». Ara Comarques Gironines, 15-01-2016.
  15. Céspedes, David «El passat periodístic i musical del nou president de la Generalitat». Diari de Girona [Amer], 15-01-2015.
  16. «Carles Puigdemont, de alcalde de Girona a president de la Generalitat» (en castellà). La Vanguardia, 09-01-2016. [Consulta: 14 gener 2015].
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 17,4 «Perfil de Carles Puigdemont». CiU Girona. [Consulta: 9 gener 2015].
  18. 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 Grau, Jordi «Puigde... què?». El Punt Avui, 10-01-2016.
  19. http://lacampanaeditorial.com/llibre-94/; Edicions La Campana, 1994, Número 82.
  20. Pérez Colomé, Jordi «El nuevo director de Catalunya Ràdio es socio de Puigdemont». El Español, 14-01-2016.
  21. 21,0 21,1 Fonalleras, Josep Maria «El 'Puigdi' arriba al tron». El Periódico de Catalunya, 09-01-2016.
  22. Masachs, Xevi «“Sóc un periodista que està fent de polític”». Amera, 21, desembre 2011, pp. 5-10.
  23. «Carles Puigdemont (CiU) serà el nou alcalde de Girona i acaba amb 32 anys d'hegemonia del PSC». Ara, 22 maig del 2011.
  24. March, Oriol «La refundació de CDC passa pels alcaldes» (paper). Ara, 27-12-2015, pàg. 22 [Consulta: 27 desembre 2015].
  25. Cardús, Pere «Qui és Carles Puigdemont?». Vilaweb, 09-01-2016 [Consulta: 9 gener 2016].
  26. «Carles Puigdemont formalitza la renúncia a l'alcaldia de Girona per assumir la presidència del país». Ara, 11-01-2016.
  27. «Reial Decret 13/2016, d'11 de gener, pel que es nomena president de la Generalitat de Catalunya a Carles Puigdemont i Casamajó.» (en castellà). Butlletí Oficial de l'Estat, 10, 12-01-2016, pàg. 1486.
  28. «President Puigdemont: "Em comprometo a treballar per explicar i implicar, per preparar i garantir, per estabilitzar i asserenar"». Generalitat de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 12 gener 2016].
  29. «De Puigdemont, Felipe VI y el primer acuerdo de legislatura entre PP, PSOE y C's» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 13-01-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  30. «"Fiel al pueblo catalán", a la portada de EL PERIÓDICO DE CATALUNYA» (en castellà). El Periódico de Catalunya, 12-01-2016. [Consulta: 11 juny 2016].
  31. «El president Puigdemont nomena els nous membres del Consell Executiu». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 gener 2016].
  32. «Puigdemont presenta l’estructura d’estat ‘que donarà rigor i seguretat al full de ruta’». VilaWeb, 23-02-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  33. «Puigdemont: "Aquest Govern continuarà fent acció exterior i Romeva seguirà sent conseller"». Diari ARA, 17-02-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  34. «El Tribunal Constitucional tomba les estructures d'estat». Diari ARA, 07-07-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  35. «La CUP manté el veto als pressupostos». Diari el Món, 08-06-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  36. «El president Puigdemont anuncia que se sotmetrà a la qüestió de confiança el pròxim 28 de setembre». Generalitat de Catalunya - Sala de Premsa. [Consulta: 28 juliol 2016].
  37. «La CUP afrontarà la qüestió de confiança de Puigdemont "amb responsabilitat"». Diari ARA, 08-06-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  38. «Puigdemont reclama que el Partit Demòcrata Català es posi al servei de la societat per fer la independència». Diari ARA, 10-07-2016. [Consulta: 11 juliol 2016].
  39. «Puigdemont y Puig ‘revierten’ la “desconexión” catalano-valenciana». [Consulta: 30 setembre 2016].
  40. «President Puigdemont: "No es pot governar l'Estat d'esquena al Mediterrani"». Sala de premsa - Generalitat de Catalunya, 19-06-2016. [Consulta: 30 setembre 2016].
  41. 41,0 41,1 «Puigdemont supera la qüestió de confiança amb els vots afirmatius de Junts pel Sí i la CUP». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 29 setembre 2016].
  42. «Puigdemont anuncia que convocarà el referèndum sobre la independència al setembre del 2017». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 29 setembre 2016].
  43. «President Puigdemont: "El referèndum és per expressar opinions legítimes, no per fer diferències"-Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». premsa.gencat.cat. [Consulta: 29 setembre 2016].
  44. «Cuestión de confianza de Puigdemont al minuto». [Consulta: 29 setembre 2016].
  45. Prim, Sara. «Catalan News Agency - Parliament approves calling a referendum with or without Spain’s consent» (en anglès). [Consulta: 18 juny 2017].
  46. «El Govern busca apoyos para crear el Pacte Nacional pel Referèndum». La Vanguardia.
  47. «El discurs de Puigdemont, Junqueras i Romeva en 10 frases: "Europa no pot mirar cap a una altra banda"» (en ca). Ara.cat.
  48. AGENCIAS. «Puigdemont demana a Europa que no miri “a un altre costat” i s’impliqui en la consulta». Diari SEGRE, 25-01-2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  49. País, El «La conferència de Puigdemont a Madrid sobre el referèndum, en directe» (en ca). EL PAÍS, 22-05-2017.
  50. «Data i pregunta envoltades de ganes, il·lusió i determinació». directe!cat.
  51. «El president Puigdemont anuncia que Catalunya celebrarà el referèndum per la independència el proper 1 d'octubre». Generalitat de Catalunya, 09-06-2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  52. «Demostració de força del sobiranisme després de la convocatòria de referèndum». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 11-06-2017. [Consulta: 18 juny 2017].
  53. Pruna, Gerard «Puigdemont posa en pausa la DUI per obrir una última porta al diàleg». Ara, 11-10-2017 [Consulta: 11 octubre 2017].
  54. Pi, Jaume «Puigdemont suspende los efectos de la independencia para contribuir al diálogo» (en castellà). La Vanguardia, 10-10-2017 [Consulta: 10 octubre 2017].
  55. Santos, Pilar «Rajoy destituye a todo el Govern y vacía de poder al Parlament». El Periódico.
  56. «Carles Puigdemont es troba a Brussel·les amb una part del seu govern». El Punt Avui, 30-10-2017. [Consulta: 1 novembre 2017].
  57. «Ampli ressò de la compareixença de Puigdemont a Brussel·les». Vilaweb, 30-10-2017. [Consulta: 1 novembre 2017].
  58. «L’Audiència espanyola cita Puigdemont i tot el govern dijous i divendres». Vilaweb, 31-10-2017. [Consulta: 1 novembre 2017].
  59. «L’advocat de Puigdemont creu que el president no anirà a declarar a l’Audiència espanyola». Vilaweb, 01-11-2011. [Consulta: 1 novembre 2011].
  60. «Puigdemont i els consellers declararan aquesta tarda davant d’un jutge belga». Vilaweb, 05-11-2017. [Consulta: 5 novembre 2017].
  61. «Llibertat amb mesures cautelars per a Puigdemont i els consellers a Brussel·les». El Punt Avui, 06-11-2017. [Consulta: 6 novembre 2017].
  62. Forès, Laia. «El jutge belga: “La presó preventiva hauria causat danys irreparables”». Diari Ara, 15-11-2017. [Consulta: 15 novembre 2017].
  63. «Junts per Catalunya: la marca que liderarà Puigdemont a les eleccions del 21-D».
  64. Vilà, Dani «“Si sabem oferir un producte genuí, la marca Barcelona és una oportunitat”». El Punt Avui, 05-03-2014.
  65. «Carles Puigdemont, un independentista «avant la lettre»». Nació Digital, 09-01-2016.
  66. «Joan Laporta i Carles Puigdemont, dos turistes a Romania». Diari de Girona. [Consulta: 28 juliol 2016].
  67. «‘Puigdi’, el independentista de Amer» (en castellà). El País. [Consulta: 28 juliol 2016].
  68. «El nen que volia ser astronauta». Diari de Girona. [Consulta: 28 juliol 2016].
  69. «Entrevista de Carles Puigdemont al Canal Parlament». TempsDeCanvi. [Consulta: 28 juliol 2016].
  70. 70,0 70,1 «21 cosas que no sabías de Carles Puigdemont» (en castellà). huffingtonpost. [Consulta: 28 juliol 2016].
  71. «Cuatro cosas de Carles Puigdemont que no sabías (y una receta)» (en castellà). El Nacional. [Consulta: 28 juliol 2016].
  72. «El president Carles Puigdemont rep la insígnia d'or del Girona FC». web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2016].

Enllaços externs


Càrrecs públics
Precedit per:
Anna Pagans i Gruartmoner
Alcalde de Girona
Escut de Girona

2011 - 2016
Succeït per:
Albert Ballesta i Tura
Precedit per:
Artur Mas i Gavarró
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

2016 - actualitat
Succeït per:
continua en el càrrec