Josep Tarradellas i Joan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Tarradellas i Joan
Tarradellas1931.JPG
Nom original Josep Tarradellas
 125è President de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
7 d'agost de 1954 – 24 d'abril de 1980
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931[1] – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1899[2]
Cervelló
Mort 10 de juny de 1988(1988-06-10) (als 89 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri Municipal de Cervelló
Activitat professional
Ocupació polític
Altres dades personals
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià a França el febrer de 1939 fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Cervelló[modifica | modifica el codi]

Els seus pares van ser Salvador Tarradellas i Rovira (de Cal Tona) i Casilda Joan i Julià (de Cal Teles), casats el 13 de novembre de 1898. Els padrins de bateig van ser Jaume Joan i Emília Tarradellas i el batejaren amb els noms de Josep, Albert i Francesc[3].

El mateix Josep Tarradellas parla dels seus orígens: “Jo vinc d’una família de picapedrers i camperols. Vinc de les comarques, d’on han vingut tants homes lligats al camp, a llur terra, que van llaurar el futur polític de la Catalunya republicana de la Generalitat”[4].

El seu interès per la política sorgí al mateix poble de Cervelló:

«Durant aquells anys d'infància al poble, rebé el que probablement constituïren les primeres influències en el camp de la política. D'una banda, el fet que el seu pare fos un home molt liberal i convençut republicà, el marcava en un poble dominat per un caciquisme que obligava a votar el candidat de la Lliga [Regionalista], Bertran i Musitu; d'altra banda s'adonà de la gravetat del que passà durant la Setmana Tràgica que trasbalsà l'opinió de tothom. Tarradellas recordava també la forta impressió que li causà sentir, a Cervelló, un discurs catalanista de Francesc Layret, l'advocat dels treballadors.[5]»

L'any 1914 la família Tarradellas es traslladà a Barcelona, quan Josep tenia quinze anys[5].

Barcelona[modifica | modifica el codi]

La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual fou elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació.

Durant la Guerra Civil espanyola va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat, i president de la Comissió d'Indústries de Guerra fins a la seva expropiació el 1938[6]. Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 retornava en exercici del càrrec i presidia durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.

De jove fou secretari de propaganda del CADCI i el 1919 fundà els setmanaris Abrandament i L'Intransigent. El 1919 es va unir a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià i el 1920 milità en la Joventut Nacionalista La Falç. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. També va ser diputat a les Corts Espanyoles, i Conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat al govern de Catalunya 1931-1932 i al primer govern posterior a les eleccions de 1932, durant la presidència de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil espanyola, va ocupar les carteres de Serveis Públics, Economia i Cultura, i va arribar a ser Conseller Primer el setembre de 1936.

Exiliat a França des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, després de la dimissió de Josep Irla.

Va retornar a Catalunya el 23 d'octubre del 1977 i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase «Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!» ha quedat a la història del país.

Restabliment de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Transició espanyola

El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat.

Text íntegre del DOGC amb el restabliment de la Generalitat

El 29 de setembre de 1977 el president del govern d'Espanya deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena Tarradellas President de la Generalitat provisional i Frederic Rahola i d'Espona Conseller de Presidència.

Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980). El 1985, el Rei Joan Carles I el va nomenar marquès de Tarradellas.

Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituït per Tarradellas el 5 de desembre de 1977.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Biografia a Irla.cat
  3. Arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló.
  4. Udina, Ernest. Josep Tarradellas. L'aventura d'una fidelitat (en català). Barcelona: Edicions 62, 1978, p. 383 (Biografies i memòries). ISBN 9788429713817. 
  5. 5,0 5,1 de Puig, Lluís Maria. Tarradellas (en català). Barcelona: Nou Art Thor, 1989, p. 50 (Gent Nostra; 71). ISBN 84-7327-198-X. 
  6. Diversos autors, Catalunya i la guerra civil, 1936-1939, p.106

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

    • Bonamusa, Francesc; de Madariaga, Javier; [et al.]. L'obra de govern de Josep Tarradellas (1936-1977). I Simposi d'Història sobre Josep Tarradellas. Lleida: Pagès editors, 2008. 192 p. (Guimet; 107). ISBN: 978-84-9779-661-3.
    • Canals, Enric. Tarradellas, el guardià de la memòria. Barcelona: Editorial Pòrtic, 2017.
    • Comitè Central de Milícies Antifeixistes. Ordre Públic i violència a Catalunya (1936-1937). Barcelona: Edicions Dau, 2011. 418 p. ISBN: 978-84-936625-5-4.
    • Diversos autors. Josep Tarradellas o la reivindicació de la memòria (1899-1988). Lleida: Pagès editors, 2003. 290 p. (Guimet; 67). ISBN: 84-9779-007-3.
    • Esculies, Joan. Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936). Barcelona: Edicions Dau, 2012. 294 p. ISBN: 978-84-936625-8-5.
    • Madariaga Fernández, Francisco Javier de. Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña (1936-1939). Lleida: Milenio, 2008. 185 p. ISBN: 978-84-9743-245-0.
    • Martí, Pep. Josep Tarradellas. Fundació Irla, 2010.
    • Masoliver, Alexandre. L'arxiu President Tarradellas a Poblet. Publicacions Abadia de Poblet, 1982.
    • Martín Ramos, Josep Lluís. Josep Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Edicions Dau, 2013. 478 p. ISBN: 978-84-941031-2-4.
    • Pujol, Enric. Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-desembre 1977). Barcelona: Edicions Dau, 2016. 502 p. ISBN: 978-84-944765-2-5.
    • Renyer Alimbau, Jaume. Lluís Gausachs i Ramon. Lleida: Pagès editors, 2015.
    • Santacana, Carles. Josep Tarradellas. L'Exili 1 (1939-1954). Barcelona: Edicions Dau, 2014. 530 p. ISBN: 978-84-941031-6-2.
    • Santacana, Carles. Josep Tarradellas. L'Exili 2 (1954-1977). Barcelona: Edicions Dau, 2015. 478 p. ISBN: 978-84-941031-9-3.
    • Tarradellas i Joan, Josep. Conferències pronunciades pel Molt Honorable Senyor Josep Tarradellas i Joan l'any 1981 a la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo de Santander, el dia 10 de juliol i a l'Ateneu de Maó, el dia 9 d'octubre. Poblet: Secretariat d'Arxiu MTM, 1996. 72 p.
    • Tarradellas i Joan, Josep. Declaracions de Josep Tarradellas i Joan des del 19 de juliol de 1936 fins al 3 d’abril de 1937. Poblet: Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, cop. 1997. 97 p.
    • Tarradellas i Joan, Josep. Articles, pròlegs i discursos de Josep Tarradellas i Joan des del 13 d’abril de 1937 al 31 de desembre de 1938. Poblet: Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, cop. 1998. 101 p.
    • Tarradellas i Joan, Josep. Dos mesos i mig al Departament de Cultura. Poblet: Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, cop. 1998. 178 p.
    • Tarradellas i Joan, Josep. La Indústria de Guerra a Catalunya (1936-1939). L'obra de la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d'actuació. Lleida: Pagès editors, 2007. 202 p. (Guimet; 101). ISBN: 978-84-9779-579-1.
    • Tarradellas i Joan, JosepCrònica de la Guerra Civil a Catalunya, volum 1. Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, primera part. Barcelona: Edicions Dau, 2008. p. 1-591. ISBN: 978-84-935228-9-6.
    • Tarradellas i Joan, Josep. Crònica de la Guerra Civil a Catalunya, volum 2. Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, segona part. Barcelona: Edicions Dau, 2009. p. 593-1303. ISBN: 978-84-936625-1-6.
    • Torres, Víctor. Dietaris d'exili. Lleida: Pagès editors, 2014.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Irla i Bosch
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

19541980
Succeït per:
Jordi Pujol i Soley
Precedit per:
Joan Antoni Samaranch i Torelló
President de la Diputació de Barcelona
1977–- 1980
Succeït per:
Francesc Martí i Jusmet
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Lluís Pujol i Font
Secretari General d'ERC
1931–- 1932
Succeït per:
Joan Tauler i Palomeras
Precedit per:
Joan Tauler i Palomeras
Secretari General d'ERC
1938–- 1957
Succeït per:
Joan Sauret i Garcia