Josep Tarradellas i Joan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJosep Tarradellas i Joan
Tarradellas1931.JPG
Nom original Josep Tarradellas
 125è President de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
7 d'agost de 1954 – 24 d'abril de 1980
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931[1] – 9 d'octubre de 1933
Circumscripció Barcelona ciutat
Dades biogràfiques
Naixement 19 de gener de 1899[2]
Cervelló
Mort 10 de juny de 1988(1988-06-10) (als 89 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri Municipal de Cervelló
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació polític
Llengua català i castellà
Altres dades personals
Partit polític ERC
Modifica dades a Wikidata

Josep Tarradellas i Joan (Cervelló, 19 de gener de 1899Barcelona, 10 de juny de 1988), marquès de Tarradellas, fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista, des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.

Va ser conseller de la Generalitat republicana. S'exilià el febrer de 1939 i residí a França, fins que tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Josep Tarradellas l'any 1931

Cervelló[modifica | modifica el codi]

Els pares van ser Salvador Tarradellas i Rovira (de Cal Tona), i de Casilda Joan i Julià (de Cal Teles) casats el 13 de novembre de 1898. Els padrins del bateig van ser Jaume Joan i Emília Tarradellas, el batejaren amb els noms de Josep, Albert i Francesc.[3] Va anar a lescola privada "Balmes" del mestre Salvador Pugnau (fill de La Bisbal d'Empordà). Aquest mestre va ser del grup de mestres gironins que van renovar l'escola a Catalunya.[4]

El mateix Josep Tarradellas parla dels seus orígens:

“Jo vinc d’una família de picapedrers i camperols. Vinc de les comarques, d’on han vingut tants homes lligats al camp, a llur terra, que van llaurar el futur polític de la Catalunya republicana de la Generalitat”. Josep Tarradellas

(Udina, Ernest. Josep Tarradellas. L’aventura d’una fidelitat. Barcelona, Edicions 62, 1978).

Una visita a Cervelló de l'advocat i polític Francesc Layret, el qual va fer un miting a l'Ateneu Popular, va impressionar al nen Josep i sempre ho va recordar.[5]

L'any 1914 la família Tarradellas es trasllada a Barcelona.

Barcelona[modifica | modifica el codi]

La seva militància catalanista el va portar de molt jove a la vida política. Va participar en la fundació del partit Esquerra Republicana de Catalunya, pel qual era elegit diputat per primera vegada el 1931. El mateix any accedia al govern de la Generalitat de Catalunya com a conseller de Governació.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ocupar els càrrecs de conseller de Finances i de president del consell executiu de la Generalitat, i president de la Comissió d'Indústries de Guerra[6] fins a la seva expropiació el 1938. Exiliat a Suïssa i a França a partir de 1939, els diputats catalans a l'exili el van elegir com a president de la Generalitat el 1954 a Mèxic. Des de la seva residència de Saint-Martin-le-Beau va mantenir durant llargs anys la vigència de la institució. El 1977 retornava en exercici del càrrec i presidia durant prop de tres anys el primer govern d'unitat de la Generalitat restaurada.

De jove fou secretari de propaganda del CADCI i el 1919 fundà els setmanaris Abrandament i L'Intransigent. El 1919 es va unir a la Federació Democràtica Nacionalista de Francesc Macià i el 1920 milità en la Joventut Nacionalista La Falç. Tarradellas va esdevenir secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya el 1931. També va ser diputat a les Corts Espanyoles, i Conseller de Governació i de Sanitat de la Generalitat al govern de Catalunya 1931-1932 i al primer govern posterior a les eleccions de 1932, durant la presidència de Francesc Macià. Durant la Guerra Civil espanyola, va ocupar les carteres de Serveis Públics, Economia i Cultura, i va arribar a ser Conseller Primer el setembre de 1936.

Exiliat a França des de 1939, va esdevenir president de la Generalitat el 1954, després de la dimissió de Josep Irla.

Va retornar a Catalunya el 23 d'octubre del 1977 i va ser rebut per una multitud a Barcelona. La seva frase "Ja sóc aquí" ha quedat a la història del país.

Restabliment de la Generalitat[modifica | modifica el codi]

Text íntegre del DOGC amb el restabliment de la Generalitat
Vegeu també: Transició espanyola

El 1977, ja mort Franco, es va trobar amb el president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, per negociar el restabliment de la Generalitat.

El 29 de setembre de 1977 el president del govern d'Espanya deroga la llei franquista de 1938 que eliminava les institucions catalanes i restableix la Generalitat provisional. El 17 d'octubre de 1977 es nomena Tarradellas President de la Generalitat provisional i Frederic Rahola i d'Espona Conseller de Presidència.

Tarradellas formà un govern de concentració amb dotze consellers per tal de redactar l'estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 que seria aprovat en referèndum el novembre de 1979, i va convocar eleccions al Parlament de Catalunya (1980). El 1985, el Rei Joan Carles I el va nomenar marquès de Tarradellas.

Aquests fets varen ser recollits en el primer Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya restituït per Tarradellas el 5 de desembre de 1977.

Commemoració del 40è aniversari del retorn del president[modifica | modifica el codi]

Text íntegre del DOGC amb el restabliment de la Generalitat

Amb data de 7 de febrer de 2017 es publica: "El Govern commemora el 40è aniversari del retorn del president Josep Tarradellas com a símbol de la voluntat dels catalans de decidir el seu futur  Com a actes destacats, la commemoració inclourà un reconeixement institucional al Palau de la Generalitat, una exposició sobre la figura del president Tarradellas, un congrés sobre les conseqüències històriques i polítiques del seu retorn a Catalunya i un acte a Cervelló el 23 d’octubre, data del seu retorn i de l’emblemàtic Ja sóc aquí". [7]

Programa d'actes de 2017:

PROGRAMA D’ACTES DE COMMEMORACIÓ DEL 40È ANIVERSARI DEL RETORN DEL PRESIDENT TARRADELLAS

  • 20 de març. 18.30h: Acte d’obertura de la commemoració al Palau de la Generalitat (Barcelona). Comptarà amb la participació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i del fill del president Tarradellas, Josep Tarradellas i Macià, qui serà l’encarregat de glossar la vessant més personal del president i altres ponents que abordaran el moment polític i històric. Durant aquest acte es podran veure imatges inèdites relacionades amb el 23 d’octubre del 1977, dia de l’arribada del president Tarradellas a Catalunya.
  • 21 d’abril. 19h: Conferència “President Tarradellas: continuïtat i futur” a l’Ateneu Barcelonès (Barcelona). Conferència a càrrec de Montserrat Catalan, comissària de la commemoració del 40è aniversari del retorn del president de la Generalitat de Catalunya, Molt Honorable Sr. Josep Tarradellas i Joan.
  • Maig. Commemoració del 40è aniversari del retorn del president Tarradellas al Centre Cultural Blanquerna (Madrid). L’acte consistirà en una taula rodona organitzada per la Delegació del Govern a Madrid. Sota el títol Madrid en l’imaginari del president Tarradellas abordarà la visió que el president tenia sobre la política que es feia a la capital de l’Estat i el paper de la ciutat en aquell moment històric. Moderarà el delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell.
  • Juny. Presentació del V volum de la biografia de Tarradellas El retorn del president (1977) Barcelona Presentació del 5è volum de la biografia de Tarradellas, El retorn del president (1977), a càrrec d’Enric Pujol i editat per l’editorial Dau, de la qual també se n’han publicat els volums Dels orígens a la República; La Guerra Civil; L’Exili 1 (1939-1954) i L’Exili 2 (1954-1977).
  • Juny. Inauguració de l’exposició sobre el president Tarradellas (Barcelona) La Diputació de Barcelona organitza una exposició sobre la figura del president de la Generalitat. La mostra també es podrà veure a Cervelló a partir del 17 d’octubre.
  • Juny. Seminari sobre el retorn de Tarradellas. Arxiu Montserrat Tarradellas Macià (Monestir de Poblet) La Diputació de Barcelona i l’arxiu Montserrat Tarradellas i Macià coorganitzen el Seminari Memòria d’una determinació: Mantenir la continuïtat de la institució de la Generalitat a l’exili i aconseguir-ne el seu restabliment. Aquest seminari analitzarà globalment la figura política del president Tarradellas al llarg de tota la seva trajectòria.
  • 10 de juny. Aniversari de la mort de Tarradellas. Rambla Tarradellas (Cervelló) Acte en memòria del president Tarradellas, coincidint amb el 29è aniversari de la seva mort.
  • 24 de juny: Agermanament amb Saint Martin-le-Beau (França) Actes d’agermanament entre el municipi de Cervelló i el de Saint Martin-leBeau.
  • 16 a 23 d’octubre. Setmana Tarradellas a Cervelló La vila natal de Tarradellas celebrarà durant tota una setmana diversos actes per commemorar l’aniversari del retorn del president de la Generalitat. Entre altres, destaquen la presentació del llibre Exili i acollida (19 d’octubre); la Tertúlia cinefòrum: “Del pintallavis a la bala”, amb Montse Besses (20 d’octubre) i l’itinerari urbà Ruta Tarradellas (22 d’octubre).La celebració arribarà al seu punt culminant el 23 d’octubre, amb la cloenda del 40è aniversari del retorn de Tarradellas. L’acte inclourà parlaments oficials, un concert d’homenatge i un maping a la casa on va néixer el president.
  • 15 de gener de 2018. Aniversari del retorn a Cervelló L’Ajuntament de Cervelló també celebrarà l’aniversari del retorn de Tarradellas a la seva localitat natal amb un calendari d’actes diversos.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Biografia a Irla.cat
  3. Arxiu de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló.
  4. «Exposició "La renovació de l’escola pública: de l’Empordà a tot Catalunya (1900-1939)"» (en ca-es). [Consulta: 6 abril 2017].
  5. Gent Nostra. Tarradellas. Lluís Maria de Puig. Edicions de Nou Art Thor, Barcelona, 1989.
  6. Diversos autors, Catalunya i la guerra civil, 1936-1939, p.106
  7. «El Govern commemora el 40è aniversari del retorn del president Josep Tarradellas» (en ca-es). govern.cat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

    • Masoliver, Alexandre: “L'arxiu President Tarradellas a Poblet.” Publicacions Abadia de Poblet. 1982
    • Tarradellas i Joan, Josep: "Conferències pronunciades pel Molt Honorable Sr. Josep Tarradellas i Joan el dia 10 de juliol de 1981, a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander i el dia 9 d’octubre del mateix any a l’Ateneu de Maó". Monestir de Poblet : Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, 1996
    • Tarradellas i Joan, Josep: "Declaracions de Josep Tarradellas i Joan des del 19 de juliol de 1936 fins al 3 d’abril de 1937". Monestir de Poblet : Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, 1997
    • Tarradellas i Joan, Josep: "Articles, pròlegs i discursos de Josep Tarradellas i Joan des del 13 d’abril de 1937 al 31 de desembre de 1938". Monestir de Poblet : Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, 1998
    • Tarradellas i Joan, Josep: "Dos mesos i mig al Departament de Cultura per Josep Tarradellas i Joan (1936-1937)". Monestir de Poblet : Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, 1998
    • "Josep Tarradellas, o, La reivindicació de la memòria (1899-1988)". Pagès editors. 2003.
    • Tarradellas i Joan, Josep: "La Indústria de guerra a Catalunya (1936-1939) : l'obra de la Comissió, creada per la Generalitat, i el seu report d'actuació". Pagès editors, 2007
    • Bonamusa, Francesc [et al.]: "L'obra de govern de Josep Tarradellas (1936-1977) : I Simposi d'Història sobre Josep Tarradellas". Pagès editors. 2008
    • Madariaga Fernández, Francisco Javier de: "Tarradellas y la industria de guerra de Cataluña: 1936-1939". Milenio, 2008
    • Tarradellas i Joan, Josep:"Crònica de la Guerra Civil a Catalunya, volum 1. Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, primera part". Edicions Dau. Barcelona 2008
    • Tarradellas i Joan, Josep: "Crònica de la Guerra Civil a Catalunya, volum 2. Crònica diària de la Generalitat de Catalunya, segona part". Edicions Dau. Barcelona 2009
    • Martí,Pep: "Josep Tarradellas" Fundació Irla. 2010
    • "Ordre Públic i violència a Catalunya (1936-1937)". Edicions Dau. Barcelona, febrer 2011
    • Esculies, Joan: "Josep Tarradellas. Dels orígens a la República (1899-1936)".Edicions Dau. Barcelona, juny 2012
    • Martín Ramos, Josep Lluís: "Josep Tarradellas. La Guerra Civil (1936-1939)". Edicions Dau. Barcelona, setembre 2013
    • Torres Perenya, Víctor: "Dietaris d'exili". Pagès editors, 2014
    • Santacana, Carles: "Josep Tarradellas. L'Exili 1 (1939-1954)". Edicions Dau, 2014
    • Santacana, Carles: "Josep Tarradellas. L'Exili 2 (1954-1977)". Edicions Dau, 2015
    • Renyer Alimbau, Jaume: "Lluís Gausachs i Ramon". Pagès editors, 2015
    • Canals, Enric: ""Josep Tarradellas. El retorn del president (juny-desembre 1977). Edicions Dau, 2016

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Irla i Bosch
Senyal de la Generalitat de Catalunya
President de la Generalitat de Catalunya

19541980
Succeït per:
Jordi Pujol i Soley
Precedit per:
Joan Antoni Samaranch i Torelló
President de la Diputació de Barcelona
1977–- 1980
Succeït per:
Francesc Martí i Jusmet
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Joan Lluís Pujol i Font
Secretari General d'ERC
1931–- 1932
Succeït per:
Joan Tauler i Palomeras
Precedit per:
Joan Tauler i Palomeras
Secretari General d'ERC
1938–- 1957
Succeït per:
Joan Sauret i Garcia