Humbert Torres i Barberà

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaHumbert Torres i Barberà
 Diputat a les Corts Republicanes
Coat of Arms of Spain (1931-1939).svg
9 de juliol de 1931[1] – 9 d'octubre de 1933
← -
- →
Circumscripció Lleida
Dades biogràfiques
Naixement 28 d'agost de 1879
Mont-roig de Segarra
Mort 10 de febrer de 1955(1955-02-10) (als 75 anys)
Barcelona
Activitat professional
Ocupació Metge
Altres dades
Partit polític ERC
Fills
Modifica dades a Wikidata

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig de Segarra, Segarra, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.

Biografia[modifica]

Fill d'un metge republicà, el 1881 es traslladà a Lleida amb tota la seva família. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona el 1902, participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des de 1913, i presentà al congrés internacional d'aquesta ciència celebrat a Lieja el 1922 una ponència sobre la immortalitat. Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí la revista Informació Mèdica de Lleida, i el 1936 participà en el Diccionari de Medicina del doctor Manuel Corachan. Per influència de la seva mare, que era mèdium, també es va interessar per la parapsicologia i l'espiritisme, fet que el va portar a traduir al català diverses obres d'espiritistes internacionals i a escriure Defensa de la metapsíquica (1929) i el manuscrit Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales (1946-1948).[2][3]

Com a polític, la seva amistat amb Francesc Layret el va engrescar a col·laborar activament a L'Opinió i La Humanitat, i junt amb Alfred Perenya, Lluís Companys, Pere Mias i Codina, Marcel·lí Armengol i Josep Maria Espanya, fundaren l'Associació Escolar Republicana,[4] que més tard es transformà en Joventut Republicana de Lleida (que presidí el 1908 i el 1913). El 1915 es va unir al Bloc Republicà Autonomista i el 1917 al Partit Republicà Català. Des de 1905 fou paer de Lleida i paer en cap el 1917-1920, càrrec que aprofità per a dur a terme una important reforma municipal. També fou membre del Centre Excursionista de Lleida.

Durant la dictadura de Primo de Rivera es dedicà a l'activitat mèdica. Quan es proclamà la Segona República Espanyola fou membre d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), diputat a les corts constituents, on defensà l'estatut de Núria i al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries i participà en l'elaboració de legislació sanitària. Malgrat la seva bona relació amb el "grup de L'Opinió", intentà evitar l'escissió del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i es mantingué fidel a ERC. Tanmateix, no secundà i desaprovà els Fets del sis d'octubre de 1934.

Durant la Guerra civil espanyola no participà directament en política i va viure a Lleida. En acabar marxà a l'exili, on va col·laborar a El Poble Català de París i a Quaderns de l'exili de Perpinyà. El 1945 fou assessor del president Irla, però el 1953 tornà a Barcelona, on va morir.

Fou pare del polític Víctor Torres i Perenya i del poeta Màrius Torres i Perenya.

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. Bladé Desumvila, Artur. Francesc Pujols per ell mateix, p. 422. 
  3. «Fons especials. Humbert Torres». [Consulta: 18 gener 2015].
  4. Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. «Lluís Companys i Jover». A: Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 98. ISBN 84-412-0885-9. 

Enllaços externs[modifica]