Vés al contingut

Humbert Torres i Barberà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHumbert Torres i Barberà
Biografia
Naixement28 agost 1879 Modifica el valor a Wikidata
Mont-roig (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 febrer 1955 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes
13 juliol 1931 – 9 octubre 1933

Circumscripció electoral: Lleida
Paer en cap de Lleida
Diputat al Parlament de Catalunya
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona - medicina (–1902) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLiceu Escolar de Lleida Modifica el valor a Wikidata
PartitEsquerra Republicana de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
FillsMàrius Torres i Perenya, Víctor Torres i Perenya Modifica el valor a Wikidata

Humbert Torres i Barberà (Mont-roig, 28 d'agost de 1879 - Barcelona, 10 de febrer de 1955) fou un metge i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República.[1]

Biografia

[modifica]

Fill del també metge i republicà Marià Torres Castellà, el 1881 es traslladà a Lleida amb tota la seva família. Es llicencià en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1902. Participà en els Congressos de Metges de Llengua Catalana des de 1913, i presentà una ponència sobre la immortalitat al congrés internacional de Medicina celebrat a Lieja el 1922.[1] Publicà treballs sobre educació sexual i tractament de la sífilis i dirigí la revista Informació Mèdica de Lleida. El 1936 participà en el Diccionari de Medicina del doctor Manuel Corachan.

A banda de la seva activitat mèdica, Torres va mostrar un interès per la parapsicologia i l'espiritisme, influenciat per la seva mare, que era mèdium, i pel seu pare, fundador del primer centre espiritista de Lleida.[2] Va traduir al català diverses obres d'espiritistes internacionals i va escriure Defensa de la metapsíquica (1929) i el manuscrit Mi libro de metapsíquica. Los puntos cruciales (1946-1948).[3][4]

Casat amb Maria Perenya (1889-1928), d'aquest matrimoni nasqueren tres fills: el poeta Màrius Torres (1910-1942), el polític Víctor Torres (1915-2011) i Núria Torres (1922-2000).[5]

El seu fons està dipositat a la Universitat de Lleida i està format per la seva biblioteca i per diversa documentació personal.[4]

Activitat política

[modifica]

Torres va establir una estreta amistat amb Francesc Layret, la qual el va motivar a col·laborar activament amb els diaris L'Opinió i La Humanitat. Juntament amb Alfred Perenya, Lluís Companys, Pere Mias, Marcel·lí Armengol i Josep Maria Espanya, va fundar l'Associació Escolar Republicana,[6] que posteriorment es transformà en Joventut Republicana de Lleida (que presidí el 1908 i el 1913). El 1915 es va unir al Bloc Republicà Autonomista i el 1917 al Partit Republicà Català.

Des de 1905 fou paer de Lleida i va exercir de paer en cap entre 1917 i 1920, període en què va dur a terme una important reforma municipal. També fou membre del Centre Excursionista de Lleida.

Durant la dictadura de Primo de Rivera. Torres es dedicà a l'activitat mèdica. Amb la proclamació de la Segona República Espanyola, va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), on va ser diputat a les Corts Constituents i defensà l'estatut de Núria. Va ser diputat també al Parlament de Catalunya per Lleida, on formà part de diverses comissions parlamentàries i contribuí a l'elaboració de legislació sanitària. Tot i mantenir una bona relació amb els membres del grup de L'Opinió, intentà evitar l'escissió del Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra i es mantingué fidel a ERC. Tanmateix, no secundà els Fets del sis d'octubre de 1934 i va desaprovar les accions del seu partit.

Guerra Civil i exili

[modifica]

Durant la Guerra Civil, Humbert Torres no participà directament en la política activa i va viure a Lleida. Quan acabà el conflicte, marxà a l'exili a Occitània, juntament amb Martí Barrera, Antoni Puch i Ferrer,[7] Andreu Claret, Lluís Capdevila, Salvador Perarnau,[8] Joan Alavedra, Màrius Aguilar, Emili Vigo i Nicolau Battestini, entre altres.[9] Hi va col·laborar en diverses publicacions com La Humanitat,[7] El Poble Català i Quaderns de l'exili.[1] El 1945 fou assessor del president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla. El 1953 va establir-se a Barcelona, on va morir el 1955.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Humbert Torres i Barberà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Graus, Andrea. Ciencia y espiritismo en España, 1880-1930 (en castellà). Granada: Comares, 2019, p. 88-93. ISBN 9788490458983. 
  3. ↑ Bladé Desumvila, Artur. Francesc Pujols per ell mateix. Brau, 2006, p. 422. ISBN 9788495946652. 
  4. ↑ 4,0 4,1 «Fons Humbert Torres». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 13-07-2022. [Consulta: 27 novembre 2024].
  5. ↑ «Fons Humbert Torres. Biografia». Universitat de Lleida. Unitat de Biblioteca i documentació, 13-07-2022. [Consulta: 27 novembre 2024].
  6. ↑ Solé i Sabaté, Josep Maria; Villarroya, Joan. «Lluís Companys i Jover». A: Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003, p. 98. ISBN 8441208859. 
  7. ↑ 7,0 7,1 «La Humanitat» p. 1-2, 06-01-1945.
  8. ↑ El Poble Català, 30-12-1944, p. 1. 
  9. ↑ «Els concerts de Pau Casals». El Poble Català [Tolosa de Llenguadoc], 30-12-1944, pàg. 4.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Humbert_Torres_i_Barberà&oldid=36475426»