Perpinyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Perpinyà
Perpignan
Bandera de Perpinyà Escut de Perpinyà
(bandera) (escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Perpinyà respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
Vista aèria de Perpinyà
Vista aèria de Perpinyà
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals (capital)
Perpinyà (capital)
Comunitat d'aglomeració de
Perpinyà-Mediterrània

Gentilici Perpinyanès, perpinyanesa o
perpinyanenc, perpinyanenca
Superfície 68,07 km²
Altitud 30 msnm
(màx.:95 mín.:8)
Població (2009[1])
  • Densitat
117.905 hab.
1.732,11 hab/km²
Coordenades 42° 41′ 51″ N, 2° 53′ 41″ E / 42.6975°N,2.8947222222222°E / 42.6975; 2.8947222222222Coord.: 42° 41′ 51″ N, 2° 53′ 41″ E / 42.6975°N,2.8947222222222°E / 42.6975; 2.8947222222222
Dirigents:
• Batlle:

Jean-Marc Pujol (UMP)
Codi postal 66000
Codi INSEE 66136
Web

Perpinyà (cooficialment, en francès, Perpignan) és la capital del Rosselló i de la Catalunya Nord. Administrativament és un comú del departament francès dels Pirineus Orientals i del districte homònim. Històricament va ésser capital del comtat del Rosselló, del regne de Mallorca, i de la província del Rosselló.

La població, el 2009, era de 129.925 habitants a la ciutat en si. La mancomunitat de municipis de Perpinyà Mediterrani tenia una població total de més de 310.000 habitants (2011).

Els darrers anys la Vila ha promogut amb l'eslògan Perpignan la Catalane / Perpinyà la Catalana. L'any 2008 la ciutat va ésser distingida com a Capital de la Cultura Catalana.

L'11 de juny de 2010 el ple municipal aprovà, per unanimitat, la Carta municipal per a la llengua catalana, establint el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès.[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització[modifica | modifica el codi]

Mapa dels cantons de Perpinyà fins al 2015

Es troba al centre de la comarca i plana del Rosselló, malgrat que part del terme pot ésser considerat com a part de les subcomarques adjacents del Riberal del Tet i la Salanca. És vorejada al sud per la serralada dels Pirineus, a l'oest i al nord per la regió de les Corberes i a l'est per la mar Mediterrània. La travessa el riu Tet, a més d'altres corrents d'aigua com la Bassa, procedent dels Aspres.

Administrativament és una comuna o municipi francès, i electoralment resta dividit en 6 cantons (els 6è, 7è, 8è, 9è, 10è i 11è), on s'inclouen els termes comunals de Bompàs, Santa Maria la Mar i Vilallonga de la Salanca dins del 7è, el de Cabestany dins del 8è cantó, el de Cànoes en el 10è i el de Toluges a l'11è. Aquests actuen com a circumscripció electoral per a les eleccions al Consell General del departament dels Pirineus Orientals, del qual n'és la prefectura.

Mapa de la comuna de Perpinyà

Clima[modifica | modifica el codi]

Perpinyà gaudeix d'un clima mediterrani septentrional amb els hiverns dos o tres graus per sota respecte a Barcelona o València i els estius al voltant d'un grau menys càlids.[3] La precipitació anual és similar a la de Barcelona, però amb els hiverns més humits i la tardor no tan plujosa.

Paràmetres I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII Anual
Temperatures mitjanes, ºС 7,2 8,3 10,4 13,2 16,6 20,5 23,2 22,7 19,7 15,4 10,9 8,0 14,7
Pluja, mm 52,6 45,2 53,2 48,2 51,5 33,9 19,9 28,7 52,0 79,6 58,7 58,8 582,8
Dades climàtiques a Perpignan 1981-2010 averages
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima rècord °C (°F) 22.8
(73)
27.1
(80.8)
28.0
(82.4)
32.4
(90.3)
34.6
(94.3)
36.8
(98.2)
40.5
(104.9)
39.2
(102.6)
36.8
(98.2)
34.2
(93.6)
28.1
(82.6)
26.7
(80.1)
40.5
(104.9)
Màxima mitjana °C (°F) 12.4
(54.3)
13.2
(55.8)
16.0
(60.8)
18.2
(64.8)
21.8
(71.2)
26.2
(79.2)
29.2
(84.6)
28.9
(84)
25.4
(77.7)
21.0
(69.8)
15.9
(60.6)
13.1
(55.6)
20.1
(68.2)
Mitjana diària °C (°F) 8.3
(46.9)
9.0
(48.2)
11.5
(52.7)
13.7
(56.7)
17.0
(62.6)
21.4
(70.5)
24.1
(75.4)
23.9
(75)
20.5
(68.9)
16.7
(62.1)
12.0
(53.6)
9.1
(48.4)
15.6
(60.1)
Mínima mitjana °C (°F) 4.4
(39.9)
4.9
(40.8)
7.4
(45.3)
9.4
(48.9)
12.9
(55.2)
16.8
(62.2)
19.4
(66.9)
19.3
(66.7)
16.0
(60.8)
12.6
(54.7)
8.1
(46.6)
5.1
(41.2)
11.4
(52.5)
Mínima rècord °C (°F) −8.2
(17.2)
−11.0
(12.2)
−5.9
(21.4)
0.2
(32.4)
2.4
(36.3)
7.4
(45.3)
11.2
(52.2)
10.4
(50.7)
5.0
(41)
−1.2
(29.8)
−5.7
(21.7)
−6.3
(20.7)
−11.0
(12.2)
Precipitació mitjana mm (polzades) 66.2
(2.606)
50.5
(1.988)
42.6
(1.677)
58.9
(2.319)
51.2
(2.016)
24.9
(0.98)
12.8
(0.504)
25.9
(1.02)
41.3
(1.626)
75.0
(2.953)
61.1
(2.406)
59.5
(2.343)
569.9
(22.437)
Mitjana de dies de pluja 5.2 4.7 4.5 5.9 5.5 4.1 3.0 3.9 4.2 5.1 5.1 5.3 56.5
Mitja mensual d'hores de sol 147.5 153.2 206.2 214.2 240.1 270.6 313.9 270.7 217.7 182.3 147.7 141.9 2.506
Font: Météo France[4]

Transport[modifica | modifica el codi]

Aire

A través de l'Aeroport de Perpinyà-Ribesaltes, situat al nord de la conurbació de Perpinyà, la ciutat connecta amb vols regulars amb París-Orly, Londres-Stansted, Birmingham i Manchester.

Ferrocarril

L'estació de Perpinyà és un nexe ferroviari que conecta totes les línies de tren a la Catalunya Nord, amb l'excepció del Tren Càtar de Ribesaltes. En concret l'Estació de Perpinyà, l'única estació ferroviària a la ciutat, serveix la línia 1 direcció Montpeller, Marsella i Avinyó, la línia 2 direcció Tolosa de Llenguadoc i Portbou, la línia 12 direcció Vilafranca de Conflent - i per extensió, el Tren Groc - a més dels trens de llarg recorregut com ara el Talgo a Barcelona, València, Alacant i Cartagena, el Trenhotel entre Barcelona, Zuric i Milà, el TGV a París i Brussel·les, i els trens Corail amb destinacions a París, Estrasburg i Metz. Igualment disposa d'una línia de mercaderies fins a Tuïr, i en un futur proper disposarà de la nova LAV Perpinyà-Figueres amb el qual s'enllaçarà amb Barcelona a Alta Velocitat.

Autobusos

La ciutat disposa d'una sèrie de línies d'autobusos urbans - alguns gratuïts - i interurbans a més de l'Estació d'Autocars de Perpinyà. Els interurbans són operats per l'operadora de tranports públics a la regió, TER Llenguadoc Rosselló amb el logotip del transport express régional, i el Departament amb el logotip de la bandera catalana.

Altres
  • BIP- bicicletes públiques

Vies antigues de comunicació[modifica | modifica el codi]

Travessava el terme actual de Perpinyà la Via Domitia, coneguda popularment al Rosselló com a Camí de Carlemany. El seu pas per Perpinyà s'iniciava, procedent de Cabestany, a prop i al nord-est del mas de les Finestres, a llevant del poble de Cabestany, i anava cap al nord, lleument decantat cap a llevant, a buscar la baixada cap a la Tet davant, a l'est, de Castell Rosselló. Davant i al nord d'aquest poble i castell travessava a gual el riu, i entrava en terme de Bonpàs per on ara hi ha el Mas Santa Coloma. Era aquest, molt possiblement, el mal pas que donà nom al poble que més endavant canvià el seu nom per l'actual de Bonpàs.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

L'origen de la vila no és clar: sembla que es va fundar al paratge d'una explotació agrícola romana, anomenada villa perpiniani.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

Només a partir de l'edat mitjana, més especialment el segle X, la vila comença el seu veritable desenvolupament. Essent la capital del comtat del Rosselló des d'aquesta època, anà creixent en importància, fins i tot va atraure el bisbe, que normalment residia a Elna.

El 1172, Perpinyà s'integrà a la Corona d'Aragó. Des del 1197, Perpinyà disposava d'una carta municipal que establia la seva organització. Els seus habitants gaudien de privilegis extensos, com el fet de poder elegir els cònsols, un per cada classe social.

Entre 1276 i 1344, Perpinyà arribà a la seva edat d'or; la vila s'integrà dins la Corona de Mallorca i es convertí en una de les 3 ciutats més importants de la Corona (juntament amb Palma i Montpeller), la seva població i la seva superfície es quadrupliquen en menys d'un segle. És l'època dels grans tallers, de la catedral i del Castell Reial Palau dels Reis de Mallorca. El 1344 perd el seu estatut de capital per la reintegració del Regne de Mallorca a la Corona d'Aragó. Des de 1346 fou afectada fortament per la pesta negra i la ciutat no se'n recuperà. El 1415 fou seu de la Conferència de Perpinyà.

El 9 de maig del 1462, pel Tractat de Baiona, Joan II d'Aragó cedeix els comtats de Rosselló i Cerdanya, al rei francès Lluís XI, a canvi d'ajut militar per valor de 200.000 escuts per fer front a la Guerra Civil Catalana. El 1473 Pere de Rocabertí al capdavant d'un exèrcit, recuperà Perpinyà, que fou represa pels francesos el 10 de març de 1475. Des de 1479, Perpinyà entrava en una lògica militar, tancada en muralles poderoses que seran reforçades en totes les èpoques.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

Durant el segle xvi s'entaularen diferents guerres entre l'imperi de Carles V i el Regne de França per establir la preeminència a Europa. La quarta (1542 - 1544) fou declarada per França conjuntament amb una aliança amb l'imperi Otomà, Dinamarca i Suècia, i durant el seu transcurs les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco[5] resistiren el setge francès fins a l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba.

El 1542 durant la Guerra d'Itàlia, el delfí de França, el futur rei Enric II, assetjà Perpinyà amb 40.000 homes.[6] Les tropes imperials comandades pels capitans Cervellon i Machichaco,[5] que en una sortida inutilitzaren l'artilleria francesa que atacava les muralles, resistiren fins a l'arribada de l'exèrcit de Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, el duc d'Alba, provocant la retirada del delfí de França.

Durant la Guerra dels Segadors Perpinyà fou ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats el setembre de 1642. Després de la rendició de Barcelona davant el rei Felip IV el 1654, la Generalitat de Catalunya s'hi traslladà. La signatura del tractat dels Pirineus (1659) entre Lluís XIII i Felip IV comportà l'annexió de la ciutat, i la resta de la Catalunya del Nord a la corona francesa. El 1660 la Generalitat fou suprimida per la monarquia francesa.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

Amb la creació del departament de Pirineus Orientals, poc després de la Revolució Francesa (4 de març de 1790), Perpinyà es convertí en la capital del departament. Malgrat el seu estatut de capital provincial (i després departamental), seu d'una intendència i d'un Consell Sobirà, Perpinyà vegetava: la ciutat del començament del segle xix era més o menys la mateixa que al segle XIV. S'enderrocaren les muralles al començament del segle xx, i la ciutat s'estengué sobre la plana del Rosselló. La seva aglomeració concentra avui la majoria dels habitants del departament. D'uns anys ençà, la ciutat sembla trobar un cert dinamisme, entre altres gràcies a l'acostament entre les autoritats locals i la Generalitat de Catalunya. A més, la construcció del Théatre de l'Archipel, del cèlebre arquitecte Jean Nouvel, hi hauria d'atreure nombrosos nouvinguts.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Barris[modifica | modifica el codi]


Alcaldes de Perpinyà[modifica | modifica el codi]

Batlle/ssa Començament del mandat Qualitat Partit observacions
Félix Depardon 15 d'abril del 1949 DVD
Paul Alduy 20 de març del 1959 SFIO, PS, UDF-PSD
Jean-Paul Alduy 16 de juny del 1993 Enginyer de ponts i vies UDF-PSD, UMP - Elecció annulada -
Jean-Paul Alduy 28 de juny del 2009 Enginyer de ponts i vies UDF-PSD, UMP
Jean-Marc Pujol 22 d'octubre del 2009 Advocat fiscalista UMP
Logotip cultural del consistori

Després de descobrir que un oficial amagava alguns vots dins el mitjó -l'anomenat afer del mitjó- el tribunal administratiu de Montpeller decidí el 7 d'octubre del 2008 anul·lar l'elecció de març del 2008. Jean-Paul Alduy ha apel·lat al Consell d'Estat de França, i el veredicte final serà publicat a l'abril del 2009.

Viles agermanades[modifica | modifica el codi]

L'Oficina Municipal de Relacions Internacionals s'encarrega dels intercanvis amb les col·lectivitats territorials exteriors. El 1987 va signar el primer conveni d'amistat cultural amb la Generalitat de Catalunya que s'ha anat estenent a altres convenis transfronterers.[7]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Habitants censats


Economia[modifica | modifica el codi]

Mercat medieval de Perpinyà

Les activitats econòmiques principals de Perpinyà són el sector agroalimentari i la metal·lúrgia. La ciutat és la seu de la Cambra de Comerç i indústria de Perpinyà i els Pirineu Orientals (Chambre de commerce et d'industrie de Perpignan et des Pyrénées-Orientales), que gestiona el port de Portvendres i l'aeroport de Perpinyà.

El darrers anys ha aparegut un cert nombre de «zones econòmiques» a la perifèria de la ciutat:

  • El gran Sant Carles, a l'Oest (fruita i verdura)
  • Espai Polígon, al Nord
  • Technosud, al Sud (noves tecnologies)
  • Torremilà, prop de l'aeroport

Cultura[modifica | modifica el codi]

L'any 2008 Perpinyà va ésser Capital de la Cultura Catalana.[8]

Des de 1989 cada setembre hi té lloc el festival internacional de fotoperiodisme Visa pour l'Image.

A Perpinyà hi ha cinc instituts d'ensenyament secundari: el liceu Aragó, el liceu Jean Lurçat, el liceu Maillol, el liceu Pablo Picasso (abans Clos Banet) i el liceu Léon Blum (abans Molí de Vent).

Gravat del segle XVIII de la universitat

Universitat de Perpinyà[modifica | modifica el codi]

La Universitat de Perpinyà Via Domícia, és la institució educativa de màxim nivell a la ciutat. En una primera etapa, va ser creada el 1349 pel rei Pere el Cerimoniós. L'actual universitat va ésser creada el 1971 com a centre universitari i es va fer universitat plenament el 1979.

Inclou una secció exclusivament catalana i és seu, a la Catalunya Nord, de l'IEC i l'Institut Vives.

Museus i galeries d'art[modifica | modifica el codi]

Cultura Popular[modifica | modifica el codi]

Vista panoràmica de la Plaça de la República

Monuments[modifica | modifica el codi]

La catedral de Sant Joan Baptista, des del claustre.

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

El Castellet de Perpinyà
  • Les restes del convent dels Franciscans

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

La Llotja de Mar
Ajuntament
  • L'Ajuntament. Es va construir al segle xiii i ampliat al XV.[9] El pati interior renaixentista és porticat i unes reixes de ferro forjat tanca l'accés. Dins el pati hi ha l'escultura en bronze de Maillol "La Mediterrània". A l'interior, la sala de matrimonis té un enteixinat del segle XV. A la façana, de còdols, podem destacar tres braços de bronze.[10]
Palau de la Diputació
  • El Palau de la Diputació. Va ser construït el 1454[11] a l'anomenada plaça del Pa per a ser la seu al Rosselló de la representació permanent de la Diputació del General o Generalitat. L'arquitecte va ser Marc Safont, que havia participat en la construcció del Palau de la Generalitat de Catalunya. L'edifici, a partir de 1659 va ser ocupat, primer pel consell sobirà del Rosselló i més tard pel Palau de Justícia; el 1866 es va integrar a l'ajuntament. Pel que fa a l'exterior, l'edifici és de pedra tallada[12] amb finestres trilobulades que reposen sobre columnetes de capitells amb motius de fullatge.[13]
  • Casa Julià. D'estil gòtic català, és una de les poques cases medievals que hi ha a Perpinyà.
  • El Teatre l'Arxipèlag

Altres elements d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Plaça de la Llotja (en francès Place de la Loge): És el centre d'animació de la ciutat. Està adornada amb una Venus de Maillol [14] i a la plaça desemboca el carrer de la Llotja (en francès rue de la Loge), carrer empedrat amb marbre rosa.

En aquesta plaça es troba la Llotja de Mar, el Palau de la Diputació i l'Ajuntament

  • Plaça François Arago: Situada devora La Bassa, afluent del riu Tet, està envoltada de palmeres i magnòlies. En ella es troba una estàtua de Francesc Joan Domènec Aragó (1786-1853) natural d'Estagell (districte de Perpinyà).[15]
  • Promenade des Platanes: És un passeig ombrejat per grans plàtans i algunes palmeres en els camins laterals.[16] Va ser construïda durant el Primer Imperi Francès (1804-1814) per tal d'oferir als perpinyanesos un lloc d'esbarjo fora de les muralles.[17]

Personatges cèlebres[modifica | modifica el codi]

Autoretrat de Jacint Rigau, 1698, Museu Rigaud, Perpinyà

Música[modifica | modifica el codi]

Escultura[modifica | modifica el codi]

Maillol va néixer a Banyuls de la Marenda (Pirineus Orientals), una petita ciutat del Rosselló. Va fer els seus estudis secundaris a Perpinyà (Institut François Aragó), i després els artístics a París, a l'Escola Nacional Superior de Belles Arts. El seu treball és considerat com a anunciador d'obres com ara les de Henry Moore o Alberto Giacometti, i el seu estil oníric que va vers el classicisme va ésser un model fins al final de la Segona Guerra Mundial.

Maillol va passar a la posteritat per les seves escultures de bronze que va començar al voltant dels 40 anys. Els seus primers treballs, de tapisseria, van ésser realitzats a Banyuls de la Marenda, sota la influència artística de contemporanis com a Pierre Puvis de Chavannes o Paul Gauguin.

Vista del centre de la ciutat de Perpinyà. A l'esquerra, la plaça de la Resistència, lloc d'unió del passeig de Georges Clemenceau i del passeig de Wilson. En el centre dret, el Castellet. A la dreta, la ribera del riu Baix, petit afluent del riu costaner Tet, és vorejada pel moll Sadi Carnot (a l'esquerra), on es troben la prefectura i la diputació provincial.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gastronomia del Rosselló

La cuina tradicional de Perpinyà inclou les següents menges:

Esports[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. «L'Ajuntament de Perpinyà proclama el català llengua cooficial juntament amb el francès». 3cat24.cat, 12-06-2010. [Consulta: 8 setembre 2011].
  3. Font: Worldclimate.com (Estació meteorològica a 43 m d'altitud)
  4. «Perpignan» (en francès). Météo France. [Consulta: 16 gener 2010].
  5. 5,0 5,1 Lucas Alamán, Diccionario universal de historia y de geografía
  6. Modesto Lafuente Historia general de España
  7. Oficina de Relacions Internacions de Perpinyà
  8. Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana, a vilaweb.cat
  9. «Hôtel de Ville de Perpignan, Perpignan» (en francès). Cityzeum. [Consulta: 20 gener 2015].
  10. «Ayuntamiento» (en castellà). Michelin. [Consulta: 20 gener del 2015].
  11. [Sánchez de Movellán Torent, Isabel]. La Diputació del General de Catalunya (1413-1479). Barcelona: Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Catalans, 2004. ISBN 84-393-6548-9 (Generalitat de Catalunya), 84-7283-750-5 (Institut d'Estudis Catalans). 
  12. «Palais de la Députation» (en castellà). Michelin. [Consulta: 21 gener 2015].
  13. «El Palau de la Diputació» (en català). Ajuntament de Perpinyà. [Consulta: 21 gener 2015].
  14. «Place de la Loge» (en castellà). Michelin. [Consulta: 12 gener 2015].
  15. «Place Arago» (en castellà). Michelin. [Consulta: 21 gener 2015].
  16. «Promenade des Platanes» (en castellà). Michelin. [Consulta: 21 gener 2015].
  17. «Perpignan: Promenade des Platanes» (en francès). Association des Lecteurs de Claude Simon. [Consulta: 21 gener 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la Catalunya Nord