Sant Feliu d'Amunt

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaSant Feliu d'Amunt
Blason ville fr Saint-Féliu-d'Amont 66.svg
Font de Sant Feliu d'Amunt.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66173.png
 42° 41′ 12″ N, 2° 43′ 21″ E / 42.686666666667°N,2.7225°E / 42.686666666667; 2.7225
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
DistricteDistricte de Perpinyà
Cantó francèsCantó de la Vall de la Tet
Població
Total 1.060 (2015)
• Densitat 173,49 hab/km²
Geografia
Superfície 6,11 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66170
Fus horari
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata
Situació de la comuna de Sant Feliu d'Amunt en el Rosselló

Sant Feliu d'Amunt (['saɱfə'liwðə'mun], o Saint-Féliu-d'Amont (francès)) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 985 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Actualment, juntament amb la vila d'Illa i els pobles de Corbera, Corbera la Cabana, Cornellà de la Ribera, Millars, Montalbà del Castell, Nefiac, Sant Feliu d'Avall i el Soler forma part del cantó número 16, de la Vall de la Tet (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat al Soler.

La dita diu A Sant Feliu, les bruixes hi fan el niu.

Etimologia[modifica]

Curiosament, el patró de la parròquia de Sant Feliu d'Amunt no és pas sant sant Feliu, sinó santa Maria. La raó és que la parròquia medieval de Sant Feliu era en un lloc encara desconegut[1] possiblement de l'actual terme comunal de Sant Feliu d'Amunt, en un lloc anomenat en els documents Sant Feliu lo Vell, del qual nasqueren dos veïnats -això explica el d'Amunt i el d'Avall- que en el fogatge del 1365 - 1370 ja apareixen individualitzats.

Geografia[modifica]

El terme comunal de Sant Feliu d'Amunt, de 61.100 d'extensió, és a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a la zona de ponent de la comarca del Rosselló.[2][3]

El terme comunal de Sant Feliu d'Amunt s'estén a la riba dreta de la Tet, íntegrament dins del Riberal. El formen tres terrasses planes: la de la llera del riu, la terrassa on es troba el poble i la zona de conreus d'horta, sobretot, separada de l'anterior per dics de contenció per tal de prevenir les avingudes del riu, molt fortes amb una periodicitat habitual de deu anys, i una darrera terrassa, que correspon al curs de la Comalada, molt pedregosa i tradicionalment dedicada a la vinya.

Termes municipals limítrofs:

Cornellà de la Ribera
Millars Brosen windrose-fr.svg Sant Feliu d'Avall
Cameles Castellnou dels Aspres

El poble[modifica]

Situat a la dreta de la Tet, a prop del riu i a la dreta de la Comalada, que s'aboca en la Tet just al nord del poble, Sant Feliu d'Amunt es formà a l'entorn de l'església parroquial de Santa Maria, notable edifici romànic que fou seu d'un priorat de canonges agustins, en vigor des del 1106 fins al 1592, quan fou secularitzat. El poble, que sorgí com a cellera[4] més tard fortificada, amb una característica forma de poble clos de planta marcadament circular. S'hi conserven restes de muralles i la Torre de Balandà. També hi està documentada l'església, ara desapareguda, de Sant Pere el Vell.

El poble a penes va créixer de l'Edat Mitjana ençà, fins al creixement dels darrers cinquanta anys, com han fet la major part dels pobles de la perifèria de Perpinyà, amb modernes urbanitzacions[5] de cases unifamiliars amb jardí i traçat urbanístic complex, per assegurar la pacificació del trànsit rodat.

Els masos del terme[modifica]

El terme de Sant Feliu d'Amunt, eminentment agrícola, té unes quantes construccions aïllades amb aquesta ocupació: el Casot de les Pujades, el Casot d'en Bourquin, el Cortal del Mas Saragossa, Mas Camó, el Mas de la Cabra, el Mas de la Mascota, o de les Sitges, el Mas del cantó, o Mas Maureta, el Mas del Comte, el Mas de les Fedes, el Mas de les Nines, avui Mas Fabressa, el Mas del Pla, abans Mas o Cortal Maurí, el Mas dels Frares, o Flares, o Mas d'en Gravàs, el Mas d'en Bonet, o dels Pelats, el Mas d'en Joanola, el Mas d'en Nuixa, abans Mas d'en Gravàs, o Bonet, el Mas d'en Tac, avui Domaine Wilson, el Mas Garriga, avui Planes, o Domaine St-Pierre, el Mas Jacquet, o dels Pontets, abans Mas Camps, el Mas Magre, avui Mas Fabra, el Mas Pellicer, abans de Ballaró,. N'hi ha algun de destruït, com el Mas de l'Estruga, i algun de nom ja desaparegut, com el Mas Tallant. Entre les construccions aïllades cal esmentar també el Pont de Pellicer, la desapareguda Portalada i el Cementiri Nou.

Hidrologia[modifica]

Els cursos d'aigua[modifica]

La Font de santa Apol·lonia

Per les característiques geogràfiques del terme de Sant Feliu d'Amunt, la pràctica totalitat de cursos d'aigua del terme són canals de rec. De rius, només es poden esmentar la Tet, la Comalada i a l'extrem sud-est del terme, la Ribera de Castellnou, que hi creua.

Entre els elements dels sistemes d'irrigació es troben l'Agulla dels Horts de la Font, que també és de drenatge, l'Agulla de la carrerada, l'Agulla de les Bosigues, en part desapareguda, l'Agulla del Botàs, d'irrigació i drenatge, l'Agulla de les Blanquetes, l'Agulla de les Rotes, l'Agulla de les Sitges, l'Agulla del Molinàs, l'Agulla dels Cirerers, l'Agulla dels Pelats, l'Agulla del Trenc de la Beata, l'Agulla del Trenc del Pont, l'Agulla del Trenc de Fonalaia, l'Agulla del Trenc del Pitjon, l'Agulla del Trenc de Marigó, l'Agulla del Trenc Major, l'Agulla de l'Ullat, l'Agulla de l'Ull de Sant Joan, les Basses, font d'irrigació, el Rec del Molí, el Rec de Perpinyà, el Regatiu, la Resclosa del Rec de Pesillà, la Resclosa del Regatiu, el Sifó de la Comalada, el Trenc de l'Oliu, l'Ullal Major, o els Ulls Majors (l'Ull Désiré, l'Ull Major i l'Ull Tardiu), abans Ull de Blai, l'Ull d'Arenys, o de Tardiu, l'Ull de Galter, l'Ull de Pellicer, l'Ullal Petit, o els Ulls Petits (dos) i l'Ull de Sant Joan. El darrer és dins del terme de Millars, però serveix el sistema de rec de Sant Feliu d'Amunt.

Fonts i altres[modifica]

Entre les fonts destacades del terme hi ha el Captatge, o Captatge de Perpinyà, els Captatges del Mas del Comte, les Fontanilles, la Font de les Febres, la Font dels Prats, la Font de Santa Apol·lònia, les Fonts de la Comalada, o les Aigües Vives. També hi ha dos rentadors: el de la Font dels Prats i el de la Font de Santa Apol·lònia.

Hi ha diversos passos a gual, en tot aquest sistema de cursos d'aigua: el Passallís de la Carrerada, el del Camí de Millars i el del Camí Ralet.

Orografia[modifica]

Com que és un terme molt pla, hi ha pocs topònims que indiquin formes de relleu: el Serrat, a migdia del poble, el Pla de Rellà i els Plans i les Pujades.

El terme comunal[modifica]

Els noms de lloc i partides del terme de Sant Feliu d'Amunt són les Blanquetes, les Bosigues, el Camp del Còrrec, ja dins del terme de Sant Feliu d'Avall, el Camp dels Boscos, el Camp de Sant Pere, el Camp Gran, el Camp Rodó, els Cirerers, la Colomina de Quaranta, la Comalada, les Comalades, Dellà de l'Aigua, les Feixes, les Hortes Altes, les Hortes Baixes, els Horts de la Font, el Mallol Castellà, el Mas d'en Tac, el Mas Pellicer, els Pedreguers, els Pelats, el Piló, els Pontets, les Quatre Rutes de Corbera, les Rotes, els Salzes, Sant Pere, les Sitges, el Trenc de l'Oliu i la Userdeta.

Transports i comunicacions[modifica]

Carreteres[modifica]

Travessen el terme de Sant Feliu d'Amunt fins a set carreteres. D'una banda, la carretera D - 16, que a l'extrem sud del terme travessa en diagonal la comuna de Sant Feliu d'Amunt, sense arribar al poble.

La D - 58 (D - 612, a Cameles/Sant Feliu d'Amunt - Cameles), que arrenca de l'extrem sud-oest del terme, però no té recorregut en el terme de Sant Feliu d'Amunt.

La D - 612 (Estagell - D - 22, a Sant Cebrià de Rosselló) només toca el terme de Sant Feliu d'Amunt a l'extrem sud-oest, fent de termenal amb Millars i Cameles. No passa pel poble.

La D - 916 (traçat antic de la N - 116), que uneix Sant Feliu d'Amunt amb Millars (2,2 quilòmetres), Nefiac (8,1 quilòmetres) i Illa (13), cap a ponent, i Sant Feliu d'Avall (1,6), el Soler (6) i Perpinyà (16,4), cap a llevant, mentre que cap a ponent s'uneix amb la carretera N - 116 quan aquesta abandona el format d'autovia, tot just entrar en el terme de Bulaternera, que queda a 17,4 quilòmetres de Sant Feliu d'Amunt.

Finalment, hi ha la carretera nacional N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), que venint de Perpinyà té forma d'autovia fins a prop de Bulaternera. Aquesta carretera, que passa al nord del nucli de població de Millars, serveix d'eix per a enllaçar aquesta vila amb la resta de poblacions nord-catalanes.

Transport públic col·lectiu[modifica]

Sant Feliu d'Amunt té un bon servei de transport públic. La línia 200 (Perpinyà - Prada) uneix les poblacions de Perpinyà, el Soler, Sant Feliu d'Avall, Sant Feliu d'Amunt, Millars, Nefiac, Illa, Bulaternera, Rodès, Vinçà, Marqueixanes, Eus i Prada. Aquesta línia ofereix cinc serveis diaris en direcció ponent, un d'ells de caràcter semidirecte, que té parada a Millars, i només tres a la inversa, un d'ells també semidirecte. No circula els dies festius.

Amb un traçat similar hi ha la línia 240, que ofereix quatre serveis diaris en direcció a Perpinyà i sis cap a Prada. Com l'altre, alguns d'aquests serveis és semidirecte, amb parada a Millars, i tampoc no circula els dies festius.

La línia 260, també amb recorregut i característiques semblants, té dos serveis diaris en cada direcció. Circula cada dia, però el diumenge amb horaris diferents.

La línia 220, de Perpinyà a Illa, ofereix quatre serveis diaris en cada direcció, i no circula els dies festius.

Ferrocarril[modifica]

Sant Feliu d'Amunt tenia estació de tren de la línia Perpinyà - Vilafranca de Conflent, on enllaça amb l'anomenat Tren Groc, de Vilafranca de Conflent a la Tor de Querol. És la línia 12 TER Llenguadoc Rosselló. Tanmateix, aquesta estació no és operativa des de fa anys. Era[6] just a migdia del poble, i actualment és un habitatge particular.

Camins[modifica]

Podem dividir els camins del terme de Sant Feliu d'Amunt entre els interns del terme i els que comuniquen el poble amb els dels entorns. Entre els primers es troben el Camí de Camp Rodó, el Camí de la Font, o de la Font dels Horts, el Camí de la Ribera, el Camí de les Bosigues (ja desaparegut per la carretera nova), el Camí del Mas Pellicer, el Camí dels Masos. Entre els segons, el Camí de Castellnou, el de Corbera, el Camí de Tuïr, el Camí Vell de Millars, la Quatre Veus (l'autovia nova de Perpinyà a la Guingueta d'Ix), la Ruta de Corbera, la Ruta de Millars a Tuïr, la Ruta de Perpinyà i la Ruta de Prada, o de Millars. Esment a part mereixen el Camí de Ferro, nom popular de la via del tren, el Camí Ralet, o Camí Ralet d'Illa, i la Carrerada.

Activitats econòmiques[modifica]

Situat en ple Riberal, Sant Feliu d'Amunt és una comuna essencialment agrícola, a causa de la riquesa de la terra, del sistema de recs existent i d'una rica capa freàtica que comparteix amb Sant Feliu d'Avall i que permet el subministrament d'aigua a tot Perpinyà. El principal conreu és la vinya, a la terrassa superior del terme, una petita part de la qual es destina a vins de denominació d'orige, mentre que la majoria és per a vins comuns. Els arbres fruiters, sobretot presseguers i albercoquers, ocupen el segon lloc per l'extensió dels sesus conreus, i en tercer lloc es troben les hortalisses: enciams (en hivernacles, sobretot), escaroles, tomàquets, julivert, productes primerencs, mongetes, espàrrecs i carxofes De vegades es combinen els arbres fruiters amb les hortalisses.

Hi ha també petites explotacions de cereals i de farratges, així com una cabana ovina d'uns 200 caps de bestiar.

Història[modifica]

Portal de l'església de Santa Maria

Edat Mitjana[modifica]

El lloc de Sant Feliu és documentat el 898 com a límit del lloc de Cornellà, en el lloc on confluïen els canals de regadiu que procedien de Millars (la descripció correspon a Sant Feliu d'Amunt), i no és fins al 960 que apareix un esment a Sant Feliu d'Avall, en una donació a Cuixà on s'esmenten els llocs de Sancto Felice superiore i de Sancto Felice subteriore. En una altra donació anterior, del 941 o 942, s'esmenta l'alou de Sancto Felice amb les seves esglésies: Santa Maria i Sant Miquel, a més dels alous de Riliano (Rellà, territori entre els actuals termes de Cameles, Corbera la Cabana, Sant Feliu d'Amunt i Tuïr) i Rippa fracfta (potser el lloc de Sant Martí de la Riba). Ja a darreries del mateix segle, consta que Sentill, fill d'Ansemund, i la seva muller Adelaida donaven al seu fill Udalgar, més tard arxipreste d'Elna, germà de Guillem Sentill, primer vescomte de Castellnou, els alous de Teulís, Polig (Cameles) i Vallcrosa, així com els del vilar de Sant Feliu d'Avall i el lloc de Volpillera. Les possessions d'una banda del monestir de Cuixà i de l'altra dels vescomtes de Castellnou continuaren creixent, però aviat hi hagué discussions familiars entre els Castellnou per la cessió d'aquests alous al bisbat d'Elna (on també tenien molta influència els Castellnou). Finalment, s'acordà que l'ardiaca i vescomte Guillem Gausbert II de Castellnou mantindria la seva possessió, i a la seva mort aquesta passaria a l'església. Així es féu, però mantenint els vescomte l'alta i baixa justícia dels dos Sant Feliu fins al 1321, quan el darrer vescomte de Castellnou, Jaspert V, qui tenia un fort deute, 800 lliures, al segon vescomte d'Illa, Pere de Fenollet.

Així, per la intervenció del rei Sanç, es produí la venda d'aquestes possessions al vescomtat d'Illa, fins a la mort, el 1423 de Pere VIII de Fenollet, darrer vescomte d'Illa. En aquell moment, l'esposa de Pere VIII en segones núpcies, Constança de Próixida, vídua en primeres de Francesc de Perellós, llegà aquests territoris a la seva filla Violant o Nina de Perellós, filla del primer matrimoni. Aquesta darrera, amant del burgès de Perpinyà Antoni Pinya, gran prospector de mines, amb qui havia tingut un fill, Francesc Burgès, que fou legitimat per Alfons IV, i heretà la baronia dels dos Sant Feliu.

Edat Moderna[modifica]

Els Burgès esdevingueren, doncs, barons de Sant Feliu, i conservaren la senyoria fins al 1553, quan morí Gregori II Burgès. L'herència passà a la seva filla Caterina, qui l'aportà al seu marit, Joan I de Boixadors. Durant tota la resta del segle XVI en foren senyors els Boixadors, fins que la darrera hereva, Maria de Boixadors, les aportà en dot també al seu marit, Francesc de Rocabertí, senyor de Pau, Bellera i les Abelles. El 1666 aquests llocs foren venuts a Francesc de Ros, home de confiança de Lluís XIV, qui el 1680 erigia la baronia de Sant Feliu en comtat. Els de Ros en foren senyors, com a comtes, fins a la fi de l'Antic Règim. El darrer, Enriqueta de Ros, emigrà amb la Revolució Francesa.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[7]

Evolució demogràfica de Sant Feliu d'Amunt entre 1365 i 1789
1365 1378 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
33 f 18 f 4 f 3 f 5 f 55 f 72 f 66 f 264 h 66 f 75 f 300 h

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
244 304 353 354 435 422 435 486 506
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
487 432 451 376 420 433 481 488 466
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
500 490 437 474 465 477 463 403 419
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2008 2013 -
488 474 413 502 556 654 736 985 -

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[8] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[9]

Evolució de la població[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

La Casa del Comú

Batlles[10][modifica]

Batlles de Sant Feliu d'Amunt
Període Nom Opció política Comentaris
1827 Paul Miffre
Segle XIX Joseph Colomé
1862 Jean de Balanda
1887 Banyuls
1911 Nuxa
1937 Simon Georges
1937 René Jacquet
Març del 1995 - Moment actual Robert Olive

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Robert Olive.

Consellers municipals[modifica]

  • Jocelyne Albert
  • Jean-Paul Bonnet
  • Jean Claude Bouchet
  • Jean-Christophe Bourquin
  • Alain Catala
  • Alain Chazee
  • Roselyne Diaz
  • Francis Joulia
  • Marie-Françoise Lanciaux
  • Jean-Claude Morat
  • Julien Murcia
  • Robert Olive
  • Jean-Pierre Pascal
  • Florence Sibieude.

Adscripció cantonal[modifica]

Mapa del Cantó de la Vall de la Tet

A les eleccions cantonals del 2015 el poble de Sant Feliu d'Amunt ha estat inclòs en el cantó número 16, denominat La Vall de la Tet, amb capitalitat al poble del Soler. Està format per la vila d'Illa i els pobles de Corbera, Corbera la Cabana, Cornellà de la Ribera, Millars, Nefiac, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall i el Soler, tots de la comarca del Rosselló, i Montalbà del Castell, de la Fenolleda. Són consellers per aquest cantó Damienne Beffara, batllessa de Millars i Robert Olive, batlle de Sant Feliu d'Amunt, tots dos del Partit Socialista.

Serveis comunals mancomunats[modifica]

Sant Feliu d'Amunt forma part de la Comunitat de comunes de Rosselló - Conflent, amb capitalitat a Illa, juntament amb Illa, Bellestar, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Corbera, Corbera la Cabana, Cornellà de la Ribera, Glorianes, Millars, Montalbà del Castell, Nefiac, Prunet i Bellpuig, Rodès i Sant Miquel de Llotes.

Ensenyament i Cultura[modifica]

L'escola de Sant Feliu d'Amunt

Sant Feliu d'Amunt té actualment una sola escola pública, que integra els nivells de maternal i d'elemental o primària. L'edifi antic d'aquesta escola acull en l'actualitat les dependències municipals, mentre que l'escola ocupa un edifici nou situat a la zona d'eixamplament del nucli urbà, al sud-est del nucli, a prop i a ponent del Cementiri municipal.

Pel que fa als estudis secundaris, els nois i noies de Millars poden assistir als col·legis propers d'Estagell, Illa, Sant Esteve del Monestir, el Soler, Toluges o Tuïr. Pel que fa al batxillerat, els liceus més propers són a Perpinyà i Ribesaltes.

Llocs i monuments[modifica]

  • Té dues fonts d'interès: la Font Apol·lònia i la Font de les Febres
  • Té un amfiteatre al centre del poble

Personatges cèlebres[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «147 - Sant Feliu d'Amunt». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. II. Montoriol - el Voló. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Sant Feliu d'Amunt». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique. vol.66 : Pyrénées-Orientales. CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere. «Sant Feliu d'Amunt». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

  1. Becat, Ponsich i Gual, 1985.
  2. El terme de Sant Feliu d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Sant Feliu d'Amunt a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. La cellera de Sant Feliu d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN
  5. L'actual poble de Sant Feliu d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN
  6. L'antiga estació de Sant Feliu d'Amunt en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Pélissier, 1986.
  8. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  9. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  10. Maires, en francès.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Feliu d'Amunt Modifica l'enllaç a Wikidata