Alenyà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alenyà
Alénya
Escut d'Alenyà
(escut)
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització d'Alenyà respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
La Casa de la Vila
La Casa de la Vila
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
• Mancomunitat
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Perpinyà
la Costa Radiant
Comunitat de municipis del
Rosselló Sud

Gentilici Alenyanenc, alenyanenca; nyarros (malnom)
Superfície 5,34 km²
Altitud 5 msnm
(màx.:18 mín.:3)
Població (2009[1])
  • Densitat
3.020 hab.
565,54 hab/km²
Coordenades 42° 38′ 27″ N, 02° 58′ 57″ E / 42.64083°N,2.98250°E / 42.64083; 2.98250Coord.: 42° 38′ 27″ N, 02° 58′ 57″ E / 42.64083°N,2.98250°E / 42.64083; 2.98250
Dirigents:
• Batlle:

Jean-André Magdalou (UG)
Codi postal 66200
Codi INSEE 66002

Alenyà (en francès Alénya) és el poble cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Rosselló. Està situat al sud-est de Perpinyà, al sud-oest de l'Estany de Sant Nazari i al nord d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca. És a la riba dreta del Rard, que no arriba a tocar el terme d'Alenyà i l'Agulla Cabdal, o Agulla de Mar. Ès a la zona de contacte de les subcomarques de la Plana del Rosselló i de la Plana d'Elna, en la zona de depressions i plana baixa del quaternari recent. Actualment, juntament amb Bages, Cornellà del Bèrcol, Elna, la Torre d'Elna, Montescot, Hortafà, Tesà i Vilanova de Raó forma part del cantó de la Plana d'Illiberis (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). És al sud-oest de l'estany de Sant Nazari, o estany de Canet (o de Canet i Sant Nazari), en la plataforma prelitoral de l'est de la Plana del Rosselló.

La dita sobre els alenyanencs és A Alenyà, els nyarros.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna d'Alenyà

El poble, situat a 5 metres d'altitud damunt d'un petit turó que sobresurt d'aquest sector de la Plana del Rosselló. És pràcticament al centre del seu terme comunal.

El terme d'Alenyà té un únic límit natural clar: l'Agulla de la Mar, o Agulla Cabdal, a migdia, que el separa dels termes d'Elna i de Sant Cebrià de Rosselló. La resta del terme està definit per les antigues possessions senyorials i actualment terres de particulars, i és, de fet, arbitrari. És un territori molt pla, atès que l'altitud oscil·la entre els 3 i els 18 metres d'altitud.

Municipis limítrofs:

Salelles Sant Nazari de Rosselló Canet de Rosselló
Tesà Brosen windrose-fr.svg
Cornellà del Bercol Elna Sant Cebrià de Rosselló

.

El nucli d'Alenyà[modifica | modifica el codi]

La bomba d'abastiment d'aigua d'Alenyà

Situat en una petita elevació sobre l'antic camí d'Elna a Canet, Alenyà s'agrupa a l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia i Santa Júlia. És una església esmentada per primer cop el 1214, però fou totalment refeta el 1593. Conserva uns retaules barrocs dels segles XVII i XVIII, a més d'una escultura de la Mare de Déu del Raïm, de darreries del segle XIV. El poble vell era un petit nucli format pels actuals carrers de la Processó, de l'Escola, de l'Església, del Mariscal Joffre, rl Carrer Nou i el Carreró. En el Poble Vell destaca la vella Pompa i l'Hortet del Pou, transformat modernament en el Parc Ecoiffier, o Espace Claude Simon, un actiu centre cultural.

Al voltant d'aquest nucli inicial, anomenat Poble Vell o Barri de Santa Eulària, es van formar els barris de la Carrera del Paradís, resseguint la carrerada al seu pas per Alenyà, i la Cotxera. Modernament, a l'entorn s'han estès, eixamplant el nucli urbà d'Alenyà, les urbanitzacions del Camí de la Mar, les Motes, les Ribes, les Vinyes, les Vuit o la Zona d'Activitats Creatives (ZAC) del Bearn. A l'extrem sud-oriental del nucli urbà, prop de les Motes i del Mas d'en Bogarra, hi ha el Càmping municipal Cap Sud. Una creu de terme antiga, la Creu, es troba ara absorbida per la creixença del nucli urbà, quan abans era una creu situada en una cruïlla de camins enmig de camps.

Al nord del poble hi havia el Cementiri Vell, al costat del qual hi havia el Celler Cooperatiu, ara derruït. El Cementiri Nou ha estat construït a l'extrem sud-occidental del nucli urbà, al peu de la Carrera del Paradís.

Boaçà[modifica | modifica el codi]

Es troba a 1 quilòmetre a ponent del poble. Havia tingut castell i l'església de Sant Martí. Tenia nombrosos vestigis i elements dels segles XIII i XIV. Anomenat Mas Blan des del segle XVI (pel cognom dels seus possessors), modernament passà a ser denominat Mas Blanc, per similitud dels dos noms. El 1974 la Mútua General de les Prefectures de Policia de París destruí lamentablement les ruïnes del castell per a construir un centre de vacances, i la resta ha estat dedicat a una estació de recerca agronòmica per a l'experimentació en hortalisses i conreus a la hivernada (el Centre de Recerques INRA). Ha contribuït poderosament a la transformació agrícola de la Catalunya Nord.

El terme[modifica | modifica el codi]

Alenyà conserva en el seu terme alguns masos antics, entre explotacions més modernes. Els històrics són el Mas Delcròs, el Mas del Perer, el Mas Bogarra o Armangau, el Mas d'en Paraire, o Mas Beau-Soleil, abans Mas de Havilland, el Mas Franc Alleu, abans de la Fàbrega, o Bobo, o Çagarriga, el Petit Mas Blan. De desapareguts hi ha el Mas Barjau, o de la Ramoneta i el Castell de Sant Martí de Boaçà i el Mas de Sant Martí de Boaçà, o Mas Blan (ara destruïts i substituïts pel Vilatge de vacances de la Mútua de la Prefectura de Policia de París).

En tractar-se d'un terme essencialment agrícola, una gran quantitat de topònims del terme d'Alenyà són d'origen agrari. Hi destaquen els noms dels camps, prats i altres espais similars. Una part d'aquests noms són ja antics, desapareguts de l'ús popular pel canvi d'ús de l'espai, sovint a causa del creixement urbà: l'Aiminada de Pallasser, o Prat de l'Aiminada d'en Pallasser, el Benefici, o Camp del Benefici, Camí del Mas de Mossort (com a nom de partida agrícola), el Camp Carrat, el Camp de Dessús la Closa, el de la Caplleva, el de la Llàntia, el del Borrat, el del Bosc (dos de diferents), el del Camí de l'Estany, el del Camí de Perpinyà, el Camp de l'Era, el de les Motes, el de les Tres, el del Gorg, el de l'Hort, el de l'Iglesi, el del Pas del Fang, els dels Còrrecs, o Colomina del Còrrec, el dels Salzes, o simplement els Salzes, el d'en Galdric, el d'en Tastú, el Camp Llarg (dos), el Camp Petit, el Camp Petit de les Set, la Colomina de darrere l'Iglesi, la de la Tira, la del, o d'en, Bosc, la del Camí de Sant Nazari, la del Ginjoler, o simplement el Ginjoler, la de l'Hort, la del Mas Çagarriga, o de l'Era del Mas Çagarriga, la del Mas de Mossort, la dels Cotius (dues de diferents), la d'en Fèlix, la d'en Guardis, la de Vall de Rames, el Cotiu del Bosc, el del Camí del Mas Çagarriga, el del Camí de Sant Nazari, el del Mas Çagarriga, el de Vall de Rames, el de Vall Voramar, el Farratjar (diferent de l'encara conservat), el Farratjal del Pou, la Llosa, abans Camp d'en Llosa o Colomina d'en Llosa, el Prat de la Garriga, el Prat, o Pas, dels Burros, el Prat dels Salzes, o el Pradet, i els Prats dels Sabaters.

D'altres noms són encara vigents: Camí del Reart, Camí de Sant Nazari (com a partides agrícoles), el del Camí de Sant Nazari, el Camp dels Tres Corns, abans el Bosc (n'hi ha dos en llocs diferents), el dels Ossos, el d'en Prim, el Camp Tancat, les Cent, o Colomina de les Cent, la Colomina de Bearn, o simplement Bearn, la del Cortal, la de les Ribes, la de les Vinyes, la del Forn, la del Perer, la dels Ossos, els Cotius, la Falguera, o Colomina de la Falguera, el Farratjal, les Figueretes i la Mitjania, o el Migdia, abans Camp de la Llensa o d'en Llense.

A part dels camps i semblants, hi ha topònims que indiquen partides senceres o llocs concrets del municipi. També es poden trobar els ja perduts o desapareguts (les Cinc, la Closa, dos de desapareguts, la Closa d'en Calbet, la Creueta, les Dues Aiminades, Mas del Senyor, el Pas de la Bertranda, les Rotes Llargues, les Set, en dos llocs diferents i la Terra Prim) i els encara conservats (el Canonge, la Civadeta, la Closa, diferent dels desapareguts, la Closeta, abans la Travessa, Darrere de l'Hort, abans Colomina d'en Guardis, Mas Çagarriga -partida-, la Mata d'en Roig, les Motes, la Pedra Martina, on hi havia una fita, ara destruïda, els Pedreguets, les Quatre Aiminades, les Ribes del Rard petit, la Vinyassa, o Camí de les Ribes i les Vuit).

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

El terme d'Alenyà no té cap riu, però sí que és solcat per un bon nombre d'agulles, canals de drenatge, molt abundants en tota la zona costanera del Rosselló. La més important és l'Agulla Cabdal, o Agulla de la Mar, que fa de límit meridional del municipi, però també hi ha l'Agulla de la Colomina de Bearn, la del Canonge, la de les Set, la de les Vuit, la del Mas Blan, la dels Cotius, la de Negabous i l'Agulla Vella. Esment a part mereix l'Agulla del Reart petit, actualment desapareguda.

De fonts, n'hi ha dues de destacades: la Font d'Alegri, al nord-est del terme, i la Pompa, font urbana.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

La primera menció es remunta a l'any 904; es troba en un document que inventaria les dependències del capítol d'Elna, amb la forma Alignanum. Prové del mot Alanianum: territori pertanyent a Alanius (forma derivada d'Alanus). Tanmateix, és possible el dubte entre Alanius i Hellenius. L'escut de la vila representa una ala, fruit de l'etimologia popular. Es tracta, per tant, d'un escut parlant a partir d'una falsa etimologia d'origen popular, en la qual s'associa el nom del poble amb la paraula comuna catalana ala.

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

Tres carreteres travessen el terme d'Alenyà i comuniquen aquest poble amb els del seu entorn. En primer lloc, la D-11 (Salses - D.40, a Elna), procedent del nord-est, de Sant Nazari, que travessa el terme passant pel poble, i en surt cap al sud, en direcció a Elna. En segon lloc, la D.22 (D-617A, a Perpinyà - Sant Cebrià Platja), procedent del nord-oest, de Salelles, i en surt pel sud-est, cap a Sant Cebrià. Finalment, la D-39 (D.1, a Vilanova de la Ribera - Alenyà), procedent de l'oest, de Tesà, que mor en el centre d'Alenyà. A través d'aquestes carreteres de caràcter local enllaça amb les carreteres més importants d'aquest departament.

Alenyà dista de Perpinyà 18 quilòmetres; 2,8 de Tesà; 5 de Sant Nazari, 4,2 de Salelles, 6,8 de Cabestany, 3,8 de Sant Cebrià i 5 d'Elna.

Transport col·lectiu públic[modifica | modifica el codi]

Per Alenyà passen les línies 420, de Perpinyà a Sant Cebrià Platja, i la 421, de Cornellà de la Ribera a Sant Cebrià, de Le Bus à 1 €, dels transports col·lectius departamentals. Per la 420, en mitja hora hom arriba a Perpinyà, a la vila de Sant Cebrià en 5 minuts i a Sant Cebrià Platja en uns 20 minuts. Per la 421, en 10 minuts s'és a Elna.

Camins[modifica | modifica el codi]

A part de les carreteres oficials, hi ha tota una xarxa de camins, en el terme d'Alenyà. D'una banda, hi ha els antics camins, ara esdevinguts carreteres: el Camí de les Rotes, ara Ruta de Sant Cebrià, i el de Tesà, ara Ruta de Tesà. D'altres, s'ha conservat l'antic camí, perquè la carretera segueix un traçat diferent: Camí de Perpinyà, Camí de Sant Nazari; i, en canvi, per uns itineraris nous hi ha la Ruta d'Elna, i la de Perpinyà.

Dels vells camins que relliguen diversos indrets del terme, n'hi ha d'encara existents Camí de Çagarriga, o del Mas Çagarriga, Camí de la Mar, Camí de les Motes, Camí de les Ribes, abans anomenat Camí del Pas de la Bertranda o Camí de Vall de Rames, Camí de les Vinyes, Camí del Mas Perer i Camí de Pedreguets) i d'altres de ja desapareguts sota els sectors urbanitzats en els darrers cinquanta anys (Camí de les Colobres i Camí del Mas Blan a Sant Nazari).

Esment a part mereixen la Carrerada del Paradís, antic camí ramader, i el Camí de Carlemany, que ressegueix l'antiga Via Domitia romana.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat antiga[modifica | modifica el codi]

Alenyà no ha conservat vestigis de la llunyana època prehistòrica. Cal dir que el seu emplaçament, sobre un sòl massa àcid, en una zona pantanosa durant molt de temps, no ha permès la conservació d'ossaments ni tan sols d'eines.

Edat mitjana[modifica | modifica el codi]

La menció més antiga d'Alenyà és del 904, tot i que el lloc de Boaçà (villa Buacano cum ecclesia Sancti Martini) és esmentat ja el 876. Al segle XIV pertanyia al vescomtat de Canet, però tenia la seva pròpia senyoria, dominada de manera successiva per les famílies Alenyà, Despuig, Desvivers, Sagarriga i Caramany.

El castell de Boaçà o de Sant Martí de Boaçà és esmentat el 1322, anomenat Mas Blan des del segle XVI, del nom d'una rica família perpinyanesa (el topònim ha estat després deformat a «Mas Blanc»). Foren possessors d'aquest castell, després mas, els de la Torre, al segle XII i els Blan als segles XIII i XIV.

Edat contemporània[modifica | modifica el codi]

El segle XIX va ser marcat per l'expansió de l'activitat vitícola del poble. Les vinyes, que existien sobre el terreny des de feia molt de temps eren un recurs d'ingressos no menyspreable. De fet una gran part de la població depenia de la cultura del raïm i de la seva transformació en vi. Després de la crisi vitícola de 1907, es va crear un celler cooperatiu. Iniciat per Edouard Chichet el 1924, va servir a la gran majoria vinyataires del poble des de l'any següent. Aquest celler tenia per objectiu d'unificar la qualitat del vi i la lluita contra les ambicions dels compradors, negociants i altres corredors, acusats de fer abaixar els costos. A partir dels anys 50 va conèixer un gran èxit, que es va desfer a poc a poc fins a 1985, any del seu tancament.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

Alenyà és un poble essencialment agrícola. Abans, el predomini era per als cereals, però en l'actualitat pràcticament tot és vitivinícola. Unes 375 ha es dediquen a un vi amb denominació d'origen controlada, la major part. Tanmateix, s'hi experimenta una certa regressió. També hi ha arbres fruiters (albercoquers, també en regressió, presseguers, pereres i pomeres) i hortalisses, que experimenten una certa creixença, en nombrosos hivernacles: escaroles, enciams, tomàquets, carxofes, col-i-flors... Tot just hi ha una mica de ramaderia, ovina i cabrum i 68 ha de pasturatge.

Al sud del nucli urbà hi ha dues zones artesanals, una a cada banda, que acullen una petita activitat artesanal.

Turisme[modifica | modifica el codi]

A Alenyà hi ha Oficina de Turisme, situada al giratori del Parc Ecoiffier, Tot i que el poble no té el nivell de dedicació al turisme dels seus veïns Sant Cebrià i Canet, Alenyà ofereix alguns serveis de cara a l'acolliment dels visitants: quasi una dotzena d'allotjaments en cases particular, un càmping municipal, un hotel, un village de vacances i un allotjament rural ofereixen aquest servei.

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

Alcaldes d'Alenyà
Període Nom Opció política Comentaris
Març del 1965 – Març del 1983 Simone Parrot PCF Consellera general del Cantó de Perpinyà (1976-1982)
Març del 2001 – Marc del 2014 Jacques Pumareda PCF Reelegit el 2008
Març del 2014 – Moment actual Jean André Magdalou PCF President de l'Assotiation départementale des élus communistes et républicains dels Pyrénées-Orientales (ADECR 66)
Primer vicepresident de la Comunitat de comunes Sud Rosselló

Administració cantonal[modifica | modifica el codi]

El 1790 la comuna d'Alenyà fou inclosa en el cantó d'Elne, dins del districte de Perpinyà. El 1801 fou relligada al cantó de Perpinyà-Est]], i després integrada en el nou cantó de Perpinyà-III, el 1973. En fou desglossada el 1982 per tal de formar part del cantó de La Costa Radiant[2].

A les eleccions cantonals del 2015 Alenyà ha estat inclòs en el cantó denominat La Plana d'Illiberis, amb capitalitat a Elna i amb els pobles de Bages, Cornellà del Bèrcol, Hortafà, Montescot, Tesà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Marie-Pierre Sadourny, del Partit Socialista, consellera municipal a l'oposició a Sant Cebrià, i Nicolas Garcia, del Partit Comunista Francès - Front d'esquerres, conseller municipal a l'oposició a Elna.

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Actualment, Alenyà està agermanat amb 2 pobles:

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Alenyà entre 1358 i 1789
1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
15 f 11 f 6 f 11 f 19 f 7 f 57 f 46 f 45 f 112 h 45 f 42 f 57 h

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
183 196 234 319 324 350 337 368 419
1856 1861 1868 1872 1876 1881 1886 1891 1896
450 418 375 359 431 474 569 570 634
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
678 666 645 617 593 776 702 603 689
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2008 2012
695 678 1006 1211 1562 2318 2780 2912 3283

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[3] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[4]

Evolució contemporània de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església parroquial de Santa Eulàlia i Santa Júlia
  • Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Alenyà. Dedicada a les santes Eulàlia i Júlia, verges i màrtirs, el culte de les quals va ser molt important al Rosselló, seguint l'exemple de la catedral d'Elna. Mencionada per primera vegada el 1214, va ser reconstruïda a partir de 1593, amb la façana rematada d'un elegant campanar d'espadanya coronat per una creu. Alberga diversos retaules barrocs, així com l'estàtua gòtica de la Mare de Déu del Raïm. La façana ha estat restaurada recentment.
  • La Casa d'Hortafà, antiga casa medieval de finals del segle XIV, única mostra de l'Alenyà medieval.
  • Les Caves Ecoiffier, mostra de la indústria vitivinícola d'Alenyà. Es tracta d'un edifici dels darrers anys del segle XIX i primers del XX.
  • Parc del Celler Ecoiffier. El conjunt s'ha transformat en un centre cultural i de lleure molt actiu. El barri de l'ajuntament i de l'església conserva alguns carrers i cases antigues. Cal destacar les boniques plaques de carrers.
  • La Pedra Martina, fita de l'Alta Edat Mitjana que delimitava les parròquies, i després les senyories d'Alenyà i de Sant Martí de Boaçà.
  • La Pompe Bonne, una de les més antigues fonts del poble[5] i on venien els vilatans a rentar la roba.

Cultura i educació[modifica | modifica el codi]

Biblioteca[modifica | modifica el codi]

A Alenyà existeix una activa biblioteca municipal, amb facebook propi.

Ensenyament[modifica | modifica el codi]

Dues escoles ofereixen l'ensenyament al poble: l'Escola Maternal Els ocellets i l'Escola Elemental Françoise Lopes Girona. Totes dues estan situades al Boulevard du 8 Mai, a prop al nord-est del centre del poble, a tocar del Cementiri Vell.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «3-Alenyà». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Alenyà». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Bonet, Gérard. «Index des communes». A: Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises. Perpinyà: Les publications de l'Olivier, 2011. ISBN 978-2-908-86641-4. 
  • Marty, Nicolas. «Bardou-Job (Pierre, Casimir)». A: Nouveau Dictionnaire de Biographies Roussillonnaises. Perpinyà: Les publications de l'Olivier, 2011. ISBN 978-2-908-86641-4. 
  • Pélissier, Jean Pierre. Paroisses et communes de France: Dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986, p. 378. ISBN 2-222-03821-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 2011-12-29. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Pelissier 1986
  3. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui [1], a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  4. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  5. Web oficial de la comuna
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 Bonet 2011
  7. Marty 2011

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alenyà Modifica l'enllaç a Wikidata