Bages de Rosselló

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBages de Rosselló
Bages
Escut de Bages de Rosselló
Bages - Avenue Jean Jaurès.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66011.png
42° 36′ 21″ N, 2° 53′ 49″ E / 42.605833333333°N,2.8969444444444°E / 42.605833333333; 2.8969444444444
Estat França
Regió Occitània
Departament Pirineus Orientals
Cantó francès Cantó de la Plana d'Illiberis
Població
Total 3.987 (2013)
• Densitat 333,64 hab/km²
Gentilici Bagenc, bagenca
Geografia
Superfície 11,95 km²
Altitud 17 m
Limita amb
Organització i govern
• Batle Serge Soubielle
Indicatius
Codi postal 66670
Fus horari
Altres dades

Web http://www.bages66.fr
Modifica dades a Wikidata
Situació de la comuna de Bages de Rosselló en el Rosselló
Vista general des del Castell del Reart

Bages de Rosselló, o, simplement, Bages (['baʒəzdərusə'ʎu], estàndard ['baʒəzdərusə'ʎo], o, simplement, ['baʒəs], en francès Bages), és un poble i comuna de 3.987 habitants de la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).

Està situat a la Plana del Rosselló, al sud de Perpinyà i a l'oest d'Elna, pràcticament al centre de la comarca, a migdia de l'estany de Vilanova de Raó. Actualment, juntament amb Alenyà, Cornellà del Bercol, Elna, Montescot, Ortafà, Tesà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó forma part del cantó número 12, de la Plana d'Illiberis (nou aplec de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015).

La dita fa: A Bages no hi vagis, si amics o parents no hi hagis (o A Bages, no hi vagis, si parents o amics, no hi hagis, mes si vols t'amusar a Bages cal anar), A Bages no hi vagis, si parent o amic/si amics o parents/ no hi hagis/no hi has, al carrer dormiràs/quedaràs. També Arròs Catarina si en vo(l)s.

Etimologia[modifica]

Joan Coromines[1] explica que l'origen de Bages és el terme llatí baias, que originàriament designava una estació de banys. Des d'aquest origen, el sentit del terme es traslladà a designar espais geogràfics amb abundor d'estanys i estanyols, com és l'entorn de Bages de Rosselló.

Geografia[modifica]

Localització i característiques generals del terme[modifica]

El terme de Bages, d'una extensió d'119.500 hectàrees, està situat[2][3] en una zona de suaus turons que separen les conques del Tec, al sud, i del Reart, al nord, a la zona dels baixos Aspres. A l'oest del terme es troba la terrassa més alta, dins de la plana del Rosselló, amb els serrats d'en Guixet i del Castell de Rard; a la zona central, la plana intermèdia. amb vinyes, i unes depressions en el nivell més baixa, en les quals destaca la que conté l'estany de Vilanova, la Prada (antic estany dessecat pels templers al segle XII), depressions com la de la Colomina i l'antic estany de Bajoles, també desaparegut. L'altitud del terme de Bages oscil·la entre els 14 metres d'altitud a llevant del terme, al lloc on hi hagué l'estany de Bajoles, prop de la confluència del Còrrec del Diluvi amb l'Agulla de la Mar, i els 91 a l'indret del Molí de Vent, a prop de l'extrem oest del terme, prop del límit amb Vilamulaca i del nucli de Mas Sabola, d'aquest darrer terme.

La major part dels límits del terme són arbitraris, però en alguns casos hi ha límits naturals: tot el sector sud-est del terme està definit pel Còrrec del Diluvi, i en uns punts determinats són també part del límit comunal el Còrrec de la Coma d'en Tardiu i la Ribereta. Al nord del terme, el límit del terme municipal està definit per la riba del sector sud-oriental de l'estany de Vilanova.

Termes municipals limítrofs:

Pollestres
Pontellà
Montescot
Vilamulaca Brosen windrose-fr.svg Elna
Brullà Ortafà

El poble de Bages de Rosselló[modifica]

L'església de Sant Andreu
La Plaça de la República de Bages de Rosselló

Situat en una zona plana, al llarg de la carretera d'Elna a Tuïr, Bages s'ordena a l'entorn de l'església parroquial de Sant Andreu, formant en un lleuger turonet una cellera[4][5] de les habituals en molts pobles de la Catalunya Nord. El lloc de Bages és esmentat des del 911 o 922 (la lectura dubtosa del document del 911 no permet assegurar del tot que es tracti d'aquest poble), el 1257 és esmentada com a cellera, al voltant de l'església i defensada per muralles, una força, com és esmentada encara en documents del segle XVI.

La cellera, el poble clos i el castell apareixen en diversos documents medievals; arribà a tenir uns 55 focs, i el castell no es diferenciava de la mateixa població murada. Avui dia encara es pot reconèixer la cellera esmentada.

Cinc barris es va constituir a partir del nucli primigeni: el Camí de la Usina, les Eres, el Fort, la Ruta d'Elna i la Ruta de Tuïr, eixamplant la vila fora muralles. Una mica més lluny, a ponent, es va formar també el barri de la Verneda, ara ja unit al nucli urbà. El poble compta amb dos cementiris, el vell i el nou, tots dos situats al sud del nucli urbà, un a prop de l'altre. A l'antiga entrada del poble des de llevant hi havia el calvari anomenat el Crist, ara també integrat en el nucli de població. Igualment integrat en el nucli bagenc hi ha l'oratori de Nostra Senyora de la Victòria, prop del carrer d'Hortafà.

El creixement[6] del poble al segle xx s'ha basat en les modernes urbanitzacions de les Alicantes, Bellevue, la Clairière, les Escoles, Hameau de Bajoles, Jardins de Lafabrega, les Palmiers, abans les Vinyes d'en Parès i els Vergers.

Castell i antic terme del Reart[modifica]

Aturonat a 80 m d'altitud, a la dreta del Reart, es troba l'antic Castell del Reart, que disposava de terme propi. Rep el nom popular del Castellàs. Està situat[7][8] a prop del punt on es troben els termes de Bages, Pollestres, Pontellà i Nyils, Vilamulaca i Trullars. Tot i que ja arruïnada al segle xviii, hi havia hagut la cel·la monàstica de Sant Joan de Rard, que havia depès de Santa Maria d'Arles; era una de les cel·les més antigues d'aquest monestir, documentada des del 820. Era situada a ponent del castell, ran del camí del Voló a Bages per Sant Joan la Cella. Les fortes pluges del mes de juny del 1765 feren caure l'edifici de l'església damunt del camí, i el mateix fou acabada d'enderrocar del tot.

Els masos[modifica]

Al llarg del terme de Bages hi ha uns quants masos, mostra de la dedicació agrària del terme bagenc: la Bergerie, el Casot, els Casots dels Maters, Mas Benet, Mas de la Prada, Mas Nou, Mas Paltor, Mas Simonet i la Torre d'en Sarrís, o de Lafabrega, o d'en Massó. De l'antiga activitat preindustrial hi ha les ruïnes del Molí del Vent, la Teuleria, desapareguda, i la Usina, o la Destil·leria, i dels derivats de l'agricultura, la Cava Cooperativa del Celler de la Verneda i la Cooperativa de productes ecològics.

Corrents d'aigua[modifica]

Pel fet d'ésser el terme de Bages menys pla que els termes veïns, en aquest terme es donen menys agulles de desguàs i, en canvi, més còrrecs, o torrents. Pròpiament com a riu només hi ha, al límit nord del territori bagenc, el Rard, però s'hi troben els còrrecs de Candell, de la Coma d'en Tardiu, o de la Tardiva, de la Font del Tiure, o de la Font dels Aspres, o dels Lladres, el Còrrec de la Roja, el del Diluvi, de vegades anomenat també simplement el Diluvi, el Còrrec de les Qüestions, el de l'Olivet, el del Pixó i el d'en Ricard, a més de la Ribereta.

D'agulles, se'n troben tres, a Bages de Rosselló: l'Agulla de la Mar, la dels Carnassos i la Vella de la Mar. També hi havia hagut dos estanys o estanyols: el de Bages, avui dessecat i conegut com la Prada, i el de Bajoles. Una font destacada, en el terme: la Font Rodona.

El terme comunal[modifica]

Els noms de lloc del terme de Bages es refereixen sobretot a partides o antigues possessions. Algun d'aquests noms es refereixen a senyals geodèsiques o, simplement, punts de referència per als pagesos del lloc: el Piló i el Piló Planer, tots dos situats al límit meridional del terme. D'altres agafen com a referència els camins que creuen el lloc: Camí d'Avallric, Camí dels Horts, Camí de Vilanova i les Quatre Rutes de Barrià (tots quatre no com a noms de camí, sinó de tot el conjunt de terres que tenen aquests camins en el seu entorn). Alguns topònims més tenen relació amb camps, prats o similars: Camps de l'Hospital, la Colomina, la Colomineta, el Cotiu de Caga Poc, l'Hort del Roc, els Horts, la Planta, la Prada, el Pradot, les Rotes, la Vinya de l'Hospital de la Vila (nom ara en desús), la Vinya d'en Parès, o la Porquera, les Vinyes d'en Parès, Xò'n Bolta, o la Vinya del Capellà, i Xò'n Maseres, o, simplement, Maseres. Un altre conjunt de noms de lloc bagencs fan referència a les terres que envolten elements geogràfics destacats, o masos: la Cantina, el Castellàs (el Castell de Rard), Còrrec del Pixó, el Diluvi, Estany de Bages, la Font Rodona, el Fornàs, el Mas de la Prada, el Mas Nou, el Masot, el Molí del Vent, Pou del Gel, Puig Dallat, Puig d'en Masó, la Ribereta, Serrats del Castellàs del Reart, Serrats d'en Guixet, la Teuleria i la Torre d'en Sarrís. Finalment, hi ha tot de topònims que no tenen altra justificació que la mateixa etimologia del topònim: els Aibres Blancs, Bajoles, Candell, les Conques, les Corboses, la Costa, Darrere Pica Mosca, les Dimoseles, l'Espina, la Figuera d'en Pala, la Llàntia, la Llongaina, Malarça, els Maters, o les Mates, o els Matessos, Millaroles, el Pla, Planeres, les Qüestions, Reixac, les Roges, les Roges de Baix, els Termiguers, Verdella, la Verneda i Vulpilleres.

El Cadastre napoleònic[modifica]

En el Cadastre napoleònic del 1812, Bages de Rosselló apareix dividit en tres seccions: la Prada, el Pla i el Poble, que corresponen a la meitat nord, la sud i els entorns del poble, respectivament. A la Prada hi ha les partides de lo Castellar, amb les restes del Castell de Reart, el Mas Nou, Matei, los Aibres Blancs, la Borbosa, el Molí del Vent, on consten les restes del molí que hi dóna nom, Vulpilleres, los Termiguers, la Verneda, la Planta, les Rutes, la Prada, amb el Mas de la Prada, la Llongaina, la Llàntia (hi consta com a la Llanti), el Camí de Vilanova, Bajoles, Malarça i la Figuera d'en Pala.

Al Pla es troben les partides de les Qüestions, Candell, Milleroles, les Conques, Planeres, la Roja, Puig Dallat, lo Jornal, los Omells, l'Espina, el Puig d'en Masó, el Còrrec del Pixó i lo Pla. Finalment, a la Secció del poble no hi ha partides esmentades, però s'hi pot veure perfectament la forma del poble vell, la cellera, els ravals, els eixamples...

Activitats econòmiques[modifica]

Com molts dels termes veïns, el de Bages és essencialment agrícola. Està dominat per la vinya, amb, sobretot, dues especialitats: la denominació d'origen Costers del Rosselló de vins de taula, i la de Ribesaltes per als vins dolços blancs naturals. El 90% del terme comunal produeix vinya. Fora d'ella, hi ha una mica d'albercoquers (no arriba a 50 ha), i una mica d'hort (amb una extensió similar).

Les activitats industrials se centren, sobretot, al Celler cooperatiu, una destil·leria d'alcohol i una fàbrica productora d'aliments dietètics, a més de les petites indústries situades a la Zona artesanal.

Turisme[modifica]

Bages ofereix tres establiments amb apartaments dins del poble, i un quart al Mas Madern, a mig camí de la costa.

Comunicacions[modifica]

Vies antigues de comunicació[modifica]

Per Bages transitava la Strada Conflentana, que travessava el terme actual d'est a oest. Procedia d'Avalrí, de l'actual terme de Montescot, per anar a buscar la riba nord de l'antic estany de Bages, ara desaparegut, i, sempre cap a ponent, anava a buscar el Mas Nou i el Castell del Reart, per davant de la capella del qual passava. De seguida passava a gual el Reart, i entrava en terme de Pontellà i Nyils, just en el termenal d'aquesta comuna amb la de Pollestres.

Un segon camí antic documentat és el que procedia de Vilanova de Raó, i a la llarga de Ruscino, entrava pel nord-est del terme de Bages, travessava el poble, després de passar per la riba de llevant de l'estany de Bages, i continuava cap al sud, en direcció a Sant Joan la Cella.

Carretera[modifica]

La principal carretera que creua el terme comunal de Bages, de ponent a llevant (o a la inversa) és la D-612 (Tuïr - Elna), que pel costat de ponent enllaça també Bages amb Trullàs i Llupià, i pel de llevant, amb Montescot.

A part d'aquesta, n'hi ha dues més. D'una banda, la D-49 (D-903, a PollestresPontellà - Hortafà), que travessa el terme de nord-oest a sud-est, i la D-406 (Bages - Sant Joan la Cella), que de Bages marxa cap al sud-oest. Les dues carreteres uneixen Bages amb les poblacions esmentades com a destí de la carretera).

Mitjans de transport públic[modifica]

La línia 421 del servei departamental de transports públics le Bus à 1 €, de Millars a Sant Cebrià Platja, enllaça Bages amb Trullàs, Llupià, Tuïr i Millars, cap a ponent, i Montescot, Elna, Alenyà, Sant Cebrià i Sant Cebrià Platja cap a llevant. Millars es troba a poc més de mitja hora de Millars, a 20 minuts de Tuïr, a menys d'un quart d'hora de Llupià i a menys de 10 minuts de Trullars, mentre que per l'altre costat, Montescot és a uns 5 minuts, poc més de 10 fins a Elna, Alenyà a 20 minuts, Sant Cebrià a quasi mitja hora i Sant Cebrià Platja a uns tres quarts d'hora. La línia circula de dilluns a dissabte, amb un servei al matí i un altre a la tarda en cada direcció.

La línia 460 del mateix servei enllaça Perpinyà amb Brullà, passant per Pollestres, Bages i Hortafà. Per aquesta línia, de Bages a Perpinyà hi ha mitja hora, un quart d'hora fins a Pollestres, 10 minuts fins a Hortafà i un quart d'hora fins a Brullà. Circula de dilluns a dissabte, amb quatre serveis diaris (dos al matí i dos a la tarda), a més del servei escolar, que no funciona fora de l'època de l'any de funcionament de les escoles.

Una variant de la mateixa línia 460 relliga Elna amb Bages, passant per Hortafà i Brullà. Per aquesta línia, que també circula de dilluns a dissabte amb un sol servei al dia (al matí cap a Elna, i al migdia de retorn), Elna és a mitja hora de Bages de Rosselló.

Camins[modifica]

El traçat de la carretera D-612 se sobreposa a les antigues Ruta d'Elna i Ruta de Tuïr. També es troba en el terme bagenc un antic camí ramader: la Carrera dels Maters, ara anomenada Camí, Ruta o Travessa dels Maters. Fora d'aquests tres casos, la resta són denominats camins. D'una banda hi ha els camins que antigament duen a les poblacions dels entorns, com el Camí de Perpinyà, o de la Porta de Canet, el Camí de Brullà, o de les Camamilles, el Camí de Pollestres, o de Nyils, o del Mas Nou, el Camí d'Elna a Pollestres, el Camí de Sant Joan, o del Pla, un segon Camí de Perpinyà, o de la Usina, un tercer Camí de Perpinyà, un quart Camí de Perpinyà, o de Vilanova, un segon Camí de Sant Joan, el Camí d'Hortafà i el Camí Vell de Sant Joan. De l'altra, els que menen a masos i altres indrets del terme: Camí d'Avallric, o de Belric, Camí de Bajoles, Camí de Candell i les Dimoseles, Camí de Candell i del Masot, Camí de la Planta, Camí de la Torre d'en Sarrís, Camí de la Ribereta, abans Camí dels Templers, Camí de les Qüestions, Camí de les Vinyes de la Garriga, Camí del Mas Paltor, també anomenat Camí d'Elna a Pollestres, Camí de Mas Puec, Camí de l'Olivet, Camí dels Horts, Camí dels Termiguers, o de la Prada, Camí de les Dimoseles, o de Millaroles, Camí de Pica Mosca, Camí Vell del Mas Tardiu i la Travessa del Puig d'en Masó.

Història[modifica]

Prehistòria[modifica]

Una necròpolis amb 39 tombes molt ben conservades va ser trobat[9] a Bages, al lloc dels Omells. Es tracta d'un cementiri amb dues fases diferents, però pertanyents totes dues al Bronze final, entre darreries d'aquest període i el període protohistòric, cap al segle vi abans de la nostra era. Els Omells són a prop i al sud-oest del nucli de població de Bages, i antigament formava la vora de l'estany de la Prada.

De la primera Edat del Ferro és el jaciment trobat[9] a les Rotes, al nord del poble de Bages, a la riba nord de l'antic estany. Es tracta d'un jaciment petit, amb poques restes trobades, mostra un jaciment prehistòric ja força tardà.

Un hàbitat d'època neolítica es va trobar[9] a la Llàntia, al nord del terme, a prop del Mas de la Prada i de la riba sud de l'Estany de Vilanova de Raó. Es va trobar envoltat de nombroses restes de ceràmica romana i medieval (paleocristiana estampada), cosa que permet parlar de continuïtat dels hàbitats al llarg de segles.

Del pas de l'edat antiga a la protohistòria daten les restes trobades al Castellàs, al nord-oest del terme. Es tracta d'un petit hàbitat del Bronze final o principis de l'Edat del Ferro. Prop d'aquest jaciment, al Mas Nou, nombroses restes situen un altre possible hàbitat aproximadament de la mateixa època. I, a més, tres petits jaciments[9] més dels voltants hi situen elements datables entre el segle v i el IV abans de Jesucrist. Es tracta d'una zona on també hi ha el Castell del Reart i un poblament medieval prou documentat.

Edat antiga[modifica]

A la zona sud del terme de Bages es van trobar restes de dues vil·les romanes, als llocs anomenats Vulpilleres i el Mas Nou, tots dos al nord del terme, amb material dels segles I a III de la nostra era. A més de les tombes, es va trobar força material arqueològic, que ha permès datar amb força exactitud aquesta necròpolis.

A les Mates, a l'oest-nord-oest de Bages, prop del Mas Simonet, es van trobar restes d'un hàbitat del Baix Imperi Romà. Molts fragments de ceràmica, entre els quals bastant de paleocristiana estampada, permeten datar aquest hàbitat cap als segles IV i V de la nostra era. Molt a prop s'havien trobat anys abans unes altres restes de construccions que semblen correspondre[9] a ocupacions ja altmedievals, possiblement continuïtat de l'anterior.

D'altres petits jaciments d'època antiga es troben[9] a Bages:

  • Un altre hàbitat de l'Alt Imperi Romà al Camí de Vilanova, a prop i al nord del nucli de població, a prop dels Termiguers.
  • El jaciment de la Llàntia abans esmentat.
  • Un altre al lloc de les Mates, al nord-oest de Bages, molt a prop del Mas Simonet, amb restes que permeten datar la seva ocupació entre el segle i abans de la nostra era i mitjan segle ii de després.
  • A Vulpilleres, a la zona nord-oest del terme, prop de l'estany, es van trobar nombroses restes que porten l'antiguitat d'aquest hàbitat rural a l'Alt Imperi.
  • Als Arbres -o Aibres- Blancs, a l'oest-nord-oest de Bages, un hàbitat ocupat els segles V-VI de la nostra era.
  • A Milleroles, a ponent de Bages, prop de la Cava Cooperativa, un petit hàbitat d'època romana republicana.
  • A Puig Dallat, molt a prop al sud-oest del poble, una ocupació entre els segles IV i V després de Jesucrist.
  • Al Còrrec del Pixó, al sud del nucli de població, restes d'època romana republicana, amb moltes àmfores disposades en línia.
  • Al Puig d'en Massó, prop de la Torre d'en Sarrís, a prop i al sud-est de Bages, diverses restes de possibles hàbitats entre l'Edat del Ferro i finals del Baix Imperi o Alta Edat Mitjana.
  • A les Roges, al límit sud-oest del terme comunal, prop del Mas Tardiu de Brullà, un altre possible hàbitat del període romà republicà.

Edat mitjana[modifica]

Bages, amb la forma Baias apareix documentat el 922, mentre que el 981 ja apareix escrit Bages. Aquest poble fou seu d'una senyoria laica, que va passar per mans de diferents famílies rosselloneses: els Bages als segles XII i XIII, els Llupià el XIV i el XV.

Al segle XII, vivia a Bages un dels 5 dignitaris del capítol d'Elna, que hi posseïa casa i castell. Els altres quatre vivien a Baixàs, Elna, Salelles i Trullars.

Edat moderna[modifica]

Passà als Sagarriga el XV i el XVI, després d'una confiscació als Llupià feta per Lluís XI de França, els Taquí, el XVII i els d'Oms, al XVIII. El 1767 fou incorporat al marquesat d'Oms, acabat de crear.

Demografia[modifica]

Demografia antiga[modifica]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Bages de Rosselló entre 1358 i 1790
1358 1365 1378 1470 1515 1553 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789 1790
6 f 65 f 46 f 36 f 36 f 28 f 20 f 76 f 59 f 63 f 246 h 63 f 80 f 105 h

Font: Pélissier 1986

Notes :

  • 1358 : Dades referides al Castell de Reart
  • 1365 : Dels quals, 10 focs corresponen a Reart
  • 1378 : Dels quals, 3 focs corresponen a Reart,

Demografia contemporània[modifica]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
206 231 290 388 496 546 541 622 602
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
726 784 821 821 1.076 1.345 1.477 1.711 2.010
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
2.223 2.106 1.993 1.803 1.731 1.682 1.703 1.615 1.640
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2008 2012
1.755 1.900 2.145 2.711 3.217 3.328 3.723 3.834 3.960
2013 - - - - - - - -
3.987 - - - - - - - -

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[10] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[11]

Evolució de la població (1962-2008)[modifica]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica]

La Casa de la Vila de Bages

Batlles[12][modifica]

Batlles de Bages de Rosselló[13]'[14]
Període Nom Opció política Comentaris
1945 – 1948 Joseph Fabréga-Gauze
1948 – 1958 Robert Bassède
1958 – 1959 Maurice Bertrand
1959 – 1983 François Ricard
1983 – 1995 Jean-Claude Madrénas UDF-CDS
1995 – Moment actual Serge Soubielle Esquerres

Legislatura 2014 - 2020[modifica]

Batlle[modifica]

  • Serge Soubielle. 1r vicepresident de la Comunitat de comunes[15] Sud Rosselló

Adjunts al batlle[16][modifica]

  • 1r: Marie Cabrera. Vicepresident de la Comissió d'Infància, Joventut i Vida associativa. Membre de la de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública, de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal, de la d'Educació i Vida escolar i periescolar i de la d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació
  • 2n: Marie-Hélène Guéroult-Munoz. Vicepresident de la Comissió d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació
  • 3r: Gérard Bigourdan Gérard. Vicepresident de la Comissió d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament. Membre de la de Treballs, Entorn i Economia d'energia
  • 4t: Georges Mencion. Vicepresident de la Comissió de Treballs, Entorn i Economia d'energia
  • 5è: Corine Bordes. Vicepresident de la Comissió de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal. Membre de les d'Educació i Vida escolar i periescolar i d'Afers socials i Transport interurbà
  • 6è: Christine Auriche. Vicepresident de la Comissió d'Afers socials i Transport interurbà. Membre de la d'Educació i Vida escolar i periescolar i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • 7è: Yves Falvet. Vicepresident de la Comissió de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública. Membre de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal, de la de Treballs, Entorn i Economia d'energia i de la d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament
  • 8è: Georges Guardia. Vicepresident de la Comissió d'Educació i Vida escolar i periescolar. Membre de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal, de la de Treballs, Entorn i Economia d'energia i de la d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament

Consellers municipals[modifica]

  • Béatrice Cappaï. Membre de la comissió d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació
  • Jean-Fred Reilhac. Membre de la comissió de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública
  • Daniel Avazeri. Membre de la comissió d'Educació i Vida escolar i periescolar
  • André Jimenez. Membre de la comissió de Treballs, Entorn i Economia d'energia, de la d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • Augustin Ferrer. Membre de la comissió de Treballs, Entorn i Economia d'energia i de la d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament
  • Réjane Thibon-Sahonet. Membre de les comissions d'Educació i Vida escolar i periescolar, de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal, de la d'Afers socials i Transport interurbà, de la d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • Vincenzo Romano. Membre de les comissions de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública, de la d'Afers socials i Transport interurbà i de la d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació
  • Christiane Pianetti. Membre de la comissió d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • Christine Kohler. Membre de la comissió d'Afers socials i Transport interurbà, de la d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament i de la d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació
  • Christine Lopes. Membre de la comissió de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • Rachel Gioana. Membre de les comissions d'Educació i Vida escolar i periescolar, de la de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública, de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal, de la de Treballs, Entorn i Economia d'energia i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • Kadi Ben Abdeslem. Membre de la comissió d'Educació i Vida escolar i periescolar, de la de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública, de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal, de la d'Afers socials i Transport interurbà i de la d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament
  • Pierre Campa. Membre de la comissió d'Urbanisme, Seguretat i Aigua i sanejament
  • Mauricette Aybar. Membre de les comissions d'Educació i Vida escolar i periescolar, de la de Festes i cerimònies, Nouvinguts i Comerç artesanal i de la d'Afers socials i Transport interurbà
  • Bernard Conton. Membre de les comissions de Vida dels barris, Vies suaus de comunicació i Via pública i de la de Treballs, Entorn i Economia d'energia
  • Virginie Lemaire
  • Olivier Castany. Membre de la comissió d'Afers culturals, Agermanaments i Comunicació i de la d'Infància, Joventut i Vida associativa
  • Robert Riffaud. Membre de la comissió d'Afers socials i Transport interurbà

Administració cantonal[modifica]

Mapa del Cantó de la Plana d'Illiberis

El 1790 la comuna de Bages de Rosselló fou inclosa en el cantó d'Elna, dins del districte de Perpinyà. El 1801 fou inclosa en el cantó de Perpinyà-Est, i posteriorment se la integrà en el nou cantó de Perpinyà-3, el 1973. En fou desglossada el 1982 per tal de formar part del recreat Cantó d'Elna.[17]

A les eleccions cantonals del 2015 Bages de Rosselló ha estat inclosa en el cantó número 12, denominat La Plana d'Illiberis, amb capitalitat a la ciutat d'Elna i amb els pobles d'Alenyà, Bages de Rosselló, Cornellà del Bercol, Montescot, Ortafà, Tesà, la Torre d'Elna i Vilanova de Raó. Hi han estat escollits com a consellers departamentals Marie-Pierre Sadourny, del Partit Socialista, consellera municipal a l'oposició a Sant Cebrià, i Nicolas Garcia, del Partit Comunista Francès - Front d'esquerres, conseller municipal a l'oposició a Elna.

Persones il·lustres[modifica]

Cultura[modifica]

La sala polivalent del Centre Cultural de Bages

Ensenyament[modifica]

Bages compta amb una llar d'infants (Pomme-canelle, que acull els nens i nenes de 2 mesos a 4 anys), una escola maternal (Les Alberes, fins a 6 anys), i una de primària (Le Canigou, fins a 12 anys). A partir de secundària, els estudiants bagencs van a Elna. Per als que estan entre 11 i 17 anys s'ofereix un Punt d'informació jove, que organitza algunes activitats al llarg de l'any.

Mediateca[modifica]

La Mediateca Joan Pau Giné, de Bages, ofereix tant els serveis tradicionals de biblioteca com els més moderns basats en formats digitals en diferents suports.

Lleure[modifica]

A banda de la comissió especial d'assistència social, que té una activitata important en l'àmbit de la solidaritat, Bages compta amb dues associacions de lleure per a gent gran: el Club Sant Andreu i el d'Amitié Loisirs. La Sala Polivalent Municipal sol ser el lloc on es desenvolupen les seves activitats.

Solidaritat[modifica]

A més del CCAS ja esmentat a l'apartat anterior, desenvolupen molta activitat en el camp de la solidaritat tant l'antena de Bages de la Creu Roja com Bages Solidari.

Les associacions bagenques[modifica]

Bages compta amb un bon nombre d'associacions culturals i esportives amb molta diversitat d'ofertes. Una guia digital editada per l'ajuntament bagenc n'ofereix una ampla informació.[18]

Agermanament[modifica]

Bages de Rosselló està agermanada des del 2005 amb la població alemanya de Niederstotzingen. L'espai existent davant de l'escola maternal, una esplanada que serveix per a autocars o el començament del Carnaval està dedicat a aquesta població del sud d'Alemanya, a Baden-Württemberg.

Bibliografia[modifica]

  • Becat, Joan. «9-Bages». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Bages de Rosselló». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Bages». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, II A-Be). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean Pierre. Paroisses et communes de France: dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66: Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986, p. 378. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere. «Castells i edificacions militars del Rosselló anteriors al 1300: Bages de Rosselló i Esglésies del Rosselló anteriors al 1300: Bages de Rosselló». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica]

  1. Coromines 1994
  2. El terme de Bages en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Bages en la Carte de Cassini, del segle XVIII, a la pàgina web de l'IGN
  4. Catafau 1998.
  5. La cellera de Bages, en els ortofotomapes de l'ING
  6. El poble de Bages en els ortofotomapes de l'IGN
  7. Reart en els mapes topogràfics de l'IGN
  8. El lloc i castell del Reart en la Carte de Cassini oferta per l'IGN
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 9,5 Kotarba et al. 2007.
  10. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  11. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  12. Maires, en francès.
  13. Préfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010
  14. Michel Martin va apadrinar la candidatura de Daniel Gluckstein a l'elecció presidencial del 2002
  15. Ajuntaments.
  16. Adjoints au maire, en francès.
  17. Pelissier 1986
  18. Les associacions de Bages

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bages de Rosselló Modifica l'enllaç a Wikidata