Joan Pau Giné

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJoan Pau Giné
Biografia
Naixement3 octubre 1947 Modifica el valor a Wikidata
Bages de Rosselló Modifica el valor a Wikidata
Mort1993 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Activitat
Ocupaciócantautor, educador Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: f7f7ba77-9bc7-4bf9-8793-79f8524926f1 Discogs: 2775107 Viasona: joan-pau-gine Modifica el valor a Wikidata

Joan Pau Giné (Bages de Rosselló, 3 d'octubre de 1947 - 1993) fou un cantautor rossellonès.

Biografia[modifica]

De família exiliada, amb orígens a la Serra d'Almos, Tarragona. Es feu conèixer artísticament l'any 1976, i aviat esdevingué el cantant català més popular del Rosselló, al costat de Jordi Barre i Pere Figueres.

El seu primer LP (Adiu, ça va?, 1978),[1] format per onze temes propis i una adaptació de «Le temps des cerises» («El temps de les cireres»), mostra un autor i intèrpret creador de temes plens de tocs surrealistes i humorístics. Després de publicar un segon disc (Bona nit, cargol), morí prematurament el 6 de juny de 1993 als 45 anys a causa d'un accident de trànsit.[1]

El seu tercer àlbum que s'havia de dir Qüestió d'amor romangué inèdit amb moltes altres cançons, qualcuna en francès, fins a la publicació el 2003 de la capsa Records de vida que inclou tota la seua obra.

Gerard Jacquet incorpora un tema de Joan Pau Giné («Taxi boig») al seu primer CD (Jacquet, 1996) i Pere Figueres canta la seua cançó «La marinada» al llibre-disc Arbre (1998).[1] Jordi Barre també va versionar «Parla-me, diguis-me coses» de Giné.[1] L'associació Adiu, Ça Va? i Angelets de la Terra han reivindicat la seva figura amb motiu de les efemèrides de la seva mort.[1] El 2014 Adiu, Ça Va? publicà el disc Canten Giné. Homenatge dels Països Catalans, un recull de versions de les seves cançons per part de 92 artistes.[1]

Obres[modifica]

Discografia[modifica]

  • Disc Adiu, ça va? SACEM V 10 057. Editora: Verseau 1978
  • Casset i llibre 'Els Llibrets d'en Titella: una manera d'aprendre a parlar el català rossellonès producte d'ensenyança fet d'11 llibrets i 10 seqüències didàctiques basades en les vivències ordinàries pròpies dels anys 1970 a les comarques rosselloneses. L'autor és Joan Pau Giné i l'il·lustrador i dissenyador és Esteve Sabench i té un prefaci de Jaume Queralt. Intèrprets: T. Gazeilles, Gerard Lopez, M. Darmois, Joan Pau Giné. Editions du Chiendent, 1980.[2]
  • Casset maqueta Bona nit cargol enregistrament casolà, duplicat distribuït artesanalment a unes dues-centes còpies. La foto i el disseny de la portada prefiguren a bastament el resultat ulterior. Es tracta d'una versió primitiva, tècnicament precària, en pseudo estèreo (veu per un cantó, instrument per l'altre) i punts de saturació sonora. El cantant s'hi acompanya sol amb la guitarra.

Malgrat portar el mateix nom que el posterior disc, aquest primer treball de 10 cançons inclou una llista de cançons diferent, en continguts i ordenació, en relació amb les 12 del disc. Recull la cançó «Quan esperes els teus dies», no incorporada en el disc, però sí inclosa posteriorment en l'antologia de 4 CD «Records de vida». Aquesta «demo» no conté pas les cançons «Records de vida», «Els dies» i «Mercedès», que són en l'LP. 1983.[3]

  • 01. La caputxeta roja
  • 02. Peret
  • 03. Quan esperes els teus dies
  • 04. Hi ha merda a mart (segons la grafia emprada)
  • 05. La televisió
  • 06. El xirment
  • 07. El grec
  • 08. La marinada
  • 09. Bona nit cargol
  • 10. Bages
  • Disc i casset Bona nit cargol SACEM 111984 Editora: Verseau 1984
  • Records de vida Editora: Ass. Adiu ça Va, 2003 4CD Compilació que conté els dos primers àlbums més molts inèdits.

Bibliografia (obres de Giné)[modifica]

  • Els Llibrets d'en Titella: una manera d'aprendre a parlar el català rossellonès producte d'ensenyança fet d'11 llibrets i 10 seqüències didàctiques basades en les vivències ordinàries pròpies dels anys 1970 a les comarques rosselloneses. L'autor és Joan Pau Giné i l'il·lustrador i dissenyador és Esteve Sabench i té un prefaci de] Jaume Queralt. Intèrprets: T. Gazeilles, Gerard Lopez, M. Darmois, Joan Pau Giné. Editions du Chiendent, Vilalonga d'Aude, 1980.[4]
  • Joan Pau Giné, recull de cançons d'en Joan Pau Giné publicat per l'autor entre 1978 i 1984. Mecanografiat, 25 pàgines. Arxiu CeDACC
  • 22 cançons amb acords i traducció en francès de M. L. Flety i J. P. Giné
  • Joan Pau Giné publicat per l'autor ?, data desconeguda. Mecanografiat, 33 pàgines. Arxiu M. Valls

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Vilarnau, Joaquim «Joan Pau Giné. El mite demana la paraula». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 28-31.
  2. ↑ [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=GBsjfvIAHMw
  3. ↑ [enllaç sense format] https://m.youtube.com/watch?feature=youtu.be&v=M7slxOw66NQ
  4. ↑ Llibre i casset

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]

Obres sobre Joan Pau Giné
  • Miquel Pujadó i García Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2000. ISBN 84-412-0467-5 (plana 152)

Videografia[modifica]

  • Albert Noguer, Festival Adiu, ça va?, Homenatge a Joan Pau Giné (Bages, 4 de juny 1994), Arrels, juny 1994, VHS 180, durada: 2h 50 min

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Pau_Giné&oldid=33386270»