Gerard Jacquet

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGerard Jacquet
Nom original (fr) Gérard Jacquet
Biografia
Naixement 1r juliol 1955 (63 anys)
Sant Feliu d'Amunt
Activitat
Ocupació Cantant, periodista i poeta

MySpace: jacquetgerard
Modifica les dades a Wikidata

Gerard Jacquet (Sant Feliu d'Amunt, Catalunya Nord, 1 de juliol del 1955) és un músic, poeta, pintor, actor, contaire i locutor a Radio France Bleu Roussillon, que és la seua activitat principal d'ençà del 1986.[1]

Biografia[modifica]

Ha cursat estudis de periodisme, ha fet d'animador cultural i de pagès, fins a entrar a col·laborar amb l'emissora de ràdio estatal local de Perpinyà. Artísticament, és un cantautor eclèctic abocat a la música des del 1977, quan entra al grup d'acció cultural "Guillem de Cabestany", al costat del cantant Pere Figueres i el poeta Jordi Auvergne. El 1980 crea el conjunt Aléa, el 1986 crea Ample Temple, combinant períodes de concerts i enregistraments en nom propi. El seu estil es podria definir com a folk-rock experimental o cançó mediterrània amb estètica rock. Malgrat un repertori de més de cent cançons i una desena de maquetes, Gerard Jacquet ha publicat pocs discos, seguint una peculiar exigència perfeccionista. Com a artista polifacètic presenta una cara de poeta cantant, a vegades considerada fosca i pessimista, equilibrada per una altra cara riallera, present en enregistraments de contes i històries així com postures radiofòniques. Cal remarcar també la seua col·laboració amb Pascal Comelade, concretada amb dos discos de cançons populars catalanes.

Jacquet és un artista d'una presència extraordinària en escena. Com es diu a la seva fitxa a la plana d'"(a)phònica. Festival de veu de Banyoles", arriba a ser

« a voltes inquietant a voltes transgressor. Vestit de negre, els ulls esbatanats, va més enllà del cantant de rock. Es considera un cantautor rock, és a dir que les lletres tenen per a ell un valor literari que les fa tan importants com la música. Partint de les seves propostes estètiques i aprofitant l'herència dels cantautors, marca les interpretacions amb una gestualitat musculada i expressiva. Impúdic i lúdic arriba a l'expressionisme. »

El 2006 fou co-autor, amb Norbert Narach de la peça bilingüe Un fil i una canya!, que posava en el decorat d'un bar de poble tota la diversitat social i humana de la Catalunya del Nord contemporània.

Discografia[modifica]

  • 2003 El tro, per sempre (Xot Records)
  • 1996 Jacquet (Al·leluia Records)
  • 1994 Barcelona by night, vinil (Audiovisuals de Sarrià)

Història i contes en àudio[modifica]

  • 2009 Le petit dico d'aquí, vol. 2 en àudio
  • 1997 Catalanades del Rosselló (K7 àudio)

Bibliografia[modifica]

  • 2009 Le petit dico d'aquí, vol 2, amb CD d'àudio
  • 2008 Le petit dico d'aquí - Glossaire du français parlé en Roussillon, diccionari juganer i maliciós, de mots i locucions rosselloneses explicades en francès que recull les cròniques humorístiques que l'autor fa cada matí a l'emissora France Bleu Roussillon (Perpinyà/Canet de Rosselló: El Trabucaire, 2008)
  • 2005 Dolces nafres, poesia, El Trabucaire.ISBN 978-2-84974-022-4
  • 1999 Perpinyhard, novel·la, col·lectiva, El Trabucaire
  • 1997 Mortorà, poesia, El Trabucaire. (bilingüe, la primera meitat del llibre en català, la segona part en traducció francesa, feta segurament pel mateix autor)
  • 1994 Nu, poesia, El Trabucaire.
  • 1992 Oh, poesia, El Trabucaire.

Referències[modifica]

  1. «Músiques d'arrel». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Abril 2013].

Enllaços externs[modifica]